A A A A A
Bíblia en un any
Maig 1

1 Samuel 4:1-21
1. La paraula de Samuel era atesa per tot Israel. En aquell temps, els is-raelites van sortir a l’encontre dels filisteus en la guerra i van acampar a Eben-Èzer, i els filisteus van acampar a Afec.
2. Els filisteus es van arrenglerar en or-dre de combat enfront dels israelites; es va lliurar una gran batalla i Israel va ser derrotat davant dels filisteus, que van matar, d’entre les tropes, uns quatre mil homes a camp obert.
3. Quan els homes van tornar al campament, els ancians d’Israel deien: “Per què el Senyor ens ha derrotat avui da-vant els filisteus? Anem a Siló a buscar l’Arca de l’Aliança del Senyor perquè vingui amb nosaltres i ens lliuri del po-der dels nostres enemics.”
4. El poble, doncs, va enviar missatgers a Siló i van portar l’Arca de l’Aliança del Senyor de l’univers, que viu damunt dels querubins. Els dos fills d’Elí, Ofní i Pinhàs, acompanyaven l’Arca de l’Aliança de Déu.
5. Quan l’Arca de l’Aliança del Senyor va arribar al campament, tot Israel va alçar tan gran aclamació que la terra retrunyia.
6. I quan els filisteus van sentir la cridò-ria de les aclamacions, es preguntaven: “Per què deu ser aquesta gran cridòria del campament hebreu?” I quan van sa-ber que l’Arca del Senyor havia vingut al campament,
7. van agafar por i deien: “Déu ha vingut a la campanya!”; i hi afegien: “Ai de nosaltres: perquè fins ara no havia pas-sat mai una cosa com aquesta.
8. Ai de nosaltres! Qui podrà lliurar-nos d’aquests déus tan poderosos? Aquests són aquells déus que van assotar l’Egipte amb tota mena de plagues al desert.
9. Filisteus, tingueu coratge i compor-teu-vos com uns homes, perquè no hà-giu de ser esclaus dels hebreus, com ells ho han estat de vosaltres! Porteu-vos com uns homes i lluiteu!”
10. Els filisteus van combatre aferrissa-dament i els israelites van ser derrotats. Cadascú va fugir cap a casa seva, i la destrossa va ser molt gran. De les files dels israelites van caure trenta mil homes d’infanteria.
11. L’Arca de Déu va ser capturada i els dos fills d’Elí, Ofní i Pinhàs, van ser morts.
12. Un home de la tribu de Benjamí va sortir corrents d’entre les tropes i va arribar a Siló aquell mateix dia, amb els vestits esquinçats i amb terra damunt del cap.
13. Quan va arribar, Elí s’estava assegut en una cadira a la vora del camí, vigilant, amb l’ànsia al cor per causa de l’Arca de Déu. Així que aquell home va arribar i va comunicar les notícies a la població, tota la ciutat va esclatar en planys.
14. Quan Elí va sentir la cridòria dels planys, va preguntar: “Què és aquest gran aldarull?” Llavors aquell home va anar de pressa on era Elí i li va donar la notícia.
15. Elí ja tenia noranta-vuit anys, havia perdut la vista i ja no hi veia.
16. Aquell home digué a Elí: “Jo sóc el qui ha vingut del camp de batalla. He pogut escapar del combat avui mateix.” Elí preguntà: “Què ha passat, fill meu?”
17. El missatger va contestar: “Israel ha fugit davant els filisteus i el poble ha sofert una gran desfeta, i els teus dos fills, Ofní i Pinhàs, han mort, i l’Arca de Déu ha estat capturada.”
18. Així que va esmentar l’Arca de Déu, Elí va caure de la seva cadira cap enrere, al costat de la porta, es va desnucar i va morir, perquè era un home vell i feixuc. Elí havia jutjat Israel durant quaranta anys.
19. La seva nora, la muller de Pinhàs, estava embarassada i a punt de complir, i en sentir les notícies de la captura de l’Arca de Déu, de la mort del seu sogre i de la mort del seu marit, de sobte li van venir els dolors i va infantar.
20. Estava a punt de morir, i les dones que eren al seu voltant li deien: “Tingues ànim, que has infantat un nen”; però ella no contestava ni hi posava el cor.
21. A l’infant, li va posar el nom d’Icabot, ja que deia: “La glòria d’Israel ha estat desterrada”, referint-se al succés de la captura de l’Arca de Déu i a la mort del seu sogre i del seu marit.

1 Samuel 5:1-12
1. Els filisteus, després de capturar l’Arca de Déu, la van portar d’Eben-Èzer a Asdod.
2. Els filisteus van agafar l’Arca de Déu i la van posar al temple de Dagon, si-tuant-la al costat mateix de Dagon.
3. Però l’endemà, quan es van llevar, la gent d’Asdod va adonar-se que Dagon havia caigut de cara a terra, davant l’Ar-ca del Senyor. Van agafar Dagon i van tornar-lo al seu lloc.
4. L’endemà al matí, quan es van llevar, veieren que altra vegada Dagon havia caigut, estirat a terra, davant l’Arca del Senyor, i que el seu cap i les seves dues mans, tallades, eren sobre el llindar. A Dagon, només li quedava el tronc.
5. És per això que, fins al dia d’avui, els sacerdots de Dagon i tots els qui a As-dod entren al temple de Dagon no tre-pitgen el seu llindar.
6. La mà del Senyor va fer sentir el seu pes sobre la gent d’Asdod i va fer es-tralls, ferint-los amb tumors, tant a As-dod com a la seva comarca.
7. Quan la gent d’Asdod veié el que pas-sava, digueren: “Que no s’estigui més entre nosaltres l’Arca del Déu d’Israel, perquè la seva mà s’ha endurit contra nosaltres i contra el nostre déu Dagon.”
8. Van convocar tots els prínceps dels filisteus a una reunió, i els van pregun-tar: “Què hem de fer amb l’Arca del Déu d’Israel?” I ells van contestar: “Que sigui traslladada a Gat.” I allà van tras-lladar l’Arca del Déu d’Israel.
9. Però un cop traslladada, la mà del Senyor es va fer sentir sobre la ciutat sembrant el pànic entre la gent, casti-gant els seus habitants, del més petit al més gran, amb erupcions tumorals.
10. Aleshores van enviar l’Arca de Déu a Ecron, però succeí que, només arribar l’Arca de Déu a Ecron, els ecronites van començar a cridar dient: “Han portat l’Arca del Déu d’Israel fins aquí perquè ens mati a nosaltres i al nostre poble.”
11. Van convocar una nova reunió de tots els prínceps dels filisteus, i els van dir: “Traieu l’Arca del Déu d’Israel i que torni al seu lloc, per evitar que ens mati a nosaltres i al nostre poble”; perquè havia causat una consternació mortal en tota la ciutat, descarregant allà amb duresa la mà del Senyor.
12. I la gent que no va morir van ser flagel·lats amb tumors i el clam d’an-goixa pujava fins al cel.

Salms 54:1-7
1. (Del mestre de cant. Per a instruments de corda. Maskil. De David. Quan els zifeus vingueren a dir a Saül: “¿No s’ha amagat David entre nosaltres?”) Oh Déu, pel teu nom, auxilia’m, i amb el teu poder defensa’m.
2. Oh, Déu, escolta la meva oració, posa atenció a les paraules de la meva boca.
3. Que una gent estranya s’ha alçat contra mi, gent violenta atenta contra la meva vida, sense tenir en compte Déu. (Pausa)
4. Veieu, però, que és Déu qui m’ajuda, el Senyor fa causa amb els qui em sostenen.
5. El mal recaurà sobre els meus con-traris. Anorrea’ls, per la teva fidelitat!
6. De bon grat t’oferiré sacrificis, confessaré, Senyor, el teu nom, perquè és bo;
7. perquè m’ha alliberat de tota an-goixa, i els meus ulls han vist vençuts els meus enemics.

Proverbis 15:12-13
12. Al descregut no li agrada que se’l repti, ni vol anar en companyia dels savis.
13. Un cor content dóna un semblant joiós, però el cor angoixat abat l’esperit.

Lluc 21:1-19
1. Alçant la vista veié com els rics tiraven els seus donatius a l’arca del tresor.
2. Va veure també una viuda pobra que hi tirava dues monedes petites,
3. i digué: “Us ben asseguro que aquesta pobra viuda hi ha tirat més que tothom;
4. perquè tots aquests hi han tirat com a donatiu el que els sobrava, en canvi ella, tot i estant-ne necessitada, hi ha tirat tot el que tenia per a viure.”
5. Alguns feien comentaris sobre el tem-ple, per la bellesa de les pedres i les ornamentacions votives. Jesús els digué:
6. “Vindran dies que de tot això que veieu no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat.”
7. Llavors li van preguntar: “Mestre, ¿quan passarà, doncs, això, i quin senyal indicarà que aquestes coses són a punt de succeir?”
8. Jesús els digué: “Vigileu que no us enganyin, perquè en vindran molts que s’arrogaran el meu nom i diran: ‘Aquest sóc jo’, i també: ‘Ja ha arribat el moment’; no aneu pas darrere seu.
9. Quan us assabenteu de guerres i revol-tes, no us alarmeu, perquè això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida.”
10. Llavors els deia: “S’alçarà poble contra poble i nació contra nació.
11. Hi haurà grans terratrèmols, i en di-versos llocs fam i epidèmies, fets terribles i uns senyals impressionants en el cel.
12. Però abans de tot això sereu perse-guits, us agafaran i us duran a les sinagogues i a la presó, us portaran davant els reis i governadors per causa del meu nom,
13. i tindreu l’oportunitat de testificar.
14. Preneu, doncs, dintre vostre la deci-sió de no preparar la defensa per en-davant,
15. perquè cap dels vostres adversaris no es podrà oposar a l’eloqüència i a la sa-viesa que jo us donaré, ni contradir-les.
16. Sereu denunciats fins i tot per pares i germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres;
17. i tothom us odiarà per causa del meu nom.
18. Però no es perdrà ni un sol cabell del vostre cap.
19. Amb la vostra constància mantindreu les vostres vides.