A A A A A
Bíblia en un any
Abril 20

Jutges 5:1-31
1. Aquell dia, Dèbora i Barac, fill d’Abinóam, van entonar aquest càntic:
2. Quan a Israel es deixen anar la ca-bellera, quan el poble s’ofereix voluntari: Beneïu el Senyor!
3. Escolteu, reis; pareu atenció, prín-ceps; jo cantaré al Senyor; entonaré un himne al Senyor, Déu d’Israel!
4. Senyor, quan pujaves a Seïr, quan avançaves des del camp d’Edom, la terra tremolava i el cel era ge-nerós: els núvols degotaven aigua.
5. Les muntanyes s’escolaven davant del Senyor, el mateix Sinaí, davant del Senyor, el Déu d’Israel.
6. Als dies de Xamgar, fill d’Anat, als dies de Jael, els camins van quedar abandonats, els vianants caminaven per sende-res tortuoses.
7. Els poblats van quedar deserts, els pobles d’Israel, deshabitats, fins que jo, Dèbora, em vaig alçar, em vaig erigir en mare a Israel.
8. Obstinadament preferíem déus nous; la guerra era a les portes. No es veia escut ni llança entre quaranta mil d’Israel.
9. El meu cor és amb els caps d’Israel, amb els voluntaris d’entre el poble: Beneïu el Senyor!
10. Els qui cavalqueu en someres blanques, els qui seieu en tapissos i els qui aneu pels camins, canteu!
11. Més fort que la veu dels repartidors del botí, en els abeuradors, allà celebren els favors del Senyor, el triomf del seu domini a Israel. Llavors baixa a les portes el poble d’Israel.
12. Desvetlla’t, desvetlla’t, Dèbora, desvetlla’t, desvetlla’t, entona un càntic! Aixeca’t, Barac, i pren els teus cap-tius, fill d’Abinóam!
13. Llavors la resta dels nobles va baixar, el poble del Senyor, a donar suport als herois.
14. Des d’Efraïm, els arrelats a Amalec, darrere teu, Benjamí, entre la teva tropa. De Maquir han baixat els capitans, i de Zabuló, els que porten ceptre de bronze.
15. Els prínceps d’Issacar són amb Dèbora, i també Issacar, per donar suport a Barac: a la vall s’han llançat a seguir-li les petjades. Prop dels clans de Rubèn hi hagué grans decisions del cor.
16. Per què t’has quedat a les cledes, escoltant els flabiols dels pastors? Prop dels clans de Rubèn hi hagué grans decisions del cor.
17. Galaad, més enllà del Jordà, reposava; i Dan, per què s’està entre els vaixells? Aser es va quedar a la vora del mar, i reposava a les seves cales.
18. Zabuló és un poble que menysprea la vida, fins a la mort, igual que Neftalí, en els pujols del país.
19. Vingueren els monarques, lluitaren, guerrejaren, els reis de Canaan, a Tanac, prop de les fonts de Meguidó, sense aconseguir botí de plata.
20. Del cel estant combatien les estre-lles; els astres, des de les seves òrbites, combatien contra Sisserà!
21. El torrent de Quixon se’ls endugué, el torrent antic, el torrent de Quixon. Avança impetuosa, ànima meva!
22. Llavors ressonaven els unglots dels cavalls; galopaven i galopaven, els cavalls.
23. Maleïu Meroz, diu l’àngel del Senyor, maleïu fort els seus habitants, perquè no han vingut en auxili del Senyor; en auxili del Senyor contra els po-derosos.
24. Beneïda sigui entre les dones Jael, la muller del quenita Hèber; entre les dones de les tendes, sigui beneïda!
25. Aigua, demana ell, llet li dóna ella; en copa de nobles li serveix la qua-llada.
26. Allarga la mà esquerra a l’estaca i la mà dreta al martell de treball, ha donat el cop a Sisserà; li ha aixa-fat el cap, li ha foradat i li ha travessat la templa.
27. S’ha desplomat als seus peus, ha caigut estès, es retorça als seus peus i cau; allà on va caure, allà es va quedar mort.
28. Des de la finestra guaita i crida la mare de Sisserà, darrere la gelosia: “Per què triga tant a venir la seva carrossa? Per què és tan lenta la marxa dels seus carros?”
29. Les més llestes de les seves dames li responen, i ella s’ho repeteix a si mateixa:
30. “¿No serà que han trobat botí i se l’estan repartint? Una noia, dues noies per a cada un; botí de roba de colors per a Sisserà, botí de roba multicolor recamada, teixits de color de doble brodat per al coll, com a botí.”
31. Així desapareguin tots els teus ene-mics, Senyor! I que els qui t’estimen siguin com el sol ixent en tot el seu esplen-dor!” I el país tingué pau durant quaranta anys.

Jutges 6:1-40
1. Els fills d’Israel van fer el mal als ulls del Senyor, i el Senyor els va deixar a mans de Madian durant set anys.
2. Madian feia feixuga la força de la seva mà sobre Israel, i per escapar dels madianites els fills d’Israel feien servir les escletxes que hi ha a les muntanyes, les coves i els llocs escarpats.
3. Succeïa que, quan Israel havia sem-brat, els madianites, els amalequites i els fills d’Orient pujaven contra ell,
4. acampaven als seus camps i destruïen les collites de la regió fins a l’entrada de Gaza, sense deixar subsistències per a Israel: ni ovelles, ni bous, ni ases,
5. perquè ells arribaven amb el seu bes-tiar i les seves tendes; entraven en mul-titud, com una plaga de llagostes. Entre ells i els seus camells, el nombre era incomptable, i venien al país per devas-tar-lo.
6. Israel va quedar en la misèria per cul-pa de Madian; llavors els fills d’Israel van clamar al Senyor.
7. I quan els fills d’Israel van clamar al Senyor per causa dels madianites,
8. el Senyor els va enviar un profeta que els digué: “Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Jo us he fet pujar d’Egipte, us he tret de la casa d’esclavatge,
9. us he alliberat de la mà dels egipcis i de la mà de tots els que us han afligit, els he expulsat de davant vostre i us he donat la terra que era seva.
10. I vaig dir: Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, no venereu els déus dels amorreus, a la terra dels quals viviu. Però vosaltres no heu escoltat la meva veu.”
11. Llavors vingué l’àngel del Senyor i va anar a seure sota l’alzina que hi havia a Ofrà, que era de Joaix, l’abiezerita. Gedeó, el seu fill, estava batent el blat dins el cup, per amagar-lo dels madianites,
12. quan l’àngel del Senyor se li apare-gué i li digué: ”El Senyor és amb tu, home fort i valent!”
13. Gedeó respongué: “Ai, senyor meu! Si el Senyor és amb nosaltres, com és que ens ha passat tot això? On són els seus prodigis, que els nostres avantpas-sats ens contaven quan deien: ‘¿No és cert que el Senyor ens ha tret d’Egipte?’ Però ara el Senyor ens ha rebutjat i ens ha deixat a les mans de Madian.”
14. Aleshores, el Senyor, girant-se, li digué: “Vés, que amb aquesta força que tens salvaràs Israel de l’opressió de Madian. ¿No sóc jo qui t’envio?”
15. Ell li respongué: “Ai, Senyor meu! Amb què he de salvar, jo, Israel? Fixa’t que el meu clan és el més petit a casa del meu pare.”
16. El Senyor va contestar: “Ben cert que jo estaré amb tu, i derrotaràs els madianites com si només fossin un sol home.”
17. Gedeó li fa: “Si he trobat gràcia als teus ulls, et prego que em donis una evidència que ets tu mateix qui ha parlat amb mi.
18. No et moguis d’aquí, si tinc el teu favor, fins que jo torni. Et portaré la meva ofrena i la posaré davant teu.” Respongué el Senyor: “Aquí m’estaré fins que tornis.”
19. Gedeó va marxar, va preparar un cabrit i, amb una mesura de farina, va fer pans sense llevat; va posar la carn en una cistella i el suc dins d’una olla, i va anar a portar-li-ho sota l’arbre.
20. Llavors l’àngel de Déu li digué: “Pren la carn i els àzims i posa’ls sobre aquesta pedra i vessa-hi el suc.” I ell ho va fer així.
21. Tot seguit, l’àngel del Senyor allargà la punta del bastó que duia a la mà i va tocar la carn i els àzims, i de la pedra va sortir un foc que va consumir la carn i els àzims. Després l’àngel del Senyor desaparegué de la seva vista.
22. D’aquesta manera va comprendre Gedeó que era l’àngel del Senyor, i digué: “Ai de mi, Senyor Etern, perquè he vist l’àngel del Senyor cara a cara!”
23. Però el Senyor li va contestar: “La pau sigui amb tu. No tinguis por, no moriràs.”
24. Gedeó va alçar allí mateix un altar al Senyor i l’anomenà: “El Senyor és la pau”. I encara hi és, avui, a Ofrà dels abiezerites.
25. Aquella mateixa nit, el Senyor li digué: “Pren un toro del ramat del teu pare, i un segon toro de set anys, i der-rueix l’altar de Baal que té el teu pare i talla la columna sagrada que hi ha al costat.
26. Després edificaràs un altar al Senyor, el teu Déu, al cim d’aquest penyal, ben ordenat, i agafaràs el segon toro i l’ofe-riràs en holocaust sobre la llenya de la columna sagrada que hauràs tallat.”
27. Gedeó va prendre deu homes d’entre els seus criats i va fer el que el Senyor li havia manat. Però com que tenia por de fer-ho a ple dia, a causa de la família del seu pare i de la gent del poble, ho va fer de nit.
28. En llevar-se la gent del poble i ado-nar-se que l’altar de Baal havia estat enderrocat i la columna sagrada que hi havia al costat tallada, i que el segon toro havia estat sacrificat damunt l’altar edificat de nou,
29. es preguntaven entre ells: “Qui ha fet això?” Van estar indagant i buscant fins que els digueren: “Gedeó, fill de Joaix, és qui ha fet això.”
30. Llavors els homes de la ciutat digue-ren a Joaix: “Treu a fora el teu fill i que mori, perquè ha destruït l’altar de Baal i ha tallat la columna sagrada que hi havia al seu costat.”
31. Però Joaix va respondre a tots els qui s’havien ajuntat al seu davant: ”Vosaltres voleu defensar la causa de Baal? O és que vosaltres el voleu salvar? El qui vulgui defensar la seva causa morirà abans del matí. Si és déu, que es defensi ell mateix per la destrucció del seu altar.”
32. És per això que des d’aquell dia Gedeó va ser anomenat Jerubaal, que vol dir “Que es defensi ell mateix per la destrucció del seu altar”.
33. S’esdevingué que tots els madiani-tes, els amalequites i els fills d’Orient s’havien aliat i havien travessat el Jordà i acampat a la vall de Jizreel.
34. Llavors l’esperit del Senyor va re-vestir Gedeó, i ell va tocar el corn d’alarma i se li van ajuntar els abiezerites.
35. Va enviar missatgers per tot Manas-sès, i també ells se li van ajuntar. Igualment va enviar emissaris a Aser, Zabuló i Neftalí, que van acudir on era ell.
36. Llavors Gedeó va consultar Déu: “Si és que vols salvar Israel per la meva mà, d’acord amb el que vas dir,
37. heus aquí que vaig a estendre la llana acabada d’esquilar a l’era de batre; si només hi ha rosada sobre la llana i la terra és tota eixuta, sabré que salvaràs Israel per la meva mà, tal com vas dir.”
38. I així va ser. Quan l’endemà, de bon matí, es va llevar, va apilar la llana i va esprémer la rosada fins a omplir-ne un recipient d’aigua.
39. Gedeó encara digué a Déu: “Que no s’encengui la teva ira contra mi; et vull parlar un cop més. Deixa’m que provi un altre cop amb la llana: que quedi eixuta només la llana i que hi hagi ro-sada per tot el terra.”
40. I el Senyor ho va fer així aquella nit: la llana va restar eixuta mentre que a terra hi havia rosada.

Salms 49:1-9
1. (Al mestre de cant. Dels fills de Corè. Salm.) Escolteu això, pobles tots; escolteu bé, habitants de tot el món;
2. tant la gent humil com els pode-rosos, per igual rics i pobres.
3. La meva boca parlarà amb saviesa i el meu cor té meditacions assenyades.
4. Fixaré l’atenció en la inspiració, exposaré el meu enigma al so de la lira.
5. Per què he de tenir por en els dies adversos, quan m’envolta la iniquitat dels meus enemics?
6. Ells confien en la pròpia puixança, i fan ufana de l’abundor de la seva riquesa.
7. Ningú no pot redimir-se ell mateix, ni pagar a Déu la pròpia redempció;
8. per alt que suposi el preu de la seva vida sempre quedarà curt
9. per poder viure perpètuament, sense haver-se d’encarar amb la mort.

Proverbis 14:20-21
20. El pobre resulta desagradable fins i tot als companys; en canvi, el ric té molts amics.
21. Qui menysprea els altres peca; feliç aquell qui es compadeix dels pobres!

Lluc 15:1-10
1. Els recaptadors i els pecadors de tota mena se li acostaven per sentir-lo.
2. Els fariseus i els mestres de la Llei rondinaven i deien: “Aquest acull peca-dors i menja amb ells.”
3. Llavors els proposà aquesta parà-bola:
4. “Si un de vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al despoblat i va a cercar la perduda fins que la troba?
5. I quan la troba, se la carrega a les espatlles, tot content,
6. i quan arriba a casa fa venir els amics i els veïns i els diu: ‘Alegreu-vos amb mi, perquè he trobat l’ovella que se m’havia perdut.’
7. Us dic que igualment en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es penedeixi que no pas per noranta-nou justos que no necessiten penedir-se.”
8. “O bé, si una dona té deu dracmes i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa buscant curosament fins que la troba?
9. I quan la troba, fa venir les amigues i les veïnes i els diu: ‘Alegreu-vos amb mi, perquè he trobat la dracma que ha-via perdut.’
10. Us dic que així mateix hi ha alegria entre els àngels de Déu per un pecador que es penedeix.”