A A A A A
Bíblia en un any
Maig 20

2 Samuel 11:1-27
1. Succeí que, al cap d’un any, a l’època que els reis acostumen a sortir de campanya, David va enviar Joab i els seus servidors, amb tota la tropa d’Israel, a devastar els ammonites i assetjar Rabà. David, però, es va quedar a Jerusalem.
2. Una tarda, quan David es va llevar de la migdiada i passejava pel terrat del palau reial, veié, del terrat estant, una dona que es banyava. La dona era be-llíssima.
3. David es va informar sobre aquella dona, i li digueren: “És Betsabé, filla d’Eliam i la muller d’Uries, l’hitita”
4. David va enviar uns emissaris perquè la fessin venir, i ella vingué a la seva presència. Ell va jeure amb ella, tot just quan ella s’havia purificat de la regla, i després ella va tornar a casa seva.
5. La dona va quedar embarassada, i ho va fer saber a David dient-li: “Estic em-barassada.”
6. Llavors David va encarregar a Joab: “Envia’m Uries, l’hitita.” I Joab li va enviar.
7. Quan Uries se li va presentar, David li va preguntar per la salut de Joab, com estava el poble i com anava la guerra.
8. Després li digué: “Vés a casa teva i descansa.” Uries va sortir del palau reial i darrere seu van enviar-li una porció del menjar del rei.
9. Però Uries va anar a jeure al cos de guàrdia del palau reial, amb tots els servidors del seu senyor, i no va baixar a casa seva.
10. D’això en van informar David, dient-li: “Uries no ha baixat a casa seva.” Llavors David digué a Uries: “¿No acabes d’arribar de viatge? Per què no has baixat a casa teva?”
11. Uries respongué a David: “Tant l’Ar-ca com Israel i Judà reposen sota enra-mada, i el meu amo Joab, amb els servidors del meu amo, acampen al ras, ¿i jo me n’he d’anar a casa meva a menjar i beure, i a jeure amb la meva dona? Per vida teva i per vida de la teva ànima que no faré tal cosa!”
12. Llavors David li digué: “Queda’t aquí tot avui i demà t’acomiadaré.” Uries, doncs, es va quedar a Jerusalem aquell dia i el dia següent.
13. David el va convidar a menjar i beure amb ell i el va embriagar. En ser de nit, va sortir i va anar a dormir amb els servidors del seu senyor, i tampoc no va baixar a casa seva.
14. L’endemà al matí, David va escriure una carta a Joab i li va fer arribar per mitjà d’Uries.
15. En aquella carta li deia: “Poseu Uries a primera línia, on sigui més fort l’atac, i deixeu-lo sol perquè sigui ferit i mori.”
16. Així, doncs, quan Joab va rodejar la ciutat per atacar-la, va situar Uries al punt on sabia que hi havia la tropa més abrivada.
17. Els defensors de la ciutat van fer una sortida atacant Joab, i van caure alguns de la tropa que servia David, i entre ells Uries, l’hitita.
18. Després, Joab va trametre un infor-me a David amb tots els detalls del combat.
19. I al missatger li va dir: “Quan acabis de referir al rei tots els detalls del combat,
20. si esclata la còlera del rei i et diu: “Per què us heu acostat a la ciutat a combatre-la? ¿No vau pensar que us podien disparar des de dalt de la muralla?
21. Qui va matar Abimèlec, fill de Jeru-baal? ¿No va ser una dona que va llançar damunt d’ell una pedra de moldre des de dalt de la muralla de Tebés, i així va morir? Per què us heu acostat a la mu-ralla? Llavors tu li diràs: “També el teu servidor Uries, l’hitita, és mort.”
22. El missatger va marxar i així que va arribar va informar David de tot el que Joab li havia encomanat.
23. El missatger digué a David: “Aquella gent ens avantatjava en nombre i van sortir a camp obert contra nosaltres, i nosaltres els van fer recular fins a l’en-trada de la porta,
24. però des de dalt de la muralla van tirar els arquers i van morir alguns dels servidors del rei, i també va morir el teu servidor Uries, l’hitita.”
25. Llavors David va donar al missatger aquest encàrrec: “Així diràs a Joab: No et desanimis per aquest incident; l’es-pasa devora ara l’un, ara l’altre; reforça el teu atac contra la ciutat fins que l’en-sorris. Així l’has d’animar.”
26. Quan la muller d’Uries va saber que el seu marit era mort, va fer dol per ell.
27. Però quan el dol hagué passat, David la va fer anar a buscar, la va acollir a casa seva i ella esdevingué la seva mu-ller, i li va infantar un fill. Però això que David havia fet va ser reprovable als ulls del Senyor.

2 Samuel 12:1-31
1. El Senyor va enviar el profeta Natan a trobar David. Se li va presentar i li digué: “En una ciutat hi havia dos homes, l’un era ric i l’altre pobre.
2. El ric tenia gran abundor de bestiar petit i gros.
3. En canvi, el pobre només tenia una ovella jove que s’havia comprat. La criava i ella creixia amb ell i els seus fills, menjant del seu pa, bevent de la seva copa i dormint als seus braços; i per ell era com una filla.
4. Però va arribar un viatger a casa de l’home ric, i a aquest li va saber greu de prendre un moltó o un vedell dels seus per a preparar un àpat al viatger que venia a visitar-lo, i va prendre l’ovella d’aquell home pobre i la va fer guisar per al seu visitant.”
5. Llavors la còlera de David va esclatar molt fort contra aquell home i digué a Natan: “Tant cert com que el Senyor és viu, que l’home que ha fet això és me-reixedor de la mort.
6. I haurà de restituir l’ovella quatre vegades, per l’acció que ha comès i per no haver tingut pietat!”
7. Aleshores Natan digué a David: “Tu ets aquest home! El Senyor, Déu d’Is-rael, ha dit això: “Jo t’he ungit com a rei d’Israel, i t’he lliurat de la mà de Saül.
8. T’he donat la casa del teu senyor i he posat als teus braços les dones del teu senyor. T’he donat la casa d’Israel i de Judà; i, per si era poc, estava disposat a afegir-hi moltes més coses.
9. Per què has menyspreat la paraula del Senyor cometent allò que és ofensiu als seus ulls? Has fet morir Uries, l’hitita, amb l’espasa, i has pres la seva muller per dona teva. A ell l’has mort amb l’espasa dels fills d’Ammon;
10. ara, doncs, l’espasa mai més no s’apartarà de casa teva, perquè, menys-preant-me a mi, has pres la muller d’Uries, l’hitita, per fer-la esposa teva.”
11. Això diu el Senyor: “Mira, jo faré que s’aixequi el mal contra tu d’enmig de la teva mateixa família, prendré les dones davant els teus ulls i les donaré a un parent teu perquè jegui amb elles a la vista d’aquest sol.
12. Perquè tu ho has fet d’amagat, però jo això ho faré a la vista de tot Israel i a ple sol.”
13. Llavors David digué a Natan: “He pecat contra el Senyor!” I Natan res-pongué a David: “També el Senyor t’ha perdonat el teu pecat; no moriràs.
14. Però com que amb això que has fet has provocat que els enemics del Senyor blasfemin, el fill que t’ha nascut morirà sense remei.”
15. Després que Natan hagué tornat a casa seva, el Senyor va ferir el fill que la muller d’Uries havia infantat a David, i va caure greument malalt.
16. Llavors David va començar a pregar a Déu pel nen, va dejunar, es va retirar i passava les nits ajagut a terra.
17. Els ancians del seu palau van anar al seu costat per insistir a fer-lo alçar de terra, però ell s’hi va negar i no va voler menjar amb ells.
18. Succeí que, al setè dia, el nen va morir; i els servidors de David tenien por d’anunciar-li la seva mort, perquè pensaven: “Si mentre vivia el nen no volia escoltar el que li dèiem, com li hem de dir que el nen és mort? Pot fer una barbaritat!”
19. Però David va notar que els seus servents es parlaven a cau d’orella i va comprendre que el nen era mort; i els preguntà: “Ha mort el nen?” I ells van contestar: “Ha mort.”
20. Llavors David es va alçar de terra, es va rentar, es va perfumar, es va can-viar de vestits i va anar a la Casa del Senyor a prosternar-se en pregària. Des-prés va tornar a casa seva, va demanar que li servissin aliments i va menjar.
21. Els seus servents li digueren: “Quina mena de comportament és aquest? Men-tre el nen era viu, dejunaves i ploraves; i ara que és mort, t’has alçat i has pres aliments.”
22. Ell va respondre: “Mentre era viu, jo dejunava i plorava per ell, perquè em deia: Qui sap si el Senyor es compadirà de mi i deixarà viure el nen.
23. Però ara, que ja és mort, per què he de dejunar? ¿Que potser podré fer-lo tornar altre cop? Jo aniré on ell és, però ell no tornarà pas a mi!”
24. David va consolar Betsabé, la seva muller, va fer vida marital amb ella i ella li va infantar un fill, al qual va posar el nom de Salomó. El Senyor el va esti-mar,
25. i va enviar el profeta Natan, qui, per ordre del Senyor, li va posar el sobre-nom de Jedidià.
26. Mentrestant, Joab, que continuava la lluita contra la ciutat de Rabà dels am-monites, havia penetrat a la capital.
27. Joab va enviar missatgers a David, a dir-li: “He atacat Rabà i he pres la ciutadella de les aigües.
28. Reuneix ara la resta del poble i vine a acampar contra la ciutat i conquereix-la, perquè no sigui jo qui la prengui i li posin el meu nom.”
29. David va reunir tot el poble i va marxar contra Rabà, la va atacar i la va conquerir.
30. Va prendre la corona del cap de l’ídol Milcom, que pesava un talent d’or i duia una pedra preciosa, i la van posar al front de David. Va agafar un botí molt considerable a la ciutat.
31. Va deportar els habitants que hi ha-via i els va destinar a les serradores, als pics de ferro, a les destrals i a treballar de rajolers. I va fer el mateix en totes les ciutats dels ammonites. Tot seguit, David, amb tota la seva gent, va tornar a Jerusalem.

Salms 65:9-13
9. Tens cura de la terra i la regues, l’enriqueixes abundosament amb el rierol diví ple d’aigua. Prepares el blat quan així la dis-poses:
10. regant els seus solcs, ablanint els terrossos, assaonant amb ruixats i beneint la seva brotada.
11. Corones l’anyada amb els teus be-neficis, en els teus rodals vessa l’abundància.
12. Regalimen les pastures del desert, i els turons es guarneixen de gala;
13. les prades es vesteixen de ramats, i les valls es cobreixen d’espigues granades; ressonen els crits de joia i els cants!

Proverbis 16:22-24
22. Qui té intel·ligència té una font de vida; la beneiteria és el càstig dels necis.
23. El cor del savi fa prudent la seva boca i augmenta la persuasió del seus llavis.
24. Les paraules amables són una bres-ca de mel, dolcesa per a l’ànima i refrigeri per als ossos.

Joan 6:22-51
22. L’endemà, la gent que s’havia quedat a l’altra banda del llac s’adonà que allí només hi havia hagut una barca i que Jesús no havia embarcat amb els seus deixebles, sinó que ells havien marxat sols.
23. En això que unes barques de Tibe-ríades van atracar prop del lloc on, des-prés que el Senyor havia donat gràcies, havien menjat el pa.
24. Quan la multitud, doncs, s’adonà que ni Jesús ni els seus deixebles no hi eren, van pujar a les barques i se n’anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús.
25. El van trobar a l’altra banda del llac, i li digueren: “Rabí, quan has arribat?”
26. Jesús els respongué: “De debò us dic que em busqueu no perquè vau veure els miracles, sinó perquè heu menjat pa i us heu atipat.
27. Cal que treballeu, però no pas pel menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que perdura fins a la vida eterna, que és el que us donarà el Fill de l’Home; perquè aquest és el qui Déu, el Pare, ha marcat amb el seu segell.”
28. Llavors li preguntaren: “Què hem de fer per dur a terme les obres que Déu vol?”
29. Jesús respongué: “L’obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell qui ell ha enviat.”
30. Li replicaren: “I tu, quin senyal presentes perquè el puguem veure i et cre-guem? Quines obres fas?
31. Els nostres pares van menjar el mannà al desert, tal com diu l’Escriptura: Els va donar pa del cel per menjar.”
32. Jesús els digué: “En veritat us dic que Moisès no us va donar el pa del cel, sinó que és el meu Pare qui us dóna el veritable pa del cel,
33. perquè el pa de Déu és aquell que davalla del cel i dóna vida al món.”
34. Li digueren: “Senyor, dóna’ns sempre d’aquest pa.”
35. Jesús els digué: “Jo sóc el pa de vida, qui ve a mi no tindrà fam; qui creu en mi no tindrà set mai més.
36. Però ja us he dit que tot i veient-me no creieu.
37. Tot aquell qui el Pare em dóna, vindrà amb mi, i el qui ve amb mi no el trauré a fora,
38. perquè jo no he baixat del cel per fer la meva voluntat, sinó la voluntat d’a-quell qui m’ha enviat.
39. I aquesta és la voluntat del qui m’ha enviat: que no perdi res d’allò que ell m’ha donat, sinó que ho ressusciti el dia darrer.
40. Aquesta, doncs, és la voluntat del meu Pare: que tothom qui veu el Fill i creu en ell tingui vida eterna; i jo el ressuscitaré el darrer dia.”
41. Aleshores els jueus el criticaven perquè havia dit: “Jo sóc el pa que ha baixat del cel.”
42. I deien: “Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pa-re i la seva mare, com és que ara diu que ha baixat del cel?”
43. Jesús els respongué: “No murmureu entre vosaltres.
44. Ningú no pot venir a mi si el Pare que m’ha enviat no l’atreu; i jo el res-suscitaré el darrer dia.
45. En els Profetes hi ha escrit: Tots seran ensenyats per Déu. Tot aquell qui escolta el Pare i aprèn d’ell, ve a mi.
46. No és que algú hagi vist el Pare; el Pare només l’ha vist el qui procedeix de Déu. Aquest sí que ha vist el Pare.
47. Us ho ben asseguro: el qui creu en mi té la vida eterna.
48. Jo sóc el pa de vida.
49. Els vostres pares van menjar el mannà al desert i van morir.
50. Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel, per tal que el qui en mengi ja no mori.
51. Jo sóc el pa vivent que ha baixat del cel; qui mengi d’aquest pa viurà per sempre, ja que el pa que jo donaré perquè el món visqui és la meva carn.”