A A A A A
Bíblia en un any
Maig 28

1 Reis 3:1-28
1. Salomó va emparentar amb el fa-raó, rei d’Egipte, casant-se amb una filla seva. La va portar a la ciutat de David mentre acabaven la construcció del seu palau, el temple del Senyor i la muralla del voltant de Jerusalem.
2. El poble continuava oferint els sacri-ficis als llocs alts, perquè fins aleshores encara no s’havia edificat un temple al nom del Senyor.
3. Salomó estimava el Senyor i complia les lleis establertes per David, el seu pare, si bé ell mateix sacrificava i cre-mava encens als llocs alts.
4. El rei va anar a Gabaon a oferir-hi sacrificis, ja que aquest era el lloc alt més important. En aquell altar, Salomó va arribar a oferir un miler d’holocaustos.
5. A Gabaon, el Senyor es va aparèixer a Salomó en un somni, durant la nit, i Déu li digué: “Demana què vols que et doni.”
6. I Salomó respongué: “Tu has tingut una gran benevolència envers el meu pare David, perquè ell davant teu es va comportar amb fidelitat, justícia i recti-tud de cor envers tu, i li has reservat aquesta gran mercè de donar-li un fill que ocupi el seu tron, en aquest dia.
7. Ara, doncs, Senyor, Déu meu, tu has fet rei el teu servent en lloc de David, el meu pare, però jo sóc molt jove i no tinc experiència.
8. I el teu servent es troba a càrrec del poble que tu t’has escollit, un poble gran, que no es pot comptar ni calcular de nombrós que és.
9. Dóna, doncs, al teu servent, un cor amatent per a jutjar el teu poble, per a poder diferenciar el bé del mal; perquè, qui és capaç de jutjar aquest poble tan nombrós?”
10. Al Senyor li va plaure el que Salomó demanava,
11. i Déu li digué: “Ja que has demanat això, i no molts anys de vida ni riqueses per a tu, ni la mort dels teus enemics, sinó que has demanat intel·ligència per a comprendre el dret,
12. et concedeixo el que has demanat: mira, et dono un cor savi i intel·ligent com no n’hi ha hagut cap altre abans de tu, ni en sortirà cap altre després de tu que et pugui igualar.
13. Però a més et dono el que no has demanat, tant de riqueses com de glòria, de manera que no hi haurà entre els reis ningú com tu en tots els teus dies.
14. I si segueixes els meus camins i guardes els meus preceptes i manaments, com els va seguir David, el teu pare, et donaré molts anys de vida.”
15. Salomó es va despertar i s’adonà que era un somni. Va tornar a Jerusalem, es va presentar davant l’Arca de l’Aliança del Senyor, va oferir holocaustos, va sacrificar ofrenes pacífiques i va fer un banquet per a tots els seus servidors.
16. Per aquell temps es van presentar davant del rei dues prostitutes,
17. i una de les dones digué: “Atén-me, senyor meu. Jo i aquesta dona vivim en una mateixa casa, i jo vaig tenir un fill estant amb ella a casa.
18. Al cap de tres dies del meu part, aquesta dona també va tenir un fill. Es-tàvem juntes i no hi havia ningú més a la casa, fora de nosaltres dues.
19. Una nit, el fill d’aquesta dona va mo-rir per haver-se ajagut ella damunt seu.
20. Llavors es va llevar a mitjanit, va agafar el fill que jo tenia al meu costat, mentre aquesta servidora teva dormia, se’l va posar a la seva vora i va deixar al meu costat el seu fill mort.
21. Al matí, quan em vaig llevar per donar de mamar al meu fill, vaig veure que era mort. Però quan me’l vaig mirar bé a la llum del dia, vaig comprovar que no era el fill que jo havia infantat.”
22. L’altra dona va replicar: “No; el meu fill és el viu, i el teu fill és el mort!” Però l’altra responia: “No; el teu fill és el mort, el meu fill és el viu!” I així dis-cutien elles davant el rei.
23. Mentrestant el rei reflexionava: “L’una diu: El meu fill és el viu, i el teu fill és el mort, mentre l’altra assegura: No és així; el teu fill és el mort i el meu fill és el viu.”
24. Llavors el rei ordenà: “Porteu-me una espasa.” Van portar una espasa da-vant del rei,
25. i ell digué: “Partiu en dos el nen viu, i doneu-ne la meitat a l’una i la meitat a l’altra.”
26. Aleshores, la dona de la qual era el fill viu, sentint que se li commovien les entranyes pel seu fill, digué al rei: “Es-colta, senyor meu. Dóna-li a ella l’infant viu, i que no el matin.” Però l’altra deia: “Ni per a mi ni per a tu; que el par-teixin!”
27. Llavors el rei sentencià: “Doneu a aquella el nen viu i no el mateu; ella és la seva mare!”
28. Tot Israel va saber la sentència que el rei havia pronunciat, i li van agafar un gran respecte, perquè van comprovar que en ell hi havia saviesa de Déu per a administrar justícia.

1 Reis 4:1-34
1. Salomó va ser rei de tot Israel,
2. i aquests van ser els seus funcio-naris: Azariahu, fill de Sadoc, sacerdot;
3. Elihòref i Ahià, fills de Xixà, secretaris; Josafat, fill d’Ahilud, cronista;
4. Benaiahu, fill de Jehoiadà, comandant de l’exèrcit; Sadoc i Abiatar, sacerdots;
5. Azariahu, fill de Natan, superintendent; Zabud, fill del sacerdot Natan, conseller reial;
6. Ahixar, majordom del palau; i Ado-ram, fill d’Abdà, era el cap del reclu-tament.
7. Salomó tenia, en tot Israel, dotze prefectes encarregats de proveir les neces-sitats del rei i la seva casa. A cada un li pertocava el subministrament un mes a l’any.
8. Aquests són els seus noms: Ben Hur, a la muntanya d’Efraïm.
9. Ben Dèquer, a Macàs, a Xaalbim, a Betxèmeix i a Elon de Bethanan.
10. Ben Hèssed, a Arubot; d’ell era Socó i tota la regió d’Hèfer.
11. Ben Abinadab, casat amb Tafat, filla de Salomó, tenia tota la regió alta de Dor.
12. Baanà, fill d’Ahilud, tenia Tanac, Meguidó i tot el Betxean, que és al cos-tat de Jizreel, des de Betxean fins a Abel-Meholà, més enllà de Jocneam.
13. Ben Guèber, a Ramot-Galaad; tenia les viles de Jaïr, fill de Manassès, que són a Galaad; també era seva la regió d’Argob, al Basan: seixanta grans ciu-tats, amb muralles i forrellats de bronze.
14. Ahinadab, fill d’Idó a Mahanaim.
15. Ahimaas, a Neftalí; aquest també prengué per muller una filla de Salomó, Basmat.
16. Baanà, fill d’Huixai, a Aser i Alot.
17. Jehoxafat, fill de Parúah, a Issacar.
18. Ximí, fill d’Elà, a Benjamí.
19. Guèber, fill d’Urí, a la regió de Ga-laad, el país de Sehon, rei dels amor-reus, i d’Og, rei de Basan. A més, hi havia un superintendent per a tot el país.
20. Judà i Israel eren nombrosos com la sorra de la vora del mar. Menjaven, be-vien i estaven contents.
21. I Salomó dominava sobre tots els reialmes, des del riu Eufrates fins al país dels filisteus i fins a la frontera d’Egip-te. Tots van ser tributaris i vassalls seus, mentre ell visqué.
22. La provisió diària per a Salomó era de trenta càrregues de flor de farina i seixanta càrregues de farina ordinària;
23. deu vedells engreixats, vint vedells de pastura i cent ovelles, sense comptar els cérvols, les gaseles, les daines i l’aviram de cria.
24. Ell dominava tota la regió d’aquesta part del riu Eufrates, des de Tifsah fins a Gaza, sobre tots els reis d’aquesta banda del riu, i havia pacificat tot el territori al seu voltant.
25. Així Judà i Israel vivien en seguretat, cadascun sota la seva parra i sota la seva figuera, des de Dan fins a Beerxeba, durant tots els dies de Salomó.
26. Salomó tenia quatre mil estables per als cavalls dels seus carros i dotze mil cavalls de sella.
27. Aquells prefectes proveïen per al rei Salomó i per a tots els qui vivien de la seva manutenció, cadascun el mes que li tocava, procurant que no faltés res.
28. Portaven també l’ordi i la palla per als cavalls de tir i per als de muntar, al lloc on ell estigués, cadascun el torn que li corresponia.
29. Déu va concedir a Salomó una sa-viesa i una intel·ligència molt grans, junt amb un cor tan ample com la sorra que hi ha a la vora del mar.
30. La saviesa de Salomó superava la de tots els fills de l’Orient i tota la saviesa d’Egipte.
31. Fou més savi que cap altre home: més que Etan, l’ezrahita, que Eman, que Calcol i Dardà, fills de Mahol; i la seva fama es va estendre per totes les nacions del voltant.
32. Salomó va pronunciar tres mil pro-verbis, i els seus càntics foren mil cinc.
33. Va dissertar sobre els arbres, des del cedre del Líban fins a l’hisop que brota de la paret. També va tractar dels ani-mals, les aus, els rèptils i els peixos.
34. De tots els pobles venien per escoltar la saviesa de Salomó, de part de tots els reis de la terra que havien sentit parlar de la seva saviesa.

Salms 68:15-20
15. Muntanya de Déu és la muntanya de Basan, muntanya de cims és la muntanya de Basan.
16. Per què mireu amb enveja, munta-nyes escarpades, la muntanya que escollí Déu per habitar-hi? Cert, el Senyor hi habitarà per sempre més!
17. Els carros de Déu són a mils de milers; el Senyor hi ve del Sinaí al santuari.
18. Has pujat ben amunt, has pres cap-tius, has rebut homes com a tribut; fins i tot els qui s’oposaven que hi residís el Senyor Déu.
19. Beneït sigui el Senyor! Dia rere dia ens sosté el Déu salvador nostre. ( Pausa )
20. Déu és per a nosaltres el Déu de salvació; i del Senyor Déu depèn poder esca-par de la mort.

Proverbis 17:10-12
10. Causa més efecte una reprensió a l’intel·ligent que cent cops a l’insensat.
11. El dolent va a la recerca de la re-bel·lió, però li enviaran un emissari cruel.
12. És millor topar amb una óssa a qui han pres els cadells que no pas amb un neci quan di-vaga.

Joan 10:1-23
1. “Us ho ben asseguro: el qui no entra per la porta a la cleda de les ovelles, sinó que hi salta per una altra banda, és un lladre i un bandoler.
2. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles.
3. El vigilant li obre la porta, les ovelles escolten la seva veu; ell les crida pel seu nom i les treu fora.
4. Quan ja ha tret a fora totes les que són seves, es posa al seu davant i les ovelles el segueixen, perquè coneixen la seva veu.
5. Però a un estrany no el seguirien pas, ans fugirien d’ell, perquè no coneixen la veu dels estranys.”
6. Jesús els posà aquesta comparança, però ells no van entendre de què par-lava.
7. Jesús va continuar dient: “Us ho ben asseguro: Jo sóc la porta de les ovelles;
8. tots els qui van venir abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se’ls van escoltar.
9. Jo sóc la porta; el qui entra a través de mi se salvarà; podrà entrar i sortir, i trobarà pasturatges.
10. El lladre només ve per robar, matar i destruir; jo he vingut perquè tinguin vida i la tinguin en abundància.
11. Jo sóc el bon pastor; el bon pastor dóna la seva vida per les ovelles.
12. El qui no és pastor, sinó un assalariat, quan veu venir el llop abandona les ovelles i fuig, perquè les ovelles no són seves. El llop, aleshores, les arrabassa i les dispersa.
13. Perquè es tracta d’un assalariat i tant se li’n donen les ovelles.
14. Jo sóc el bon pastor i conec les meves ovelles, i les meves ovelles em coneixen a mi.
15. De la mateixa manera el Pare em coneix i jo conec el Pare, i dono la meva vida per les ovelles.
16. Tinc altres ovelles que no són d’a-quest ramat; també aquestes cal que les hi meni. Elles escoltaran la meva veu i es farà un sol ramat amb un sol pastor.
17. Per fer això el Pare m’estima, perquè jo dono la meva vida per tal de tornar-la a prendre.
18. Ningú no me la pren; és que jo la dono voluntàriament, tinc poder de do-nar-la i tinc poder de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del meu Pare.”
19. Una altra vegada hi hagué dissensió entre els jueus a causa d’aquestes pa-raules.
20. N’hi havia molts que deien: “Està endimoniat i ha perdut el seny. Per què l’escolteu?”
21. N’hi havia altres, en canvi, que deien: “Aquestes no són paraules d’un endimoniat. ¿És que un dimoni pot obrir els ulls dels cecs?”
22. Era l’hivern i a Jerusalem es celebra-va la festa de la Dedicació.
23. Jesús es passejava pel temple, sota el pòrtic de Salomó,