A A A A A
Bíblia en un any
Abril 27

Jutges 20:1-48
1. Llavors tots els fills d’Israel van sortir, des de Dan fins a Beerxeba i del país de Galaad, i com un sol home es van congregar davant el Senyor, a Mispà.
2. Es van presentar a l’assemblea del poble de Déu els caps de tot el poble i totes les tribus d’Israel, en nombre de quatre-cents mil homes d’infanteria, ar-mats d’espasa.
3. I els benjaminites van saber que els fills d’Israel havien pujat a Mispà. Els fills d’Israel preguntaren: “Digueu: Com ha estat comès aquest crim?”
4. El levita, marit de la dona assassinada, respongué: “Vaig arribar amb la meva concubina a Guibà de Benjamí per pas-sar la nit,
5. i els homes de Guibà es van alçar con-tra mi. Durant la nit van rodejar la casa amb intenció de matar-me, i van violar la meva concubina fins que va morir.
6. Jo vaig agafar la meva concubina, la vaig esquarterar i vaig enviar-la per tot el territori de l’heretatge d’Israel, perquè havien comès una atrocitat infamant a Israel.
7. Aquí hi sou tots, fills d’Israel: delibe-reu i preneu aquí mateix una decisió.”
8. Tot el poble es va alçar com un sol home i van dir: “Cap de nosaltres no es retirarà a la seva tenda; ningú no tornarà a casa seva,
9. sinó que el que hem de fer ara amb Guibà és atacar-la. Segons determini la sort,
10. triarem d’entre totes les tribus d’Is-rael deu homes de cada cent, cent de cada mil i mil de cada deu mil, perquè vagin a buscar queviures per a l’exèrcit, a fi que apliquem a Guibà de Benjamí el que mereix la vilesa que ha comès contra Israel.”
11. Així van aplegar-se tots els israelites contra la ciutat, units com un sol home.
12. Les tribus d’Israel van enviar emis-saris a totes les famílies de Benjamí a dir-los: “Quina maldat és aquesta que s’ha comès entre vosaltres?
13. Doneu-nos aquests malvats de Guibà perquè els ajusticiem i esborrem d’Is-rael la maldat.” Però els benjaminites no van voler escoltar les raons dels seus germans, els fills d’Israel,
14. sinó que tots els benjaminites de les poblacions es van aplegar a Guibà, per sortir a lluitar contra els fills d’Israel.
15. Aquell dia es va fer el recompte dels fills de Benjamí vinguts de les poblacions, i eren vint-i-sis mil homes armats d’espasa, sense comptar els ciutadans de Guibà, que eren set-cents homes es-collits.
16. Entre tota aquella tropa hi havia set-cents homes experts, esquerrans, tots ells capaços de llançar una pedra amb la fona contra un cabell, sense fallar el tret.
17. També van fer el recompte els fills d’Israel, a part dels benjaminites, i eren quatre-cents mil homes armats d’espa-sa; tots ells eren experts guerrers.
18. Llavors els fills d’Israel es van alçar i van pujar a Betel per consultar Déu, i preguntaren: “Qui de nosaltres pujarà primer per lluitar contra Benjamí?” I el Senyor respongué: “Judà serà el primer.”
19. Els fills d’Israel es van llevar de matinada i van acampar davant Guibà.
20. Els homes d’Israel van sortir a la batalla contra Benjamí i es van arrengle-rar en ordre de combat davant Guibà,
21. però els homes de Benjamí van sortir de la ciutat i van destrossar els israelites, causant-los vint-i-dues mil baixes aquell dia.
22. L’exèrcit d’Israel es va refer i va tornar a arrenglerar-se en ordre de bata-lla al mateix lloc on s’havia situat el primer dia.
23. Perquè els fills d’Israel havien pujat a lamentar-se davant el Senyor tota la tarda, i van consultar el Senyor i digue-ren: “¿Hem de tornar a enfrontar-nos en combat amb els fills de Benjamí, el nostre germà?”, i el Senyor havia respost: “Aneu contra ells.”
24. Per això els fills d’Israel van enfron-tar-se amb els fills de Benjamí el segon dia.
25. Però els benjaminites van sortir al seu encontre des de Guibà, aquella se-gona jornada, i altre cop van destrossar els fills d’Israel deixant-ne per terra di-vuit mil, tots ells armats d’espasa.
26. Llavors tots els fills d’Israel, amb el poble sencer, van pujar fins a Betel, i allà van lamentar-se asseguts davant el Senyor; aquell dia van fer dejuni fins al vespre, i van oferir holocaustos i ofre-nes pacífiques davant el Senyor.
27. Els fills d’Israel van consultar el Senyor, perquè en aquells temps l’Arca del Pacte de Déu era allà,
28. i Pinhàs, fill d’Eleazar, fill d’Aaron, ministrava davant d’ella, en aquells dies. Van preguntar: “¿Hem de tornar a enfrontar-nos en combat contra els fills de Benjamí, el nostre germà, o hem de desistir?” I el Senyor respongué: “Aneu-hi, que demà els posaré a les vostres mans.”
29. Llavors els israelites van posar em-boscades al voltant de Guibà.
30. I el tercer dia van pujar els fills d’Is-rael contra els benjaminites i es van arrenglerar en ordre de combat contra Guibà, com les altres vegades.
31. Llavors els fills de Benjamí van sor-tir contra el poble, atrets fora de la ciu-tat, i van començar a matar gent del poble com les altres vegades, pels ca-mins que pugen l’un de Betel i l’altre de Guibà, pel camp. Caigueren uns trenta homes d’Israel.
32. Els fills de Benjamí pensaven: “Estan derrotats davant nostre, com la primera vegada”, però els fills d’Israel havien ordenat: “Farem com que fugim, a fi d’allunyar-los de la ciutat cap als camins.”
33. Llavors tots els homes d’Israel es van alçar del seu lloc i es van posar en ordre de batalla a Baal-Tamar, mentre que els emboscats d’Israel es van llan-çar fora del seu amagatall des de la pla-na de Guibà.
34. Van anar contra Guibà deu mil homes escollits de tot Israel. La batalla es va endurir, però els benjaminites no s’adonaven del desastre que els queia al damunt.
35. El Senyor va derrotar Benjamí da-vant d’Israel, de manera que els israe-lites van matar aquell dia vint-i-cinc mil cent homes de Benjamí, tots ells armats d’espasa.
36. Els fills de Benjamí s’adonaren que eren derrotats, perquè els fills d’Israel havien cedit terreny als benjaminites confiant en l’emboscada que havien preparat contra Guibà.
37. Llavors els emboscats, de sobte, es van llançar contra Guibà, es van des-plegar i van passar tota la ciutat a fil d’espasa.
38. Els fills d’Israel havien convingut amb els de l’emboscada que aquests ai-xecarien com a senyal una gran fumera des de la ciutat.
39. Quan els homes d’Israel van fugir del combat i els de Benjamí van comen-çar a causar baixes entre els homes d’Israel, matant uns trenta homes, els de Benjamí van pensar: “De segur que quedaran derrotats davant nostre, com en la primera batalla.”
40. Però aleshores va començar a pujar des de la ciutat la columna de fum, i quan els benjaminites es van girar a mi-rar enrere veieren que tota la ciutat pu-java cap al cel en flames.
41. Els homes d’Israel, llavors, van do-nar mitja volta, i als benjaminites els va entrar pànic, en adonar-se del desastre que els queia al damunt.
42. I van fugir davant dels homes d’Israel en direcció al camí del desert, però el combat els va atrapar, perquè els de les ciutats els destruïen, agafant-los al mig.
43. Així van encerclar els benjaminites, els van perseguir sense descans i els van derrotar fins a les envistes de Guibà, al cantó oriental.
44. Així van caure divuit mil homes dels benjaminites, tots ells guerrer valents.
45. Dels homes que van fugir cap al desert, vers la Roca de Rimmon, els israelites en van arreplegar uns cinc mil pels camins, mentre perseguien els benjaminites de prop fins a Guidom, en què causaren encara dues mil baixes.
46. El total de caiguts de Benjamí aquell dia va ser de vint-i-cinc mil homes armats d’espasa, tots ells guerrers valents.
47. Però sis-cents homes dels que van fugir aconseguiren escapar al desert, a la Roca de Rimmon, i s’hi van quedar durant quatre mesos.
48. Després els israelites van tornar en-rere contra els fills de Benjamí i van passar a fil d’espasa tant els homes de cada ciutat com el bestiar i tot el que van trobar. A més, van calar foc a totes les poblacions que trobaven al pas.

Jutges 21:1-25
1. Els homes d’Israel havien fet aquest jurament, a Mispà: “Ningú de nosaltres no ha de donar la seva filla per muller a un benjaminita.”
2. Per això el poble va anar a Betel, i es va estar allà, davant Déu, fins al vespre, cridant i plorant amb grans planys;
3. i exclamaven: “Per què, Senyor, Déu d’Israel, ens ha passat això: que avui desaparegui una tribu a Israel?”
4. L’endemà, quan el poble es va llevar, van edificar allà un altar i van oferir holocaustos i ofrenes pacífiques.
5. I els fills d’Israel digueren: “Qui és d’entre totes les tribus d’Israel que no va assistir a l’assemblea davant el Senyor?” Perquè s’havia fet un jurament solemne contra qui no pugés davant el Senyor, a Mispà, en aquests termes: “Serà mort sense remissió.”
6. I, compadits els israelites del seu ger-mà Benjamí, deien: “Avui ha estat ex-tirpada una de les tribus d’Israel!
7. Què hem de fer amb els supervivents, pel que fa a les dones, ja que nosaltres hem jurat pel Senyor de no donar-los les nostres filles per mullers?”
8. Llavors van preguntar: “Qui és d’entre totes les tribus d’Israel que no va assistir a l’assemblea davant el Senyor, a Mis-pà?” I va resultar que cap dels homes de Javeix-Galaad no havia anat al campament, a l’assemblea,
9. ja que, quan van passar llista, allà no hi havia ningú dels habitants de Javeix-Galaad.
10. Llavors l’assemblea va enviar-hi dotze mil homes d’entre els més valents amb aquesta ordre: “Aneu i mateu a fil d’espasa els habitants de Javeix-Galaad, fins i tot les dones i les criatures.
11. Si bé cal que observeu això: Consa-greu a l’extermini tots els homes i totes les dones que hagin tingut relacions maritals, però deixareu viure les don-zelles.” I així ho van fer.
12. Entre els habitant de Javeix-Galaad van trobar quatre-centes noies verges que no havien tingut relacions maritals, i les van portar al campament a Siló, situat a la terra de Canaan.
13. Després, tota la congregació va enviar emissaris que parlamentessin amb els fills de Benjamí refugiats a la Roca de Rimmon i els proposessin fer les paus.
14. Llavors els benjaminites van tornar, i els israelites els van donar les dones que havien deixat en vida de les dones de Javeix-Galaad, però no n’hi hagué per a tots.
15. El poble sentia compassió per Benjamí, perquè el Senyor havia deixat un buit en les tribus d’Israel.
16. Els ancians de la congregació di-gueren: “Com ho farem per donar es-poses als restants? Ja que les dones de Benjamí han estat exterminades.”
17. I digueren: “Cal una heretat per als supervivents de Benjamí, a fi que no desaparegui d’Israel una tribu.
18. Nosaltres, però, no podem donar-los les filles nostres per esposes, perquè els fills d’Israel han jurat: Maleït sigui aquell qui doni una muller a Benjamí.”
19. Llavors van pensar: “Aviat serà la festa anual del Senyor a Siló, que és al nord de Betel, per la part oriental del camí que puja de Betel a Siquem, i al sud de Lebonà.”
20. I van donar aquesta ordre als fills de Benjamí: “Aneu i embosqueu-vos a les vinyes.
21. Estigueu a l’aguait i, quan les filles de Siló hagin sortit a ballar en grups, sortiu vosaltres de les vinyes, rapteu ca-dascú una noia d’entre les filles de Siló, i marxeu al territori de Benjamí.
22. Si vénen els seus pares o els seus germans a fer-nos alguna reclamació, els direm: “Feu-nos la mercè pel que fa a ells, ja que nosaltres no els hem pogut aconseguir en la guerra una dona per a cadascun; a més, no sou vosaltres qui les heu donades, altrament ara seríeu culpables.”
23. Així ho van fer els benjaminites, i, segons els que eren, van prendre muller d’entre les balladores que van raptar. Després van tornar a la seva heretat, van reconstruir els pobles i s’hi van instal·lar.
24. També els fills d’Israel van marxar al mateix temps, cadascú a la seva tribu i al seu clan. Així partiren d’allà cadascú a la seva heretat.
25. En aquella època no hi havia rei a Israel; tothom feia allò que li semblava correcte.

Salms 51:12-19
12. Retorna’m el goig del teu auxili, i que un esperit benèvol m’afermi.
13. Ensenyaré els teus camins als es-garriats, i tornaran a tu els pecadors.
14. Del delicte de sang, oh Déu, des-lliura-me’n, Déu de la meva salvació! I la meva llengua aclamarà la teva justícia.
15. Senyor, obre els meus llavis, i la meva boca divulgarà la teva lloança.
16. Perquè no et pot satisfer un sa-crifici; ni que t’oferís un holocaust no l’acceptaries.
17. Els sacrificis a Déu són un esperit penedit; un cor contrit i humiliat, oh Déu, no el rebutges.
18. Per la teva bondat afavoreix Sió, reconstrueix les muralles de Jerusalem.
19. Llavors agrairàs els sacrificis legí-tims, l’holocaust i l’ofrena total; llavors oferiran vedells damunt el teu altar.

Proverbis 15:1-3
1. Una resposta amable aplaca el furor, una paraula ofensiva augmenta la ira.
2. La llengua dels savis fa agradable la ciència, la boca de l’insensat vessarà ni-ciesa.
3. Els ulls del Senyor arriben a tot arreu: observen bons i dolents.

Lluc 19:1-27
1. Entrant a Jericó, anava traves-sant la ciutat,
2. i, vet aquí que un home anomenat Zaqueu, encarregat dels recaptadors i molt ric,
3. intentava de veure qui era Jesús, però no podia perquè l’aglomeració de la gent li ho impedia, ja que ell era baix d’estatura.
4. Es va posar a córrer cap a un punt més avançat i es va enfilar en una figuera per veure’l, ja que havia de passar per allí.
5. Quan Jesús va arribar en aquell punt, va alçar la vista i li digué: “Zaqueu, baixa ara mateix, que avui haig d’allot-jar-me a casa teva.”
6. Ell baixà de seguida i el va rebre tot content.
7. Tots els qui ho van veure rondinaven i deien: “Ha entrat a allotjar-se a casa d’un pecador.”
8. Però Zaqueu es posà al mig i digué al Senyor: “Mira, la meitat dels meus béns, Senyor, la dono als pobres, i, si he defraudat algú en alguna quantitat, la hi restitueixo quatre vegades més.”
9. Jesús li digué: “Avui ha vingut la sal-vació en aquesta casa, ja que aquest també és fill d’Abraham.
10. Perquè el Fill de l’Home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut.”
11. Com que la gent seguia amb atenció tot això, hi va afegir una paràbola, perquè era a prop de Jerusalem i la gent es pensava que d’un moment a l’altre es manifestaria el Regne de Déu.
12. Digué, doncs: “Un home noble havia d’anar a un país llunyà per rebre la investidura reial i després tornar.
13. Va fer venir deu servidors seus i els repartí deu mines i els digué: ‘Nego-cieu-hi fins que torni.’
14. Els seus conciutadans l’odiaven, i van enviar darrere d’ell uns comissio-nats que diguessin: ‘No volem que aquest home ens governi.’
15. Quan va tornar de rebre la dignitat reial, féu venir els servidors als quals havia donat els diners, per saber el que havia guanyat cadascú.
16. Es presentà el primer i va dir: ‘Senyor, la teva mina n’ha produït deu.’
17. Li digué: ‘Bé, bon servidor. Ja que has estat fidel en tan poca cosa, et con-cedeixo autoritat sobre deu poblacions.’
18. El segon va venir i digué: ‘La teva mina, senyor, n’ha produït cinc.’
19. A aquest li va dir igualment: ‘També tu pren autoritat sobre cinc poblacions.’
20. En va venir un altre i digué: ‘Senyor, aquí tens la teva mina, que he tingut guardada en un mocador
21. perquè tenia por, ja que tu ets un home exigent: prens el que no has deixat i culls el que no has sembrat.’
22. Li replicà: ‘Per la teva boca et con-demno, mal servent. Sabies que sóc un home exigent, que prenc el que no he deixat i cullo el que no he sembrat.
23. Per què, doncs, no has dipositat el meu capital al banc? En tornar, jo l’hau-ria cobrat amb el rèdit.’
24. Llavors digué als presents: ‘Preneu-li la mina i doneu-la al qui en té deu.’
25. Li van contestar: ‘Senyor, si ja en té deu.’
26. Us asseguro que a tot aquell qui té se li donarà; en canvi, a aquell qui no té, fins allò que té li serà pres.
27. Pel que fa a aquells enemics meus que no em volien com a sobirà, porteu-los aquí i degolleu-los davant meu.”