| Josuè 13:1-33 |
| 1. Quan Josuè era vell i carregat d’anys, el Senyor li digué: “Ja t’has fet vell, carregat d’anys i encara queda per conquerir una gran part del país. |
| 2. Aquesta és la terra que queda per con-querir: tota la regió dels filisteus, i tota la dels gueixurites, |
| 3. des del Xihor, davant d’Egipte, fins al límit d’Ecron, al nord, que es considera cananeu, els cinc principats dels filisteus: els de Gaza, d’Asdod, d’Ascaló, de Gat i d’Ecron. Queden també els dels avites, |
| 4. cap al migdia; tota la regió dels ca-naneus, des d’Arà, dels sidonis, fins a Afec i fins a la frontera dels amorreus; |
| 5. la regió de Biblos, i tot el Líban orien-tal, des de Baal-Gad, sota l’Hermon, fins a l’entrada de Lebó-Hamat; |
| 6. i tots els que viuen a la serralada, des del Líban fins a Misrefot-Maim. A tots els sidonis jo els expulsaré davant dels fills d’Israel. Tu ocupa’t només de re-partir el país per sorteig a Israel com a heretat, tal com et vaig manar. |
| 7. Ara, doncs, reparteix aquesta terra com a heretat entre les nou tribus i la mitja tribu de Manassès.” |
| 8. Amb l’altra mitja tribu, ja havien rebut la seva heretat els rubenites i els gadites, aquella que Moisès els havia donat a l’altra banda del Jordà, a l’orient. Així les havia repartit Moisès, servent del Senyor: |
| 9. des d’Aroer, situada sobre la riba del torrent d’Arnon, i la ciutat que és al mig de la vall, tota la plana de Medebà, fins a Dibon, |
| 10. i totes las ciutats de Sehon, rei dels amorreus, que regnava a Heixbon, fins a la frontera dels fills d’Ammon; |
| 11. i Galaad, amb la regió dels gueixu-rites, els maacatites, tota la muntanya de l’Hermon i tot el Basan, fins a Salcà; |
| 12. tots els dominis d’Og, al Basan, aquell que havia regnat a Aixtarot i Edreí, i que era un supervivent dels ra-faïtes, als quals Moisès havia vençut i desposseït. |
| 13. Però els fills d’Israel no van arribar a expulsar els gueixurites i els maacatites, sinó que Gueixur i Maacà habiten encara avui en territori dels fills d’Israel. |
| 14. Només a la tribu de Leví no va donar heretat; les ofrenes al Senyor, Déu d’Is-rael, són la seva heretat, tal com ell els ho havia promès. |
| 15. Moisès havia fet el repartiment de la tribu dels fills de Rubèn segons els seus clans. |
| 16. El seu territori fou des d’Aroer, situat sobre la riba del torrent d’Arnon, i la ciutat que hi ha al mig de la vall, tota la plana fins a Medebà; |
| 17. Heixbon amb totes les ciutats de la plana: Dibon, Bamot-Baal i Betbaal-Meon; |
| 18. Jahas, Quedemot, Mefàat, |
| 19. Quiriataim, Sibmà, Sèret-Aixàhar, en el puig de la vall; |
| 20. Betpeor, amb les vessants del Pisgà, Betaieiximot, |
| 21. amb totes les ciutats de la plana, tot el reialme de Sehon, rei amorreu que havia regnat a Heixbon, aquell que Moisès havia vençut juntament amb els prínceps de Madian, Eví, Rèquem, Sur, Hur i Reba, vassalls de Sehon que habi-taven en aquell país. |
| 22. També, entre les seves víctimes, l’endevinador Balaam, fill de Beor, fou mort per l’espasa. |
| 23. El territori dels fills de Rubèn arri-bava, doncs, fins al Jordà. Aquesta here-tat, amb totes les seves viles i pobles, fou repartida entre tots els clans de la tribu de Rubèn. |
| 24. Moisès també havia repartit un terri-tori a la tribu de Gad, els gadites, entre els seus clans. |
| 25. El seu territori va ser Jazer amb totes las ciutats de Galaad, i la meitat de la terra dels fills d’Ammon, fins a Aroer, davant de Rabà; |
| 26. i des d’Heixbon fins a Ramat-Am-mispè i Betonim; des de Mahanaim fins al terme de Lidebor. |
| 27. I a la vall del Jordà: Betaram, Bet-nimrà, Sucot i Safon, la resta del reialme de Sehon, rei d’Heixbon, el Jordà i el seu territori fins a l’extrem del llac de Genesaret, a l’altra banda del Jordà, cap a l’orient. |
| 28. Aquesta heretat, amb totes les ciutats i els seus pobles, fou repartida entre tots els clans de la tribu de Gad. |
| 29. Moisès també havia repartit un terri-tori a la mitja tribu de Manassès, segons els seus clans. |
| 30. Els seus límits partien de Mahanaim, tot Basan, tot el reialme d’Og, a Basan, i totes les viles de Jaïr, situades al Basan; seixanta poblacions. |
| 31. La meitat de Galaad, Aixtarot i Edreí, ciutats del reialme d’Og, a Basan, va ser per a la meitat dels fills de Maquir, fill de Manassès, segons els seus clans. |
| 32. Aquesta és la repartició que va fer Moisès a les estepes de Moab, a l’altra banda del Jordà, a l’orient de Jericó. |
| 33. Però a la tribu de Leví no li va donar heretat: el Senyor, Déu d’Israel, ell és la seva heretat, tal com els havia promès. |
| Josuè 14:1-15 |
| 1. Aquests són els territoris que els fills d’Israel van rebre com a heretat a la terra de Canaan, que els van donar en possessió el sacerdot Elea-zar i Josuè, fill de Nun, i els caps de les cases paternes de les tribus dels fills d’Israel. |
| 2. Van sortejar la seva heretat, tal com el Senyor havia ordenat per mitjà de Moisès, a les nou tribus i a la mitja tribu de Manassès. |
| 3. Perquè Moisès ja havia donat heretat a les dues tribus i a l’altra mitja tribu de Manassès, a la banda oriental del Jordà. Però als levites no els va donar heretat entre ells. |
| 4. Ells fills de Josep, de fet, formaven dues tribus: la de Manassès i la d’Efraïm; i als levites no els va donar part a la terra, sinó ciutats per a habitar-hi, amb els allotjaments per al bestiar i els seus béns. |
| 5. Tal com ho havia manat el Senyor a Moisès, així ho van fer els fills d’Israel, i quedà repartida la terra. |
| 6. Els fills de Judà van anar a trobar Josuè a Guilgal, i Caleb, fill de Jefunnè, el quenazita, li digué: “Tu saps el que el Senyor va dir a Moisès, home de Déu, referent a mi i referent a tu, a Cadeix-Barnea. |
| 7. Tenia jo quaranta anys quan Moisès, servent del Senyor, m’envià de Cadeix-Barnea a explorar el país, i li vaig portar l’informe segons em deia el meu cor. |
| 8. En canvi, els companys que venien amb mi van desanimar profundament el poble, mentre que jo vaig complir fidelment amb el Senyor, el meu Déu. |
| 9. Aquell dia Moisès va fer aquesta pro-mesa: Tingues per cert que la terra que ha trepitjat el teu peu ha de ser heretat teva i dels teus fills per sempre, perquè has complert fidelment amb el Senyor, el teu Déu. |
| 10. I heus aquí que el Senyor, tal com va prometre, m’ha concedit vida fins ara, aquests quaranta-cinc anys des que donà aquesta paraula a Moisès, mentre Israel feia camí pel desert, i ara ja tinc vuitanta-cinc anys, |
| 11. i encara avui estic tan fort com estava el dia que Moisès em va enviar. La mateixa força tinc ara que llavors, tant per a combatre com per a fer el que sigui. |
| 12. Ara, doncs, dóna’m aquesta mun-tanya que el Senyor em va prometre aquell dia. Perquè tu vas saber aquell dia que els anaquites estaven allà, amb ciutats grans i fortificades. Potser el Senyor estarà amb mi, de manera que jo pugui apropiar-me’n, tal com ell va dir.” |
| 13. Aleshores, Josuè li donà la benedicció i concedí Hebron a Caleb, fill de Jefunnè, com a heretat. |
| 14. Així Hebron esdevingué l’heretat de Caleb, fill de Jefunnè, el quenazita, fins al dia d’avui, perquè va complir fidelment amb el Senyor, Déu d’Israel. |
| 15. Anteriorment el nom d’Hebron era Quiriat-Arbà, perquè fou un home im-portant entre els anaquites. Després el país va descansar de la guerra. |
| Salms 44:20-26 |
| 20. Si haguéssim oblidat el nom del nostre Déu, i estès les mans a déus forasters, |
| 21. ¿és que no se n’hauria adonat Déu, que coneix els secrets del cor? |
| 22. Ja que per tu estem exposats a morir contínuament, som tractats com ovelles per a la matança. |
| 23. Desperta’t! Per què dorms, Senyor? Desvetlla’t, no ens rebutgis per sempre! |
| 24. Per què ens amagues la mirada i oblides la nostra misèria i opres-sió? |
| 25. La nostra ànima està abatuda fins a la pols, i el nostre cos prostrat a terra. |
| 26. Alça’t, vine a auxiliar-nos, i deslliura’ns per la teva bondat! |
| Proverbis 14:3-3 |
| 3. La supèrbia del neci li porta una vara a la boca, però al savi, els llavis li són pro-tecció. |
| Lluc 11:1-28 |
| 1. Una vegada que Jesús pregava en un determinat lloc, en acabar, un dels seus deixebles li va dir: “Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar també als seus deixebles.” |
| 2. Llavors els digué: “Quan pregueu, digueu: Pare, que sigui santificat el teu nom; que vingui el teu Regne. |
| 3. Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia; |
| 4. i perdona’ns les nostres ofenses, perquè nosaltres també perdonem tots els qui ens ofenen, i no deixis que caiguem en la temp-tació.” |
| 5. També els digué: “Suposem que un de vosaltres té un amic, i aquest ve a tro-bar-lo a mitjanit i li diu: ‘Amic deixa’m tres pans, |
| 6. que un amic meu ha vingut de viatge i no tinc res per a donar-li’; |
| 7. i ell, de dins estant, li respon: ‘No m’amoïnis, la porta ja és tancada i els meus nois i jo ja som al llit. No voldràs pas que em llevi per a donar-te’ls?’ |
| 8. Us dic que, encara que el fet de ser amic seu no el faci llevar per a donar-los-hi, si més no per la seva importunitat es llevarà a donar-li tot el que necessiti. |
| 9. I jo us dic: Demaneu, i us donaran; busqueu, i trobareu; truqueu, i us obri-ran. |
| 10. Perquè tot aquell qui demana, obté; qui busca, troba; i a qui truca, li obren. |
| 11. Que hi ha algun pare entre vosaltres que, si el fill li demana [pa li doni potser una pedra? O bé, si li demana] un peix, que li donarà una serp en comptes d’un peix? |
| 12. O bé, si demana un ou, que li donarà potser un escorpí? |
| 13. Si, doncs, vosaltres, dolents com sou, sabeu donar coses bones als vostres fills, com més el vostre Pare celestial donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.” |
| 14. Jesús estava expulsant un dimoni d’un home mut, i succeí que tan bon punt el dimoni hagué sortit, el mut es posà a parlar. I la gent n’estava admi-rada. |
| 15. No obstant, alguns digueren: “És pel poder de Beelzebul, príncep dels dimonis, que expulsa els dimonis.” |
| 16. Altres, intentant provar-lo, li exigien un senyal procedent del cel. |
| 17. Però ell, que sabia el que pensaven, els digué: “Tota nació dividida contra si mateixa acaba desolada i s’enfronta casa contra casa. |
| 18. Si, doncs, Satanàs està dividit contra si mateix, com es podrà sostenir el seu domini?, ja que dieu que és per poder de Beelzebul que jo expulso els di-monis. |
| 19. I si jo expulso els dimonis pel poder de Beelzebul, els vostres seguidors, per qui els expulsen? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. |
| 20. Però, si és pel poder de Déu que jo expulso els dimonis, és prova que el Regne de Déu és aquí amb vosaltres. |
| 21. Mentre el qui és fort i ben armat vigila la pròpia casa, la propietat està segura. |
| 22. Però si l’ataca un de més fort i el venç, li pren les armes en què confiava i reparteix les seves despulles. |
| 23. Qui no està amb mi, està contra mi, i qui no recull amb mi, escampa. |
| 24. Quan l’esperit immund ha sortit de l’home, vaga pels llocs secs buscant re-pòs i, no trobant-ne, diu: ‘Me’n tornaré a casa meva, d’on he sortit.’ |
| 25. Arribat allà, la troba escombrada i endreçada. |
| 26. Llavors pren amb ell set altres espe-rits pitjors que ell, hi entren i s’hi es-tableixen. I l’estat darrer d’aquell home esdevé pitjor que el primer.” |
| 27. Succeí que mentre ell deia aquestes coses, s’alçà la veu d’una dona entre la multitud que li digué: “Feliç el ventre que t’ha portat i els pits que t’han criat.” |
| 28. Però ell replicà: “Més aviat feliços els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen.” |