A A A A A
Bíblia en un any
Abril 12

Josuè 13:1-33
1. Quan Josuè era vell i carregat d’anys, el Senyor li digué: “Ja t’has fet vell, carregat d’anys i encara queda per conquerir una gran part del país.
2. Aquesta és la terra que queda per con-querir: tota la regió dels filisteus, i tota la dels gueixurites,
3. des del Xihor, davant d’Egipte, fins al límit d’Ecron, al nord, que es considera cananeu, els cinc principats dels filisteus: els de Gaza, d’Asdod, d’Ascaló, de Gat i d’Ecron. Queden també els dels avites,
4. cap al migdia; tota la regió dels ca-naneus, des d’Arà, dels sidonis, fins a Afec i fins a la frontera dels amorreus;
5. la regió de Biblos, i tot el Líban orien-tal, des de Baal-Gad, sota l’Hermon, fins a l’entrada de Lebó-Hamat;
6. i tots els que viuen a la serralada, des del Líban fins a Misrefot-Maim. A tots els sidonis jo els expulsaré davant dels fills d’Israel. Tu ocupa’t només de re-partir el país per sorteig a Israel com a heretat, tal com et vaig manar.
7. Ara, doncs, reparteix aquesta terra com a heretat entre les nou tribus i la mitja tribu de Manassès.”
8. Amb l’altra mitja tribu, ja havien rebut la seva heretat els rubenites i els gadites, aquella que Moisès els havia donat a l’altra banda del Jordà, a l’orient. Així les havia repartit Moisès, servent del Senyor:
9. des d’Aroer, situada sobre la riba del torrent d’Arnon, i la ciutat que és al mig de la vall, tota la plana de Medebà, fins a Dibon,
10. i totes las ciutats de Sehon, rei dels amorreus, que regnava a Heixbon, fins a la frontera dels fills d’Ammon;
11. i Galaad, amb la regió dels gueixu-rites, els maacatites, tota la muntanya de l’Hermon i tot el Basan, fins a Salcà;
12. tots els dominis d’Og, al Basan, aquell que havia regnat a Aixtarot i Edreí, i que era un supervivent dels ra-faïtes, als quals Moisès havia vençut i desposseït.
13. Però els fills d’Israel no van arribar a expulsar els gueixurites i els maacatites, sinó que Gueixur i Maacà habiten encara avui en territori dels fills d’Israel.
14. Només a la tribu de Leví no va donar heretat; les ofrenes al Senyor, Déu d’Is-rael, són la seva heretat, tal com ell els ho havia promès.
15. Moisès havia fet el repartiment de la tribu dels fills de Rubèn segons els seus clans.
16. El seu territori fou des d’Aroer, situat sobre la riba del torrent d’Arnon, i la ciutat que hi ha al mig de la vall, tota la plana fins a Medebà;
17. Heixbon amb totes les ciutats de la plana: Dibon, Bamot-Baal i Betbaal-Meon;
18. Jahas, Quedemot, Mefàat,
19. Quiriataim, Sibmà, Sèret-Aixàhar, en el puig de la vall;
20. Betpeor, amb les vessants del Pisgà, Betaieiximot,
21. amb totes les ciutats de la plana, tot el reialme de Sehon, rei amorreu que havia regnat a Heixbon, aquell que Moisès havia vençut juntament amb els prínceps de Madian, Eví, Rèquem, Sur, Hur i Reba, vassalls de Sehon que habi-taven en aquell país.
22. També, entre les seves víctimes, l’endevinador Balaam, fill de Beor, fou mort per l’espasa.
23. El territori dels fills de Rubèn arri-bava, doncs, fins al Jordà. Aquesta here-tat, amb totes les seves viles i pobles, fou repartida entre tots els clans de la tribu de Rubèn.
24. Moisès també havia repartit un terri-tori a la tribu de Gad, els gadites, entre els seus clans.
25. El seu territori va ser Jazer amb totes las ciutats de Galaad, i la meitat de la terra dels fills d’Ammon, fins a Aroer, davant de Rabà;
26. i des d’Heixbon fins a Ramat-Am-mispè i Betonim; des de Mahanaim fins al terme de Lidebor.
27. I a la vall del Jordà: Betaram, Bet-nimrà, Sucot i Safon, la resta del reialme de Sehon, rei d’Heixbon, el Jordà i el seu territori fins a l’extrem del llac de Genesaret, a l’altra banda del Jordà, cap a l’orient.
28. Aquesta heretat, amb totes les ciutats i els seus pobles, fou repartida entre tots els clans de la tribu de Gad.
29. Moisès també havia repartit un terri-tori a la mitja tribu de Manassès, segons els seus clans.
30. Els seus límits partien de Mahanaim, tot Basan, tot el reialme d’Og, a Basan, i totes les viles de Jaïr, situades al Basan; seixanta poblacions.
31. La meitat de Galaad, Aixtarot i Edreí, ciutats del reialme d’Og, a Basan, va ser per a la meitat dels fills de Maquir, fill de Manassès, segons els seus clans.
32. Aquesta és la repartició que va fer Moisès a les estepes de Moab, a l’altra banda del Jordà, a l’orient de Jericó.
33. Però a la tribu de Leví no li va donar heretat: el Senyor, Déu d’Israel, ell és la seva heretat, tal com els havia promès.

Josuè 14:1-15
1. Aquests són els territoris que els fills d’Israel van rebre com a heretat a la terra de Canaan, que els van donar en possessió el sacerdot Elea-zar i Josuè, fill de Nun, i els caps de les cases paternes de les tribus dels fills d’Israel.
2. Van sortejar la seva heretat, tal com el Senyor havia ordenat per mitjà de Moisès, a les nou tribus i a la mitja tribu de Manassès.
3. Perquè Moisès ja havia donat heretat a les dues tribus i a l’altra mitja tribu de Manassès, a la banda oriental del Jordà. Però als levites no els va donar heretat entre ells.
4. Ells fills de Josep, de fet, formaven dues tribus: la de Manassès i la d’Efraïm; i als levites no els va donar part a la terra, sinó ciutats per a habitar-hi, amb els allotjaments per al bestiar i els seus béns.
5. Tal com ho havia manat el Senyor a Moisès, així ho van fer els fills d’Israel, i quedà repartida la terra.
6. Els fills de Judà van anar a trobar Josuè a Guilgal, i Caleb, fill de Jefunnè, el quenazita, li digué: “Tu saps el que el Senyor va dir a Moisès, home de Déu, referent a mi i referent a tu, a Cadeix-Barnea.
7. Tenia jo quaranta anys quan Moisès, servent del Senyor, m’envià de Cadeix-Barnea a explorar el país, i li vaig portar l’informe segons em deia el meu cor.
8. En canvi, els companys que venien amb mi van desanimar profundament el poble, mentre que jo vaig complir fidelment amb el Senyor, el meu Déu.
9. Aquell dia Moisès va fer aquesta pro-mesa: Tingues per cert que la terra que ha trepitjat el teu peu ha de ser heretat teva i dels teus fills per sempre, perquè has complert fidelment amb el Senyor, el teu Déu.
10. I heus aquí que el Senyor, tal com va prometre, m’ha concedit vida fins ara, aquests quaranta-cinc anys des que donà aquesta paraula a Moisès, mentre Israel feia camí pel desert, i ara ja tinc vuitanta-cinc anys,
11. i encara avui estic tan fort com estava el dia que Moisès em va enviar. La mateixa força tinc ara que llavors, tant per a combatre com per a fer el que sigui.
12. Ara, doncs, dóna’m aquesta mun-tanya que el Senyor em va prometre aquell dia. Perquè tu vas saber aquell dia que els anaquites estaven allà, amb ciutats grans i fortificades. Potser el Senyor estarà amb mi, de manera que jo pugui apropiar-me’n, tal com ell va dir.”
13. Aleshores, Josuè li donà la benedicció i concedí Hebron a Caleb, fill de Jefunnè, com a heretat.
14. Així Hebron esdevingué l’heretat de Caleb, fill de Jefunnè, el quenazita, fins al dia d’avui, perquè va complir fidelment amb el Senyor, Déu d’Israel.
15. Anteriorment el nom d’Hebron era Quiriat-Arbà, perquè fou un home im-portant entre els anaquites. Després el país va descansar de la guerra.

Salms 44:20-26
20. Si haguéssim oblidat el nom del nostre Déu, i estès les mans a déus forasters,
21. ¿és que no se n’hauria adonat Déu, que coneix els secrets del cor?
22. Ja que per tu estem exposats a morir contínuament, som tractats com ovelles per a la matança.
23. Desperta’t! Per què dorms, Senyor? Desvetlla’t, no ens rebutgis per sempre!
24. Per què ens amagues la mirada i oblides la nostra misèria i opres-sió?
25. La nostra ànima està abatuda fins a la pols, i el nostre cos prostrat a terra.
26. Alça’t, vine a auxiliar-nos, i deslliura’ns per la teva bondat!

Proverbis 14:3-3
3. La supèrbia del neci li porta una vara a la boca, però al savi, els llavis li són pro-tecció.

Lluc 11:1-28
1. Una vegada que Jesús pregava en un determinat lloc, en acabar, un dels seus deixebles li va dir: “Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar també als seus deixebles.”
2. Llavors els digué: “Quan pregueu, digueu: Pare, que sigui santificat el teu nom; que vingui el teu Regne.
3. Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia;
4. i perdona’ns les nostres ofenses, perquè nosaltres també perdonem tots els qui ens ofenen, i no deixis que caiguem en la temp-tació.”
5. També els digué: “Suposem que un de vosaltres té un amic, i aquest ve a tro-bar-lo a mitjanit i li diu: ‘Amic deixa’m tres pans,
6. que un amic meu ha vingut de viatge i no tinc res per a donar-li’;
7. i ell, de dins estant, li respon: ‘No m’amoïnis, la porta ja és tancada i els meus nois i jo ja som al llit. No voldràs pas que em llevi per a donar-te’ls?’
8. Us dic que, encara que el fet de ser amic seu no el faci llevar per a donar-los-hi, si més no per la seva importunitat es llevarà a donar-li tot el que necessiti.
9. I jo us dic: Demaneu, i us donaran; busqueu, i trobareu; truqueu, i us obri-ran.
10. Perquè tot aquell qui demana, obté; qui busca, troba; i a qui truca, li obren.
11. Que hi ha algun pare entre vosaltres que, si el fill li demana [pa li doni potser una pedra? O bé, si li demana] un peix, que li donarà una serp en comptes d’un peix?
12. O bé, si demana un ou, que li donarà potser un escorpí?
13. Si, doncs, vosaltres, dolents com sou, sabeu donar coses bones als vostres fills, com més el vostre Pare celestial donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.”
14. Jesús estava expulsant un dimoni d’un home mut, i succeí que tan bon punt el dimoni hagué sortit, el mut es posà a parlar. I la gent n’estava admi-rada.
15. No obstant, alguns digueren: “És pel poder de Beelzebul, príncep dels dimonis, que expulsa els dimonis.”
16. Altres, intentant provar-lo, li exigien un senyal procedent del cel.
17. Però ell, que sabia el que pensaven, els digué: “Tota nació dividida contra si mateixa acaba desolada i s’enfronta casa contra casa.
18. Si, doncs, Satanàs està dividit contra si mateix, com es podrà sostenir el seu domini?, ja que dieu que és per poder de Beelzebul que jo expulso els di-monis.
19. I si jo expulso els dimonis pel poder de Beelzebul, els vostres seguidors, per qui els expulsen? Per això ells mateixos seran els vostres jutges.
20. Però, si és pel poder de Déu que jo expulso els dimonis, és prova que el Regne de Déu és aquí amb vosaltres.
21. Mentre el qui és fort i ben armat vigila la pròpia casa, la propietat està segura.
22. Però si l’ataca un de més fort i el venç, li pren les armes en què confiava i reparteix les seves despulles.
23. Qui no està amb mi, està contra mi, i qui no recull amb mi, escampa.
24. Quan l’esperit immund ha sortit de l’home, vaga pels llocs secs buscant re-pòs i, no trobant-ne, diu: ‘Me’n tornaré a casa meva, d’on he sortit.’
25. Arribat allà, la troba escombrada i endreçada.
26. Llavors pren amb ell set altres espe-rits pitjors que ell, hi entren i s’hi es-tableixen. I l’estat darrer d’aquell home esdevé pitjor que el primer.”
27. Succeí que mentre ell deia aquestes coses, s’alçà la veu d’una dona entre la multitud que li digué: “Feliç el ventre que t’ha portat i els pits que t’han criat.”
28. Però ell replicà: “Més aviat feliços els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen.”