| Jutges 15:1-20 |
| 1. Temps després, quan era l’èpo-ca de segar el blat, Samsó va decidir anar a veure la seva dona, portant-li un cabrit, i digué: “Vull estar amb la meva dona a la cambra.” Però el pare d’ella no el va deixar entrar, |
| 2. tot dient-li: “Jo pensava que de ben segur ja l’havies avorrida, i per això l’he donada al teu company. Tanmateix, la seva germana petita, ¿no és més bonica que ella? Pren-la, doncs, en lloc d’ella.” |
| 3. Però Samsó va respondre: “Aquesta vegada seré net de culpa envers els filisteus, si els faig algun mal.” |
| 4. Llavors Samsó se’n va anar, va captu-rar tres-cents xacals, va preparar unes teies i, lligant cua contra cua, va posar entre cada dues cues una teia. |
| 5. Després encengué les teies i deixà anar els xacals entre els sembrats dels filisteus. D’aquesta manera va cremar garbes i sembrats, i fins i tot les vinyes i els oliverars. |
| 6. Quan els filisteus van preguntar: “Qui pot haver fet això?”, els van dir: “Samsó, el gendre del timnita, perquè li ha pres la dona i l’ha donada al seu com-pany.” Aleshores els filisteus van pujar i van cremar la dona i el seu pare. |
| 7. Samsó els digué: “Per haver fet això, no pararé fins que m’hagi venjat de vosaltres.” |
| 8. I els va apallissar a tort i a dret, fins a abatre’ls del tot. Després va baixar i es va quedar a la gorja rocosa d’Etam. |
| 9. Després els filisteus van pujar, van acampar a Judà i es van estendre per Lehí. |
| 10. Els homes de Judà van dir: “Per què pugeu contra nosaltres?” Ells van con-testar: “Pugem per endur-nos pres Samsó, per fer amb ell el mateix que ha fet amb nosaltres.” |
| 11. Llavors tres mil homes de Judà van baixar a la gorja rocosa d’Etam i digue-ren a Samsó: “¿No saps que estem sota el domini dels filisteus? Per què ens has fet això?” Ell els respongué: “Tal com ells han fet amb mi, així jo he fet amb ells.” |
| 12. I li digueren: “Hem baixat per fer-te presoner i lliurar-te a mans dels filisteus.” Samsó els va contestar: “Jureu-me que no em matareu vosaltres mateixos.” |
| 13. Ells li van respondre: “Només et lligarem i et deixarem a les seves mans, però no tenim intenció de matar-te.” El van lligar, doncs, amb dues cordes noves, i el van fer pujar de la gorja rocosa. |
| 14. Quan ell arribava a Lehí, els filisteus sortien al seu encontre amb gran cri-dòria. Llavors l’esperit del Senyor es va apoderar d’ell, i les cordes que subjec-taven els seus braços esdevingueren com fils de lli cremat al foc, i els lligams es van desfer entre les seves mans. |
| 15. Va trobar una mandíbula d’ase enca-ra fresca, va agafar-la i amb ella va batre mil homes. |
| 16. Llavors digué Samsó: “Amb una mandíbula d’ase, una pila n’ha caigut; amb una mandíbula d’ase, a mil homes he batut.” |
| 17. Després va llançar a terra la mandí-bula que duia a la mà, i va denominar aquell lloc Ramat-Lehí. |
| 18. I com que estava assedegat, va cla-mar al Senyor: “Tu has concedit per mitjà del teu servent aquesta gran victòria, ¿i ara hauré de morir de set o caure en mans d’aquests incircumcisos?” |
| 19. Llavors Déu va obrir la cavitat que hi ha a Lehí, en va sortir un doll d’aigua, va beure, li va retornar l’esperit i es va refer. Per aquest fet li va posar el nom d’Enacoré, que encara avui és a Lehí. |
| 20. Samsó va ser jutge d’Israel durant vint anys, en temps dels filisteus. |
| Jutges 16:1-31 |
| 1. En una visita que Samsó va fer a Gaza, li va agradar una prostituta d’allà, i va anar amb ella. |
| 2. Però van avisar la gent de Gaza i els digueren: “Samsó ha vingut aquí.” Lla-vors van rodejar la casa i es van posar a l’aguait tota aquella nit a la porta de la ciutat. I van estar-se en silenci tota la nit pensant: “Quan es faci de dia, el matarem.” |
| 3. Samsó va dormir fins a mitja nit, i llavors es va aixecar, va agafar els dos batents de la porta de la ciutat amb els seus muntants, els va arrencar amb bar-ra i tot, se’ls carregà a l’esquena i els va pujar al capdamunt del turó que hi ha davant d’Hebron, i els hi va deixar. |
| 4. Després d’això Samsó es va enamorar d’una dona de la vall de Sorec que es deia Dalila. |
| 5. Els principals dels filisteus van anar a trobar-la i li digueren: “Afalaga’l i procura saber d’on li ve tanta força i com podríem dominar-lo per poder lli-gar-lo. I et donarem mil cent peces de plata cadascun de nosaltres.” |
| 6. Llavors Dalila va preguntar a Samsó: “Et prego que m’expliquis d’on et ve tanta força i si podries ser lligat d’al-guna manera per dominar-te.” |
| 7. Samsó li respongué: “Si em lligaven amb set cordes d’arc fresques, que no s’haguessin assecat, perdria les forces i esdevindria com qualsevol altre home.” |
| 8. Els principals dels filisteus li van por-tar set cordes d’arc fresques, que encara no s’havien assecat, i ella el va lligar. |
| 9. Llavors ella, que ja tenia preparada una emboscada dins la cambra, va cridar: “Samsó, els filisteus t’ataquen!” Ell va trencar els lligams com es trenca un fil d’estopa quan sent el foc. I no van descobrir el secret de la seva força. |
| 10. Dalila digué a Samsó: “M’has en-ganyat i m’has dit mentides. Ara digues-me: amb què podries ser lligat?” |
| 11. Ell li digué: “Si em lligaven fort amb cordes noves que encara no haguessin estat emprades per a cap feina, perdria les forces i esdevindria com qualsevol altre home.” |
| 12. Dalila prengué cordes noves i el lligà i cridà: “Samsó, els filisteus t’ataquen!” Mentrestant els emboscats estaven preparats dins la cambra. Però ell va trencar les cordes dels seus braços com si fossin un fil. |
| 13. I Dalila digué a Samsó: “Fins ara m’has enganyat i m’has dit mentides. Ara digues-me: amb què podries ser lligat?” I ell li digué: “Si em teixies les set trenes del meu cap amb la trama del teixit i les clavaves amb un barró, perdria les forces i esdevindria com qualsevol altre home.” |
| 14. Ella el va adormir, li va teixir les set trenes del cap amb la trama del teixit i les va clavar amb el barró, i va cridar: “Samsó, els filisteus t’ataquen!” I ell, despertant del son, va arrencar el barró amb el teler i el teixit. |
| 15. Llavors ella li digué: “Com em pots dir ‘t’estimo’, si no ets sincer amb mi? Són tres les vegades que m’has enganyat i no m’has explicat el perquè de la teva gran força.” |
| 16. Succeí que, de tant que ella l’amoï-nava cada dia amb les seves queixes, fastiguejat de la vida, |
| 17. va acabar per sincerar-se i li digué: “Pel meu cap no ha passat mai la na-valla, perquè sóc consagrat a Déu des del si matern. Si em tallaven els cabells, la meva força desapareixeria i quedaria afeblit; esdevindria com un altre home qualsevol.” |
| 18. Quan Dalila va comprendre que ha-via estat sincer, va fer venir els princi-pals dels filisteus i els digué: ”Aquesta vegada podeu pujar, perquè m’ha con-fiat el seu secret.” Els principals dels filisteus van pujar a casa seva amb els diners a les mans. |
| 19. Ella va fer que s’adormís a la seva falda, va cridar un home i va fer que li tallés les set trenes del cap. Ella va començar a sacsejar-lo, perquè la seva força s’havia apartat d’ell, |
| 20. mentre cridava: “Samsó, els filisteus t’ataquen!” Ell es va despertar del son pensant: “Me’n sortiré com les altres vegades i me’n deslliuraré”, però no sa-bia que el Senyor s’havia apartat d’ell. |
| 21. Els filisteus el van agafar, li van treure els ulls i el van baixar a Gaza, on el van engrillonar amb doble cadena de bronze i el van posar a moldre a la presó. |
| 22. El cabell del seu cap va començar a créixer, després de ser rapat. |
| 23. Els principals dels filisteus es van reunir per oferir un gran sacrifici a Da-gon, el seu déu, i per celebrar-ho, perquè deien: “El nostre déu ens ha posat a les mans Samsó, el nostre enemic.” |
| 24. Quan el poble veié el seu déu, va aclamar-lo cridant: ”El nostre déu ens ha posat a les mans Samsó, el nostre enemic, el devastador del país, el que multiplicava els nostres morts.” |
| 25. I quan el seu cor vessava d’alegria van dir: “Feu venir Samsó, perquè ens diverteixi.” Van anar a buscar Samsó a la presó, i es van divertir a la seva es-quena. Després el van posar entre les columnes. |
| 26. Llavors Samsó digué al noi que el duia de la mà: “Posa’m on pugui tocar les columnes que aguanten l’edifici, perquè m’hi pugui recolzar.” |
| 27. L’edifici era ple d’homes i dones, i els principals dels filisteus també eren allí. A més, damunt la terrassa hi havia unes tres mil persones que miraven com es divertien amb Samsó. |
| 28. Llavors Samsó va invocar el Senyor i digué: “Senyor, Déu meu, et prego que et recordis de mi; dóna’m força, ni que sigui aquesta vegada solament, oh Déu, perquè d’un sol cop prengui venjança dels filisteus pels meus dos ulls.” |
| 29. Tot seguit Samsó va palpar les dues columnes sobre les quals se sostenia l’edifici i s’hi va repenjar, a l’una amb la mà dreta i a l’altra amb la mà es-querra. |
| 30. Llavors Samsó va cridar: “Que mori jo amb els filisteus!”, mentre empenyia amb força; i l’edifici es va ensorrar da-munt tota la gent que hi havia a dins. Van ser més els que va matar en morir que no pas els que havia matat durant la seva vida. |
| 31. Els seus germans, amb tota la casa paterna, van baixar a buscar-lo i el van enterrar entre Sorà i Eixtaol, a la sepultura del seu pare, Manóah. Havia estat jutge d’Israel per espai de vint anys. |
| Salms 51:1-6 |
| 1. (Del mestre de cant. Salm de David. Quan vingué a trobar-lo el profeta Natan, després d’haver-se unit amb Betsabé.) Apiada’t de mi, oh Déu, segons la teva misericòrdia; segons la teva gran tendresa, esborra les meves culpes. |
| 2. Renta’m ben bé de la meva maldat, i purifica’m del meu pecat. |
| 3. Prou reconec les meves culpes, i el meu pecat el tinc sempre davant meu. |
| 4. Contra tu he pecat, especialment contra tu, i he comès allò que és dolent als teus ulls; per això ets ben just en la teva sentència, íntegre en el teu judici. |
| 5. Tanmateix, ja vaig néixer dolent, i la meva mare m’engendrà peca-dor. |
| 6. Tanmateix, tu vols la sinceritat al fons del cor, i en la interioritat m’has fet penetrar la saviesa. |
| Proverbis 14:31-32 |
| 31. Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador; qui s’apiada del necessitat, l’honora. |
| 32. El descregut és abatut per la pròpia maldat; el just fins en la mort té confiança. |
| Lluc 18:1-23 |
| 1. Després els va exposar amb una paràbola la conveniència de pregar sempre i no defallir mai: |
| 2. “En una determinada ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració a les persones. |
| 3. Hi havia també, a la mateixa ciutat, una viuda que tot sovint l’anava a trobar i li demanava: ‘Fes-me justícia davant del meu adversari.’ |
| 4. Durant un cert temps s’hi va resistir, però més tard va pensar dintre seu: ‘En-cara que no temo Déu ni tinc gaire res-pecte per a les persones, |
| 5. amb tot, per la molèstia que m’està donant aquesta viuda, li faré justícia, perquè no vingui més a fer-me la guitza’.” |
| 6. I el Senyor afegí: “Fixeu-vos en el que diu el jutge injust. |
| 7. ¿I penseu que Déu no farà justícia als seus elegits, que clamen a ell de nit i de dia, i no tindrà paciència amb ells? |
| 8. Us dic que els farà justícia de seguida. Però, quan vingui el Fill de l’Home, ¿trobarà fe a la terra?” |
| 9. També a uns d’aquells que es refiaven de si mateixos, ben creguts de ser homes justos, i que feien menyspreu dels altres, els va dirigir aquesta paràbola: |
| 10. “Dos homes van pujar al temple a pregar. L’un era fariseu, i l’altre, recap-tador. |
| 11. El fariseu, tot tibat, pregava així en el seu interior: ‘Oh Déu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, estafadors, injustos i adúlters, ni sóc tampoc com aquest recaptador; |
| 12. dejuno dues vegades a la setmana, pago el delme de tot el que guanyo.’ |
| 13. El recaptador, en canvi, dret a dis-tància, no gosava ni alçar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit tot dient: ‘Oh Déu, apiada’t de mi, pecador!’ |
| 14. Us dic que aquest va baixar a casa seva justificat, i aquell altre no. Perquè tot aquell qui s’enlaira serà humiliat, i el qui s’humilia serà enlairat.” |
| 15. Li portaven també els infants perquè els toqués. En veure-ho, els deixebles els renyaven. |
| 16. Però Jesús els va cridar i digué: “Deixeu que els infants s’acostin a mi i no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. |
| 17. Us ho asseguro: qui no acull el Reg-ne de Déu com un infant, no hi entrarà pas.” |
| 18. Una persona important li va pregun-tar: “Mestre bo, què haig de fer per obtenir la vida eterna?” |
| 19. Jesús li digué: “Per què em dius bo? Ningú no ho és, de bo, excepte un: Déu. |
| 20. Ja saps els manaments: no adulteris, no matis, no robis, no donis fals testimo-niatge, honra el teu pare i la teva mare.” |
| 21. Ell li digué: “Tot això ho he guardat des de jove.” |
| 22. En sentir això, Jesús li digué: “En-cara et falta una cosa: ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me.” |
| 23. Però ell, en sentir això, es posà tot trist, perquè era molt ric. |