| 1 Reis 9:1-28 |
| 1. Quan Salomó hagué acabat de construir el temple del Senyor, el palau reial i tot el que s’havia proposat de fer, |
| 2. el Senyor se li aparegué per segona vegada, com se li havia aparegut a Gabaon. |
| 3. El Senyor li digué: “He sentit la pregària i la súplica que has fet a la meva presència; he santificat aquest temple que tu has construït, perquè el meu nom hi sigui perpètuament i els meus ulls i el meu cor hi siguin en tot moment. |
| 4. I si tu et comportes davant meu com es va comportar el teu pare David, amb un cor irreprensible i recte, complint tot el que t’he manat i observant els meus estatuts i les meves lleis, |
| 5. jo afermaré el tron del teu regnat sobre Israel per sempre, tal com vaig prometre a David, el teu pare, dient-li: ‘Mai no et faltarà un descendent en el tron d’Israel.’ |
| 6. Però si vosaltres i els vostres fills us aparteu de mi, si no observeu els manaments i els estatuts que he posat davant vostre, i aneu a servir déus estranys i us prosterneu davant seu, |
| 7. llavors jo extirparé Israel de sobre la terra que els he donat; i aquest temple que he santificat per al meu nom, el llençaré lluny de la meva vista, i Israel serà tema de burla i d’escarni entre tots els pobles. |
| 8. Tothom qui passi davant d’aquest temple, que haurà estat tan excels, quedarà atònit i xiularà, i preguntaran: Per què s’ha portat d’aquesta manera el Senyor amb aquesta terra i amb aquest temple? |
| 9. I els respondran: Perquè van abandonar el Senyor Etern, el seu Déu, que havia tret els seus avantpassats del país d’Egipte, i es van lliurar a déus estranys, els van adorar i els van donar culte. Per això el Senyor ha portat damunt d’ells tota aquesta desgràcia.” |
| 10. Succeí al cap de vint anys, durant els quals Salomó va construir les dues edificacions, el temple del Senyor i el palau reial, |
| 11. que, havent subministrat Hiram, rei de Tir, a Salomó, fustes de cedre i de xiprer i or, tant com en va necessitar, el rei Salomó va donar a Hiram vint ciutats a la regió de Galilea. |
| 12. Hiram va sortir de Tir per anar a visitar les ciutats que Salomó li havia donat, però no li van agradar; |
| 13. i digué: “Quina mena de ciutats són aquestes que m’has donat, germà meu?” I les va anomenar «terres de Cabul», com encara s’anomenen avui. |
| 14. Hiram havia enviat al rei cent vint talents d’or. |
| 15. El motiu que va impulsar el rei Sa-lomó a decretar una lleva va ser aquest: construir el temple del Senyor, el seu palau, el terraplè i les muralles de Jerusalem, i fortificar Hassor, Meguidó i Guèzer. |
| 16. El faraó, rei d’Egipte, havia pujat, s’havia apoderat de Guèzer i hi havia calat foc, matant els cananeus que hi vivien, i l’havia donada en dot a la seva filla, la muller de Salomó; |
| 17. per això Salomó va reconstruir Guèzer, a més de Bethoron de Baix, |
| 18. Baalat, Tamar, a la regió desèrtica del país, |
| 19. totes les poblacions de magatzem que tenia, les poblacions per als carros i les poblacions per a la cavalleria; i tot allò que Salomó va desitjar construir a Jerusalem, al Líban i a tot el territori que dominava. |
| 20. Tota la gent que havia quedat dels amorreus, dels hitites, dels perizites, dels hivites i dels jebuseus, que no eren dels fills d’Israel, |
| 21. els seus descendents que havien quedat al país després d’ells, perquè els fills d’Israel no van poder consagrar-los a l’anatema, Salomó els va sotmetre al tribut de servei públic fins al dia d’avui. |
| 22. Però, dels fills d’Israel, Salomó no en va sotmetre cap per al servei, sinó que ells eren guerrers, servidors, capi-tans, oficials, i els comandants de carros i la seva cavalleria. |
| 23. Els prefectes encarregats de les obres de Salomó van ser cinc-cents cinquanta; ells vigilaven la gent que treballava a les obres. |
| 24. Quan la filla del faraó es va traslladar de la ciutat de David al palau que Sa-lomó li havia edificat, ell va començar a construir el terraplè. |
| 25. Tres cops a l’any oferia Salomó holocaustos i ofrenes pacífiques sobre l’al-tar que havia erigit al Senyor, i cremava l’encens en el que hi havia davant del Senyor, quan hagué acabat el temple. |
| 26. A més, el rei Salomó va construir una flota a Ession-Guèber, que és a prop d’Elat, a la costa del Mar Roig, al país d’Edom. |
| 27. Hiram va embarcar servidors seus a la flota, mariners bons coneixedors del mar, junt amb els servidors de Salomó. |
| 28. Aquests van anar a Ofir i prengueren quatre-cents vint talents d’or, que van portar al rei Salomó. |
| 1 Reis 10:1-29 |
| 1. Quan la reina de Saba es va assabentar de la fama que Sa-lomó havia assolit pel nom del Senyor, va anar a veure’l per provar-lo amb preguntes difícils. |
| 2. Va arribar a Jerusalem amb un seguici molt nombrós, amb camells carregats d’espècies, d’or en abundància i de pedres precioses; i quan es va presentar a Salomó, li va exposar tot el que duia al cor. |
| 3. I Salomó li va aclarir totes les seves preguntes, sense que hi hagués cap qüestió obscura a la qual el rei no po-gués donar resposta. |
| 4. Quan la reina de Saba veié la saviesa de Salomó, el palau que havia edificat, |
| 5. els menjars de la seva taula, les ha-bitacions dels seus cortesans, la dignitat i la roba dels seus criats, les begudes que servien i els holocaustos que oferia en el temple del Senyor, es va quedar ad-mirada, |
| 6. i digué al rei Salomó: “Tot el que he sentit a la meva terra sobre els teus fets i sobre la teva saviesa, és ben cert. |
| 7. Jo no donava crèdit al que es deia fins que he vingut i ho he vist amb els meus propis ulls, i trobo que no se me n’havia contat ni tant sols la meitat. La teva saviesa i la teva magnificència superen tot el que m’havia arribat. |
| 8. Feliços els teus homes, feliços aquests servidors que estan sempre davant teu i escolten la teva saviesa! |
| 9. Beneït sigui el Senyor, el teu Déu, que s’ha complagut en tu per posar-te sobre el tron d’Israel! Per l’amor etern que el Senyor té per Israel, t’ha fet rei perquè governis amb rectitud i justícia!” |
| 10. Després ella va obsequiar el rei amb cent vint talents d’or, gran quantitat d’aromes i pedres precioses. Mai més no va arribar tant gran quantitat d’aro-mes com la que va regalar la reina de Saba a Salomó. |
| 11. També la flota d’Hiram, que portava l’or d’Ofir, dugué una gran quantitat de fusta de sàndal i pedres precioses. |
| 12. Amb les fustes de sàndal, el rei va fabricar una balustrada per al temple del Senyor i per al palau reial, i arpes i cítares per als cantors. De fusta de sàn-dal com aquella, mai més no n’ha arri-bat ni se n’ha vist fins al dia d’avui. |
| 13. Per la seva part, el rei Salomó va regalar a la reina de Saba tot allò que ella li va demanar, a més del que li havia regalat amb generositat reial. Després, ella se’n tornà al seu país amb el seu seguici. |
| 14. El pes de l’or que cada any arribava al rei Salomó era de sis-cents seixanta-sis talents, |
| 15. sense comptar els tributs dels merca-ders, els negociants, tots els reis nòma-des i els governadors del país. |
| 16. El rei Salomó també va fer dos-cents escuts grans d’or batut, que pesaven sis-cents sicles cadascun, |
| 17. i tres-cents escuts petits d’or batut, que pesaven trenta mines cadascun. El rei els va posar a la casa del Bosc del Líban. |
| 18. El rei també va fer un gran tron d’ivori recobert d’or fi. |
| 19. El tron tenia sis grades; el respatller era rodó, amb braços a cada banda del setial, amb dos lleons drets als costats dels braços. |
| 20. Hi havia dotze lleons drets sobre les sis grades, a banda i banda. Mai no s’ha-via fet res de semblant en cap reialme. |
| 21. I totes les copes de beure del rei Salomó eren d’or, i tota la vaixella de la casa del Bosc del Líban era d’or fi. No hi havia res de plata, perquè no era gens estimada en temps del rei Salomó. |
| 22. El rei tenia a la mar una flota de Tarsis, junt amb la flota d’Hiram, i un cop cada tres anys arribava la flota de Tarsis amb un carregament d’or, de pla-ta, d’ivori, de mones i de paons. |
| 23. El rei Salomó superava tots els reis de la terra en riquesa i saviesa. |
| 24. Tot el món pretenia una audiència amb ell per escoltar la saviesa que Déu havia posat en el seu cor; |
| 25. i duien cadascú el seu present: objec-tes de plata i d’or, vestits, armes, perfums, cavalls i mules. Així any rere any. |
| 26. Salomó va reunir carros de guerra i cavalls. Va arribar a tenir mil quatre-cents carros i dotze mil genets, que va distribuir entre les ciutats dels carros i prop del rei, a Jerusalem. |
| 27. El rei va fer que a Jerusalem la plata fos tan abundant com les pedres, i que hi hagués tanta fusta de cedre com sicòmors hi ha a la Terra Baixa o Xefelà. |
| 28. Els cavalls que tenia Salomó prove-nien d’Egipte i de Quevé, perquè els comerciants del rei els compraven a Quevé al comptat. |
| 29. Un carro procedent d’Egipte costava sis-cents sicles de plata, i un cavall, cent cinquanta. Per mitjà d’ells, també els adquirien els reis dels hitites i els reis de Síria. |
| Salms 69:1-4 |
| 1. (Del mestre de cant. Al to de “Xoixanim”. De David.) Salva’m, oh Déu, que l’aiguat m’arriba fins a l’ànima. |
| 2. Estic ficat en un fangar profund i no tinc on posar el peu, em trobo al fons de les aigües i m’engoleix un remolí. |
| 3. Estic esgotat de tant cridar, tinc la gola resseca; se m’han malmès el ulls de tant es-perar el meu Déu. |
| 4. Són més que cabells tinc al cap els qui m’odien perquè sí; són poderosos els qui em volen perdre, els qui volen destruir-me sense motiu. ¿És que hauré de restituir el que no he robat? |
| Proverbis 17:18-19 |
| 18. És un home sense seny qui es com-promet i surt fiador del seu veí. |
| 19. Qui vol la discòrdia vol la des-lleialtat; qui es fa massa altiu busca ensor-rar-se. |
| Joan 11:30-57 |
| 30. Jesús encara no havia arribat al poble; sinó que era al mateix lloc on s’havia trobat amb Marta. |
| 31. Els jueus que eren amb Maria a la casa per consolar-la, en veure que s’al-çava de pressa i sortia, van anar darrere seu, pensant que es dirigia al sepulcre a plorar. |
| 32. Quan Maria va arribar on era Jesús i el veié, es va llençar als seus peus i li digué: “Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort.” |
| 33. Jesús, en veure-la plorar, i els jueus que eren amb ella que també ploraven, es va commoure profundament i es contorbà, |
| 34. i preguntà: “On l’heu posat?” Li diuen: “Senyor, vine a veure-ho.” |
| 35. Jesús plorà. |
| 36. Els jueus, aleshores, deien: “Mireu com l’estimava.” |
| 37. Però alguns digueren: “Ell, que va obrir els ulls del cec, ¿no podia evitar que aquest morís?” |
| 38. Jesús, commogut altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada amb una llosa. |
| 39. Jesús diu: “Traieu la llosa.” Marta, la germana del difunt, li fa: “Senyor, deu fer fetor, perquè fa quatre dies que és mort.” |
| 40. Jesús li diu: “No t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?” |
| 41. Llavors van treure la llosa, i Jesús alçà els ulls enlaire i digué: “Pare et dono gràcies perquè m’has escoltat. |
| 42. Jo sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat.” |
| 43. Després d’això, cridà fort: “Llàtzer, surt a fora!” |
| 44. Aleshores, el difunt va sortir a fora, lligat de peus i mans amb benes i la cara embolcallada amb un sudari. Jesús els digué: “Deslligueu-lo i deixeu-lo cami-nar.” |
| 45. Molts dels jueus que havien anat a casa de Maria i havien vist el que havia fet, van creure en ell. |
| 46. Però alguns van anar a trobar els fariseus i els van contar el que Jesús havia fet. |
| 47. Els principals sacerdots i els fariseus, llavors, van convocar el consell i van dir: “Què hem de fer? Aquest home fa molts miracles. |
| 48. Si el deixem fer, tothom creurà en ell, i els romans se’ns tiraran a sobre, destruiran el temple i, fins i tot, el país.” |
| 49. Un d’ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué: “Vosaltres no ho sabeu entendre. |
| 50. ¿No compreneu que ens convé més que un home mori pel poble, que no pas que tota la nació es perdi?” |
| 51. Això no va sortir d’ell mateix, sinó que, com que aquell any era el gran sacerdot, va profetitzar que Jesús havia de morir per la nació, |
| 52. i també per tal d’aplegar, en un sol poble, els fills de Déu dispersats. |
| 53. D’ençà d’aquell dia, estaven ben de-cidits a matar-lo. |
| 54. Per això, Jesús ja no es movia tan obertament entre els jueus, sinó que es retirà a la regió propera al desert, en una població anomenada Efraïm, i s’hi va quedar amb els seus deixebles. |
| 55. S’acostava la Pasqua dels jueus, i molta gent de la contrada va pujar a Jerusalem per purificar-se abans de la Pasqua. |
| 56. Anaven buscant Jesús, i quan es van trobar en el temple deien entre ells: “Què us sembla? Penseu que vindrà a la festa?” |
| 57. Però els principals sacerdots i els fariseus havien donat ordres que, si algú sabia on era, en donés l’avís per agafar-lo. |