| 1 Samuel 4:1-21 |
| 1. La paraula de Samuel era atesa per tot Israel. En aquell temps, els is-raelites van sortir a l’encontre dels filisteus en la guerra i van acampar a Eben-Èzer, i els filisteus van acampar a Afec. |
| 2. Els filisteus es van arrenglerar en or-dre de combat enfront dels israelites; es va lliurar una gran batalla i Israel va ser derrotat davant dels filisteus, que van matar, d’entre les tropes, uns quatre mil homes a camp obert. |
| 3. Quan els homes van tornar al campament, els ancians d’Israel deien: “Per què el Senyor ens ha derrotat avui da-vant els filisteus? Anem a Siló a buscar l’Arca de l’Aliança del Senyor perquè vingui amb nosaltres i ens lliuri del po-der dels nostres enemics.” |
| 4. El poble, doncs, va enviar missatgers a Siló i van portar l’Arca de l’Aliança del Senyor de l’univers, que viu damunt dels querubins. Els dos fills d’Elí, Ofní i Pinhàs, acompanyaven l’Arca de l’Aliança de Déu. |
| 5. Quan l’Arca de l’Aliança del Senyor va arribar al campament, tot Israel va alçar tan gran aclamació que la terra retrunyia. |
| 6. I quan els filisteus van sentir la cridò-ria de les aclamacions, es preguntaven: “Per què deu ser aquesta gran cridòria del campament hebreu?” I quan van sa-ber que l’Arca del Senyor havia vingut al campament, |
| 7. van agafar por i deien: “Déu ha vingut a la campanya!”; i hi afegien: “Ai de nosaltres: perquè fins ara no havia pas-sat mai una cosa com aquesta. |
| 8. Ai de nosaltres! Qui podrà lliurar-nos d’aquests déus tan poderosos? Aquests són aquells déus que van assotar l’Egipte amb tota mena de plagues al desert. |
| 9. Filisteus, tingueu coratge i compor-teu-vos com uns homes, perquè no hà-giu de ser esclaus dels hebreus, com ells ho han estat de vosaltres! Porteu-vos com uns homes i lluiteu!” |
| 10. Els filisteus van combatre aferrissa-dament i els israelites van ser derrotats. Cadascú va fugir cap a casa seva, i la destrossa va ser molt gran. De les files dels israelites van caure trenta mil homes d’infanteria. |
| 11. L’Arca de Déu va ser capturada i els dos fills d’Elí, Ofní i Pinhàs, van ser morts. |
| 12. Un home de la tribu de Benjamí va sortir corrents d’entre les tropes i va arribar a Siló aquell mateix dia, amb els vestits esquinçats i amb terra damunt del cap. |
| 13. Quan va arribar, Elí s’estava assegut en una cadira a la vora del camí, vigilant, amb l’ànsia al cor per causa de l’Arca de Déu. Així que aquell home va arribar i va comunicar les notícies a la població, tota la ciutat va esclatar en planys. |
| 14. Quan Elí va sentir la cridòria dels planys, va preguntar: “Què és aquest gran aldarull?” Llavors aquell home va anar de pressa on era Elí i li va donar la notícia. |
| 15. Elí ja tenia noranta-vuit anys, havia perdut la vista i ja no hi veia. |
| 16. Aquell home digué a Elí: “Jo sóc el qui ha vingut del camp de batalla. He pogut escapar del combat avui mateix.” Elí preguntà: “Què ha passat, fill meu?” |
| 17. El missatger va contestar: “Israel ha fugit davant els filisteus i el poble ha sofert una gran desfeta, i els teus dos fills, Ofní i Pinhàs, han mort, i l’Arca de Déu ha estat capturada.” |
| 18. Així que va esmentar l’Arca de Déu, Elí va caure de la seva cadira cap enrere, al costat de la porta, es va desnucar i va morir, perquè era un home vell i feixuc. Elí havia jutjat Israel durant quaranta anys. |
| 19. La seva nora, la muller de Pinhàs, estava embarassada i a punt de complir, i en sentir les notícies de la captura de l’Arca de Déu, de la mort del seu sogre i de la mort del seu marit, de sobte li van venir els dolors i va infantar. |
| 20. Estava a punt de morir, i les dones que eren al seu voltant li deien: “Tingues ànim, que has infantat un nen”; però ella no contestava ni hi posava el cor. |
| 21. A l’infant, li va posar el nom d’Icabot, ja que deia: “La glòria d’Israel ha estat desterrada”, referint-se al succés de la captura de l’Arca de Déu i a la mort del seu sogre i del seu marit. |
| 1 Samuel 5:1-12 |
| 1. Els filisteus, després de capturar l’Arca de Déu, la van portar d’Eben-Èzer a Asdod. |
| 2. Els filisteus van agafar l’Arca de Déu i la van posar al temple de Dagon, si-tuant-la al costat mateix de Dagon. |
| 3. Però l’endemà, quan es van llevar, la gent d’Asdod va adonar-se que Dagon havia caigut de cara a terra, davant l’Ar-ca del Senyor. Van agafar Dagon i van tornar-lo al seu lloc. |
| 4. L’endemà al matí, quan es van llevar, veieren que altra vegada Dagon havia caigut, estirat a terra, davant l’Arca del Senyor, i que el seu cap i les seves dues mans, tallades, eren sobre el llindar. A Dagon, només li quedava el tronc. |
| 5. És per això que, fins al dia d’avui, els sacerdots de Dagon i tots els qui a As-dod entren al temple de Dagon no tre-pitgen el seu llindar. |
| 6. La mà del Senyor va fer sentir el seu pes sobre la gent d’Asdod i va fer es-tralls, ferint-los amb tumors, tant a As-dod com a la seva comarca. |
| 7. Quan la gent d’Asdod veié el que pas-sava, digueren: “Que no s’estigui més entre nosaltres l’Arca del Déu d’Israel, perquè la seva mà s’ha endurit contra nosaltres i contra el nostre déu Dagon.” |
| 8. Van convocar tots els prínceps dels filisteus a una reunió, i els van pregun-tar: “Què hem de fer amb l’Arca del Déu d’Israel?” I ells van contestar: “Que sigui traslladada a Gat.” I allà van tras-lladar l’Arca del Déu d’Israel. |
| 9. Però un cop traslladada, la mà del Senyor es va fer sentir sobre la ciutat sembrant el pànic entre la gent, casti-gant els seus habitants, del més petit al més gran, amb erupcions tumorals. |
| 10. Aleshores van enviar l’Arca de Déu a Ecron, però succeí que, només arribar l’Arca de Déu a Ecron, els ecronites van començar a cridar dient: “Han portat l’Arca del Déu d’Israel fins aquí perquè ens mati a nosaltres i al nostre poble.” |
| 11. Van convocar una nova reunió de tots els prínceps dels filisteus, i els van dir: “Traieu l’Arca del Déu d’Israel i que torni al seu lloc, per evitar que ens mati a nosaltres i al nostre poble”; perquè havia causat una consternació mortal en tota la ciutat, descarregant allà amb duresa la mà del Senyor. |
| 12. I la gent que no va morir van ser flagel·lats amb tumors i el clam d’an-goixa pujava fins al cel. |
| Salms 54:1-7 |
| 1. (Del mestre de cant. Per a instruments de corda. Maskil. De David. Quan els zifeus vingueren a dir a Saül: “¿No s’ha amagat David entre nosaltres?”) Oh Déu, pel teu nom, auxilia’m, i amb el teu poder defensa’m. |
| 2. Oh, Déu, escolta la meva oració, posa atenció a les paraules de la meva boca. |
| 3. Que una gent estranya s’ha alçat contra mi, gent violenta atenta contra la meva vida, sense tenir en compte Déu. (Pausa) |
| 4. Veieu, però, que és Déu qui m’ajuda, el Senyor fa causa amb els qui em sostenen. |
| 5. El mal recaurà sobre els meus con-traris. Anorrea’ls, per la teva fidelitat! |
| 6. De bon grat t’oferiré sacrificis, confessaré, Senyor, el teu nom, perquè és bo; |
| 7. perquè m’ha alliberat de tota an-goixa, i els meus ulls han vist vençuts els meus enemics. |
| Proverbis 15:12-13 |
| 12. Al descregut no li agrada que se’l repti, ni vol anar en companyia dels savis. |
| 13. Un cor content dóna un semblant joiós, però el cor angoixat abat l’esperit. |
| Lluc 21:1-19 |
| 1. Alçant la vista veié com els rics tiraven els seus donatius a l’arca del tresor. |
| 2. Va veure també una viuda pobra que hi tirava dues monedes petites, |
| 3. i digué: “Us ben asseguro que aquesta pobra viuda hi ha tirat més que tothom; |
| 4. perquè tots aquests hi han tirat com a donatiu el que els sobrava, en canvi ella, tot i estant-ne necessitada, hi ha tirat tot el que tenia per a viure.” |
| 5. Alguns feien comentaris sobre el tem-ple, per la bellesa de les pedres i les ornamentacions votives. Jesús els digué: |
| 6. “Vindran dies que de tot això que veieu no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat.” |
| 7. Llavors li van preguntar: “Mestre, ¿quan passarà, doncs, això, i quin senyal indicarà que aquestes coses són a punt de succeir?” |
| 8. Jesús els digué: “Vigileu que no us enganyin, perquè en vindran molts que s’arrogaran el meu nom i diran: ‘Aquest sóc jo’, i també: ‘Ja ha arribat el moment’; no aneu pas darrere seu. |
| 9. Quan us assabenteu de guerres i revol-tes, no us alarmeu, perquè això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida.” |
| 10. Llavors els deia: “S’alçarà poble contra poble i nació contra nació. |
| 11. Hi haurà grans terratrèmols, i en di-versos llocs fam i epidèmies, fets terribles i uns senyals impressionants en el cel. |
| 12. Però abans de tot això sereu perse-guits, us agafaran i us duran a les sinagogues i a la presó, us portaran davant els reis i governadors per causa del meu nom, |
| 13. i tindreu l’oportunitat de testificar. |
| 14. Preneu, doncs, dintre vostre la deci-sió de no preparar la defensa per en-davant, |
| 15. perquè cap dels vostres adversaris no es podrà oposar a l’eloqüència i a la sa-viesa que jo us donaré, ni contradir-les. |
| 16. Sereu denunciats fins i tot per pares i germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres; |
| 17. i tothom us odiarà per causa del meu nom. |
| 18. Però no es perdrà ni un sol cabell del vostre cap. |
| 19. Amb la vostra constància mantindreu les vostres vides. |