A A A A A
Bíblia en un any
Abril 4

Deuteronomi 31:1-30
1. Moisès va anar a parlar a tot Is-rael, i digué aquestes paraules:
2. “Actualment tinc l’edat de cent vint anys; ja no puc continuar amb les ana-des i vingudes. A més, el Senyor m’ha dit: No travessaràs aquest Jordà.
3. El Senyor, el teu Déu, passarà davant teu; ell destruirà aquestes nacions perquè te n’apoderis. Josuè és el qui passarà al teu davant, tal com ho ha dit el Senyor.
4. El Senyor farà amb aquestes nacions el mateix que va a fer amb Sehon i Og, els reis dels amorreus, i amb la seva terra, que els va destruir.
5. El Senyor us les posarà a les mans, i les tractareu d’acord amb tot aquest manament que us he imposat.
6. Sigueu valents i ferms, no us espanteu ni tingueu por davant d’ells, perquè el Senyor, el teu Déu, és el qui va amb tu; no et deixarà ni et desempararà.”
7. Després Moisès va cridar Josuè i, da-vant tot Israel, li digué: “Sigues valent i ferm, perquè tu entraràs amb aquest poble a la terra que el Senyor va jurar als seus avantpassats que els donaria, i tu els en donaràs possessió.
8. El Senyor anirà davant teu, serà amb tu; no et deixarà ni et desempararà. No temis, doncs, ni tinguis por.”
9. Moisès va escriure aquesta llei i la va donar als sacerdots, fills de Leví, que portaven l’arca del pacte del Senyor, i a tots els ancians d’Israel.
10. I Moisès els donà aquesta ordre: “L’últim de cada set anys, al temps fixat per a l’any de la remissió, durant la festa dels Tabernacles,
11. quan tot Israel vingui a presentar-se davant el Senyor, el teu Déu, al lloc que ell haurà escollit, davant d’ells llegiràs aquesta llei perquè tot Israel ho senti.
12. Reuniràs el poble, els homes, les dones, els nens i el foraster que habiti a les teves ciutats, perquè l’escoltin i aprenguin a reverenciar el Senyor, el vostre Déu, i guardin les paraules d’aquesta llei per posar-les en pràctica.
13. I els seus fills que encara no la co-neixen, la podran sentir i aprendran a reverenciar el Senyor, el vostre Déu, tots els dies que visqueu a la terra on aneu, travessant el Jordà, per prendre’n possessió.”
14. Desprès el Senyor digué a Moisès: “Ja s’acosta el dia de la teva mort; fes venir Josuè i presenteu-vos al Tabernacle de Reunió, a fi de donar-li instruccions.” I Moisès i Josuè van anar al Tabernacle de Reunió.
15. Llavors aparegué el Senyor en el Tabernacle, en una columna de núvol, i la columna de núvol es va aturar a l’entrada del Tabernacle.
16. I el Senyor digué a Moisès: “Heus aquí que tu vas a reposar amb els teus avantpassats, i aquest poble anirà a prostituir-se rere els déus estrangers, els d’aquella terra dins la qual és a punt d’entrar. Em deixarà i trencarà el meu pacte que vaig fer amb ell.
17. I aquell dia s’inflamarà la meva ira contra ell, l’abandonaré, li amagaré la meva mirada i serà consumit. Serà pres d’un sens fi de mals i angoixes, i ell dirà en aquell dia: No serà perquè el meu Déu ja no és enmig meu que cauen sobre mi tants de mals?
18. Però jo aquell dia li hauré amagat completament la meva mirada a causa de totes les maldats que ell haurà comès girant-se vers els déus estrangers.
19. Ara, doncs, escriviu per a vosaltres aquest càntic i ensenya’l tu als fills d’Is-rael, posant-lo als seus llavis, a fi que aquest càntic em faci de testimoni con-tra els fills d’Israel,
20. quan jo els dugui a la terra que sota jurament he promès als seus avantpas-sats, terra que regalima llet i mel, i ell, després de menjar fins a atipar-se i d’en-greixar-se bé, es giri per buscar-se altres déus i els doni culte, menyspreant-me a mi i trencant el meu pacte.
21. Així, quan li sobrevinguin tants de mals i afliccions, aquest càntic respon-drà com a testimoni contra ell, perquè no s’apartarà de la boca dels seus des-cendents. Jo conec els propòsits que ell té avui, abans d’introduir-lo a la terra que li tinc promesa.”
22. Moisès aquell mateix dia va escriure aquell càntic i el va ensenyar als fills d’Israel.
23. Després el Senyor va donar les or-dres a Josuè, fill de Nun, i digué: “Si-gues valent i ferm, perquè tu conduiràs Israel a la terra que els he promès, i jo serè amb tu.”
24. I quan Moisès va acabar d’escriure les paraules d’aquesta llei en un llibre, fins a concloure’l,
25. va donar aquestes ordres als levites, que porten l’arca del pacte del Senyor:
26. “Preneu aquest Llibre de la Llei i poseu-lo a l’arca del pacte del Senyor, el vostre Déu, i que estigui allà com a testimoni contra tu.
27. Prou conec que ets rebel i testarrut. Si avui, que encara visc amb vosaltres, heu estat rebels contra el Senyor, com més no ho sereu quan m’hagi mort?
28. Reuniu davant meu tots els ancians de les vostres tribus i els vostres magis-trats, que els vull fer sentir aquestes pa-raules i vull prendre el cel i la terra com a testimonis contra ells.
29. Perquè jo sé que després de la meva mort us pervertireu del tot i us apartareu del camí que us he prescrit, i això farà que us sobrevingui el mal en temps a venir, quan haureu comès maldat als ulls del Senyor provocant el seu enuig amb les obres de les vostres mans.”
30. Moisès, llavors, va recitar totes les paraules d’aquest càntic, de principi a fi, davant tota la congregació d’Israel:

Deuteronomi 32:1-52
1. Escolteu, cels, que vull parlar, i que la terra escolti les paraules de la meva boca!
2. Caigui com la pluja el meu ensenyament, regalimi com la rosada el meu discurs; com el plugim sobre l’herbei, i com els ruixats sobre el prat.
3. Perquè vull proclamar el nom del Senyor: reconegueu la grandesa del nostre Déu.
4. Ell és la roca, el seu obrar és perfecte; tots els seus camins són justos. És Déu fidel, sense malícia; és just i recte.
5. S’ha portat malament amb ell — no són dignes de ser fills seus —, aquesta generació malvada i perversa.
6. ¿Així us comporteu amb el Senyor, poble neci i sense seny? ¿No és ell el teu pare que et va crear? Ell t’ha fet i t’ha format!
7. Recorda els temps antics, repassa els anys, generació per ge-neració. Pregunta al teu pare, que ell t’ho dirà, als teus ancians, que t’ho expliquin.
8. Quan l’Altíssim va assignar heretat a les nacions, va separar els fills d’Adam, va fixar límits als pobles, segons el nombre dels fills d’Israel.
9. Perquè la porció del Senyor és el seu poble, Jacob, la seva heretat preciosa.
10. El troba a la terra desèrtica, enmig de la desolació d’espantosa solitud, el protegeix, el sustenta i el cuida, com la nineta dels seus ulls.
11. Com l’àguila que desvetlla la seva niuada i plana sobre els seus petits, estén les seves ales, els pren, i els porta sobre les seves plomes.
12. El Senyor, tot sol, els va guiar, sense l’ajut de cap altre déu foraster.
13. El féu remuntar a les altures de la terra, el nodrí amb els fruits del camp, li féu xuclar la mel de la roca, i l’oli de les dures pedres;
14. amb quallada de les vaques i llet de les ovelles, amb greix d’anyells; amb moltons de la raça de Basan, i cabrits, amb la flor dels grans de blat, i de la sang del raïm en vas poder beure vi.
15. Però Jeixurun s’ha engreixat i tira guitzes, s’ha ben atipat, s’ha fet pesat i tou, i ha rebutjat Déu, el seu Creador, ha menyspreat la roca de la seva salvació.
16. L’han engelosit amb déus estran-gers, amb ídols abominables l’irriten.
17. Han fet sacrificis als dimonis, i no a Déu: a uns déus que no coneixien, nouvinguts, arribats de poc, a qui no havien servit els seus avantpassats.
18. De la roca que t’ha engendrat no fas cas, i t’has oblidat del Déu que t’ha format.
19. El Senyor ho ha vist i els ha rebutjat, perquè els seus fills i les seves filles l’han provocat,
20. i ha dit: “Apartaré la mirada d’ells, a veure quina serà la seva fi, perquè és una generació perversa, fills en els quals no hi ha lleialtat.
21. Ells m’han provocat a gelosia amb allò que no és Déu, m’han fet aïrar amb els seus déus irreals; i jo els provocaré a gelosia amb allò que no és poble, i els faré aïrar amb una nació fo-rassenyada.
22. Perquè ha saltat foc de la meva còlera, que cremarà fins al país dels morts, devorarà la terra i els seus pro-ductes i abrusarà els fonaments de les muntanyes.
23. Aplegaré damunt d’ells calamitats, esgotaré contra ells les meves sa-getes.
24. Consumits per la fam, rosegats per la febre i per la plaga mortal, enviaré contra ells les dents de les feres, amb el verí dels rèptils de la pols.
25. A fora, l’espasa segarà els fills; a dins la casa, imperarà el terror: moriran els joves i les donzelles, les criatures i els vells de cabells blancs.
26. Vaig pensar que els escamparia, que esborraria la seva memòria d’entre els homes,
27. si no fos que temo el vituperi de l’enemic i que en el malentès els seus ad-versaris vinguessin a dir: «La nostra força ha vençut i el Senyor no hi ha fet res en això.»
28. Perquè són una nació sense seny, mancada d’enteniment.
29. Si fossin savis, ho entendrien, comprendrien on van a parar.
30. ¿Com un de sol pot perseguir-ne mil, i dos fer-ne fugir deu mil, si no perquè la seva roca els ha venut, el Senyor els ha deixat?
31. Perquè la seva roca no és com la nostra roca, i els nostres enemics ho certifiquen;
32. perquè dels ceps de Sodoma prové la seva vinya, i també del camps de Gomorra; raïms metzinosos, són els seus raïms; raïms amargants, són els que pro-dueixen.
33. Metzina de serps, és el seu vi, i verí mortal d’escurçons.
34. I això ¿no ho tinc guardat amb mi, segellat en els meus dipòsits?
35. Meva és la venjança i la retribució; al seu moment ensopegarà el seu peu, perquè és a prop el dia del seu de-sastre, ve de pressa el que hi ha preparat per a ells.
36. Perquè el Senyor jutjarà el seu poble, i es compadirà dels seus servidors quan vegi que se’ls esgota la força i no hi queden ni esclaus ni lliures.
37. Dirà, llavors: On són els seus déus, la roca en què confiaven,
38. aquests que menjaven el greix dels seus sacrificis i bevien el vi de les seves libacions? Que vinguin a ajudar-vos, que estenguin damunt vostre la seva protecció!
39. Veieu ara que jo, només jo, sóc, que no hi ha cap altre Déu fora de mi. Jo faig morir i jo faig viure, jo fereixo i jo guareixo, i ningú no pot alliberar-se de la meva mà.
40. Sí, jo alço vers al cel la meva mà i declaro: Tan cert com visc eter-nament
41. que quan esmoli la meva espasa ful-gurant, i la meva mà emprengui el judici, prendré venjança dels meus ad-versaris, i als qui m’odien pagaré el que es mereixen.
42. Embriagaré de sang les meves sa-getes; la meva espasa devorarà la carn, la sang dels ferits i dels captius, els caps dels protagonistes ene-mics.”
43. Alegreu-vos, nacions, amb el seu poble, perquè venjarà la sang dels seus servidors, prendrà venjança dels seus adver-saris i farà expiació per la seva terra i pel seu poble.
44. Moisès vingué amb Josuè, fill de Nun, i va fer sentir al poble totes les paraules d’aquest càntic.
45. Quan Moisès va acabar de pronun-ciar totes aquestes paraules a tot Israel,
46. els digué: “Poseu el cor en totes aquestes paraules que avui us poso com a testimoni contra vosaltres perquè les transmeteu als vostres fills, a fi que pro-curin complir totes les paraules d’aquesta llei.
47. Perquè no és un precepte buit per a vosaltres, sinó que és la vostra vida, i gràcies a elles allargareu els vostres dies sobre la terra on us dirigiu per prendre’n possessió, més enllà del Jordà.”
48. Aquell mateix dia, el Senyor es dirigí a Moisès i li digué:
49. “Puja a la serralada d’Abarim, al mont Nebó, que es troba en el país de Moab, davant de Jericó, i contempla la terra de Canaan que dono en possessió als fills d’Israel.
50. I allà, en aquesta muntanya on puges, cal que moris i siguis reunit amb els teus avantpassats, igual com el teu germà Aaron va morir a la muntanya d’Or i fou reunit amb els seus avantpassats,
51. perquè vau prevaricar contra mi en-mig dels fills d’Israel, junt a les aigües de Meribà de Cadeix, al desert de Sin, ja que no em vau santificar davant dels fills d’Israel;
52. per això, només de lluny podràs mi-rar la terra que vaig a donar als fills d’Israel, però no hi podràs entrar.”

Salms 40:6-12
6. No et complaus en sacrificis i ofrenes, ans m’has obert l’enteniment. No has reclamat holocaust ni expiació.
7. Per això he dit: “Mira, sóc aquí.” En el llibre de l’Escriptura m’és prescrit
8. de fer la teva voluntat. Déu meu, em deleixo en la teva Llei, ben endins del cor la tinc guardada.
9. He pregonat la justícia en la gran congregació; fixa’t que no he contingut pas els meus llavis, i tu, Senyor, ho saps.
10. No he amagat la teva salvació en un racó del cor; he proclamat la teva fidelitat i la teva justícia, no m’he callat la teva bondat i mi-sericòrdia davant la gran congre-gació.
11. I tu, Senyor, no continguis la teva compassió per mi; que la teva bondat i la teva lleialtat em guardin sempre.
12. Són tantes les calamitats que m’aclaparen que no es poden comptar. Les moltes culpes m’han colgat fins a cobrir-me la vista. Són més que cabells tinc al cap; i el meu cor no pot més.

Proverbis 13:11-12
11. Riquesa que ve fàcilment aviat se’n va; qui la recull a poc a poc la multi-plica.
12. L’esperança que s’allarga afligeix el cor; el desig satisfet és un arbre de vida.

Lluc 7:31-50
31. A qui, doncs, compararé aquesta me-na d’homes? A qui s’assemblen?
32. S’assemblen a uns vailets que, asse-guts a la plaça, es criden els uns als altres: ‘Hem tocat el flabiol, i no heu ballat; hem cantat lamentacions, i no heu plorat’.
33. Perquè ha vingut Joan Baptista, que no menjava pa ni bevia vi, i vau dir: ‘Està endimoniat.’
34. Ha vingut el Fill de l’Home, que menja i beu, i dieu: ‘Mira quin home més golafre i bevedor, un amic de re-captadors i descreguts.’
35. Però la saviesa ha estat acreditada per tots els seus fills.”
36. Un fariseu el va convidar a dinar amb ell. Va entrar a casa del fariseu i es recolzà a taula.
37. Amb això, una dona pecadora que hi havia al poble, quan va saber que dinava a casa del fariseu, s’hi presentà amb un flascó d’alabastre ple de perfum
38. i se li acostà per darrere; es posà als seus peus tot plorant i començà a banyar-los-hi amb les llàgrimes, i amb els cabells del seu cap els hi eixugava, li besava tendrament els peus i els hi ungia amb el perfum.
39. En veure-ho, el fariseu que l’havia invitat raonava dintre seu: “Si aquest fos profeta, sabria qui és i quina mena de dona l’està tocant, ja que és una peca-dora.”
40. Llavors Jesús li va dir: “Simó, haig de dir-te una cosa.” Ell li respon: “Digues, Mestre.”
41. “Un prestador tenia dos deutors: l’un li devia cinc-cents denaris, i l’altre, cinquanta.
42. Com que no tenien amb què pagar, va perdonar el deute a tots dos. Quin d’ells et sembla que li estarà més agraït?”
43. Simó li respongué: “Suposo que aquell a qui ha perdonat més.” Ell li va dir: “Justament.”
44. I girant-se vers la dona digué a Simó: “¿Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m’has presentat aigua per als peus; ella, en canvi, m’ha regat els peus amb les llàgrimes i me’ls ha eixugat amb els cabells.
45. Tu no m’has besat; ella, en canvi, des que sóc aquí, no ha parat de besar-me els peus.
46. Tu no m’has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m’ha ungit els peus amb perfum.
47. Per això et dic que, si demostra tant d’amor, és perquè li han estat perdonats els seus nombrosos pecats. A qui poc li és perdonat, poc estima.”
48. I digué a la dona: “Et són perdonats els teus pecats.”
49. Els altres convidats van començar a fer-se la pregunta: “Qui és aquest que fins perdona pecats?”
50. Però ell digué a la dona: “La teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau.”