A A A A A
Bíblia en un any
Abril 18

Jutges 1:1-36
1. Succeí, després de la mort de Josuè, que els fills d’Israel van con-sultar el Senyor, i li digueren: “Qui de nosaltres pujarà primer contra els cana-neus per combatre’ls?”
2. El Senyor respongué: “Hi pujarà Judà. Heus aquí que jo he posat el país a les seves mans.”
3. Aleshores Judà digué al seu germà Simeó: “Vine amb mi al territori que m’ha estat adjudicat i lluitarem contra els cananeus. Després jo també vindré amb tu al que t’ha estat assignat.” I Simeó va anar amb ell.
4. Judà hi va pujar, doncs, i el Senyor va posar els cananeus i els perizites a les seves mans, i van matar deu mil homes a Bèzec.
5. Van trobar Adoní-Bèzec a Bèzec, van lluitar contra ell i van derrotar els cana-neus i els perizites.
6. Adoní-Bèzec va fugir, però el van perseguir i capturar, i li van tallar els polzes de les mans i dels peus.
7. Llavors Adoní-Bèzec digué: “Setanta reis que tenien els polzes de les mans i dels peus tallats recollien les molles sota la meva taula. Déu em castiga amb el mateix que jo havia fet.” I el van portar a Jerusalem, on va morir.
8. Els fills de Judà havien atacat Jerusalem i, un cop presa, la van passar a fil d’espasa i van calar-hi foc.
9. Després d’això, els fills de Judà van baixar a lluitar contra els cananeus que vivien a la serralada, al Nègueb i a la Terra Baixa o Xefelà.
10. Judà va marxar també contra els cananeus que vivien a Hebron, que anti-gament es deia Quiriat-Arbà, i va derro-tar Xeixai, Ahiman i Talmai.
11. D’allà van pujar contra els habitants de Debir, que abans era Quiriat-Séfer.
12. Llavors Caleb digué: “Al qui ataqui Quiriat-Séfer i la prengui, li donaré la meva filla Acsà per muller.”
13. Va ser Otniel, fill de Quenaz, germà petit de Caleb, qui la va prendre; i ell li va donar la seva filla Acsà per muller.
14. Quan ja marxaven, Otniel la va persuadir perquè demanés un camp al seu pare. Ella va baixar de l’ase, i Caleb li va preguntar: “Què tens?”
15. Ella contestà: “Concedeix-me una gràcia. Ja que m’has donat una terra de secà, dóna’m també uns dolls d’aigua.” I ell li va donar les fonts superiors i les fonts inferiors.
16. Després, els fills del quenita sogre de Moisès, juntament amb els fills de Judà, van pujar des de la ciutat de les Palme-res al desert de Judà, situat al sud de l’Arad, i es van integrar al poble.
17. Judà, en companyia del seu germà Simeó, va derrotar els cananeus que vivien a Sefat i la va destruir; i li va can-viar el nom pel d’Hormà.
18. Judà també prengué Gaza, Ascaló i Ecron, amb les seves comarques.
19. El Senyor era amb Judà, i així va poder conquerir la serralada; però no pogué expulsar els habitants de la plana, perquè tenien carros de ferro.
20. A Caleb li van concedir Hebron, tal com Moisès ho havia promès, i ell va expulsar-ne els tres fills d’Anac.
21. En canvi, els fills de Benjamí no van poder expulsar els jebuseus que habi-taven a Jerusalem, els quals, fins al dia d’avui, encara l’habiten amb els fills de Benjamí.
22. Pel que fa a la casa de Josep, van pujar contra Betel; i el Senyor era amb ells.
23. La casa de Josep va enviar espies a reconèixer Betel, ciutat que antigament es deia Luz.
24. Els espies van veure un home que sortia de la ciutat i li van dir: “Ensenya’ns per on podem entrar a la ciutat i nosaltres t’ho tindrem en compte.”
25. Ell els ho va ensenyar, i van passar la ciutat a fil d’espasa; però van deixar lliure aquell home amb tota la seva família.
26. L’home va marxar al país dels hi-tites, on va edificar una ciutat que va anomenar Luz; i així s’anomena encara avui.
27. Manassès no va poder apoderar-se de Betxean, de Tanac, de Dor, d’Ibleam, ni dels qui vivien a Meguidó, amb les seves viles; els cananeus s’avingueren a conviure en aquella terra.
28. Però quan Israel va ser més fort, els va sotmetre a servei, però no els va po-der fer fora.
29. Tampoc Efraïm no va poder expulsar els cananeus que vivien a Guèzer, i els cananeus convisqueren enmig d’ells.
30. Zabuló no va poder expulsar els qui vivien a Quitron ni els qui vivien a Na-halol; els cananeus visqueren enmig d’ells i n’esdevingueren tributaris.
31. Aser no va poder espoliar els qui vivien a Acó, ni els que vivien a Sidó, ni els d’Ahlab, ni els d’Aczib, ni els d’Helbà, ni els d’Afec, ni els de Rehob.
32. I els fills d’Aser convisqueren enmig dels cananeus habitants d’aquella terra, perquè no els van poder expulsar.
33. Neftalí no va poder expulsar els qui vivien a Betxèmeix ni els qui vivien a Betanat; i va conviure enmig dels cana-neus habitants d’aquella terra, però te-nia sotmesos a tribut els habitants de Betxèmeix i els de Betanat.
34. Els amorreus tenien acorralats els fills de Dan entre les muntanyes, i no els deixaven baixar a les valls.
35. Els amorreus es mantingueren vivint a la muntanya d’Arheres, a Aialon i a Xaalbim, però, quan la mà de Josep tingué més força, els sotmeteren a tribut.
36. La frontera dels amorreus s’estenia des de la pujada d’Acrabim a Selà, cap amunt.

Jutges 2:1-23
1. L’àngel del Senyor va pujar de Guilgal a Boquim i digué: “Us he pujat d’Egipte i us he dut a la terra que havia jurat als vostres avantpassats, i vaig dir-me: ‘No trencaré el meu pacte amb vosaltres’,
2. però vosaltres no heu de fer pactes amb els habitants d’aquesta terra, heu de destruir els seus altars. En canvi, no heu escoltat la meva veu. Per què heu fet això?
3. Doncs, ara us dic: “No els expulsaré de davant vostre, sinó que seran els vos-tres enemics, i els seus déus us seran un parany.”
4. Quan l’àngel del Senyor va acabar de dir aquestes paraules a tots els fills d’Is-rael, tot el poble es va posar a cridar i a plorar.
5. Per això van anomenar aquell lloc Boquim, i hi van oferir sacrificis al Senyor.
6. Quan Josuè acomiadà el poble, els fills d’Israel van marxar cadascú a la seva propietat, a prendre possessió del país.
7. El poble va servir el Senyor tots els dies de Josuè, i tots els dies dels ancians que el sobrevisqueren i que havien vist tots els grans prodigis que el Senyor havia fet a favor d’Israel.
8. Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l’edat de cent deu anys,
9. i el van enterrar en el terme de la seva propietat, a Timnat-Heres, situada a la muntanya d’Efraïm, al nord del puig Gàaix.
10. Tota aquella generació fou agregada als seus avantpassats, però darrere seu vingué una altra generació que no conei-xia el Senyor ni les obres que ell havia fet a favor d’Israel.
11. Llavors els fills d’Israel van cometre actes dolents als ulls del Senyor, donant culte als Baals.
12. Van abandonar el Senyor, el Déu dels seus avantpassats, que els havia tret de la terra d’Egipte, per seguir altres déus, aquells dels pobles del voltant, i es van prosternar davant d’ells, provo-cant així la ira del Senyor.
13. Van deixar el Senyor per adorar Baal i Astarte.
14. Per això la ira del Senyor es va en-cendre contra Israel i els va deixar en mans de saquejadors que els espoliaven, i els va vendre a mans dels seus enemics del voltant, fins al punt que ja no els podien oposar resistència.
15. Sempre que sortien a combatre, la mà del Senyor els era contrària, tal com el Senyor els havia predit i els havia jurat; de manera que tenien greus problemes.
16. Aleshores el Senyor promovia jut-ges que els lliuraven de les mans dels saquejadors;
17. però ni als jutges no volien escoltar, sinó que es lliuraven als déus estrangers i es prostraven davant seu. Ben aviat es van apartar del comportament que ha-vien tingut els seus avantpassats, que guardaven els manaments del Senyor; ells no obraven així.
18. Quan el Senyor els promovia un jut-ge, el Senyor era amb ell i els salvava de les mans dels seus enemics; mentre vivia aquell jutge, el Senyor es compadia dels seus gemecs sota els opressors que els constrenyien.
19. Però, quan el jutge moria, hi torna-ven, i es pervertien més que els seus avantpassats. Seguien altres déus per servir-los i prostrar-se davant d’ells: no deixaven els seus mals costums ni la seva perversa conducta.
20. La ira del Senyor es va encendre contra Israel i digué: “Ja que aquesta nació ha trencat el pacte que vaig orde-nar als seus avantpassats, i no volen obeir-me,
21. tampoc jo no tornaré més a expulsar del seu davant cap de les nacions que van quedar a la mort de Josuè,
22. a fi de provar per elles Israel, per veure si es mantenen o no en els camins del Senyor, seguint en ells, com havien fet els seus avantpassats.”
23. Per això, el Senyor va deixar aquelles nacions sense expulsar-les del tot i no les va posar en mans de Josuè.

Salms 48:1-8
1. (Càntic. Salm. Dels fills de Corè.) Gran és el Senyor i digne de tota lloança a la ciutat del nostre Déu, la seva muntanya santa.
2. Bell cim, encant de tota la terra, el mont de Sió, muntanya del Nord, la ciutat del gran rei;
3. Déu, entre els seus fortins, s’ha confirmat com un baluard segur.
4. Heus aquí que uns reis s’havien concertat, tots alhora irrompien,
5. tan bon punt fou a la vista, van quedar esgarrifats, esporuguits van fugir a corre-cuita.
6. Allà mateix els sobtà un tremolor, espasmes com de partera,
7. tal com la ventada de llevant estavella les naus de Tarsis.
8. Tal com ho havíem sentit a dir, així ho hem vist a la ciutat del Senyor de l’univers, a la ciutat del nostre Déu; Déu la mantingui ferma per sempre! (Pausa)

Proverbis 14:15-17
15. El crèdul creu tot el que diuen, el llest medita tots els seus actes.
16. El savi tem el mal i el defuig, el neci és orgullós i es refia.
17. Qui és iracund cometrà ximpleries, i l’home maliciós serà mal vist.

Lluc 14:1-24
1. S’esdevingué que un dissabte va anar a dinar a casa d’un dels principals fariseus, i ells l’estaven ob-servant.
2. Es donà el cas que tenia davant seu un hidròpic.
3. Jesús, dirigint la paraula als mestres de la Llei i als fariseus, els va preguntar: ”És permès de guarir en dissabte o no?”
4. Però ells no van dir res. Llavors el va agafar, el va guarir i el féu marxar.
5. I a ells els digué: “Qui de vosaltres, si té un fill o un bou que li cau en un pou, no l’en traurà de seguida, encara que sigui dissabte?
6. I no pogueren replicar res al que deia.
7. Llavors, veient com els convidats es-collien els llocs principals, els digué una paràbola:
8. “Quan algú et convidi a bodes, no t’asseguis al primer lloc, no fos cas que hi hagués un convidat de més impor-tància que tu
9. i s’acostés el qui us ha convidat a tu i a ell, i et digués: ‘Cedeix el lloc a aquest’, i aleshores haguessis de baixar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit.
10. Al contrari: quan et convidin, vés a ocupar directament el darrer lloc, així quan vindrà el qui t’ha convidat et dirà: ‘Amic, puja més amunt.’ Llavors et serà fet honor davant de tots els altres comensals.
11. Perquè tot aquell qui s’enlaira a si mateix serà humiliat, i el qui s’humilia a si mateix serà enlairat.”
12. Deia també al qui l’havia convidat: “Quan facis un dinar o un sopar, no invitis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni els veïns rics, no sigui que també ells et convidin a canvi i et serveixi de recompensa.
13. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, esguerrats, coixos i cecs,
14. i seràs feliç, perquè no poden pagar-te, i rebràs la recompensa en la resurrec-ció dels justos.”
15. En sentir això un dels comensals li digué: “Feliç aquell que menjarà el pa en el Regne de Déu.”
16. Ell li contestà: “Un home feia un gran sopar i va convidar-hi molta gent.
17. A l’hora del sopar va enviar el seu criat que digués als convidats: ‘Veniu, que ja tot és a punt.’
18. Però tots a l’una començaren a ex-cusar-se. El primer va dir: ‘He comprat un camp i haig d’anar a mirar-me’l. Et prego que em dispensis.’
19. Un altre va dir: ‘He comprat cinc parelles de bous i me’n vaig a provar-les. Et prego que em dispensis.’
20. Un altre digué: ‘M’acabo de casar i m’és impossible venir.’
21. Quan el criat va tornar va explicar-ho tot a l’amo. Llavors el cap de casa, indignat, va dir al seu criat: ‘Surt de seguida per les places i els carrers de la vila i fes venir aquí pobres, esguerrats, cecs i coixos.’
22. El criat digué: ‘Senyor, s’ha fet com has manat, i encara queda lloc.’
23. Llavors l’amo va dir al criat: ‘Surt pels camins i els tancats i insisteix que entrin, a fi que s’ompli la meva casa.’
24. Us dic que ningú dels qui vaig con-vidar no tastarà el meu sopar.”