| Deuteronomi 31:1-30 |
| 1. Moisès va anar a parlar a tot Is-rael, i digué aquestes paraules: |
| 2. “Actualment tinc l’edat de cent vint anys; ja no puc continuar amb les ana-des i vingudes. A més, el Senyor m’ha dit: No travessaràs aquest Jordà. |
| 3. El Senyor, el teu Déu, passarà davant teu; ell destruirà aquestes nacions perquè te n’apoderis. Josuè és el qui passarà al teu davant, tal com ho ha dit el Senyor. |
| 4. El Senyor farà amb aquestes nacions el mateix que va a fer amb Sehon i Og, els reis dels amorreus, i amb la seva terra, que els va destruir. |
| 5. El Senyor us les posarà a les mans, i les tractareu d’acord amb tot aquest manament que us he imposat. |
| 6. Sigueu valents i ferms, no us espanteu ni tingueu por davant d’ells, perquè el Senyor, el teu Déu, és el qui va amb tu; no et deixarà ni et desempararà.” |
| 7. Després Moisès va cridar Josuè i, da-vant tot Israel, li digué: “Sigues valent i ferm, perquè tu entraràs amb aquest poble a la terra que el Senyor va jurar als seus avantpassats que els donaria, i tu els en donaràs possessió. |
| 8. El Senyor anirà davant teu, serà amb tu; no et deixarà ni et desempararà. No temis, doncs, ni tinguis por.” |
| 9. Moisès va escriure aquesta llei i la va donar als sacerdots, fills de Leví, que portaven l’arca del pacte del Senyor, i a tots els ancians d’Israel. |
| 10. I Moisès els donà aquesta ordre: “L’últim de cada set anys, al temps fixat per a l’any de la remissió, durant la festa dels Tabernacles, |
| 11. quan tot Israel vingui a presentar-se davant el Senyor, el teu Déu, al lloc que ell haurà escollit, davant d’ells llegiràs aquesta llei perquè tot Israel ho senti. |
| 12. Reuniràs el poble, els homes, les dones, els nens i el foraster que habiti a les teves ciutats, perquè l’escoltin i aprenguin a reverenciar el Senyor, el vostre Déu, i guardin les paraules d’aquesta llei per posar-les en pràctica. |
| 13. I els seus fills que encara no la co-neixen, la podran sentir i aprendran a reverenciar el Senyor, el vostre Déu, tots els dies que visqueu a la terra on aneu, travessant el Jordà, per prendre’n possessió.” |
| 14. Desprès el Senyor digué a Moisès: “Ja s’acosta el dia de la teva mort; fes venir Josuè i presenteu-vos al Tabernacle de Reunió, a fi de donar-li instruccions.” I Moisès i Josuè van anar al Tabernacle de Reunió. |
| 15. Llavors aparegué el Senyor en el Tabernacle, en una columna de núvol, i la columna de núvol es va aturar a l’entrada del Tabernacle. |
| 16. I el Senyor digué a Moisès: “Heus aquí que tu vas a reposar amb els teus avantpassats, i aquest poble anirà a prostituir-se rere els déus estrangers, els d’aquella terra dins la qual és a punt d’entrar. Em deixarà i trencarà el meu pacte que vaig fer amb ell. |
| 17. I aquell dia s’inflamarà la meva ira contra ell, l’abandonaré, li amagaré la meva mirada i serà consumit. Serà pres d’un sens fi de mals i angoixes, i ell dirà en aquell dia: No serà perquè el meu Déu ja no és enmig meu que cauen sobre mi tants de mals? |
| 18. Però jo aquell dia li hauré amagat completament la meva mirada a causa de totes les maldats que ell haurà comès girant-se vers els déus estrangers. |
| 19. Ara, doncs, escriviu per a vosaltres aquest càntic i ensenya’l tu als fills d’Is-rael, posant-lo als seus llavis, a fi que aquest càntic em faci de testimoni con-tra els fills d’Israel, |
| 20. quan jo els dugui a la terra que sota jurament he promès als seus avantpas-sats, terra que regalima llet i mel, i ell, després de menjar fins a atipar-se i d’en-greixar-se bé, es giri per buscar-se altres déus i els doni culte, menyspreant-me a mi i trencant el meu pacte. |
| 21. Així, quan li sobrevinguin tants de mals i afliccions, aquest càntic respon-drà com a testimoni contra ell, perquè no s’apartarà de la boca dels seus des-cendents. Jo conec els propòsits que ell té avui, abans d’introduir-lo a la terra que li tinc promesa.” |
| 22. Moisès aquell mateix dia va escriure aquell càntic i el va ensenyar als fills d’Israel. |
| 23. Després el Senyor va donar les or-dres a Josuè, fill de Nun, i digué: “Si-gues valent i ferm, perquè tu conduiràs Israel a la terra que els he promès, i jo serè amb tu.” |
| 24. I quan Moisès va acabar d’escriure les paraules d’aquesta llei en un llibre, fins a concloure’l, |
| 25. va donar aquestes ordres als levites, que porten l’arca del pacte del Senyor: |
| 26. “Preneu aquest Llibre de la Llei i poseu-lo a l’arca del pacte del Senyor, el vostre Déu, i que estigui allà com a testimoni contra tu. |
| 27. Prou conec que ets rebel i testarrut. Si avui, que encara visc amb vosaltres, heu estat rebels contra el Senyor, com més no ho sereu quan m’hagi mort? |
| 28. Reuniu davant meu tots els ancians de les vostres tribus i els vostres magis-trats, que els vull fer sentir aquestes pa-raules i vull prendre el cel i la terra com a testimonis contra ells. |
| 29. Perquè jo sé que després de la meva mort us pervertireu del tot i us apartareu del camí que us he prescrit, i això farà que us sobrevingui el mal en temps a venir, quan haureu comès maldat als ulls del Senyor provocant el seu enuig amb les obres de les vostres mans.” |
| 30. Moisès, llavors, va recitar totes les paraules d’aquest càntic, de principi a fi, davant tota la congregació d’Israel: |
| Deuteronomi 32:1-52 |
| 1. Escolteu, cels, que vull parlar, i que la terra escolti les paraules de la meva boca! |
| 2. Caigui com la pluja el meu ensenyament, regalimi com la rosada el meu discurs; com el plugim sobre l’herbei, i com els ruixats sobre el prat. |
| 3. Perquè vull proclamar el nom del Senyor: reconegueu la grandesa del nostre Déu. |
| 4. Ell és la roca, el seu obrar és perfecte; tots els seus camins són justos. És Déu fidel, sense malícia; és just i recte. |
| 5. S’ha portat malament amb ell — no són dignes de ser fills seus —, aquesta generació malvada i perversa. |
| 6. ¿Així us comporteu amb el Senyor, poble neci i sense seny? ¿No és ell el teu pare que et va crear? Ell t’ha fet i t’ha format! |
| 7. Recorda els temps antics, repassa els anys, generació per ge-neració. Pregunta al teu pare, que ell t’ho dirà, als teus ancians, que t’ho expliquin. |
| 8. Quan l’Altíssim va assignar heretat a les nacions, va separar els fills d’Adam, va fixar límits als pobles, segons el nombre dels fills d’Israel. |
| 9. Perquè la porció del Senyor és el seu poble, Jacob, la seva heretat preciosa. |
| 10. El troba a la terra desèrtica, enmig de la desolació d’espantosa solitud, el protegeix, el sustenta i el cuida, com la nineta dels seus ulls. |
| 11. Com l’àguila que desvetlla la seva niuada i plana sobre els seus petits, estén les seves ales, els pren, i els porta sobre les seves plomes. |
| 12. El Senyor, tot sol, els va guiar, sense l’ajut de cap altre déu foraster. |
| 13. El féu remuntar a les altures de la terra, el nodrí amb els fruits del camp, li féu xuclar la mel de la roca, i l’oli de les dures pedres; |
| 14. amb quallada de les vaques i llet de les ovelles, amb greix d’anyells; amb moltons de la raça de Basan, i cabrits, amb la flor dels grans de blat, i de la sang del raïm en vas poder beure vi. |
| 15. Però Jeixurun s’ha engreixat i tira guitzes, s’ha ben atipat, s’ha fet pesat i tou, i ha rebutjat Déu, el seu Creador, ha menyspreat la roca de la seva salvació. |
| 16. L’han engelosit amb déus estran-gers, amb ídols abominables l’irriten. |
| 17. Han fet sacrificis als dimonis, i no a Déu: a uns déus que no coneixien, nouvinguts, arribats de poc, a qui no havien servit els seus avantpassats. |
| 18. De la roca que t’ha engendrat no fas cas, i t’has oblidat del Déu que t’ha format. |
| 19. El Senyor ho ha vist i els ha rebutjat, perquè els seus fills i les seves filles l’han provocat, |
| 20. i ha dit: “Apartaré la mirada d’ells, a veure quina serà la seva fi, perquè és una generació perversa, fills en els quals no hi ha lleialtat. |
| 21. Ells m’han provocat a gelosia amb allò que no és Déu, m’han fet aïrar amb els seus déus irreals; i jo els provocaré a gelosia amb allò que no és poble, i els faré aïrar amb una nació fo-rassenyada. |
| 22. Perquè ha saltat foc de la meva còlera, que cremarà fins al país dels morts, devorarà la terra i els seus pro-ductes i abrusarà els fonaments de les muntanyes. |
| 23. Aplegaré damunt d’ells calamitats, esgotaré contra ells les meves sa-getes. |
| 24. Consumits per la fam, rosegats per la febre i per la plaga mortal, enviaré contra ells les dents de les feres, amb el verí dels rèptils de la pols. |
| 25. A fora, l’espasa segarà els fills; a dins la casa, imperarà el terror: moriran els joves i les donzelles, les criatures i els vells de cabells blancs. |
| 26. Vaig pensar que els escamparia, que esborraria la seva memòria d’entre els homes, |
| 27. si no fos que temo el vituperi de l’enemic i que en el malentès els seus ad-versaris vinguessin a dir: «La nostra força ha vençut i el Senyor no hi ha fet res en això.» |
| 28. Perquè són una nació sense seny, mancada d’enteniment. |
| 29. Si fossin savis, ho entendrien, comprendrien on van a parar. |
| 30. ¿Com un de sol pot perseguir-ne mil, i dos fer-ne fugir deu mil, si no perquè la seva roca els ha venut, el Senyor els ha deixat? |
| 31. Perquè la seva roca no és com la nostra roca, i els nostres enemics ho certifiquen; |
| 32. perquè dels ceps de Sodoma prové la seva vinya, i també del camps de Gomorra; raïms metzinosos, són els seus raïms; raïms amargants, són els que pro-dueixen. |
| 33. Metzina de serps, és el seu vi, i verí mortal d’escurçons. |
| 34. I això ¿no ho tinc guardat amb mi, segellat en els meus dipòsits? |
| 35. Meva és la venjança i la retribució; al seu moment ensopegarà el seu peu, perquè és a prop el dia del seu de-sastre, ve de pressa el que hi ha preparat per a ells. |
| 36. Perquè el Senyor jutjarà el seu poble, i es compadirà dels seus servidors quan vegi que se’ls esgota la força i no hi queden ni esclaus ni lliures. |
| 37. Dirà, llavors: On són els seus déus, la roca en què confiaven, |
| 38. aquests que menjaven el greix dels seus sacrificis i bevien el vi de les seves libacions? Que vinguin a ajudar-vos, que estenguin damunt vostre la seva protecció! |
| 39. Veieu ara que jo, només jo, sóc, que no hi ha cap altre Déu fora de mi. Jo faig morir i jo faig viure, jo fereixo i jo guareixo, i ningú no pot alliberar-se de la meva mà. |
| 40. Sí, jo alço vers al cel la meva mà i declaro: Tan cert com visc eter-nament |
| 41. que quan esmoli la meva espasa ful-gurant, i la meva mà emprengui el judici, prendré venjança dels meus ad-versaris, i als qui m’odien pagaré el que es mereixen. |
| 42. Embriagaré de sang les meves sa-getes; la meva espasa devorarà la carn, la sang dels ferits i dels captius, els caps dels protagonistes ene-mics.” |
| 43. Alegreu-vos, nacions, amb el seu poble, perquè venjarà la sang dels seus servidors, prendrà venjança dels seus adver-saris i farà expiació per la seva terra i pel seu poble. |
| 44. Moisès vingué amb Josuè, fill de Nun, i va fer sentir al poble totes les paraules d’aquest càntic. |
| 45. Quan Moisès va acabar de pronun-ciar totes aquestes paraules a tot Israel, |
| 46. els digué: “Poseu el cor en totes aquestes paraules que avui us poso com a testimoni contra vosaltres perquè les transmeteu als vostres fills, a fi que pro-curin complir totes les paraules d’aquesta llei. |
| 47. Perquè no és un precepte buit per a vosaltres, sinó que és la vostra vida, i gràcies a elles allargareu els vostres dies sobre la terra on us dirigiu per prendre’n possessió, més enllà del Jordà.” |
| 48. Aquell mateix dia, el Senyor es dirigí a Moisès i li digué: |
| 49. “Puja a la serralada d’Abarim, al mont Nebó, que es troba en el país de Moab, davant de Jericó, i contempla la terra de Canaan que dono en possessió als fills d’Israel. |
| 50. I allà, en aquesta muntanya on puges, cal que moris i siguis reunit amb els teus avantpassats, igual com el teu germà Aaron va morir a la muntanya d’Or i fou reunit amb els seus avantpassats, |
| 51. perquè vau prevaricar contra mi en-mig dels fills d’Israel, junt a les aigües de Meribà de Cadeix, al desert de Sin, ja que no em vau santificar davant dels fills d’Israel; |
| 52. per això, només de lluny podràs mi-rar la terra que vaig a donar als fills d’Israel, però no hi podràs entrar.” |
| Salms 40:6-12 |
| 6. No et complaus en sacrificis i ofrenes, ans m’has obert l’enteniment. No has reclamat holocaust ni expiació. |
| 7. Per això he dit: “Mira, sóc aquí.” En el llibre de l’Escriptura m’és prescrit |
| 8. de fer la teva voluntat. Déu meu, em deleixo en la teva Llei, ben endins del cor la tinc guardada. |
| 9. He pregonat la justícia en la gran congregació; fixa’t que no he contingut pas els meus llavis, i tu, Senyor, ho saps. |
| 10. No he amagat la teva salvació en un racó del cor; he proclamat la teva fidelitat i la teva justícia, no m’he callat la teva bondat i mi-sericòrdia davant la gran congre-gació. |
| 11. I tu, Senyor, no continguis la teva compassió per mi; que la teva bondat i la teva lleialtat em guardin sempre. |
| 12. Són tantes les calamitats que m’aclaparen que no es poden comptar. Les moltes culpes m’han colgat fins a cobrir-me la vista. Són més que cabells tinc al cap; i el meu cor no pot més. |
| Proverbis 13:11-12 |
| 11. Riquesa que ve fàcilment aviat se’n va; qui la recull a poc a poc la multi-plica. |
| 12. L’esperança que s’allarga afligeix el cor; el desig satisfet és un arbre de vida. |
| Lluc 7:31-50 |
| 31. A qui, doncs, compararé aquesta me-na d’homes? A qui s’assemblen? |
| 32. S’assemblen a uns vailets que, asse-guts a la plaça, es criden els uns als altres: ‘Hem tocat el flabiol, i no heu ballat; hem cantat lamentacions, i no heu plorat’. |
| 33. Perquè ha vingut Joan Baptista, que no menjava pa ni bevia vi, i vau dir: ‘Està endimoniat.’ |
| 34. Ha vingut el Fill de l’Home, que menja i beu, i dieu: ‘Mira quin home més golafre i bevedor, un amic de re-captadors i descreguts.’ |
| 35. Però la saviesa ha estat acreditada per tots els seus fills.” |
| 36. Un fariseu el va convidar a dinar amb ell. Va entrar a casa del fariseu i es recolzà a taula. |
| 37. Amb això, una dona pecadora que hi havia al poble, quan va saber que dinava a casa del fariseu, s’hi presentà amb un flascó d’alabastre ple de perfum |
| 38. i se li acostà per darrere; es posà als seus peus tot plorant i començà a banyar-los-hi amb les llàgrimes, i amb els cabells del seu cap els hi eixugava, li besava tendrament els peus i els hi ungia amb el perfum. |
| 39. En veure-ho, el fariseu que l’havia invitat raonava dintre seu: “Si aquest fos profeta, sabria qui és i quina mena de dona l’està tocant, ja que és una peca-dora.” |
| 40. Llavors Jesús li va dir: “Simó, haig de dir-te una cosa.” Ell li respon: “Digues, Mestre.” |
| 41. “Un prestador tenia dos deutors: l’un li devia cinc-cents denaris, i l’altre, cinquanta. |
| 42. Com que no tenien amb què pagar, va perdonar el deute a tots dos. Quin d’ells et sembla que li estarà més agraït?” |
| 43. Simó li respongué: “Suposo que aquell a qui ha perdonat més.” Ell li va dir: “Justament.” |
| 44. I girant-se vers la dona digué a Simó: “¿Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m’has presentat aigua per als peus; ella, en canvi, m’ha regat els peus amb les llàgrimes i me’ls ha eixugat amb els cabells. |
| 45. Tu no m’has besat; ella, en canvi, des que sóc aquí, no ha parat de besar-me els peus. |
| 46. Tu no m’has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m’ha ungit els peus amb perfum. |
| 47. Per això et dic que, si demostra tant d’amor, és perquè li han estat perdonats els seus nombrosos pecats. A qui poc li és perdonat, poc estima.” |
| 48. I digué a la dona: “Et són perdonats els teus pecats.” |
| 49. Els altres convidats van començar a fer-se la pregunta: “Qui és aquest que fins perdona pecats?” |
| 50. Però ell digué a la dona: “La teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau.” |