A A A A A
Bíblia en un any
Abril 30

1 Samuel 1:1-28
1. Hi havia un home de Ramà, sufita, de la serralada d’Efraïm, anome-nat Elcanà, fill de Jeroham, fill d’Elihú, fill de Tohu, fill de Suf, d’Efraïm.
2. Tenia dues dones: l’una es deia Anna i l’altra es deia Peninnà. Peninnà tenia fills, però Anna no en tenia.
3. Cada any, aquell home pujava des de la seva ciutat a Siló, on els dos fills d’Elí, Ofní i Pinhàs, eren sacerdots del Senyor Etern, per adorar i oferir sacri-ficis al Senyor de l’univers.
4. El dia que Elcanà oferia el seu sacri-fici, repartia a Peninnà, la seva muller, i a tots els seus fills i filles, porcions del sacrifici.
5. A Anna, però, li’n donava una porció doble, perquè ell estimava Anna, encara que el Senyor li havia impedit de concebre.
6. La seva rival la mortificava, humi-liant-la a fi d’exasperar-la, perquè el Senyor li havia impedit de tenir fills.
7. Això passava tots els anys; cada vegada que pujaven a la casa del Senyor, la mortificava; i, per aquesta causa, Anna plorava i no volia menjar.
8. Llavors Elcanà, el seu marit, li deia: “Per què plores i no menges? Per què tens tanta tristesa al cor? No sóc jo, per a tu, millor que no pas deu fills?”
9. Un dia, després de l’àpat sagrat a Siló, Anna es va alçar i es presentà davant el Senyor, mentre Elí, el sacerdot del Senyor, s’estava assegut al setial a prop del llindar de la porta del temple del Senyor.
10. Ella, amb l’ànima compungida, es va posar a pregar al Senyor plorant descon-soladament,
11. i li va fer una prometença: “Senyor de l’univers, si et dignes mirar l’aflicció de la teva serventa, si et recordes de mi, si no deixes oblidada la teva serventa i em concedeixes un fill mascle, jo el con-sagraré de per vida al Senyor, i mai no passarà la navalla per sobre el seu cap.”
12. Mentre ella allargava la seva pregària davant el Senyor, Elí es fixava en la seva boca.
13. Com que Anna pregava interiorment, i, si bé es movien els seus llavis, la veu no se li sentia, Elí va pensar que anava beguda,
14. i li digué: “Fins quan et durarà la borratxera? Vés a treure el vi que por-tes!”
15. Però Anna li replicà: “No, senyor meu, sóc una dona d’esperit angoixat. No he begut vi ni cap beguda fermen-tada, sinó que he vessat la meva ànima davant el Senyor.
16. No prenguis la teva serventa per una dona perversa, perquè és per la meva gran pena i aflicció que he parlat fins ara.”
17. Elí li digué: “Vés en pau. I que el Déu d’Israel et concedeixi la mercè que li has demanat.”
18. Ella li respongué: “Que la teva servidora trobi gràcia als teus ulls.” I la dona se’n va anar pel seu camí. Després va menjar, i el seu aspecte va canviar.
19. L’endemà va matinar i, després d’adorar el Senyor, van emprendre el retorn cap a casa seva, a Ramà. Quan Elcanà es va unir amb la seva muller Anna, el Senyor es va recordar d’ella.
20. Acomplert el temps de l’embaràs, Anna va infantar un fill, i li va posar el nom de Samuel, perquè deia: “L’he demanat al Senyor.”
21. Aquell home, Elcanà, va pujar amb tota la seva família per oferir al Senyor el sacrifici anual i complir la promesa.
22. Però Anna no va pujar, sinó que digué al seu marit: “Quan hagi deslletat l’infant, aleshores jo mateixa el portaré perquè sigui presentat davant el Senyor i perquè es quedi allà per sempre.”
23. Elcanà, el seu marit, li respongué: “Fes el que et sembli millor. Espera’t fins que l’hagis deslletat i que el Senyor compleixi la seva paraula.” La dona es va quedar i va criar el seu infant fins que el va deslletar.
24. Quan l’hagué deslletat, se l’endugué amb ella, amb un vedell de tres anys, una mesura de farina i un bot de vi, i ho va portar a la casa del Senyor, a Siló, quan el noi encara era un infant.
25. Van sacrificar el vedell i van portar el noi a Elí.
26. I ella digué: “Escolta, senyor meu: tan cert com que tu vius, senyor meu, que jo sóc aquella dona que vaig estar aquí davant teu implorant al Senyor.
27. Pregava per aquest nen, i el Senyor m’ha concedit la mercè que li vaig demanar.
28. Per això el dedico al Senyor: li estarà dedicat tots els dies de la seva vida.” I va adorar el Senyor.

1 Samuel 2:1-36
1. Llavors Anna va fer aquesta pregària: “El meu cor s’alegra en el Senyor. Ell m’ha fet alçar el front; la meva boca es burla dels meus enemics, perquè gaudeixo de la teva sal-vació.
2. Ningú no és sant com el Senyor, perquè no n‘hi ha cap fora de tu, ni tampoc no hi ha cap roca com el nostre Déu.
3. No incrementeu les paraules arro-gants, que s’aparti de la vostra boca la insolència; perquè el Senyor és un Déu que tot ho sap, i a ell pertoca sospesar les accions.
4. L’arc dels poderosos s’ha trencat, però els febles s’han fet forts.
5. Els qui anaven farts es lloguen per un tros de pa, mentre que els qui tenien fam ja no en tenen. Fins l’estèril ha infantat set vegades, mentre que l’abundosa en fills s’emmusteeix.
6. El Senyor és qui fa morir i qui fa viure, qui fa baixar al país dels morts i qui en fa sortir.
7. És el Senyor qui empobreix i qui enriqueix, qui abat i qui exalça,
8. qui aixeca de la pols l’indefens i fa alçar el pobre de la immundícia per fer-los seure entre els prínceps, i els farà heretar un tron de glòria. Perquè són del Senyor els fonaments de la terra, i damunt d’ells ha assentat el món.
9. Ell guarda els passos dels seus fidels, però els impius emmudiran en les tenebres, perquè l’home no triomfarà per la força.
10. Els adversaris del Senyor seran aterrats, des del cel tronarà damunt seu. El Senyor jutjarà els confins de la terra, donarà la victòria al seu rei, i alçarà el front del seu Ungit.”
11. Elcanà va tornar a Ramà, a casa seva, i el noi es va quedar servint el Senyor, sota la vigilància del sacerdot Elí.
12. Els fills d’Elí eren uns malvats que no reconeixien el Senyor
13. ni les obligacions dels sacerdots en-vers el poble. Quan algú oferia un sacri-fici, venia el mosso del sacerdot, mentre es coïa la carn, amb la forquilla de tres pues a la mà,
14. picava de la cassola, de l’olla, de la caldera, o de la perola, i tot el que treia amb la forquilla, el sacerdot s’ho queda-va per a ell. Així ho feien amb tots els israelites que acudien allà, a Siló.
15. També abans que cremessin el sagí, venia el mosso del sacerdot i deia a l’home que oferia el sacrifici: “Dóna’m carn per a rostir-la per al sacerdot, perquè no t’acceptarà carn cuita, sinó crua.”
16. I si l’home li contestava: “Que cre-min primer el sagí, i després agafaràs el que vulguis”, li responia: “No; me l’has de donar ara mateix, si no te la prendré per la força.”
17. El pecat que cometien aquells joves era molt greu davant el Senyor, perquè menyspreaven les ofrenes al Senyor.
18. El jove Samuel servia davant el Senyor, cenyit amb un efod de lli.
19. La seva mare cada any li feia una túnica petita que li portava quan pujava amb el seu marit a oferir el sacrifici anual.
20. Aleshores Elí beneïa Elcanà i la seva muller dient: “Que el Senyor et doni descendència d’aquesta dona, a canvi del que va demanar al Senyor.” Després se’n tornaven a casa seva.
21. Efectivament, el Senyor va visitar Anna i ella va concebre i va infantar tres fills i dues filles, mentre Samuel creixia prop del Senyor.
22. Elí era ja molt vell, i s’assabentà de tot el que feien el seus fills a Israel i que, fins i tot, cohabitaven amb les dones que servien a la porta del Tabernacle de Reunió,
23. i els digué: “Per què us comporteu d’aquesta manera, que de tot el poble haig de sentir parlar de les vostres males accions?
24. No, fills meus, que no són bons els rumors que sento; esteu provocant que el poble del Senyor prevariqui.
25. Si un home peca contra un altre home, Déu el jutjarà, però si l’home peca contra el Senyor, qui intercedirà per ell?” Però ells no volien escoltar la veu del seu pare, perquè el Senyor havia decidit treure’ls la vida.
26. Mentrestant, el jove Samuel anava creixent i es feia agradable tant al Senyor com als homes.
27. Llavors un home de Déu va anar a trobar Elí i li digué: “Així diu el Senyor: ¿No em vaig revelar clarament a la casa del teu pare, quan estaven a Egipte, a la casa del faraó?
28. Jo el vaig escollir, d’entre totes les tribus d’Israel, com a sacerdot meu, per a pujar al meu altar, per a cremar l’encens i per a vestir l’efod en la meva presència. ¿No vaig concedir a la casa del teu pare totes les ofrenes enceses dels fills d’Israel?
29. ¿Per què, doncs, menyspreeu el sa-crifici i l’ofrena que jo he ordenat oferir en el Tabernacle, i dónes més honor als teus fills que no pas a mi, per engreixar-vos amb la millor part de les ofrenes d’Israel, el meu poble?
30. Per tant, el Senyor, Déu d’Israel, diu: Jo havia dit que tu i la casa del teu pare caminaríeu davant meu per sempre, pe-rò ara, diu el Senyor, lluny de mi això, perquè jo honraré els qui m’honren, però els qui em menyspreen seran menyspreats.
31. Heus aquí que vénen dies en què amputaré el teu braç, i el braç de la casa del teu pare, i ningú no arribarà a vell en aquesta casa.
32. Contemplaràs amb angoixa, contí-nuament, tot el bé que esdevindrà a Is-rael, i ningú no arribarà a vell a la casa del teu pare.
33. No obstant, hi haurà algú dels teus que jo no trauré de servir al costat del meu altar, perquè els seus ulls es consu-meixin i la seva ànima s’emmusteeixi, però la major part de la teva descen-dència morirà en edat adulta.
34. I et servirà de senyal el que succeirà als teus dos fills, Ofní i Pinhàs: moriran tots dos en un mateix dia.
35. Però jo em promouré un sacerdot fidel que actuarà d’acord amb el meu cor i el meu desig; li constituiré una família estable i caminarà sempre da-vant el meu Ungit.
36. I serà que tots els que hagin quedat de la teva família vindran i s’agenolla-ran davant d’ell per una moneda o per un tros de pa, i li diran: T’ho demano, posa’m en una funció sacerdotal perquè tingui un tros de pa per a menjar.”

1 Samuel 3:1-21
1. Mentrestant, el jove Samuel ser-via el Senyor sota la vigilància d’Elí. En aquell temps, la revelació del Senyor era molt rara, i les visions no eren gens freqüents.
2. Succeí un dia, estant Elí ajagut a la seva cambra, quan havia començat a perdre la vista i ja no hi veia bé,
3. quan la llàntia de Déu encara no era apagada, i Samuel dormia al santuari del Senyor, on era l’Arca de Déu,
4. que el Senyor va cridar: “Samuel!”, i ell contestà: “Sóc aquí”.
5. Va anar corrents on era Elí i li digué: “Sóc aquí. Em cridaves?” Ell li respon-gué: “No t’he pas cridat. Torna-te’n a dormir.” I ell se n’hi tornà.
6. El Senyor va cridar altra vegada: “Samuel!”, i Samuel va anar on era Elí i li digué: “Sóc aquí. Em cridaves?” Ell res-pongué: “No t’he pas cridat. Torna-te’n a dormir.” I ell se n’hi tornà.
7. Samuel encara no reconeixia el Senyor, perquè la seva paraula encara no se li havia revelat.
8. Per tercera vegada el Senyor va cridar Samuel, i ell va anar on era Elí i li digué: “Sóc aquí. Em cridaves?” Llavors Elí comprengué que era el Senyor qui cri-dava el noi.
9. I digué a Samuel: “Torna-te’n a dor-mir, i, si sents que et criden, diràs: Parla, Senyor, que el teu servent escolta.” I Samuel se’n tornar a jeure al seu lloc.
10. Aleshores va venir el Senyor, es va aturar i va cridar com les altres vegades: “Samuel! Samuel!” I ell respongué: “Parla, que el teu servent escolta.”
11. I el Senyor digué a Samuel: “Mira, vaig a fer una cosa a Israel que a qualsevol que ho senti li xiularan les dues orelles.
12. Aquell dia compliré contra Elí tot el que he dit de la seva família, del principi a la fi.
13. Li faré saber que jo condemno la seva família per sempre més, a causa del seu pecat; perquè, sabent que els seus fills cometien maldats, no els va corregir.
14. Per això he jurat a la família d’Elí que ni sacrificis ni ofrenes no expiaran mai el seu crim.”
15. Samuel va seguir dormint fins al matí, que va anar a obrir les portes de la Casa del Senyor. I tenia por de contar a Elí la visió.
16. Però Elí va cridar Samuel i li digué: “Samuel, fill meu!” I Samuel respon-gué: “Sóc aquí.”
17. Elí li preguntà: “Què és el que t’ha dit? Et prego que no m’ho amaguis. Que Déu et castigui amb severitat si m’ama-gues res de tot el que t’ha dit.”
18. Llavors Samuel li va explicar tot el missatge paraula per paraula, sense amagar-li res. I Elí exclamà: “És el Senyor: que faci allò que li sembli bé!”
19. Mentrestant, Samuel es feia gran i el Senyor era amb ell, i no va deixar caure a terra cap de les seves paraules.
20. De manera que tot Israel, des de Dan fins a Beerxeba, va reconèixer que Samuel era un veritable profeta del Senyor.
21. El Senyor va continuar mostrant-se a Siló, perquè allà el Senyor ja s’havia manifestat a Samuel per mitjà de la seva paraula.

Salms 53:1-6
1. (Del mestre de cant. Al to de “Mahiat”. Maskil. De David.) Pensa el neci en el seu cor: “No hi ha Déu.” Estan corromputs, i la seva iniquitat és abominable, no n’hi ha cap que faci el bé.
2. Déu, del cel estant, observa els mortals per veure si n’hi ha cap d’assenyat que busqui Déu.
3. Tots s’han rebel·lat, s’han pervertit tots plegats: Ningú no fa el bé, ni un de sol.
4. ¿No s’adonen, aquests causants del mal, que devoren el meu poble com si mengessin el pa, sense invo-car Déu?
5. De sobte els vindrà el terror, on no hi ha cap motiu d’espant, perquè Déu ha escampat els ossos del qui t’assetjava; els has avergonyit, perquè Déu els ha rebutjat.
6. Qui portarà des de Sió l’alliberament d’Israel? Quan Déu restauri la vida del seu poble, Jacob s’omplirà de goig, s’alegrarà Israel.

Proverbis 15:8-11
8. El Senyor abomina els sacrificis dels impius, però el complau la pregària dels rectes.
9. El Senyor detesta el camí del malvat, però estima aquell qui segueix la justícia.
10. Mereix correcció severa qui deixa el camí, i qui avorreix la reprensió morirà.
11. La tomba i el país dels morts són davant el Senyor, com més encara els cors dels humans!

Lluc 20:27-47
27. S’acostaren llavors alguns saduceus, els qui neguen que hi hagi resurrecció, i li van posar aquesta qüestió:
28. “Mestre, Moisès ens va deixar escrit que, si a un home se li mor el germà, tenint muller però sense fills, aquell home s’ha de casar amb la viuda, a fi de donar descendència al ser germà.
29. Ara bé, hi havia set germans: el pri-mer es va casar i va morir sense fills.
30. També el segon
31. i el tercer es van casar amb la viuda, i així tots set, i van anar morint sense deixar descendència.
32. Finalment va morir també la dona.
33. Per tant, la dona, en la resurrecció, de quin d’ells serà muller? Perquè tots set la van tenir per esposa.”
34. Jesús els digué: “Els fills del món actual prenen muller o marit,
35. però els qui són considerats dignes de participar d’aquell món i de la resur-recció dels morts no es casen,
36. ja que no poden morir, perquè són com els àngels, i són fills de Déu pel fet d’haver nascut de la resurrecció.
37. I que els morts ressusciten, el mateix Moisès ho indica en el passatge de l’es-barzer, quan diu Senyor al Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob.
38. Déu, però, no és Déu de morts, sinó de vius, ja que tots viuen per ell.”
39. Llavors alguns mestres de la Llei hi van intervenir i digueren: “Ben contes-tat, Mestre.”
40. I ja no gosaven preguntar-li res més.
41. Llavors els preguntà: “Com és que dieu que el Messies és descendent de David?
42. Si el mateix David diu en el llibre dels Salms: El Senyor digué al meu Senyor: Seu a la meva dreta
43. i espera que faci dels teus enemics l’escambell dels teus peus.
44. Si, doncs, David el tracta de Senyor, com pot ser descendent seu?”
45. Llavors, davant de tot el poble, va dir als seus deixebles:
46. “Guardeu-vos dels mestres de la Llei, que es complauen a passejar-se amb vestidures llargues i busquen les reverències a les places, els seients principals a les sinagogues i els llocs d’honor als convits;
47. que devoren els béns de les viudes sota capa de fer llargues pregàries. Aquests seran condemnats més seve-rament.