A A A A A
Bíblia en un any
Abril 7

Josuè 3:1-17
1. Josuè es va llevar de matinada, alçà el campament i, des de Xitim, es van dirigir al Jordà, ell i tots els fills d’Israel. Allà hi van fer estada abans de travessar-lo.
2. Al cap de tres dies el magistrats van recórrer el campament
3. i van donar aquestes instruccions al poble: “Així que veureu l’Arca de l’Aliança del Senyor, el vostre Déu, portada pels sacerdots levites, us al-çareu del vostre lloc i avançareu darrere seu.
4. Però deixareu entre vosaltres i l’arca una distància d’unes mil passes; no us hi acostareu. Així coneixereu el camí que heu de seguir, ja que no hi heu passat mai.”
5. I Josuè digué al poble: “Santifiqueu-vos, perquè demà el Senyor farà mera-velles entre vosaltres.”
6. Llavors es dirigí als sacerdots dient-los: “Alceu l’Arca de l’Aliança i passeu davant del poble.” Ells la van alçar i van passar davant de tots.
7. El Senyor digué a Josuè: “Avui començaré a engrandir-te als ulls de tot Israel; així sabran que seré amb tu de la mateixa manera que vaig ser amb Moisès.
8. I tu manaràs això als sacerdots que porten l’Arca de l’Aliança: Quan arribeu arran de l’aigua del Jordà, atureu-vos-hi.”
9. Aleshores Josuè digué als fills d’Is-rael: “Veniu aquí i escolteu les paraules del Senyor, el vostre Déu.”
10. I hi va afegir: “En això coneixereu que el Déu vivent és enmig de vosaltres, i que és ben cert que expulsarà de davant vostre els cananeus, el hitites, els hivites, els perizites, els guirgaixites, els amorreus i els jebuseus.
11. Heus aquí que l’Arca de l’Aliança del Senyor de tota la terra travessarà el Jordà al vostre davant.
12. Ara, doncs, escolliu-vos dotze homes de les tribus d’Israel, un home de cada tribu;
13. i serà que quan els peus dels sacer-dots que porten l’Arca del Senyor, sobirà de tota la terra, trepitgin el Jordà, les aigües que baixen seran tallades i s’aturaran en un bloc.”
14. En efecte, el poble va sortir del campament per passar el Jordà, amb els sacerdots que portaven l’Arca de l’Aliança al davant de tots.
15. En arribar al riu els portadors de l’Arca, i així que els peus dels sacerdots es van mullar al marge de l’aigua (perquè el Jordà desborda tota la riba durant el temps de la sega),
16. les aigües que venien de dalt es van aturar i es van alçar en un bloc, a molta distància, prop d’Adam, la ciutat que hi ha vora Saretan, mentre que les que bai-xaven cap a la mar d’Arabà, la Mar de la Sal, en quedar tallades, es van eixu-gar, i el poble va travessar davant de Jericó.
17. Els sacerdots que portaven l’Arca de l’Aliança del Senyor es mantingueren drets enmig del Jordà, en terreny sec, mentre tot Israel anava passant a peu eixut, fins que la nació entera hagué acabat de passar.

Josuè 4:1-24
1. Quan tota la nació va acabar de pas-sar el Jordà, el Senyor digué a Josuè:
2. “Escolliu-vos d’entre el poble dotze homes, un de cada tribu,
3. i maneu-los això: Agafeu d’aquí, del mig del Jordà, del mateix lloc on els peus dels sacerdots s’han mantingut ferms, dotze pedres que us endureu amb vosaltres i les situareu en el lloc on heu de passar la nit.”
4. Llavors Josuè va cridar els dotze homes que havia designat d’entre els fills d’Israel, un de cada tribu,
5. i els digué: “Passeu al davant de l’Ar-ca del Senyor, el vostre Déu, al mig del Jordà, i que cadascun es carregui una pedra a l’espatlla, segons el nombre de les tribus dels fills d’Israel,
6. a fi que això serveixi de senyal enmig de vosaltres. Quan, el dia de demà, us preguntin: ‘Què són aquestes pedres?’,
7. els respondreu: És que les aigües del Jordà van ser separades davant de l’Ar-ca de l’Aliança del Senyor quan va pas-sar el Jordà. Així aquestes pedres servi-ran de memorial als fills d’Israel per sempre.”
8. Així ho van fer els fills d’Israel, tal com els havia manat Josuè: van agafar dotze pedres del mig del Jordà (com el Senyor li havia indicat), segons el nom-bre de les tribus dels fills d’Israel, i se les van endur al campament, i allí les van instal·lar.
9. A més, Josuè va erigir dotze pedres enmig del Jordà, al lloc on havien re-posat els peus dels sacerdots que por-taven l’Arca de l’aliança, i allà han estat fins al dia d’avui.
10. Els sacerdots que portaven l’Arca es van quedar al mig del Jordà fins que s’hagué complert tot el que el Senyor havia manat a Josuè que ordenés de fer al poble, d’acord amb tot el que Moisès havia indicat a Josuè; i el poble s’afanyà a passar el riu.
11. Així que tot el poble hagué passat, va passar també l’Arca del Senyor amb els sacerdots, davant del poble.
12. Igualment els fills de Rubèn, els fills de Gad i la mitja tribu de Manassès van passar armats al davant dels fills d’Is-rael, tal com els havia manat Moisès.
13. Eren uns quaranta mil guerrers els que van passar davant del Senyor preparats per al combat, cap a l’estepa de Jericó.
14. Aquell dia el Senyor va enaltir Josuè als ulls de tot Israel, i el van respectar tal com havien respectat Moisès tota la seva vida.
15. Llavors el Senyor va parlar a Josuè així:
16. “Ordena als portadors de l’Arca del Testimoni que pugin del Jordà.”
17. Josuè va donar aquesta ordre als sacerdots: “Pugeu del Jordà.”
18. I succeí que quan els sacerdots portadors de l’Arca de l’Aliança del Senyor van pujar d’enmig del Jordà, i van trepitjar la terra seca, les aigües van tornar al seu lloc i corregueren com anteriorment entre les seves ribes.
19. Era el dia deu del primer mes quan el poble va pujar del Jordà, i van acampar a Guilgal, a l’extrem oriental de Jericó.
20. Aquelles dotze pedres que havien tret del Jordà, Josuè les va erigir a Guilgal.
21. I va dir als fill d’Israel: “Quan el dia de demà els vostres descendents facin als seus pares aquesta pregunta: ‘Què signifiquen aquestes pedres?’,
22. instruireu els vostres fills i contes-tareu: ‘Israel va passar el Jordà a peu eixut.’
23. Perquè el Senyor, el vostre Déu, acaba d’eixugar les aigües davant vostre, fins que heu passat tots vosaltres, tal com ho va fer el Senyor al Mar Roig, quan el va eixugar davant nostre fins que tots vam passar.
24. A fi que tots els pobles de la terra sàpiguen que la mà del Senyor és pode-rosa, i perquè reverencieu el Senyor, el vostre Déu, per sempre més.”

Salms 42:1-5
1. (Del mestre de cant. Maskil dels fills de Corè.) Com el cérvol es deleix pels dolls d’aigua, així l’ànima meva es deleix per tu, Déu meu.
2. La meva ànima té set de Déu, del Déu vivent; quan podré entrar i presentar-me davant Déu?
3. Les llàgrimes són el meu pa de nit i de dia, mentre em diuen a cada moment: “On és el teu Déu?”
4. Jo recordo bé, i hi esplaio l’esperit dintre meu, quan anava amb la colla d’amics cap a la casa de Déu, entre l’aplec festiu, amb crits de joia i de lloança.
5. Per què t’entristeixes, ànima meva, i et contorbes dintre meu? Espera en Déu, que encara podré lloar-lo, Salvador meu i Déu meu.

Proverbis 13:17-18
17. Un mal missatger provoca la des-gràcia, l’enviat fidel és un remei saludable.
18. Misèria i vergonya per al qui menysprea la correcció; en canvi, qui l’accepta serà honorat.

Lluc 9:1-17
1. Jesús va reunir els Dotze i els va donar poder i autoritat sobre tota mena de dimonis i per guarir malalties.
2. Els envià a predicar el Regne de Déu i a curar malalts,
3. i els va dir: “No prengueu res per al camí, ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, ni porteu dues túniques per a cada un.
4. A qualsevol casa on us allotgeu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d’aquell lloc.
5. Quant als qui no us vulguin acollir, en sortir d’aquell poble espolseu-vos la pols dels peus, com a testimoni contra ells.”
6. Ells es van posar en camí i recorrien un per un els pobles predicant l’evangeli i guarint pertot arreu.
7. El virrei Herodes va sentir parlar de tot el que passava i estava perplex, perquè alguns deien que Joan havia ressus-citat d’entre els morts,
8. uns altres que Elies havia vingut, i uns altres que un dels antics profetes havia ressuscitat.
9. Però Herodes es deia: “A Joan, jo l’he fet decapitar. Qui deu ser aquest de qui sento dir semblants coses?” I procurava veure’l.
10. A la tornada, els apòstols van expli-car a Jesús tot el que havien fet. Llavors ell se’ls endugué en privat cap en una població anomenada Betsaida,
11. però la gent, en adonar-se’n, el van seguir. Ell els acollí, i els parlava del Regne de Déu i guaria els qui tenien necessitat de salut.
12. Amb això que el dia anava declinant, i els Dotze se li van acostar a dir-li: “Acomiada la gent a fi que vagin a cer-car allotjament i menjar, que aquí som en un lloc despoblat.”
13. Ell els va contestar: “Doneu-los menjar vosaltres.” Ells van dir: “Només tenim cinc pans i dos peixos, a menys que anem nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada.”
14. Perquè eren uns cinc mil homes. Llavors digué als seus deixebles: “Feu-los seure en colles d’una cinquantena.”
15. Així ho van fer, i tothom s’assegué.
16. Aleshores ell prengué els cinc pans i els dos peixos, i, alçant la mirada al cel, els beneí, els partí i els anava donant als deixebles perquè els servissin a la gent.
17. Tothom en va menjar fins a quedar satisfet, i dels trossos que van sobrar en van recollir dotze cistelles.