A A A A A
Bíblia en un any
Abril 25

Jutges 15:1-20
1. Temps després, quan era l’èpo-ca de segar el blat, Samsó va decidir anar a veure la seva dona, portant-li un cabrit, i digué: “Vull estar amb la meva dona a la cambra.” Però el pare d’ella no el va deixar entrar,
2. tot dient-li: “Jo pensava que de ben segur ja l’havies avorrida, i per això l’he donada al teu company. Tanmateix, la seva germana petita, ¿no és més bonica que ella? Pren-la, doncs, en lloc d’ella.”
3. Però Samsó va respondre: “Aquesta vegada seré net de culpa envers els filisteus, si els faig algun mal.”
4. Llavors Samsó se’n va anar, va captu-rar tres-cents xacals, va preparar unes teies i, lligant cua contra cua, va posar entre cada dues cues una teia.
5. Després encengué les teies i deixà anar els xacals entre els sembrats dels filisteus. D’aquesta manera va cremar garbes i sembrats, i fins i tot les vinyes i els oliverars.
6. Quan els filisteus van preguntar: “Qui pot haver fet això?”, els van dir: “Samsó, el gendre del timnita, perquè li ha pres la dona i l’ha donada al seu com-pany.” Aleshores els filisteus van pujar i van cremar la dona i el seu pare.
7. Samsó els digué: “Per haver fet això, no pararé fins que m’hagi venjat de vosaltres.”
8. I els va apallissar a tort i a dret, fins a abatre’ls del tot. Després va baixar i es va quedar a la gorja rocosa d’Etam.
9. Després els filisteus van pujar, van acampar a Judà i es van estendre per Lehí.
10. Els homes de Judà van dir: “Per què pugeu contra nosaltres?” Ells van con-testar: “Pugem per endur-nos pres Samsó, per fer amb ell el mateix que ha fet amb nosaltres.”
11. Llavors tres mil homes de Judà van baixar a la gorja rocosa d’Etam i digue-ren a Samsó: “¿No saps que estem sota el domini dels filisteus? Per què ens has fet això?” Ell els respongué: “Tal com ells han fet amb mi, així jo he fet amb ells.”
12. I li digueren: “Hem baixat per fer-te presoner i lliurar-te a mans dels filisteus.” Samsó els va contestar: “Jureu-me que no em matareu vosaltres mateixos.”
13. Ells li van respondre: “Només et lligarem i et deixarem a les seves mans, però no tenim intenció de matar-te.” El van lligar, doncs, amb dues cordes noves, i el van fer pujar de la gorja rocosa.
14. Quan ell arribava a Lehí, els filisteus sortien al seu encontre amb gran cri-dòria. Llavors l’esperit del Senyor es va apoderar d’ell, i les cordes que subjec-taven els seus braços esdevingueren com fils de lli cremat al foc, i els lligams es van desfer entre les seves mans.
15. Va trobar una mandíbula d’ase enca-ra fresca, va agafar-la i amb ella va batre mil homes.
16. Llavors digué Samsó: “Amb una mandíbula d’ase, una pila n’ha caigut; amb una mandíbula d’ase, a mil homes he batut.”
17. Després va llançar a terra la mandí-bula que duia a la mà, i va denominar aquell lloc Ramat-Lehí.
18. I com que estava assedegat, va cla-mar al Senyor: “Tu has concedit per mitjà del teu servent aquesta gran victòria, ¿i ara hauré de morir de set o caure en mans d’aquests incircumcisos?”
19. Llavors Déu va obrir la cavitat que hi ha a Lehí, en va sortir un doll d’aigua, va beure, li va retornar l’esperit i es va refer. Per aquest fet li va posar el nom d’Enacoré, que encara avui és a Lehí.
20. Samsó va ser jutge d’Israel durant vint anys, en temps dels filisteus.

Jutges 16:1-31
1. En una visita que Samsó va fer a Gaza, li va agradar una prostituta d’allà, i va anar amb ella.
2. Però van avisar la gent de Gaza i els digueren: “Samsó ha vingut aquí.” Lla-vors van rodejar la casa i es van posar a l’aguait tota aquella nit a la porta de la ciutat. I van estar-se en silenci tota la nit pensant: “Quan es faci de dia, el matarem.”
3. Samsó va dormir fins a mitja nit, i llavors es va aixecar, va agafar els dos batents de la porta de la ciutat amb els seus muntants, els va arrencar amb bar-ra i tot, se’ls carregà a l’esquena i els va pujar al capdamunt del turó que hi ha davant d’Hebron, i els hi va deixar.
4. Després d’això Samsó es va enamorar d’una dona de la vall de Sorec que es deia Dalila.
5. Els principals dels filisteus van anar a trobar-la i li digueren: “Afalaga’l i procura saber d’on li ve tanta força i com podríem dominar-lo per poder lli-gar-lo. I et donarem mil cent peces de plata cadascun de nosaltres.”
6. Llavors Dalila va preguntar a Samsó: “Et prego que m’expliquis d’on et ve tanta força i si podries ser lligat d’al-guna manera per dominar-te.”
7. Samsó li respongué: “Si em lligaven amb set cordes d’arc fresques, que no s’haguessin assecat, perdria les forces i esdevindria com qualsevol altre home.”
8. Els principals dels filisteus li van por-tar set cordes d’arc fresques, que encara no s’havien assecat, i ella el va lligar.
9. Llavors ella, que ja tenia preparada una emboscada dins la cambra, va cridar: “Samsó, els filisteus t’ataquen!” Ell va trencar els lligams com es trenca un fil d’estopa quan sent el foc. I no van descobrir el secret de la seva força.
10. Dalila digué a Samsó: “M’has en-ganyat i m’has dit mentides. Ara digues-me: amb què podries ser lligat?”
11. Ell li digué: “Si em lligaven fort amb cordes noves que encara no haguessin estat emprades per a cap feina, perdria les forces i esdevindria com qualsevol altre home.”
12. Dalila prengué cordes noves i el lligà i cridà: “Samsó, els filisteus t’ataquen!” Mentrestant els emboscats estaven preparats dins la cambra. Però ell va trencar les cordes dels seus braços com si fossin un fil.
13. I Dalila digué a Samsó: “Fins ara m’has enganyat i m’has dit mentides. Ara digues-me: amb què podries ser lligat?” I ell li digué: “Si em teixies les set trenes del meu cap amb la trama del teixit i les clavaves amb un barró, perdria les forces i esdevindria com qualsevol altre home.”
14. Ella el va adormir, li va teixir les set trenes del cap amb la trama del teixit i les va clavar amb el barró, i va cridar: “Samsó, els filisteus t’ataquen!” I ell, despertant del son, va arrencar el barró amb el teler i el teixit.
15. Llavors ella li digué: “Com em pots dir ‘t’estimo’, si no ets sincer amb mi? Són tres les vegades que m’has enganyat i no m’has explicat el perquè de la teva gran força.”
16. Succeí que, de tant que ella l’amoï-nava cada dia amb les seves queixes, fastiguejat de la vida,
17. va acabar per sincerar-se i li digué: “Pel meu cap no ha passat mai la na-valla, perquè sóc consagrat a Déu des del si matern. Si em tallaven els cabells, la meva força desapareixeria i quedaria afeblit; esdevindria com un altre home qualsevol.”
18. Quan Dalila va comprendre que ha-via estat sincer, va fer venir els princi-pals dels filisteus i els digué: ”Aquesta vegada podeu pujar, perquè m’ha con-fiat el seu secret.” Els principals dels filisteus van pujar a casa seva amb els diners a les mans.
19. Ella va fer que s’adormís a la seva falda, va cridar un home i va fer que li tallés les set trenes del cap. Ella va començar a sacsejar-lo, perquè la seva força s’havia apartat d’ell,
20. mentre cridava: “Samsó, els filisteus t’ataquen!” Ell es va despertar del son pensant: “Me’n sortiré com les altres vegades i me’n deslliuraré”, però no sa-bia que el Senyor s’havia apartat d’ell.
21. Els filisteus el van agafar, li van treure els ulls i el van baixar a Gaza, on el van engrillonar amb doble cadena de bronze i el van posar a moldre a la presó.
22. El cabell del seu cap va començar a créixer, després de ser rapat.
23. Els principals dels filisteus es van reunir per oferir un gran sacrifici a Da-gon, el seu déu, i per celebrar-ho, perquè deien: “El nostre déu ens ha posat a les mans Samsó, el nostre enemic.”
24. Quan el poble veié el seu déu, va aclamar-lo cridant: ”El nostre déu ens ha posat a les mans Samsó, el nostre enemic, el devastador del país, el que multiplicava els nostres morts.”
25. I quan el seu cor vessava d’alegria van dir: “Feu venir Samsó, perquè ens diverteixi.” Van anar a buscar Samsó a la presó, i es van divertir a la seva es-quena. Després el van posar entre les columnes.
26. Llavors Samsó digué al noi que el duia de la mà: “Posa’m on pugui tocar les columnes que aguanten l’edifici, perquè m’hi pugui recolzar.”
27. L’edifici era ple d’homes i dones, i els principals dels filisteus també eren allí. A més, damunt la terrassa hi havia unes tres mil persones que miraven com es divertien amb Samsó.
28. Llavors Samsó va invocar el Senyor i digué: “Senyor, Déu meu, et prego que et recordis de mi; dóna’m força, ni que sigui aquesta vegada solament, oh Déu, perquè d’un sol cop prengui venjança dels filisteus pels meus dos ulls.”
29. Tot seguit Samsó va palpar les dues columnes sobre les quals se sostenia l’edifici i s’hi va repenjar, a l’una amb la mà dreta i a l’altra amb la mà es-querra.
30. Llavors Samsó va cridar: “Que mori jo amb els filisteus!”, mentre empenyia amb força; i l’edifici es va ensorrar da-munt tota la gent que hi havia a dins. Van ser més els que va matar en morir que no pas els que havia matat durant la seva vida.
31. Els seus germans, amb tota la casa paterna, van baixar a buscar-lo i el van enterrar entre Sorà i Eixtaol, a la sepultura del seu pare, Manóah. Havia estat jutge d’Israel per espai de vint anys.

Salms 51:1-6
1. (Del mestre de cant. Salm de David. Quan vingué a trobar-lo el profeta Natan, després d’haver-se unit amb Betsabé.) Apiada’t de mi, oh Déu, segons la teva misericòrdia; segons la teva gran tendresa, esborra les meves culpes.
2. Renta’m ben bé de la meva maldat, i purifica’m del meu pecat.
3. Prou reconec les meves culpes, i el meu pecat el tinc sempre davant meu.
4. Contra tu he pecat, especialment contra tu, i he comès allò que és dolent als teus ulls; per això ets ben just en la teva sentència, íntegre en el teu judici.
5. Tanmateix, ja vaig néixer dolent, i la meva mare m’engendrà peca-dor.
6. Tanmateix, tu vols la sinceritat al fons del cor, i en la interioritat m’has fet penetrar la saviesa.

Proverbis 14:31-32
31. Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador; qui s’apiada del necessitat, l’honora.
32. El descregut és abatut per la pròpia maldat; el just fins en la mort té confiança.

Lluc 18:1-23
1. Després els va exposar amb una paràbola la conveniència de pregar sempre i no defallir mai:
2. “En una determinada ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració a les persones.
3. Hi havia també, a la mateixa ciutat, una viuda que tot sovint l’anava a trobar i li demanava: ‘Fes-me justícia davant del meu adversari.’
4. Durant un cert temps s’hi va resistir, però més tard va pensar dintre seu: ‘En-cara que no temo Déu ni tinc gaire res-pecte per a les persones,
5. amb tot, per la molèstia que m’està donant aquesta viuda, li faré justícia, perquè no vingui més a fer-me la guitza’.”
6. I el Senyor afegí: “Fixeu-vos en el que diu el jutge injust.
7. ¿I penseu que Déu no farà justícia als seus elegits, que clamen a ell de nit i de dia, i no tindrà paciència amb ells?
8. Us dic que els farà justícia de seguida. Però, quan vingui el Fill de l’Home, ¿trobarà fe a la terra?”
9. També a uns d’aquells que es refiaven de si mateixos, ben creguts de ser homes justos, i que feien menyspreu dels altres, els va dirigir aquesta paràbola:
10. “Dos homes van pujar al temple a pregar. L’un era fariseu, i l’altre, recap-tador.
11. El fariseu, tot tibat, pregava així en el seu interior: ‘Oh Déu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, estafadors, injustos i adúlters, ni sóc tampoc com aquest recaptador;
12. dejuno dues vegades a la setmana, pago el delme de tot el que guanyo.’
13. El recaptador, en canvi, dret a dis-tància, no gosava ni alçar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit tot dient: ‘Oh Déu, apiada’t de mi, pecador!’
14. Us dic que aquest va baixar a casa seva justificat, i aquell altre no. Perquè tot aquell qui s’enlaira serà humiliat, i el qui s’humilia serà enlairat.”
15. Li portaven també els infants perquè els toqués. En veure-ho, els deixebles els renyaven.
16. Però Jesús els va cridar i digué: “Deixeu que els infants s’acostin a mi i no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.
17. Us ho asseguro: qui no acull el Reg-ne de Déu com un infant, no hi entrarà pas.”
18. Una persona important li va pregun-tar: “Mestre bo, què haig de fer per obtenir la vida eterna?”
19. Jesús li digué: “Per què em dius bo? Ningú no ho és, de bo, excepte un: Déu.
20. Ja saps els manaments: no adulteris, no matis, no robis, no donis fals testimo-niatge, honra el teu pare i la teva mare.”
21. Ell li digué: “Tot això ho he guardat des de jove.”
22. En sentir això, Jesús li digué: “En-cara et falta una cosa: ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me.”
23. Però ell, en sentir això, es posà tot trist, perquè era molt ric.