A A A A A
Bíblia en un any
Abril 2

Deuteronomi 27:1-26
1. I Moisès, amb els ancians d’Is-rael, va manar això al poble: “Compliu tot el manament que avui us prescric.
2. I serà que el dia que passis el Jordà per anar a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna, erigiràs uns grans pilars que allisaràs amb calç,
3. i damunt hi gravaràs totes les pa-raules d’aquesta llei, perquè puguis entrar a ocupar la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna, terra que re-galima llet i mel, tal com t’havia promès el Senyor, el Déu dels teus avantpassats.
4. Quan hagis passat el Jordà, doncs, erigiràs aquests pilars, tal com us mano avui, en el mont Ebal, i els allisareu amb calç.
5. I edificaràs allà un altar al Senyor, el teu Déu, un altar de pedres, sense tre-ballar-les amb el ferro.
6. De pedres senceres haurà de ser cons-truït aquell altar del Senyor, el teu Déu, i al damunt hi oferiràs els holocaustos al Senyor, el teu Déu,
7. i hi sacrificaràs ofrenes de reconci-liació i en menjaràs i t’alegraràs en presència del Senyor, el teu Déu.
8. I sobre aquells pilars gravaràs ben clarament totes les paraules d’aquesta llei.”
9. Després Moisès, amb els sacerdots levites, dirigint-se a tot Israel, digué: “Calla i escolta, Israel. Avui has esde-vingut el poble del Senyor Etern, el teu Déu.
10. Obeeix, doncs, la veu del Senyor, el teu Déu, i compleix els seus manaments i els seus estatuts que avui et prescric.”
11. Moisès, aquell dia, va donar ordres al poble i els digué:
12. “Aquests són els qui s’han de situar sobre el mont Garizim per a beneir el poble, quan hàgiu passat el Jordà: Simeó, Leví, Judà, Issacar, Josep i Benjamí.
13. I aquests són els qui s’han de situar sobre el mont Ebal per a llençar la maledicció: Rubèn, Gad, Aser, Zabuló, Dan i Neftalí.
14. Llavors els levites dirigiran una aren-ga a tots els homes d’Israel proclamant en veu alta:
15. ‘Maleït l’home que faci una escultu-ra o una imatge de fosa, abominació per al Senyor, obra de les mans d’un artesà, i la guardi amagada.’ I tot el poble res-pondrà: ‘Amén!’
16. ‘Maleït aquell qui tracti indignament el seu pare o la seva mare.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’
17. ‘Maleït aquell qui redueixi els límits de propietat del seu veí.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’
18. ‘Maleït aquell qui desviï un cec en el camí.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’
19. ‘Maleït aquell qui violi el dret del foraster, de l’orfe o de la viuda.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’
20. ‘Maleït aquell qui jegui amb la dona del seu pare, perquè ha profanat el llit del seu pare.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’
21. ‘Maleït aquell qui copuli amb una bèstia.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’
22. ‘Maleït aquell qui jegui amb la seva germana, filla del seu pare o filla de la seva mare.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’
23. ‘Maleït aquell qui jegui amb la seva sogra.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’
24. ‘Maleït aquell qui mati d’amagat el seu proïsme.’ I tot el poble respondrà: “Amén!’
25. ‘Maleït aquell qui accepti suborn per matar una persona innocent.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’
26. ‘Maleït aquell qui no mantingui la vigència de les paraules d’aquesta llei perquè siguin observades.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’

Deuteronomi 28:1-68
1. “Ara bé, si escoltes amatent la veu del Senyor, el teu Déu, per posar en pràctica tots els seus manaments que avui et prescric, el Senyor, el teu Déu, t’exalçarà per damunt de totes les nacions de la terra,
2. i vindran damunt teu i t’acompanyaran totes aquestes benediccions per haver escoltat la veu del Senyor, el teu Déu:
3. Seràs beneït a la ciutat i seràs beneït al camp.
4. Seran beneïts els fruits de les teves entranyes, les collites de la teva terra, l’increment del teu bestiar, els vedells de les teves vaques i els moltons dels teus ramats.
5. Seran beneïts el teu cistell i la teva pastera.
6. Seràs beneït quan marxis i seràs beneït quan tornis.
7. El Senyor farà que els teus enemics, que s’alcin contra tu, caiguin ferits davant teu. Si per un sol camí han vingut contra tu, per set camins fugiran davant teu.
8. El Senyor enviarà al costat teu la benedicció, als teus graners i a tot el que les teves mans emprenguin, i et beneirà a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna.
9. El Senyor farà de tu el poble consagrat a ell, tal com t’ho ha promès, quan guar-dis els manaments del Senyor, el teu Déu, i segueixis els seus camins.
10. I tots els pobles de la terra veuran que tu portes el nom del Senyor Etern, i et respectaran.
11. I el Senyor et concedirà gran prosperitat, en el fruit de les teves entranyes, en els parts del teu bestiar i en les co-llites de les teves terres, en aquest país que el Senyor va jurar als teus avant-passats que et donaria.
12. El Senyor obrirà per a tu el seu ric tresor, el cel, per donar al seu temps la pluja a la teva terra i per beneir tot el treball de les teves mans, així podràs prestar a molts pobles, mentre que tu mai no hauràs de manllevar.
13. El Senyor et posarà per cap, i no pas per cua; i aniràs sempre cap amunt i no mai cap avall, si obeeixes els manaments del Senyor, el teu Déu, que jo et prescric avui perquè els guardis i els compleixis,
14. i no et desvies ni a dreta ni a esquerra de cap de les disposicions que avui et prescric ni te’n vas darrere altres déus per adorar-los.
15. Succeirà, però, si no obeeixes la veu del Senyor, el teu Déu, de tenir cura a complir tots els seus manaments i els seus estatuts que avui et prescric, que damunt teu vindran i t’abastaran totes aquestes malediccions:
16. Seràs maleït a la ciutat i seràs maleït al camp.
17. Seran maleïdes la teva cistella i la teva pastera.
18. Seran maleïts els fruits de les teves entranyes, les collites de la teva terra, l’increment del teu bestiar, els vedells de les teves vaques i els moltons dels teus ramats.
19. Seràs maleït quan marxis i seràs maleït quan tornis.
20. El Senyor enviarà damunt teu male-dicció, desastre i angoixa en tot allò que les teves mans emprenguin, fins a acabar amb tu i destruir-te ràpidament, per culpa de la perversitat de les teves accions, amb les quals t’hauràs apartat de mi.
21. El Senyor farà que t'arribi la pesta fins que desapareguis d’aquesta terra on vas a prendre’n possessió.
22. El Senyor et colpejarà amb les epi-dèmies, la febre, la inflamació i la gan-grena; amb la sequera, amb calamitats sobtades i amb malures, que et perse-guiran fins que desapareguis.
23. El cel que tens sobre el cap serà de bronze i la terra de sota teu serà de ferro.
24. Per pluja a la teva terra, el Senyor donarà pols i cendra; del cel davallaran fins que siguis exterminat.
25. El Senyor farà que caiguis vençut davant els teus enemics. Si per un sol camí havies sortit contra ells, per set ca-mins en fugiràs; i seràs motiu d’es-fereïment en tots els reialmes de la terra.
26. El teu cadàver servirà d'aliment a les aus del cel i a les bèsties del camp; i ningú no les foragitarà.
27. El Senyor et ferirà amb l’úlcera d’Egipte, amb tumors, sarna i tinya, i no te’n podràs guarir.
28. El Senyor et colpejarà amb deliris, ceguesa i esvaïment de cor,
29. de manera que a ple migdia aniràs a les palpentes, palpant com un cec a les fosques, i res del que emprenguis no t’anirà bé, sinó que et veuràs sempre oprimit i espoliat, i no hi haurà qui et salvi.
30. Et comprometràs en matrimoni amb una dona, i un foraster se la farà seva. Construiràs una casa, però no la podràs habitar. Plantaràs una vinya, però no la veremaràs.
31. Davant dels teus ulls serà sacrificat el teu bou, però tu no en menjaràs. Et prendran l’ase davant teu i no te’l tor-naran. Les teves ovelles cauran en mans dels teus enemics i no hi haurà ningú que les rescati.
32. Els teus fills i les teves filles cauran en mans d’un altre poble, mentre els teus ulls ho contemplen i et consumei-xes per ells, però no hi podràs fer res.
33. El producte de la teva terra i de tots els teus esforços se’ls menjarà una gent que tu no coneixes, i mai no seràs altra cosa que un oprimit i un maltractat,
34. i et tornaràs boig a causa d’allò que els teus propis ulls hauran de veure.
35. El Senyor et ferirà amb una úlcera maligna als genolls i a les cames, de la qual no podràs ser guarit, que s’estendrà des de la planta dels peus fins a dalt del cap.
36. El Senyor et farà anar, a tu i al rei que hagis posat damunt teu, a una nació desconeguda per tu i pels teus avant-passats, i allà hauràs de servir uns altres déus, uns déus de fusta i de pedra.
37. I tu esdevindràs un exemple esgarri-fós i tema de proverbis i burla entre tots els pobles on el Senyor et porti.
38. Sembraràs molta llavor al camp, pe-rò segaràs poca collita, perquè la llagos-ta ho haurà devorat.
39. Plantaràs vinyes i les conrearàs, però no en beuràs vi ni les veremaràs, perquè s’ho hauran menjat els cucs.
40. Als teus terrenys, hi tindràs oliveres, però no t’ungiràs amb el seu oli, perquè les olives hauran caigut.
41. Tindràs fills i filles, però no seran per a tu, perquè aniran al captiveri.
42. Tots els teus arbres i el fruit de la teva terra, els consumirà la llagosta.
43. El foraster que conviu amb tu pujarà, a costa teva, cada cop més amunt, men-tre que tu aniràs davallant cada cop més avall.
44. Ell et prestarà a tu, però tu no li podràs prestar a ell. Ell serà cap i tu seràs cua.
45. Així cauran damunt teu totes aques-tes malediccions, i et perseguiran i t’atraparan fins que siguis destruït, per no haver obeït la veu del Senyor, el teu Déu, i no haver guardat els manaments i els estatuts que ell et va prescriure;
46. i elles t’acompanyaran com un senyal i un prodigi, a tu i a la teva descendència, per sempre més.
47. Per no haver servit el Senyor, el teu Déu, amb alegria i satisfacció de cor, quan tenies abundància de tot,
48. hauràs de servir els enemics teus que el Senyor farà venir contra tu, passant fam, set, nuesa i tota mena de privacions, i carregarà un jou de ferro sobre el teu coll fins que et destrueixi.
49. El Senyor farà venir contra tu una nació llunyana, des dels confins de la terra, com quan s’abat l’àguila, una na-ció de llengua desconeguda,
50. una nació d’aspecte ferotge, que no tindrà respecte per als ancians ni pietat per als nens.
51. Es menjarà les cries dels teus ramats i els productes de la teva terra, fins que et consumeixis; perquè no et deixarà blat, ni most, ni oli, ni els vedells de les teves vaques, ni les cries de les teves ovelles, fins que t’hagi destruït.
52. Et posarà setge a totes les ciutats, fins que caiguin aquestes muralles tan altes i fortes que et donaven seguretat; t’as-setjarà en totes les poblacions d’aquesta terra que el Senyor, el teu Déu, t’haurà donat.
53. I arribaràs a menjar-te el fruit de les teves entranyes, la carn dels teus fills i de les teves filles que el Senyor, el teu Déu, t’haurà donat, durant el setge, per la necessitat amb què t’oprimiran els teus enemics.
54. L’home més tendre i delicat d’entre els teus mirarà amb mals ulls el seu germà, i fins i tot l’esposa estimada i la resta de fills que li hagin quedat,
55. per no haver de compartir amb ningú la carn dels seus fills, quan ni li quedi res per culpa del setge i la fam amb què t’oprimiran els teus enemics en totes les ciutats.
56. La dona més tendra i delicada d’entre els teus, que mai no ha gosat posar la planta dels peus a terra per pura de-licadesa i refinament, mirarà amb mals ulls el marit estimat, el seu fill i la seva filla,
57. perquè voldrà menjar d’amagat la criatura acabada de néixer per culpa del setge i la fam amb què t’oprimiran els teus enemics en totes les teves ciutats.
58. Si no procures complir totes les pa-raules d’aquesta llei escrites en aquest llibre, reverenciant aquest nom gloriós i terrible, el Senyor Etern, el teu Déu,
59. ell farà que siguin terribles els teus flagells i els de la teva descendència, grans plagues continuades i malalties malignes i persistents.
60. Farà que recaiguin damunt teu totes aquelles malalties d’Egipte que tant t’esfereïen, i se t’enganxaran a tu.
61. I més encara: totes les malalties i plagues que no s’esmenten en aquest llibre de la llei, el Senyor te les abocarà al damunt fins que desapareguis.
62. Quedareu reduïts a un petit nombre, vosaltres, que havíeu estat nombrosos com les estrelles del cel, per no haver escoltat la veu del Senyor, el teu Déu.
63. I succeirà que, així com el Senyor tenia complaença a afavorir-vos i a fer-vos prosperar, igualment es complaurà a aixafar-vos i fer-vos desaparèixer; i sereu arrancats de la terra on ara entreu per posseir-la.
64. El Senyor t’escamparà per tots els pobles, de l’un cap a l’altre de la terra, i allí serviràs uns altres déus desconeguts per tu i pels teus avantpassats, uns déus de fusta i de pedra.
65. En aquelles nacions no trobaràs tran-quil·litat ni tindran repòs les plantes dels teus peus, perquè allí el Senyor et do-narà un cor esporuguit, uns ulls esllan-guits i un esperit neguitós,
66. de manera que veuràs la teva vida en suspens, temorós de dia i de nit, i mai no et sentiràs segur de la teva vida.
67. Al matí diràs: Tant de bo que ja fos el vespre. I al vespre diràs: Tant de bo que ja fos el matí. Tal serà l’esverament que s’haurà apoderat del teu cor a causa d’allò que els teus propis ulls podran veure.
68. I el Senyor et farà tornar a l’Egipte amb barques, per més que et vaig dir que aquell camí no el tornaries a veure, i allí us oferireu com esclaus i esclaves als vostres enemics, i no hi haurà qui us compri.”

Salms 39:12-13
12. Escolta la meva pregària, Senyor, posa atenció al meu clam. No siguis insensible a les meves llàgrimes, perquè per a tu jo sóc un foraster, un pelegrí, com tots els meus pares.
13. Aparta de mi el teu esguard, que m’assereni, abans que me’n vagi i deixi d’existir.

Proverbis 13:7-8
7. Hi ha qui presumeix de ric i no té res, hi ha qui fa el pobre i té una gran fortuna.
8. La fortuna de l’home respon per la seva vida, però el pobre ni tan sols rep ame-naces.

Lluc 6:27-49
27. ”Però a vosaltres que m’escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu el bé als qui us odien,
28. beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien.
29. Al qui et pegui en una galta, para-li també l’altra; al qui et prengui el mantell, no li neguis tampoc la túnica.
30. Dóna a qualsevol que et demani, i a qui s’emporti el que és teu, no li ho reclamis.
31. I tal com voleu que els homes us tractin, tracteu-los també a ells de la mateixa manera.
32. Si estimeu els qui us estimen, quin mèrit teniu? També els pecadors estimen qui els estima.
33. Si feu bé als qui us en fan, quin mèrit teniu? També els pecadors ho fan.
34. I, si presteu només a aquells de qui espereu retribució, quin mèrit teniu? També els pecadors presten als peca-dors per rebre’n altre tant.
35. Més aviat, estimeu els vostres ene-mics, feu bé i presteu sense esperar-ne res a canvi: la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l’Altíssim, que ell és bondadós amb els desagraïts i els malvats.
36. Sigueu compassius com el vostre Pare és compassiu.
37. No jutgeu i no sereu jutjats; no con-demneu i no sereu condemnats; perdo-neu i sereu perdonats.
38. Doneu i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sac-sejada i plena. Amb la mesura amb què mesureu sereu mesurats.”
39. Els proposà encara una paràbola: “¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos al sot?
40. No hi ha cap deixeble per damunt del mestre; si bé, un cop format, tot deixeble serà com el mestre.
41. Per què et fixes en la brossa que hi ha a l’ull del teu germà, i no t’adones de la biga que portes en el teu propi ull?
42. Com pots dir al teu germà: Germà, deixa que et tregui la brossa que dus a l’ull, quan tu mateix no t’adones de la biga que portes al teu? Hipòcrita! Treu-te primer la biga del teu ull, i llavors hi veuràs clar per treure la brossa de l’ull del teu germà.
43. No hi ha cap arbre bo que doni fruits bords, ni cap arbre bord que doni bons fruits.
44. Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen pas figues dels cards, ni es veremen raïms de les bardisses.
45. L’home bo, de la bondat que atresora al cor en treu el bé; i el dolent, de la mal-dat que atresora en treu el mal; perquè del que sobreabunda al cor en parla la boca.
46. “Per què em dieu ‘Senyor, Senyor’, i no feu el que us dic?
47. Tothom qui ve a mi i escolta les meves paraules, i les practica, us expli-caré a qui s’assembla.
48. S’assembla a un home que edificà una casa: va cavar, va enfondir i va as-sentar els fonaments damunt la roca; en venir l’aiguat, la torrentada va envestir contra aquella casa, però no la pogué somoure, perquè era ben construïda.
49. En canvi, el qui les ha escoltat i no les ha practicat, s’assembla a un home que va edificar la casa sobre la terra, sense fonaments; la va envestir la torrentada, i de seguida s’esfondrà, i la ruïna d’aquella casa fou total.”