A A A A A
Bíblia en un any
Abril 29

Rut 3:1-18
1. Noemí digué a la seva nora: “Filla meva, ¿no em pertoca buscar-te un lloc estable perquè siguis feliç?
2. Ara bé, aquell Booz, amo de les cria-des amb les quals has estat, ¿no és parent nostre? Mira, aquest vespre ell venta a l’era de l’ordi.
3. Renta’t, doncs, perfuma’t, cobreix-te amb el mantell i baixa a l’era, però no deixis que ell et vegi abans no hagi acabat de menjar i beure.
4. Després, quan ell vagi a jeure, fixa’t bé en el lloc on dorm; després hi vas, li destapes els peus i t’hi ajeus. Ell ja t’indicarà el que has de fer.”
5. Ella li digué: “Faré tal com dius.”
6. Va baixar a l’era i va fer tot el que la seva sogra li havia dit.
7. Booz va menjar, va beure i, amb el cor satisfet, va anar a jeure al costat de la pila de gra. Llavors ella s’hi va acostar a poc a poc, li va destapar els peus i s’hi ajagué.
8. Cap a mitjanit, l’home va sentir un calfred, es va tombar i veié una dona ajaguda als seus peus,
9. i exclamà: “Qui ets tu?” Ella respon-gué: “Sóc Rut, la teva serventa. Estén damunt la teva servidora la vora del teu mantell, perquè tu ets el meu rescata-dor.”
10. Ell li digué: “Beneïda siguis del Senyor, filla meva. Aquest darrer acte de pietat filial és millor que el primer, perquè no vas darrere de cap jove, ni pobre ni ric.
11. Per tant, filla meva, no et preocupis, que tot el que em dius jo ho faré amb tu, perquè tota l’assemblea del meu poble sap prou bé que tu ets una dona virtuosa.
12. Ara bé, tot i que és cert que sóc un rescatador teu, encara n‘hi ha un altre de parentiu més pròxim que jo.
13. Reposa tranquil·la aquesta nit, i si demà ell et vol rescatar, millor que mi-llor, que et rescati ell; però si no et vol rescatar, pel Senyor Etern que llavors et rescataré jo. Ara descansa fins al matí.”
14. Ella va jeure als seus peus fins que va ser de dia, després es va llevar quan encara ningú no podia ser reconegut, perquè ell havia dit: “Que ningú no sàpiga que una dona ha vingut a l’era.”
15. I li digué: “Acosta el mantell que dus a sobre i estén-lo.” Ella el va estendre i ell l’hi va omplir de sis mesures d’ordi. Les hi carregà al damunt i va marxar al poble.
16. Quan ella va arribar a casa de la seva sogra, aquesta li va preguntar: “Com t’ha anat, filla meva?” Rut li va explicar tot el que aquell home havia fet per ella.
17. I afegí: “M’ha donat aquestes sis mesures d’ordi, i m’ha dit: No tornis a casa la teva sogra amb les mans buides.”
18. Noemí digué: “Estigues tranquil·la, filla meva, fins que sàpigues com anirà la cosa, perquè aquest home no des-cansarà fins que no acabi l’afer avui mateix.”

Rut 4:1-22
1. Booz va pujar a la porta de la ciu-tat, i s’hi estava assegut quan va coincidir a passar el parent aquell de qui havia parlat, i li digué: “Ei, tu, atura’t i seu aquí.” Aquell es va aturar i va asseure’s.
2. Després va cridar deu homes dels an-cians del poble i els digué: “Seieu aquí”, i ells es van asseure.
3. Llavors va dir al rescatador: “Noemí, que ha tornat dels camps de Moab, posa en venda la parcel·la del camp que era del nostre parent Elimèlec.
4. Jo he pensat comunicar-t’ho per dir-te, davant de tots els aquí presents: “Compromet-te a comprar-la aquí, da-vant els ancians del poble. Si tu vols rescatar, rescata; però si no ho vols, de-clara-m’ho, que tu ets el primer resca-tador, i jo després de tu.” Ell respongué: “Jo rescataré.”
5. Llavors Booz li digué: “El dia que adquireixis el camp de mans de Noemí, hauràs d’adquirir també Rut, la moa-bita, muller del difunt, per tal de perpe-tuar el nom del difunt sobre la seva herència.”
6. L’altre va contestar: “No puc fer el rescat, perquè perjudicaria la meva prò-pia heretat. Rescata tu el que jo havia de rescatar, que jo no puc fer-ho.”
7. Antigament, a Israel, pel que fa als rescats i a les permutes, per confirmar qualsevol tracte, l’un es treia el calçat i el donava a l’altre. Així es testificava a Israel.
8. Aquell home, doncs, digué a Booz: “Adquireix-ho tu”, i li va donar el calçat.
9. Booz digué als ancians i a tot el poble: “Vosaltres sou testimonis que avui ad-quireixo tot el que era d’Elimèlec, tot el que era de Quilion i de Mahlon, de mans de Noemí.
10. També adquireixo Rut, la moabita, muller de Mahlon, a fi que sigui la meva muller, perquè el nom del difunt es perpetuï sobre la seva propietat i no sigui esborrat d’entre els seus germans ni de la porta del seu poble: vosaltres en sou testimonis el dia d’avui.”
11. I tot el poble present a la porta i els ancians van dir: “En som testimonis. Que el Senyor faci que la dona que va a entrar a casa teva es pugui comparar amb Raquel i Lia, que entre les dues van edificar la casa d’Israel. Fes-te poderós a Efrata i sigues famós a Betlem!
12. Que la teva casa esdevingui com la casa de Peres, el fill que Tamar infantà a Judà, per la posteritat que el Senyor et doni d’aquesta noia.”
13. Així Booz va prendre Rut per muller i es va unir a ella, i el Senyor la va fer concebre i va infantar un fill.
14. Llavors les dones deien a Noemí: “Beneït sigui el Senyor, que no t’ha dei-xat avui sense rescatador. Que el seu nom sigui proclamat a Israel!
15. Per a tu serà el consol de la teva vida i el sosteniment de la teva vellesa, perquè l’ha infantat la teva nora que tant t’estima, ella que per a tu és millor que set fills.”
16. Noemí prenia el nen, se’l posava a la falda i li feia de mainadera.
17. I les veïnes li van posar un nom, perquè deien: “Li ha nascut un fill a Noemí”, i el van anomenar Obed. Aquest va ser el pare de Jessè, pare de David.
18. Aquestes són les generacions de Pe-res: Peres va engendrar Hesron,
19. Hesron va engendrar Ram, Ram va engendrar Amminadab,
20. Amminadab va engendrar Nahxon, Nahxon va engendrar Salmon,
21. Salmon va engendrar Booz, Booz va engendrar Obed,
22. Obed va engendrar Jessè, i Jessè va engendrar David.

Salms 52:6-9
6. Els justos ho veuran i temeran, i es burlaran d’ell:
7. “Mireu l’home que no ha volgut tenir Déu per protecció, sinó que confiava en la seva gran fortuna; es mantenia en el seu crim.”
8. En canvi jo, com olivera ufana, m’estic a la casa de Déu; confio en la seva bondat per sempre, perpètuament.
9. Et lloaré eternament pel que tu has fet, i esperaré en el teu nom, perquè és bo davant dels teus fidels.

Proverbis 15:6-7
6. A la casa del just hi ha prosperitat; en els guanys del dolent, ruïna.
7. Els llavis dels savis escampen ciència, no així el cor dels insensats.

Lluc 20:1-26
1. Un d’aquells dies, mentre ell ensenyava al poble en el tem-ple i anunciava la bona nova, es van presentar els principals sacerdots amb els mestres de la Llei i els ancians,
2. i li preguntaven: “Digues-nos, amb quina autoritat fas això; o, qui és el qui t’ha donat aquesta autoritat?”
3. Ell els va contestar: “Jo també us preguntaré una cosa; digueu-me:
4. el baptisme de Joan, era del cel o era dels homes?”
5. Entre ells anaven cavil·lant i es deien: “Si diem del cel, dirà: “Per què no el vau creure?”
6. I si diem: dels homes, tot el poble ens apedregarà, perquè estan convençuts que Joan era un profeta.”
7. I van contestar que no sabien d’on era.
8. Aleshores Jesús els digué: “Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat actuo així.”
9. Llavors es posà a contar al poble aquesta paràbola: “Un home va plantar una vinya, la va arrendar a un vinyaters i va marxar per una llarga temporada.
10. Al seu moment va enviar als vinyaters un dels seus criats a fi que li dones-sin la part corresponent de la collita de la vinya, però els vinyaters, després d’apallissar-lo, el van fer tornar de buit.
11. Va enviar de nou un altre criat; a aquest també, després d’apallissar-lo i d’ultratjar-lo, el van fer tornar de buit.
12. Encara els va tornar a enviar un tercer criat, però també a aquest el van malferir i el van foragitar.
13. Llavors l’amo de la vinya digué: ‘Què puc fer? Els enviaré el meu fill estimat; potser a ell el respectaran.’
14. Quan els vinyaters el van veure, es digueren entre ells: ‘Aquest és l’hereu; matem-lo per quedar-nos l’heretat.’
15. Llavors el tragueren fora de la vinya i el van matar. Què penseu que els farà l’amo de la vinya?
16. Vindrà, exterminarà aquests vinyaters i donarà la vinya a uns altres.” Els qui escoltaven van dir: “Déu no ho permeti.”
17. Però ell, mirant-se’ls, els digué: “Què vol dir, doncs, allò que diu l’Escriptura: La pedra que rebutjaren els constructors s’ha convertit en la clau de l’arc?
18. Tothom que caigui sobre aquesta pedra s’hi destrossarà; i al qui li caigui al damunt el farà miques.”
19. Els mestres de la Llei i els grans sacerdots volien agafar-lo en aquell mateix moment, perquè havien comprès que la paràbola es referia a ells, però van tenir por del poble.
20. Llavors es posaren a l’aguait i li van enviar uns espies que, fingint-se homes de bé, el poguessin atrapar en alguna paraula que digués, a fi de poder-lo lliu-rar a la jurisdicció i a l’autoritat del governador.
21. I li van preguntar: “Mestre, sabem que parles i ensenyes com cal, i que no tens favoritismes, sinó que ensenyes en veritat el camí de Déu:
22. ens és permès de pagar el tribut al Cèsar o no?”
23. Ell, però, que s’havia adonat de la seva astúcia, els digué:
24. “Ensenyeu-me un denari. De qui són la imatge i la inscripció que porta?” Li respongueren: ”Del Cèsar.”
25. Llavors els digué: “Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.”
26. Així no el pogueren sorprendre en cap paraula davant del poble, i sorpresos de la seva resposta, van callar.