A A A A A
Bíblia en un any
Abril 5

Deuteronomi 33:1-29
1. Aquesta és la benedicció amb què Moisès, home de Déu, va beneir els fills d’Israel, abans de la seva mort.
2. Digué: “El Senyor ha vingut del Sinaí i des de Seïr els va clarejar: va resplendir des del mont de Paran i va arribar amb deu milers de sants, i a la dreta duia una llei de foc per a ells.
3. Estima de veritat les tribus; tots els seus consagrats són a la teva mà, i ells van seure als teus peus, rebent les teves paraules.
4. La llei que Moisès ens va ordenar és l’herència de la consagració de Jacob.
5. Hi hagué rei a Jeixurun, quan es van aplegar els caps del poble, i com una de sola, les tribus d’Israel.
6. Que visqui Rubèn, i no desaparegui ni sigui poca la seva gent.”
7. I per a Judà digué això: “Escolta, Senyor, la veu de Judà, i guia’l cap al seu poble; les seves mans el defensaran, i sigues tu l’ajut contra els seus enemics.”
8. I per a Leví digué: “Que el teu Tummin i el teu Urim siguin per al teu preferit, aquell qui vas provar a Massà, amb qui vas altercar a les aigües de Meribà.
9. El qui va dir del seu pare i de la seva mare: ‘No els he vistos mai’, ni va reconèixer els seus germans, ni va fer cas dels propis fills, perquè van guardar la teva paraula i van observar el teu pacte.
10. Ensenyaran els teus preceptes a Jacob i la teva llei a Israel; posaran encens davant teu i holocaustos damunt el teu altar.
11. Beneeix, Senyor, el seu esforç, i complau-te amb el seu treball. Destrossa el llom dels seus adver-saris, i dels qui l’avorreixen, perquè no s’alcin mai més.”
12. Per a Benjamí digué: “L’estimat del Senyor descansa se-gur en ell, que el protegeix dia rere dia, i sobre el seus turons reposa.”
13. Per a Josep digué: “Beneïda del Senyor sigui la teva terra, amb el bo i millor de la rosada del cel i amb les aigües abismals de sota terra;
14. amb el bo i millor que produeix el sol i amb els millors fruits de les llunes;
15. amb les coses més fines de les antigues muntanyes i amb l’abundor de les collades eternes;
16. amb les excel·lències de la terra i la seva plenitud; i que el favor del qui habita en la bardissa davalli sobre la testa de Josep, sobre el cap de l’escollit d’entre els seus germans.
17. Té la majestat del primogènit del seu toro, banyes de búfal és la seva força; amb elles envestirà els pobles fins als confins de la terra. Així són els milers d’Efraïm, així són els milers de Manassès.
18. Per a Zabuló digué: “Alegra’t, Zabuló, en les teves ex-pedicions, i tu, Issacar, en les teves tendes.
19. Convocaran les tribus a la mun-tanya, allí oferiran sacrificis de justícia, perquè xuclaran l’abundància dels mars i els tresors que amaga la sorra.”
20. I per a Gad digué: “Beneït qui va fer engrandir Gad! Com una lleona, està a l’aguait i esqueixa el braç i el cap;
21. es va quedar la millor part, ja que allí tenia reservada la part del capdavanter. Va reunir els caps del poble, i va complir els decrets del Senyor i els seus judicis amb Israel.”
22. I per a Dan digué: “Dan és un cadell de lleó que salta des de Basan.”
23. I per a Neftalí digué: “Neftalí, sadollat de favors, curull de la benedicció del Senyor, és amo de l’oest i del migdia.”
24. I per a Aser digué: “Beneït sigui Aser entre els fills! Que sigui el favorit entre els seus germans, i banyi amb oli els seus peus.
25. Que els teus forrellats siguin de ferro i de bronze, i que la teva vigoria duri tant com els teus dies.”
26. No hi ha ningú com el Déu de Jeixurun, que cavalca sobre el cel, per ajudar-te, i sobre els núvols, amb la seva majestat.
27. Un ferm refugi és el Déu dels segles, un suport els braços de l’Etern. Ell foragita davant teu l’enemic i mana: ‘Extermina’ls.’
28. Israel reposa confiat, la font de Jacob raja apartada, en una terra de blat i de vi, on la rosada regalima del cel.
29. Que n’ets, de feliç, Israel! Qui és com tu, poble salvat pel Senyor, l’escut que et defensa, l’espasa que et fa victoriós? Els teus enemics es sotmetran davant teu i tu trepitjaràs les seves muntanyes.

Deuteronomi 34:1-12
1. Moisès va pujar de les estepes de Moab al mont Nebó, al cim del Pisgà davant de Jericó, i el Senyor li va fer veure tota la terra, de Galaad fins a Dan,
2. tot Neftalí, i la terra d’Efraïm i Ma-nassès, i tota la terra de Judà, fins al mar de ponent,
3. el Nègueb, la plana i la vall de Jericó, ciutat de palmeres, fins a Sóar.
4. I el Senyor li digué: “Aquesta és la terra que vaig prometre sota jurament a Abraham, a Isaac i a Jacob que donaria a la teva descendència. Te la deixo veure amb els teus propis ulls, però no hi passaràs.”
5. Allí va morir Moisès, servent del Senyor, a la terra de Moab, per ordre del Senyor.
6. El van sepultar en una vall de la terra de Moab, davant de Betpeor, sense que ningú no hagi pogut saber, fins al dia d’avui, on és el seu sepulcre.
7. Moisès tenia cent vint anys quan va morir, sense que hagués perdut gens de vista ni hagués minvat la seva vigoria.
8. Els fills d’Israel van plorar Moisès a les estepes de Moab durant trenta dies, fins a acomplir el temps de dol.
9. I Josuè, fill de Nun, fou ple d’esperit de saviesa, perquè Moisès li havia imposat les mans. Els fills d’Israel el van obeir, complint l’ordre que el Senyor havia donat a Moisès.
10. Mai més no ha tornat a sorgir a Israel un altre profeta comparable a Moisès, que el Senyor tractés cara a cara,
11. que realitzés tots els senyals i pro-digis que el Senyor li va manar de fer a la terra d’Egipte contra el faraó, els seus consellers i la seva terra;
12. per la mà tan forta i pels grans pro-digis que Moisès va efectuar a la vista de tot Israel.

Salms 40:13-17
13. Digna’t deslliurar-me, Senyor; afanya’t a auxiliar-me.
14. Que quedin defraudats i avergo-nyits alhora tots els qui em busquen la vida per segar-la. Que reculin escarmentats els qui s’alegren del meu mal.
15. Que es retirin aclaparats per la vergonya aquells qui deien contra mi: “Ja li està bé!”
16. Que puguin alegrar-se i festejar-te tots els qui et busquen de cor, i sempre puguin dir: “Exalçat sigui el Senyor” els qui estimen la teva obra de sal-vació.
17. Ara jo sóc un pobre i un desvalgut, però el Senyor pensa en mi. Tu ets el meu auxili i el meu llibertador, Déu meu, no triguis més!

Proverbis 13:13-14
13. Qui menysprea el manament queda pignorat; qui respecta el precepte serà re-compensat.
14. Les ensenyances del savi són font de vida que fa eludir els llaços de la mort.

Lluc 8:1-25
1. Després d’això, Jesús recorria les viles i els pobles un per un proclamant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. L’acompanyaven els Dotze
2. i algunes dones que havien estat gua-rides de mals esperits i de malalties: Maria, l’anomenada Magdalena, de qui havien sortit set dimonis,
3. Joana, muller de Cuses, intendent d’Herodes, Susanna i moltes altres, que amb els seus recursos els mantenien.
4. Com que s’havia reunit una gran gen-tada, i els de les poblacions veïnes acudien a ell, els exposà una paràbola:
5. “El sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. I, tot sembrat, una part va caure arran del camí, on fou trepitjada i els ocells se la van menjar.
6. Una altra part va caure en terreny pedregós, i, tot just brotada, es va as-secar per falta de saó;
7. una altra part caigué enmig dels cards, i els cards, que hi creixien barrejats, la van ofegar.
8. Una altra part va caure en terra bona, va brotar i va donar fruit centuplicat.” Havent dit això concloïa: “Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.”
9. Els deixebles l’interrogaven sobre el significat d’aquesta paràbola.
10. Ell els digué: “A vosaltres us és permès de conèixer els secrets del Regne de Déu; als altres, en canvi, els parlo en paràboles, de manera que mirant, no hi vegin, i escoltant, no ho entenguin.
11. Aquest és el significat de la paràbola: La llavor és la Paraula de Déu.
12. Els d’arran del camí són els qui, des-prés d’escoltar-la, ve el diable i els pren la paraula del cor per evitar que creguin i se salvin.
13. Els del terreny pedregós són els qui en escoltar la paraula la reben amb goig, però aquests no tenen arrels; creuen du-rant un temps, però a l’hora de la prova es fan enrere.
14. La part que va caure entre els cards són els qui escolten, però fan el seu camí i són ofegats per les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida, i no arriben a madurar.
15. I la part que cau en terra bona són els qui han escoltat la paraula, la retenen amb cor noble i fructifiquen amb cons-tància.
16. “No hi ha ningú que després d’en-cendre una llàntia la tapi amb un perol o la posi sota el llit, sinó que la posa sobre el portallànties a fi que els qui entrin vegin la llum.
17. No hi ha res d’amagat que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de saber i fer conèixer.
18. Mireu, doncs, com escolteu. Perquè al qui tingui, se li donarà, i al qui no tingui, fins i tot allò que es pensa tenir li serà pres.”
19. Van anar a trobar-lo la seva mare i els seus germans, però a causa de la gentada no se li podien apropar.
20. Algú el va avisar: “La teva mare i els teus germans són a fora i et volen veure.”
21. Ell li va respondre: “La meva mare i els meus germans són aquells qui es-colten la paraula de Déu i la posen en pràctica.”
22. Un dia va pujar en una barca amb els seus deixebles i els va dir: “Passem a l’altra banda del llac.” I s’hi van en-dinsar.
23. Mentre navegaven, ell es va quedar adormit. Llavors es va abatre sobre el llac un temporal de vent i la barca se’ls omplia d’aigua d’una manera perillosa.
24. Se li van atansar i el van despertar dient-li: “Mestre, Mestre, que ens en-fonsem!” Ell es va desvetllar, va repren-dre el vent i la maror, que es van calmar, i es restablí la bonança.
25. Llavors els digué: “On és la vostra fe?” I, plens de temor i d’admiració, comentaven entre ells: “Qui deu ser aquest que fins i tot dóna ordres als vents i a l’aigua, i l’obeeixen?”