A A A A A
Bíblia en un any
Abril 13

Josuè 15:1-63
1. La sort per a la tribu dels fills de Judà, segons els seus clans, s’estenia fins a la frontera d’Edom per la banda del Nègueb, al desert de Sin, cap a Teman, a l’extrem meridional.
2. I el seu terme partia de la banda sud, des de la punta del Mar Mort a la badia que mira cap a migdia;
3. després anava cap al sud per la pujada d’Acrabim, passava per Sin i pujava pel sud de Cadeix-Barnea; passava a Hesron, pujava cap a Adar i girava cap a Carcà.
4. Després passava per Asmon, seguia pel torrent d’Egipte i anava a sortir al Mar Mediterrani. Aquesta era la seva frontera meridional.
5. El terme oriental fou el Mar Mort fins a la desembocadura del Jordà. I el terme del nord partia de la badia del Mar Mort, just a la desembocadura del Jordà,
6. pujava pel límit de Bethoglà, passava al nord de Betaarabà i es dirigia cap a la roca de Bóhan, fill de Rubèn.
7. Després pujava el límit de Debir, des de la vall d’Acor, i pel nord girava cap al cercle de pedres, que és davant la pujada d’Adummim, situada al sud del torrent; passava el límit per Enxèmeix i anava a parar a Roguel.
8. Desprès pujava cap a la vall de Ben-hinnon, al cantó meridional dels jebuseus, que ara és Jerusalem, continuava cap al cim de la muntanya del davant de la vall d’Hinnom, pel cantó de ponent, amb l’extrem de la vall dels rafaïtes al sud.
9. El límit seguia després des del cim de la muntanya cap a la font de les aigües de Neftóah i sortia a les ciutats de la muntanya d’Efron i s’estenia fins a Baalà, que és Quiriat-Jearim.
10. Després, des de Baalà girava cap a ponent per la muntanya de Seïr, i passa-va pel vessant nord de la muntanya de Jearim, que és Quessalon, baixava a Betxèmeix i seguia per Timnà.
11. El límit sortia pel vessant d’Ecron en direcció nord, girava per la muntanya de Baalà i sortia a Jabneel fins arribar a la mar.
12. La frontera occidental era el Mar Mediterrani i el seu litoral. Aquestes foren les fronteres circumdants dels fills de Judà, segons els seus clans.
13. Caleb, fill de Jefunnè, rebé una part entre els fills de Judà, tal com havia manat el Senyor a Josuè. Aquesta fou Quiriat-Arbà, nom del pare d’Anac, que es actualment Hebron.
14. Caleb va expulsar d’allà els tres ana-quites: Xeixai, Ahiman i Talmai, fills d’Anac.
15. D’allà va pujar contra els habitants de Debir. El nom de Debir abans era Quiriat-Séfer.
16. I Caleb digué: “Al qui ataqui Quiriat-Séfer i la prengui, li donaré la meva filla Acsà per muller.”
17. Va ser Otniel, fill de Quenaz, germà de Caleb, qui la va prendre, i ell li va donar la seva filla Acsà per muller.
18. I succeí que, quan ja marxaven, ella va persuadir Otniel perquè demanés al seu pare un camp; va baixar de l’ase, i Caleb va preguntar-li: “Què tens?”
19. Ella contestà: “Concedeix-me una gràcia. Ja que m’has donat una terra de secà, dóna’m també dolls d’aigua.” I ell li va donar les fonts superiors i les fonts inferiors.
20. Aquesta fou l’heretat dels fills de Judà, segons els seus clans.
21. Les ciutats de l’extrem de la tribu dels fills de Judà en direcció a la frontera d’Edom, al Nègueb, foren: Cabseel, Éder, Jagur,
22. Quinà, Dimonà, Aruedà,
23. Quèdeix, Hassor, Itnam,
24. Zif, Tèlem, Bealot,
25. Hassor-Hadatà, Queriot-Hesron, o sigui Hassor,
26. Amam, Xemà, Moladà,
27. Hassar-Gadà, Heixmon, Betpèlet,
28. Hassar-Xual, Beerxeba, Biziotià,
29. Baalà, Iïm, Essem,
30. Eltolad, Quessil, Hormà,
31. Siclag, Madmannà, Samsannà,
32. Lebaot, Xilhim i Enrimmon: en total vint-i-nou ciutats amb les seves viles.
33. A la Xefelà: Eixtaol, Sorà, Aixnà,
34. Zanóah, Engannim, Tapúah, Enam,
35. Jarmut, Adul·lam, Socó, Azecà,
36. Xaaraim, Aditaim, Guederà i Guede-rotaim: catorze ciutats amb les seves viles.
37. Senan, Hadaixà, Migdal-Gad,
38. Dilan, Mispè, Jocteel,
39. Laquix, Boscat, Eglon,
40. Cabon, Lahmàs, Quitlix,
41. Guederot, Betdagon, Naamà i Ma-quedà: setze ciutats amb les seves viles
42. Libnà, Eter, Aixan,
43. Iftah, Aixnà, Nessib,
44. Queilà, Aczib i Mareixà: nou ciutats amb les seves viles.
45. Ecron, amb les seves ciutats i els seus pobles.
46. Des d’Ecron cap al Mar Mediterrani, tots els del cantó d’Asdod amb les seves viles.
47. Asdod i Gaza, amb les seves ciutats i els seus pobles, fins al torrent d’Egipte, i el Mar Mediterrani n’era el límit.
48. A la Muntanya: Xamir, Jatir, Socó,
49. Danna, Quiriat-Sannà (que és Debir),
50. Anab, Eixtemoa, Anim,
51. Goixen, Holon i Guiló: onze ciutats amb les seves viles.
52. Arab, Rumà, Eixan,
53. Jànum, Bet-Tapúah, Afecà,
54. Humtà, Quiriat-Arbà (que és Hebron), i Sior: nou ciutats amb les seves viles.
55. Maon, Carmel, Zif, Jutà,
56. Jizreel, Jorqueam, Zanóah
57. Cain, Guibà i Timnà: deu ciutats amb les seves viles.
58. Halhul, Betsur, Guedor,
59. Maarat, Betanot i Eltecon: sis ciutats amb les seves viles.
60. Quiriat-Baal (que és Quiriat-Jearim), i Rabà: dues ciutats amb les seves viles.
61. Al desert: Betaarabà, Midín, Secacà,
62. Nibxan, Irammèlah i Enguedí: sis ciutats amb les seves viles.
63. Tanmateix, els fills de Judà no van poder expulsar els jebuseus que habita-ven a Jerusalem; de manera que els je-buseus s’han quedat a Jerusalem, entre els fills de Judà, fins al dia d’avui.

Josuè 16:1-10
1. La part que correspongué als fills de Josep començava al Jordà, prop de Jericó, just a les aigües de Jericó, al costat oriental, passava pel desert que puja de Jericó per la mun-tanya de Betel
2. i seguia per davant de Betel en direc-ció a Luz, passava al llarg de la frontera dels arquites fins a Atarot.
3. Després es decantava cap a occident fins a la frontera dels jafletites i al límit de Bethoron de Baix, i fins a Guèzer, per acabar al mar.
4. I els fills de Josep, Manassès i Efraïm van rebre la seva heretat.
5. El terme dels fills d’Efraïm, segons els seus clans, fou: el límit de la seva here-tat per l’orient abastava des d’Atrot-Adar fins a Bethoron de Dalt,
6. i anava a sortir al Mar Mediterrani del cantó nord de Micmetat, i el límit girava en direcció cap a l’orient passant per Taanat-Siló fins a Janóah.
7. Després baixava de Janóah cap a Atarot i Naarà, atenyia Jericó i sortia al Jordà.
8. Des de Tapúah, la línia es dirigia a l’oest del torrent de Canà i acabava al mar. Aquesta es l’heretat de la tribu dels fills d’Efraïm, segons els seus clans.
9. A més, les ciutats dels fills d’Efraïm situades a part enmig de l’heretat dels fills de Manassès; totes les ciutats amb les seves viles.
10. Però no van expulsar els cananeus que habitaven a Guèzer; de manera que aquests han habitat dins d’Efraïm fins al dia d’avui, si bé sotmesos a prestació personal.

Salms 45:1-5
1. (Del mestre de cant. Al to de “Xoixanim”. Dels fills de Corè. Maskil. Cant d’amor.) El cor em bull ple de belles paraules: vaig a recitar al rei el meu poema, la meva llengua és com la ploma d’un àgil escrivà.
2. Tu ets el més formós de tots els homes, els teus llavis exhalen gràcia. Per això Déu t’ha beneït des de sempre:
3. per cenyir-te l’espasa al costat, valent, amb la teva glòria i esclat,
4. i avançar majestuós, cavalcant per la causa de la veritat, l’equitat i la justícia; i la teva dreta es destacarà amb prodigis.
5. Les teves sagetes agudes desbarataran els pobles, cauran al cor dels enemics del rei.

Proverbis 14:4-5
4. On no hi ha bous, el graner és buit, però amb la força d’un brau, collita abundosa.
5. El testimoni fidel no enganya, però un de fals declara mentides.

Lluc 11:29-54
29. Llavors la gent s’anava reunint i començà a dir: “Aquesta mena de gent és gent dolenta. Demana un senyal i no li serà donat cap més senyal que el de Jonàs.
30. Perquè així com Jonàs va ser un senyal per als ninivites, igualment ho serà el Fill de l’Home per a aquesta mena de gent.
31. La reina de Migjorn s’alçarà en el judici contra els homes d’aquesta gene-ració i els condemnarà; perquè va venir des dels confins de la terra per escoltar la saviesa de Salomó; i mireu que aquí teniu una cosa més gran que Salomó.
32. Els ninivites s’alçaran en el judici contra aquesta generació i la condemna-ran, perquè ells es penediren amb la predicació de Jonàs; i mireu que aquí teniu una cosa més gran que Jonàs.”
33. “Ningú no encén una candela per posar-la en un amagatall, ni sota un me-suró, sinó sobre el canelobre, perquè els qui entren en vegin la claror.
34. L’ull és el llum del teu cos. Quan el teu ull és sa, també tot el cos està il·lu-minat; però si és dolent, també el teu cos és tenebrós.
35. Vigila, doncs, que la llum que tens no sigui foscor.
36. Si, doncs, el teu cos està plenament il·luminat, sense cap racó fosc, tot ell estarà tan il·luminat com quan la llàntia t’il·lumina amb la seva claror.”
37. Quan va acabar de parlar, un fariseu el va invitar a dinar a casa seva. Jesús hi va entrar i es posà a taula.
38. El fariseu es va estranyar en veure que no s’havia rentat abans de posar-se a taula.
39. Però el Senyor li digué: “Mira, vosaltres, els fariseus, netegeu la copa i el plat pel defora, mentre que el vostre interior és ple de rapacitat i malícia.
40. Insensats! Qui ha fet el defora, no ha fet també l’interior?
41. Millor que doneu en almoina el de dins, i tot us quedarà net.
42. Però, ai de vosaltres, els fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda i de totes les hortalisses, i passeu per alt la justícia i l’amor de Déu! Això és el que cal fer, sense deixar de fer allò altre.
43. Ai de vosaltres, els fariseus, que us deliu pel seient principal a la sinagoga i per les reverències a les places!
44. Ai de vosaltres, perquè sou com els sepulcres ignorats, que la gent trepitja sense saber-ho!”
45. Intervingué un mestre de la Llei dient-li: “Mestre, quan dius això ens ofens també a nosaltres.”
46. Però ell li digué: “Ai de vosaltres també, els mestres de la Llei, que afei-xugueu els homes amb càrregues insu-portables, mentre que vosaltres no les toqueu ni amb un sol dit!
47. Ai de vosaltres, que construïu els monuments funeraris dels profetes, quan són els vostres avantpassats qui els van matar!
48. Per tant, us feu testimonis i consen-tidors de les obres dels vostres avant-passats, ja que, de fet, ells els van matar, però vosaltres els edifiqueu els monuments funeraris.
49. Per això també ha dit la saviesa de Déu: ‘Els enviaré profetes i apòstols; a uns els mataran i a uns altres els perseguiran,
50. a fi que es demani compte a aquesta mena de gent de la sang de tots els profetes, vessada des de la creació del món,
51. des de la sang d’Abel fins a la sang de Zacaries, mort entre l’altar i el santuari.’ Sí, us asseguro que la reclamaran d’a-questa generació.
52. Ai de vosaltres, els mestres de la Llei, que us feu amos de la clau del saber! Vosaltres no hi heu entrat, i als qui hi anaven entrant no els ho heu deixat fer.”
53. Quan sortia d’allí, els mestres de la Llei i els fariseus el van començar a pressionar i a provocar de mala manera per fer-lo parlar sobre diverses qües-tions,
54. amb insídies per tal de sorprendre’l en alguna cosa que digués.