A A A A A
Bíblia en un any
Maig 15

2 Samuel 1:1-27
1. Després de la mort de Saül, David va tornar de derrotar els amalequites i es va quedar dos dies a Siclag.
2. El tercer dia vingué un home dels de Saül, amb els vestits esquinçats i amb el cap ple de terra. En arribar davant David, es prosternà i li féu la reverència.
3. David li preguntà: “D’on véns?” I ell li respongué: “M’he escapat del campament d’Israel.”
4. David li digué: “Què ha passat? Ex-plica’m-ho.” Ell respongué: “El poble ha fugit del combat i molts han caigut morts, i també Saül i el seu fill Jonatan han mort.”
5. David preguntà al jove que li donava la informació: “Com saps que Saül i el seu fill Jonatan han mort?”
6. El jove que li donava la informació digué: “Casualment em trobava a la muntanya de Guilboa i he vist Saül abocat sobre la seva llança, i he vist els carros i la cavalleria que eren a punt d’atrapar-lo.
7. Llavors mirant enrere m’ha vist i m’ha cridat. Jo li he contestat: ‘Aquí em tens.’
8. I m’ha preguntat: ‘Qui ets tu?’ Jo li he dit: ‘Sóc un amalequita.’
9. Ell m’ha dit: ‘Posa’t damunt meu i mata’m. Perquè estic agonitzant, tot i que encara sóc viu.’
10. M’he abocat damunt seu i l’he mort, perquè m’adonava que no podia sobre-viure un cop caigut. He agafat la diade-ma del seu front i el braçalet del seu braç i els he portat aquí, al meu senyor.”
11. Llavors David, s’agafà els vestits i els esquinçà, i el mateix van fer tots els homes que estaven amb ell.
12. Amb planys i plors van fer dejuni fins al vespre per Saül i el seu fill Jonatan, pel poble del Senyor i per la casa d’Israel, perquè havien mort per l’es-pasa.
13. David interrogà altre cop el jove que li havia dut la notícia: “D’on ets?” Ell respongué: “Sóc fill d’un foraster ama-lequita.”
14. David li digué: “Com és que no has tingut temor d’alçar la teva mà per matar l’ungit del Senyor?”
15. David va cridar un dels joves i li digué: “Vine i tira’t contra ell.” Aquell jove s’hi va llançar i el va matar.
16. Mentrestant, David deia: “Que la te-va sang sigui sobre el teu cap, perquè la teva pròpia boca ha testificat contra tu quan has dit: “Jo he matat l’ungit del Senyor.”
17. Llavors David va entonar aquesta elegia sobre Saül i el seu fill Jonatan,
18. perquè fos ensenyada als fills de Judà. Així es troba escrita en el llibre del Just:
19. “La glòria d’Israel ha sucumbit sobre la teva serralada.
20. No ho anuncieu a Gat, no ho publiqueu pels carrers d’As-caló; que no se n’alegrin les filles dels filisteus, que no ho celebrin les filles dels incircumcisos.
21. Muntanyes de Guilboa! Que no hi hagi ni rosada ni pluja damunt vostre, ni sigui terra d’ofrenes! Perquè allà fou deshonrat l’escut dels valents, l’escut de Saül, com si no fos ungit amb l’oli.
22. Sense sang de caiguts, sense greix de valents, l’arc de Jonatan mai no tornava enrere, ni l’espasa de Saül mai no s’embei-nava buida.
23. Saül i Jonatan, estimats i volguts, ni en la vida ni en la mort separats, més lleugers que les àguiles, més forts que els lleons.
24. Filles d’Israel, ploreu per Saül, que us vestia d’escarlata i joiells, que adornava els vostres vestits amb brocats daurats.
25. Com han caigut els herois, enmig de la batalla! Jonatan traspassat sobre la teva serralada!
26. Sóc ple de tristesa per tu, germà meu, Jonatan, tan grat com m’eres! Fou més meravellós el teu amor, que l’amor de les dones.
27. Com han caigut els herois, i han sucumbit les armes de guerra!”

2 Samuel 2:1-32
1. Després d’això, David va consul-tar el Senyor i li digué: “¿Haig de pujar a alguna de les ciutats de Judà?” El Senyor li contestà: “Puja-hi.” David va preguntar: “On haig de pujar?” Ell li digué: “A Hebron.”
2. David va pujar-hi amb les seves dues dones, Ahinóam la jizreelita, i Abigaïl, la que fou muller de Nabal, el carmelita.
3. Igualment, David hi va pujar amb els homes que tenia, cadascun amb la seva família, i es van instal·lar a les ciutats d’Hebron.
4. Els homes de Judà van anar-hi i van ungir David com a rei sobre la casa de Judà. Quan van comunicar a David: “La gent de Jabeix-Galaad ha donat sepultura a Saül”,
5. va enviar-los missatgers que digues-sin: “Beneïts sigueu vosaltres pel Senyor, per l’obra piadosa que heu fet amb Saül, el vostre senyor, donant-li sepultura.
6. Que el Senyor us tracti amb bondat i fidelitat. Jo també us tractaré bé per la vostra acció.
7. Ara animeu-vos i sigueu valents, que si bé Saül, el vostre senyor, ha mort, la casa de Judà m’ha consagrat a mi perquè sigui el seu rei.”
8. Però Abner, fill de Ner, cap de l’exèr-cit de Saül, prengué Ixbóixet, fill de Saül, i el portà a Mahanaim;
9. allà el va proclamar rei de Galaad, d’Aser, de Jizreel, d’Efraïm, de Benjamí i de tot Israel.
10. Ixbóixet, fill de Saül, tenia quaranta anys quan va començar a regnar sobre Israel i hi va regnar dos anys. Només la casa de Judà era fidel a David.
11. El temps que David va regnar a Hebron, sobre la casa de Judà, va ser de set anys i sis mesos.
12. Abner, fill de Ner, amb el servidors d’Ixbóixet, fill de Saül, van partir de Mahanaim cap a Gabaon.
13. També Joab, fill de Seruià, amb els seguidors de David, van sortir i els van trobar al costat de la cisterna de Ga-baon. Allà es van asseure, els uns a l’un costat de la cisterna i els altres a l’altre costat.
14. Abner digué a Joab: “Que surtin al-guns joves a lluitar davant nostre.” I Joab digué: “Que surtin.”
15. Es van alçar i van passar els assig-nats: dotze benjaminites de la part d’Ix-bóixet, fill de Saül, i dotze d’entre els seguidors de David.
16. Cadascun va agafar el seu contrari pel cap, clavant-li l’espasa al costat, i van caure tots plegats. Per això van anomenar aquell lloc Elcat-Assurim, que es troba a Gabaon.
17. Aquell dia hi hagué una batalla molt aferrissada, i van ser vençuts Abner i els homes d’Israel davant els servidors de David.
18. Eren allà els tres fills de Seruià, Joab, Abisai i Assahel. Aquest Assahel, que era lleuger com una daina,
19. es va llançar darrere Abner, sense desviar-se ni a dreta ni a esquerra, perseguint-lo.
20. Llavors Abner es va girar a mirar enrere i digué: “Ets tu Assahel?” Ell respongué: “Sóc jo.”
21. Abner li digué: “Aparta’t cap a la dreta o l’esquerra i atrapa un dels joves i queda’t amb el seu botí.” Però Assahel no va voler deixar de perseguir-lo.
22. Abner va tornar a dir a Assahel: “Aparta’t del meu darrere! ¿O vols que et tiri per terra? Com podria llavors mi-rar a la cara el teu germà Joab?”
23. Ell, però, va refusar d’apartar-se, i Abner el va ferir al ventre amb la llança cap enrere, de manera que la llança li va sortir pel darrere, i va caure mort allí mateix. I tothom qui arribava al lloc on Assahel havia caigut mort, s’hi atu-rava.
24. Però Joab i Abisai van continuar perseguint Abner, i quan arribaven a la collada de Guibat-Ammà, a l’est de Guíah, en el camí del desert de Gabaon, el sol ja es ponia.
25. Els benjaminites es van aplegar formant un grup que acuitava Abner, i es van aturar al cim d’un turó.
26. Llavors Abner va cridar Joab i li digué: “¿És que l’espasa ha de devorar contínuament? ¿No saps tu que això acabarà amb amargura? ¿Fins quan esperaràs per dir al poble que deixi de perseguir els seus germans?”
27. Joab respongué: “Per Déu que, si no haguessis parlat, segur que la gent no haurien parat fins a la matinada de perseguir cadascú el seu germà.”
28. Llavors Joab va tocar el corn, tot el poble es va aturar i no van perseguir més Israel, ni van tornar al combat.
29. Després, Abner i els seus homes van caminar a través de la planura de l’Ara-bà tota aquella nit, van travessar el Jordà i, seguint a través de Bitron, van arribar a Mahanaim.
30. Joab va deixar de perseguir Abner, i, quan es va reunir tota la gent, van trobar a faltar dinou homes dels servidors de David, a més d’Assahel.
31. Però els de David havien deixat morts tres-cents setanta homes dels benjaminites i dels d’Abner.
32. Es van endur Assahel i el van sepultar al sepulcre del seu pare, que era a Betlem. Després, Joab i els seus homes van caminar tota la nit, i se’ls va fer de dia a Hebron.

Salms 62:1-4
1. (Del mestre de cant. D’Iditum. Salm de David.) Només en Déu reposa la meva ànima, d’ell depèn la meva salvació.
2. Només ell és la meva roca i la meva salvació, el meu baluard: no trontollaré!
3. ¿Fins quan atemptareu contra un home sol tots vosaltres, junts, per ensorrar-lo, com una paret decantada, com una tàpia que s’enruna?
4. Només conspiren per abatre’l de la seva dignitat, es complauen en l’engany; mentre amb la boca beneeixen, en el seu interior maleeixen. (Pausa)

Proverbis 16:10-12
10. Als llavis del rei hi ha sentència divina: la seva boca no falla en el judici.
11. Pes i balances justes són del Senyor: són obra seva tots els pesos de la bossa.
12. Per als reis és indigne obrar malament, perquè la fermesa del tron depèn de la justícia.

Joan 4:1-30
1. Llavors, com que el Senyor va sa-ber que els fariseus havien dit: “Jesús fa molts deixebles i en bateja més que Joan”,
2. si bé Jesús mateix no batejava, sinó els seus deixebles,
3. va deixar la Judea i se’n tornà cap a Galilea.
4. Havia de travessar per Samaria.
5. Així va arribar a una ciutat de Samaria que es diu Sicar, prop del terreny que Jacob va deixar al seu fill Josep.
6. Allí hi havia el pou de Jacob. Quan era prop de migdia, Jesús, cansat de cami-nar, es va asseure a la vora del pou.
7. En això que va arribar una dona de Samaria a pouar aigua. Jesús li diu: “Dóna’m de beure.”
8. És que els seus deixebles se n’havien anat al poble a comprar provisions.
9. La samaritana li respon: “Com és que tu, un jueu, em demanes de beure a mi, una samaritana?” Perquè els jueus no es fan amb els samaritans.
10. Jesús li respongué: “Si coneguessis el do de Déu i qui és el qui et diu dóna’m de beure, series tu qui li’n demanaria, i ell et donaria aigua viva.”
11. Li fa, la dona: “Senyor, tu no tens poal i el pou és profund, d’on trauràs aigua viva?
12. ¿Ets tu més gran que el nostre pare Jacob, que ens va deixar aquest pou, del qual en van beure ell, els seus fills i el seu bestiar?”
13. Li respongué Jesús: “Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornaran a tenir set,
14. però el qui begui de l’aigua que jo li donaré ja no tindrà set mai més, sinó que l’aigua que jo li donaré esdevindrà dintre seu un doll d’aigua que brollarà per a donar-li vida eterna.”
15. Li diu la dona: “Senyor, dóna’m ai-gua d’aquesta, perquè no tingui mai més set ni hagi de venir més aquí a pouar-la.”
16. Li diu: “Vés a cridar el teu marit i torna aquí.”
17. La dona li respongué: “No en tinc, de marit.” Jesús li diu: “Ja ho dius bé que no en tens, de marit,
18. perquè n’has tingut ja cinc, i el que ara tens no és pas el teu marit; en això has dit la veritat.”
19. La dona replicà: “Veig que tu ets profeta.
20. Els nostres pares van adorar el Senyor en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que és a Jerusalem el lloc on se l’ha d’adorar.”
21. Li diu Jesús: “Creu-me, dona, s’acosta l’hora que ni en aquesta muntanya ni a Jerusalem adorareu el Pare.
22. Vosaltres adoreu el que no coneixeu; nosaltres adorem el que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus.
23. Però s’acosta l’hora, més exactament, és ara mateix, que els qui realment són adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat; perquè aquesta mena d’adoradors és la que el Pare busca.
24. Déu és esperit, i els qui l’adoren cal que l’adorin en esperit i en veritat.”
25. Li diu la dona: “Jo sé que el Messies ha de venir, és a dir, el Crist; quan vingui ens ho aclarirà tot.”
26. Jesús li diu: “Sóc jo; el qui et parla.”
27. En aquell moment van arribar els seus deixebles i es van estranyar que parlés amb una dona; no obstant, ningú no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella.
28. Llavors, la dona va deixar la seva gerra i se n’anà a la ciutat i digué a la gent:
29. “Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. ¿No serà aquest el Crist?”
30. La gent va sortir de la ciutat i es van dirigir cap on ell era.