A A A A A
Bíblia en un any
Maig 31

1 Reis 9:1-28
1. Quan Salomó hagué acabat de construir el temple del Senyor, el palau reial i tot el que s’havia proposat de fer,
2. el Senyor se li aparegué per segona vegada, com se li havia aparegut a Gabaon.
3. El Senyor li digué: “He sentit la pregària i la súplica que has fet a la meva presència; he santificat aquest temple que tu has construït, perquè el meu nom hi sigui perpètuament i els meus ulls i el meu cor hi siguin en tot moment.
4. I si tu et comportes davant meu com es va comportar el teu pare David, amb un cor irreprensible i recte, complint tot el que t’he manat i observant els meus estatuts i les meves lleis,
5. jo afermaré el tron del teu regnat sobre Israel per sempre, tal com vaig prometre a David, el teu pare, dient-li: ‘Mai no et faltarà un descendent en el tron d’Israel.’
6. Però si vosaltres i els vostres fills us aparteu de mi, si no observeu els manaments i els estatuts que he posat davant vostre, i aneu a servir déus estranys i us prosterneu davant seu,
7. llavors jo extirparé Israel de sobre la terra que els he donat; i aquest temple que he santificat per al meu nom, el llençaré lluny de la meva vista, i Israel serà tema de burla i d’escarni entre tots els pobles.
8. Tothom qui passi davant d’aquest temple, que haurà estat tan excels, quedarà atònit i xiularà, i preguntaran: Per què s’ha portat d’aquesta manera el Senyor amb aquesta terra i amb aquest temple?
9. I els respondran: Perquè van abandonar el Senyor Etern, el seu Déu, que havia tret els seus avantpassats del país d’Egipte, i es van lliurar a déus estranys, els van adorar i els van donar culte. Per això el Senyor ha portat damunt d’ells tota aquesta desgràcia.”
10. Succeí al cap de vint anys, durant els quals Salomó va construir les dues edificacions, el temple del Senyor i el palau reial,
11. que, havent subministrat Hiram, rei de Tir, a Salomó, fustes de cedre i de xiprer i or, tant com en va necessitar, el rei Salomó va donar a Hiram vint ciutats a la regió de Galilea.
12. Hiram va sortir de Tir per anar a visitar les ciutats que Salomó li havia donat, però no li van agradar;
13. i digué: “Quina mena de ciutats són aquestes que m’has donat, germà meu?” I les va anomenar «terres de Cabul», com encara s’anomenen avui.
14. Hiram havia enviat al rei cent vint talents d’or.
15. El motiu que va impulsar el rei Sa-lomó a decretar una lleva va ser aquest: construir el temple del Senyor, el seu palau, el terraplè i les muralles de Jerusalem, i fortificar Hassor, Meguidó i Guèzer.
16. El faraó, rei d’Egipte, havia pujat, s’havia apoderat de Guèzer i hi havia calat foc, matant els cananeus que hi vivien, i l’havia donada en dot a la seva filla, la muller de Salomó;
17. per això Salomó va reconstruir Guèzer, a més de Bethoron de Baix,
18. Baalat, Tamar, a la regió desèrtica del país,
19. totes les poblacions de magatzem que tenia, les poblacions per als carros i les poblacions per a la cavalleria; i tot allò que Salomó va desitjar construir a Jerusalem, al Líban i a tot el territori que dominava.
20. Tota la gent que havia quedat dels amorreus, dels hitites, dels perizites, dels hivites i dels jebuseus, que no eren dels fills d’Israel,
21. els seus descendents que havien quedat al país després d’ells, perquè els fills d’Israel no van poder consagrar-los a l’anatema, Salomó els va sotmetre al tribut de servei públic fins al dia d’avui.
22. Però, dels fills d’Israel, Salomó no en va sotmetre cap per al servei, sinó que ells eren guerrers, servidors, capi-tans, oficials, i els comandants de carros i la seva cavalleria.
23. Els prefectes encarregats de les obres de Salomó van ser cinc-cents cinquanta; ells vigilaven la gent que treballava a les obres.
24. Quan la filla del faraó es va traslladar de la ciutat de David al palau que Sa-lomó li havia edificat, ell va començar a construir el terraplè.
25. Tres cops a l’any oferia Salomó holocaustos i ofrenes pacífiques sobre l’al-tar que havia erigit al Senyor, i cremava l’encens en el que hi havia davant del Senyor, quan hagué acabat el temple.
26. A més, el rei Salomó va construir una flota a Ession-Guèber, que és a prop d’Elat, a la costa del Mar Roig, al país d’Edom.
27. Hiram va embarcar servidors seus a la flota, mariners bons coneixedors del mar, junt amb els servidors de Salomó.
28. Aquests van anar a Ofir i prengueren quatre-cents vint talents d’or, que van portar al rei Salomó.

1 Reis 10:1-29
1. Quan la reina de Saba es va assabentar de la fama que Sa-lomó havia assolit pel nom del Senyor, va anar a veure’l per provar-lo amb preguntes difícils.
2. Va arribar a Jerusalem amb un seguici molt nombrós, amb camells carregats d’espècies, d’or en abundància i de pedres precioses; i quan es va presentar a Salomó, li va exposar tot el que duia al cor.
3. I Salomó li va aclarir totes les seves preguntes, sense que hi hagués cap qüestió obscura a la qual el rei no po-gués donar resposta.
4. Quan la reina de Saba veié la saviesa de Salomó, el palau que havia edificat,
5. els menjars de la seva taula, les ha-bitacions dels seus cortesans, la dignitat i la roba dels seus criats, les begudes que servien i els holocaustos que oferia en el temple del Senyor, es va quedar ad-mirada,
6. i digué al rei Salomó: “Tot el que he sentit a la meva terra sobre els teus fets i sobre la teva saviesa, és ben cert.
7. Jo no donava crèdit al que es deia fins que he vingut i ho he vist amb els meus propis ulls, i trobo que no se me n’havia contat ni tant sols la meitat. La teva saviesa i la teva magnificència superen tot el que m’havia arribat.
8. Feliços els teus homes, feliços aquests servidors que estan sempre davant teu i escolten la teva saviesa!
9. Beneït sigui el Senyor, el teu Déu, que s’ha complagut en tu per posar-te sobre el tron d’Israel! Per l’amor etern que el Senyor té per Israel, t’ha fet rei perquè governis amb rectitud i justícia!”
10. Després ella va obsequiar el rei amb cent vint talents d’or, gran quantitat d’aromes i pedres precioses. Mai més no va arribar tant gran quantitat d’aro-mes com la que va regalar la reina de Saba a Salomó.
11. També la flota d’Hiram, que portava l’or d’Ofir, dugué una gran quantitat de fusta de sàndal i pedres precioses.
12. Amb les fustes de sàndal, el rei va fabricar una balustrada per al temple del Senyor i per al palau reial, i arpes i cítares per als cantors. De fusta de sàn-dal com aquella, mai més no n’ha arri-bat ni se n’ha vist fins al dia d’avui.
13. Per la seva part, el rei Salomó va regalar a la reina de Saba tot allò que ella li va demanar, a més del que li havia regalat amb generositat reial. Després, ella se’n tornà al seu país amb el seu seguici.
14. El pes de l’or que cada any arribava al rei Salomó era de sis-cents seixanta-sis talents,
15. sense comptar els tributs dels merca-ders, els negociants, tots els reis nòma-des i els governadors del país.
16. El rei Salomó també va fer dos-cents escuts grans d’or batut, que pesaven sis-cents sicles cadascun,
17. i tres-cents escuts petits d’or batut, que pesaven trenta mines cadascun. El rei els va posar a la casa del Bosc del Líban.
18. El rei també va fer un gran tron d’ivori recobert d’or fi.
19. El tron tenia sis grades; el respatller era rodó, amb braços a cada banda del setial, amb dos lleons drets als costats dels braços.
20. Hi havia dotze lleons drets sobre les sis grades, a banda i banda. Mai no s’ha-via fet res de semblant en cap reialme.
21. I totes les copes de beure del rei Salomó eren d’or, i tota la vaixella de la casa del Bosc del Líban era d’or fi. No hi havia res de plata, perquè no era gens estimada en temps del rei Salomó.
22. El rei tenia a la mar una flota de Tarsis, junt amb la flota d’Hiram, i un cop cada tres anys arribava la flota de Tarsis amb un carregament d’or, de pla-ta, d’ivori, de mones i de paons.
23. El rei Salomó superava tots els reis de la terra en riquesa i saviesa.
24. Tot el món pretenia una audiència amb ell per escoltar la saviesa que Déu havia posat en el seu cor;
25. i duien cadascú el seu present: objec-tes de plata i d’or, vestits, armes, perfums, cavalls i mules. Així any rere any.
26. Salomó va reunir carros de guerra i cavalls. Va arribar a tenir mil quatre-cents carros i dotze mil genets, que va distribuir entre les ciutats dels carros i prop del rei, a Jerusalem.
27. El rei va fer que a Jerusalem la plata fos tan abundant com les pedres, i que hi hagués tanta fusta de cedre com sicòmors hi ha a la Terra Baixa o Xefelà.
28. Els cavalls que tenia Salomó prove-nien d’Egipte i de Quevé, perquè els comerciants del rei els compraven a Quevé al comptat.
29. Un carro procedent d’Egipte costava sis-cents sicles de plata, i un cavall, cent cinquanta. Per mitjà d’ells, també els adquirien els reis dels hitites i els reis de Síria.

Salms 69:1-4
1. (Del mestre de cant. Al to de “Xoixanim”. De David.) Salva’m, oh Déu, que l’aiguat m’arriba fins a l’ànima.
2. Estic ficat en un fangar profund i no tinc on posar el peu, em trobo al fons de les aigües i m’engoleix un remolí.
3. Estic esgotat de tant cridar, tinc la gola resseca; se m’han malmès el ulls de tant es-perar el meu Déu.
4. Són més que cabells tinc al cap els qui m’odien perquè sí; són poderosos els qui em volen perdre, els qui volen destruir-me sense motiu. ¿És que hauré de restituir el que no he robat?

Proverbis 17:18-19
18. És un home sense seny qui es com-promet i surt fiador del seu veí.
19. Qui vol la discòrdia vol la des-lleialtat; qui es fa massa altiu busca ensor-rar-se.

Joan 11:30-57
30. Jesús encara no havia arribat al poble; sinó que era al mateix lloc on s’havia trobat amb Marta.
31. Els jueus que eren amb Maria a la casa per consolar-la, en veure que s’al-çava de pressa i sortia, van anar darrere seu, pensant que es dirigia al sepulcre a plorar.
32. Quan Maria va arribar on era Jesús i el veié, es va llençar als seus peus i li digué: “Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort.”
33. Jesús, en veure-la plorar, i els jueus que eren amb ella que també ploraven, es va commoure profundament i es contorbà,
34. i preguntà: “On l’heu posat?” Li diuen: “Senyor, vine a veure-ho.”
35. Jesús plorà.
36. Els jueus, aleshores, deien: “Mireu com l’estimava.”
37. Però alguns digueren: “Ell, que va obrir els ulls del cec, ¿no podia evitar que aquest morís?”
38. Jesús, commogut altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada amb una llosa.
39. Jesús diu: “Traieu la llosa.” Marta, la germana del difunt, li fa: “Senyor, deu fer fetor, perquè fa quatre dies que és mort.”
40. Jesús li diu: “No t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?”
41. Llavors van treure la llosa, i Jesús alçà els ulls enlaire i digué: “Pare et dono gràcies perquè m’has escoltat.
42. Jo sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat.”
43. Després d’això, cridà fort: “Llàtzer, surt a fora!”
44. Aleshores, el difunt va sortir a fora, lligat de peus i mans amb benes i la cara embolcallada amb un sudari. Jesús els digué: “Deslligueu-lo i deixeu-lo cami-nar.”
45. Molts dels jueus que havien anat a casa de Maria i havien vist el que havia fet, van creure en ell.
46. Però alguns van anar a trobar els fariseus i els van contar el que Jesús havia fet.
47. Els principals sacerdots i els fariseus, llavors, van convocar el consell i van dir: “Què hem de fer? Aquest home fa molts miracles.
48. Si el deixem fer, tothom creurà en ell, i els romans se’ns tiraran a sobre, destruiran el temple i, fins i tot, el país.”
49. Un d’ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué: “Vosaltres no ho sabeu entendre.
50. ¿No compreneu que ens convé més que un home mori pel poble, que no pas que tota la nació es perdi?”
51. Això no va sortir d’ell mateix, sinó que, com que aquell any era el gran sacerdot, va profetitzar que Jesús havia de morir per la nació,
52. i també per tal d’aplegar, en un sol poble, els fills de Déu dispersats.
53. D’ençà d’aquell dia, estaven ben de-cidits a matar-lo.
54. Per això, Jesús ja no es movia tan obertament entre els jueus, sinó que es retirà a la regió propera al desert, en una població anomenada Efraïm, i s’hi va quedar amb els seus deixebles.
55. S’acostava la Pasqua dels jueus, i molta gent de la contrada va pujar a Jerusalem per purificar-se abans de la Pasqua.
56. Anaven buscant Jesús, i quan es van trobar en el temple deien entre ells: “Què us sembla? Penseu que vindrà a la festa?”
57. Però els principals sacerdots i els fariseus havien donat ordres que, si algú sabia on era, en donés l’avís per agafar-lo.