A A A A A
Bíblia en un any
Març 8

Nombres 13:1-33
1. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
2. “Envia homes a explorar la terra de Canaan que penso donar als fills d’Is-rael. Hi faràs anar un home de cada una de les tribus paternes, tots ells d’entre els principals.”
3. Moisès els hi va enviar des del desert de Paran, per ordre del Senyor. Tots ells eren homes principals d’entre els fills d’Israel.
4. Aquests eren els seus noms: De la tribu de Rubèn, Xammua, fill de Zacur.
5. De la tribu de Simeó, Xafat, fill d’Horí.
6. De la tribu de Judà, Caleb, fill de Jefunnè.
7. De la tribu d’Issacar, Igal, fill de Jossef.
8. De la tribu d’Efraïm, Oixea, fill de Nun.
9. De la tribu de Benjamí, Paltí, fill de Rafú.
10. De la tribu de Zabuló, Gadiel, fill de Sodí.
11. De la tribu de Josep: per Manassès, Gadí, fill de Sussí.
12. De la tribu de Dan, Ammiel, fill de Gemal·lí.
13. De la tribu d’Aser, Setur, fill de Micael.
14. De la tribu de Neftalí, Nahbí, fill de Vofsí.
15. De la tribu de Gad, Gueuel, fill de Maquí.
16. Aquests són els noms dels homes que Moisès va enviar a explorar la terra. Però a Oixea, fill de Nun, Moisès li canvià el nom pel de Josuè.
17. Moisès els envià a explorar la terra de Canaan i els digué: “Pugeu pel Nè-gueb i després remunteu la serralada.
18. Inspeccioneu què tal és el país i el poble que l’habita; si és fort o feble, si són pocs o molts;
19. què tal és la terra on viuen, si és bona o dolenta; com són les ciutats on habi-ten, si són obertes o fortificades;
20. com és la terra, si és fèrtil o pobra, si hi ha arbres o no. Tingueu coratge, i porteu alguns productes de la terra.” Llavors era el temps dels primers raïms.
21. Ells van pujar a explorar el país des del desert de Sin fins a Rehob, a l’entrada de Lebó-Hamat.
22. Van pujar pel Nègueb i van arribar fins a Hebron, on habitaven Ahiman, Xeixai i Talmai, fills d’Anac. (Hebron havia estat edificada set anys abans que Tanis d’Egipte.)
23. Van arribar a la vall d’Eixcol, i d’allí van tallar una sarment amb raïm que l’hagueren de portar en un pal entre dos. També dugueren magranes i figues.
24. Van anomenar aquell lloc la vall d’Eixcol, pel raïm que els fills d’Israel hi van tallar.
25. Al cap de quaranta dies van deixar l’exploració del país;
26. van tornar i van anar a presentar-se davant Moisès, Aaron i tota la congre-gació dels fills d’Israel, en el desert de Paran, a Cadeix. Van donar el seu infor-me a ells i a tota la congregació dels fills d’Israel i els van mostrar els fruits de la terra.
27. I van contar això: “Hem arribat fins al país on ens vas enviar i, certament, regalima llet i mel; mireu els fruits.
28. Però el poble que habita aquella terra és fort, i les poblacions són fortificades i molt grans; fins i tot hi hem vist des-cendents d’Anac.
29. Amalec habita a la regió del Nègueb; els hitites, els jebuseus i els amorreus ocupen la serralada; i el cananeu habita tot al llarg de la mar, fins a la ribera del Jordà.”
30. Llavors Caleb va calmar el poble enfrontat amb Moisès, i digué: “Pugem i conquerim el país, perquè no hi ha dubte que el podem vèncer.”
31. Però els homes que hi havien pujat amb ell van replicar: “No podem pujar contra aquesta gent, perquè són més forts que nosaltres.”
32. I van començar a escampar rumors falsos entre els fills d’Israel, sobre aquella terra que havien explorat, i deien: “La terra per on hem passat durant l’exploració és una terra que engoleix els seus propis habitants, i tota la gent que hem vist allà són homes molt alts.
33. Hem pogut veure els descendents d’Anac, la raça dels gegants. Nosaltres ens vèiem com llagostes al seu costat, i així ens miraven ells.”

Nombres 14:1-45
1. Llavors tota la congregació va alçar la veu cridant, i el poble es va passar tota la nit plorant.
2. I els fills d’Israel es van posar a murmurar contra Moisès i Aaron; i tota la congregació els deia: “Tant de bo que haguéssim mort a la terra d’Egipte o que moríssim ara en aquest desert!
3. Per què el Senyor ens ha dut en aquesta terra a fer que caiguéssim a tall d’espasa, que les nostres dones i els nostres fills caiguin en captiveri? No seria millor tornar a l’Egipte?”
4. I van començar a dir-se entre ells: “Busquem algú que ens guiï i tornem a l’Egipte!”
5. Moisès i Aaron es prostraren de cara a terra davant tota l’assemblea de la congregació israelita.
6. Però Josuè, el fill de Nun, i Caleb, fill de Jefunnè, del grup que havia explorat el país, es van esquinçar els vestits;
7. i van parlar així a tota la congregació dels fills d’Israel: “La terra per on hem passat per explorar-la és una terra excel·lent.
8. Si el Senyor es complau en nosaltres, ens portarà fins en aquella terra i ens la donarà; una terra que regalima llet i mel.
9. Per tant, no us rebel·leu contra el Senyor ni tingueu por de la gent del país, perquè ens els menjarem com el pa. La seva protecció s’ha allunyat d’ells, i en canvi, el Senyor està a favor nostre; no els tingueu por.”
10. Però la congregació en pes amena-çava d’apedregar-los. Llavors la glòria del Senyor aparegué sobre el Tabernacle de Reunió a tots els fills d’Israel,
11. i el Senyor digué a Moisès: “Fins quan em menysprearà aquest poble? Fins quan desconfiaran de mi, malgrat tots els prodigis que he fet enmig d’ells?
12. Li enviaré la plaga i el destruiré, i a tu et convertiré en un gran poble més poderós que no pas ell.”
13. Però Moisès respongué al Senyor: “Llavors els egipcis, d’entre els quals vas fer sortir aquest poble amb el teu poder, ho sabran,
14. i ho contaran als habitants d’aquesta terra, que són sabedors que tu, Senyor, estàs enmig d’aquest poble, i que tu, Senyor, li apareixes cara a cara, que el teu núvol reposa damunt seu, i que vas al seu davant en una columna de núvol, de dia, i en una columna de foc, de nit.
15. Si, doncs, fas morir aquest poble com un sol home, les nacions a les quals ha arribat la teva fama en parlaran i diran:
16. ‘Com que el Senyor no era prou po-derós per a introduir aquest poble a la terra que els havia promès sota jurament, ha preferit destruir-los al desert.’
17. Ara, doncs, et suplico que el poder del meu Senyor es mostri grandiós, tal com vas prometre i vas dir:
18. El Senyor és lent per a la ira i gran en misericòrdia; perdona el pecat i la rebel·lia, però no els deixa impunes, sinó que castiga la iniquitat dels pares sobre els fills fins a la tercera i quarta generació.
19. Et prego que perdonis la iniquitat d’aquest poble segons la grandesa de la teva bondat i amb la mateixa indulgèn-cia que has tingut fins ara amb aquest poble, des d’Egipte fins aquí.”
20. I el Senyor respongué: “Els perdono, tal com em demanes,
21. però tant cert com que jo visc i que de la glòria del Senyor n’és plena tota la terra,
22. cap d’aquells homes que han vist la meva glòria i els prodigis que he fet a l’Egipte i al desert, i que m’han temptat ja, amb aquesta, deu vegades, i no m’han volgut escoltar,
23. no veuran la terra que vaig prometre sota jurament als seus pares, ni cap dels qui m’han tractat amb menyspreu no la veurà.
24. Però el meu servent Caleb, ja que l’ha animat un altre esperit i m’ha obeït fidelment, jo el faré entrar a la terra on ell va anar, i la seva descendència la posseirà.
25. Ara bé, ja que els amalequites i els cananeus ocupen la vall, demà canvia-reu el rumb cap al desert, camí del Mar Roig.”
26. El Senyor va parlar a Moisès i a Aaron, i els digué:
27. “Fins quan hauré de suportar aquesta congregació perversa que murmura con-tra mi? He sentit les murmuracions que els fills d’Israel diuen en contra meu.
28. Digues-los: Com jo visc, diu el Senyor, que tal com us he sentit dir així us faré.
29. Per haver murmurat contra mi, en aquest desert cauran els vostres cadà-vers; i de tots vosaltres, els allistats, el total dels comptats en el vostre cens, de l’edat de vint anys en amunt, que heu murmurat contra mi,
30. ni un de vosaltres no entrarà a la terra que vaig jurar d’establir-vos, llevat de Caleb, fill de Jefunnè, i Josuè, fill de Nun.
31. En canvi, la vostra mainada, els qui vosaltres havíeu dit que caurien en cap-tiveri, aquests els hi establiré, i ells coneixeran la terra que vosaltres heu rebutjat amb menyspreu.
32. Els vostres cossos cauran en aquest desert,
33. i els vostres fills seran nòmades del desert durant quaranta anys, i carrega-ran les vostres iniquitats fins a consu-mir-se l’últim de vosaltres al desert.
34. Tants com van ser els dies que vau explorar la terra, quaranta dies, tants anys, quaranta anys, carregareu amb les vostres iniquitats, a raó d’un any per cada dia. Així sabreu què costa oposar-se a mi.
35. Jo, el Senyor, ho asseguro: Això és el que faré amb tota aquesta congrega-ció perversa que s’ha alçat contra mi. S’aniran consumint en aquest desert, i aquí moriran.”
36. I els homes que Moisès havia enviat a explorar el país, i que a la tornada van incitar tota la congregació a murmurar contra ell, parlant malament d’aquell país,
37. aquells homes que havien escampat falsos rumors, van morir de sobte da-vant del Senyor.
38. Però, Josuè, fill de Nun, i Caleb, fill de Jefunnè, van sobreviure d’entre els homes que havien anat a explorar la terra.
39. Quan Moisès va comunicar totes aquestes paraules als fills d’Israel, el poble caigué en una gran aflicció,
40. i llevant-se de bon matí, van pujar al cim de la muntanya tot dient: “Estem disposats a pujar al lloc del qual ha parlat el Senyor, perquè hem pecat.”
41. Però Moisès els digué: “Per què desobeïu així les ordres del Senyor? Això no us pot anar pas bé.
42. No hi aneu, que el Senyor no és enmig vostre: no fos cas que fóssiu des-trossats davant dels vostres enemics.
43. Els amalequites i els cananeus són allà davant vostre i caureu sota l’espasa, perquè, després d’haver-vos desviat del Senyor, el Senyor no estarà amb vosaltres.”
44. Tot i així, ells es van obstinar a pujar al cim de la serralada, però l’arca del pacte i Moisès no es van moure del campament.
45. Els amalequites i els cananeus que ocupaven aquella serralada van baixar, els van derrotar i els van seguir atacant fins a Hormà.

Salms 31:19-24
19. Que n’és, de gran, la teva benig-nitat, que reserves per als qui et veneren! La concedeixes als qui confien en tu, a la vista de tots els humans.
20. Emparats per la teva presència, contra les conspiracions dels homes, els encobreixes sota la tenda contra l’atac de les llengües insidioses.
21. Beneït sigui el Senyor, que amb el seu amor ha fet coses grans per a mi, com si estigués en ciutat fortificada.
22. I jo que, ofuscat, havia dit: “Estic exclòs de la teva presència.” Però has escoltat la meva súplica, quan jo clamava a tu.
23. Estimeu el Senyor, tots els seus de-vots! El Senyor guarda els fidels, però paga amb escreix els qui obren amb orgull.
24. Sigueu valents, tingueu coratge, tots els qui espereu en el Senyor!

Proverbis 11:15-15
15. Qui surt fiador d’un desconegut es busca el mal, qui no vol comprometre’s viurà tranquil.

Marc 10:32-52
32. Anaven pel camí de pujada a Jerusalem i Jesús anava al davant, i la gent estava impressionada i els seus segui-dors tenien por. Ell prengué a part, altre cop, els Dotze, i començà a dir-los el que li havia de succeir:
33. “Mireu, ara pugem a Jerusalem i el Fill de l’Home serà lliurat als grans sacerdots i als mestres de la Llei; el condemnaran a mort i el lliuraran als pagans,
34. i es burlaran d’ell, l’escopiran, l’as-sotaran i el mataran, però al cap de tres dies ressuscitarà.”
35. Llavors se li acosten Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, i li diuen: “Mestre, voldríem que ens fessis el que et demanarem.”
36. Ell els preguntà: “Què voleu que us faci?”
37. Ells li digueren: “Concedeix-nos que a la teva glòria ens asseguem l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra.”
38. Jesús els digué: “No sabeu pas el que demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo bec, o ser batejats amb el baptisme amb què jo sóc batejat?”
39. Ells li digueren: “Sí que podem.” Jesús els digué: “La copa que jo bec, la beureu, i amb el baptisme amb què sóc batejat sereu batejats;
40. però això de seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho he de concedir; és per als qui ja està reservat.”
41. Quan els altres deu ho van sentir, es van enfurismar contra Jaume i Joan.
42. Jesús els reuní i els digué: “Ja sabeu que els qui figuren com a dirigents de les nacions se’n fan els amos, i els seus magnats les sotmeten al seu poder.
43. No ha de ser pas així entre vosaltres, al contrari: el qui pretengui ser important entre vosaltres, ha de ser el vostre servidor,
44. i el qui de vosaltres vulgui ser el primer, que sigui esclau de tots.
45. Perquè tampoc el Fill de l’Home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per a molts.”
46. Van arribar a Jericó, i quan en sortia amb els seus deixebles, seguit d’una gran multitud, Bartimeu, el fill de Timeu, un captaire cec que seia a la vora del camí,
47. en sentir dir que era Jesús el Natzarè, es posà a cridar dient: “Fill de David, Jesús, apiada’t de mi!”
48. Molts el renyaven per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: “Fill de David, apiada’t de mi!”
49. Jesús s’aturà i digué: “Crideu-lo.” Van cridar el cec dient-li: “Au, alça’t, que et crida.”
50. Ell, llençant el seu mantell, s’aixecà d’una revolada i anà cap a Jesús.
51. Jesús li va preguntar: “Què vols que faci per tu?” El cec li diu: “Mestre, fes que hi torni a veure.”
52. Jesús li digué: “Vés, la teva fe t’ha salvat.” I a l’instant hi va veure, i el seguia pel camí.