A A A A A
Bíblia en un any
Març 31

Deuteronomi 23:1-25
1. “Qui pateixi trituració o ampu-tació de les parts virils no podrà ser admès a la congregació del Senyor.
2. El bastard no serà admès a la congre-gació del Senyor; ni a la seva desena generació no podrà ser admès a la congregació del Senyor.
3. No serà admès l’ammonita ni el moa-bita a la congregació del Senyor; ni a la seva desena generació no podrà ser ad-mès a la congregació del Senyor, ni mai,
4. perquè no us van venir a rebre amb pa i aigua quan éreu de camí a la sortida d’Egipte, i perquè van llogar Balaam, el fill de Beor, a Petor, a Mesopotàmia, a fi que et maleís.
5. Però el Senyor, el teu Déu, no va voler escoltar Balaam, i el Senyor, el teu Déu, va convertir aquella maledicció en benedicció, perquè el Senyor, el teu Déu, t’estimava.
6. No procurareu, doncs, mai de la vida, la seva prosperitat ni el seu benestar.
7. No odiaràs l’edomita, perquè és parent teu. No odiaràs l’egipci, perquè vas ser un exiliat a la seva terra.
8. Els fills que neixin d’ells, a la tercera generació podran entrar a la congrega-ció del Senyor.
9. Quan surtis de campanya contra els teus enemics, et guardaràs de tot acte indecent.
10. Si entre els teus hi ha un home que no està net d’impuresa nocturna, sortirà fora del campament i no tornarà a entrar-hi.
11. Al caient de la tarda, es rentarà amb aigua, i a la posta del sol podrà entrar al campament.
12. Tindràs un lloc apartat fora del cam-pament, on podràs sortir.
13. Entre el teu equipatge portaràs una estaca i, quan vagis a fora per les teves necessitats, faràs un clot amb ella, i en acabar, taparàs el teu excrement,
14. perquè el Senyor, el teu Déu, recorre el teu campament per protegir-te i posar a les teves mans els teus enemics; per això, el teu campament ha de ser sagrat, no fos cas que ell hi veiés alguna cosa indecent i es retirés de tu.
15. No tornaràs al seu amo l’esclau que vingui a tu fugint del seu senyor.
16. Viurà amb tu, enmig teu, al lloc que ell vulgui, en qualsevol de les teves ciu-tats que li vagi bé; no l’explotaràs.
17. Que no hi hagi prostitutes sagrades entre les filles d’Israel, ni prostituïts sagrats entre els fills d’Israel.
18. No portaràs a la casa del Senyor, el teu Déu, el salari de prostituta ni la paga d’un gos, d’un sodomita, en concepte d’ofrena, perquè tant l’una com l’altre són abominació al Senyor, el teu Déu.
19. No exigiràs del teu germà interès pel diner, ni pels queviures, ni per cap cosa de les que s’acostumen a exigir interès.
20. D’un foraster podràs exigir-ne, però no n’exigiràs del teu germà; així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot allò que emprenguis a la terra on vas per prendre’n possessió.
21. Quan hagis fet un vot al Senyor, el teu Déu, no triguis a pagar-lo; perquè el Senyor, el teu Déu, te’l reclamarà sens falta i hauràs caigut en pecat.
22. Però si t’estàs de fer un vot, no caus en pecat.
23. Allò que ha sortit dels teus llavis ho mantindràs, i compliràs l’ofrena voluntària que has promès al Senyor, el teu Déu, amb la teva pròpia boca.
24. Si entres a la vinya del teu proïsme, podràs menjar tots els raïms que vulguis, fins a atipar-te’n, però en el teu cistell, no n’hi posaràs.
25. Si entres al sembrat del teu proïsme, podràs arrencar espigues amb la mà; però no passaràs la falç al sembrat del teu proïsme.

Deuteronomi 24:1-22
1. “Quan un home prengui mu-ller, si un cop casats resulta que ella no troba gràcia als seus ulls, perquè ell li ha trobat alguna cosa indecent, li escriurà un certificat de divorci, que li posarà a les mans, i l’acomiadarà de casa seva.
2. Si ella marxa de casa d’ell i va i es casa amb un altre home,
3. i aquest segon marit l’avorreix i li escriu un certificat de divorci i l’hi posa les mans, acomiadant-la de casa seva (o també en cas que hagi mort el segon marit que la ve prendre per muller),
4. el primer marit que la va acomiadar no podrà tornar-la a prendre per esposa, després que ella s’ha deshonrat, perquè això és una abominació per al Senyor; i no has de corrompre la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna en herència.
5. Si un home és casat de poc, no sortirà al combat ni se li encarregarà cap res-ponsabilitat; en quedarà exempt a casa seva durant un any, perquè faci feliç la dona que ha pres.
6. No s’ha de prendre en penyora el molí ni la mola, sigui la de sota o la de sobre, perquè això és com prendre en penyora la mateixa vida.
7. Si es troba algú que hagi segrestat algun dels seus germans, entre els fills d’Israel, i el tracta com esclau o el ven, el tal lladre haurà de morir; així extir-paràs el mal d’enmig teu.
8. En els casos de nafra leprosa, procura complir fidelment totes les instruccions dels sacerdots levites; tal com els he manat, així heu de complir-ho.
9. Recorda’t del que va fer el Senyor, el teu Déu, a Maria, pel camí, quan vau sortir d’Egipte.
10. Quan facis un préstec de qualsevol cosa al teu proïsme, no entris a casa seva per prendre’n penyora.
11. Et quedaràs a fora mentre l’home a qui has fet el préstec et treu a fora la penyora.
12. I si l’home fos pobre, no aniràs a dormir amb la seva penyora;
13. sens falta la hi tornaràs a la posta del sol, a fi que pugui jeure amb el seu mantell i et beneeixi, i de part teva serà un acte noble davant el Senyor, el teu Déu.
14. No explotaràs el jornaler pobre i desvalgut, tant si és dels teus germans com si és dels forasters que viuen al teu país, dins la teva ciutat.
15. El mateix dia li pagaràs el jornal, abans no es pongui el sol damunt seu, perquè ell és pobre i el necessita per a viure; no sigui que clami contra tu al Senyor i tu esdevinguis culpable.
16. No han de morir els pares pels fills, ni han de morir els fills pels pares, sinó que cadascú morirà pel seu propi pecat.
17. No torçaràs el dret del foraster o de l’orfe, ni prendràs en penyora la roba de la viuda.
18. Recordaràs que tu vas ser esclau a Egipte i que el Senyor, el teu Déu, et va rescatar d’allí; per tant, et mano que compleixis això.
19. Quan seguis els sembrats del teu camp, si oblides alguna garba al camp, no tornaràs enrere per recollir-la; serà per al foraster, per a l’orfe i per a la viuda; així et beneirà el Senyor, el teu Déu, en tot allò que emprenguis.
20. Quan batollis les teves oliveres, no resseguiràs després les branques; el que hi quedi serà per al foraster, l’orfe i la viuda,
21. Quan veremis la teva vinya, no ani-ràs després a esgotimar; el que hi quedi serà per al foraster, l’orfe i la viuda.
22. Recorda que vas ser esclau a la terra d’Egipte; per tant, et mano que complei-xis això.

Salms 39:1-6
1. (Del mestre de cant. Tonada d’“Iditun”. Salm de David.) M’havia proposat: “Vigilaré la meva conducta per no pecar amb la llengua; retindré els llavis amb una mor-dassa mentre el malvat estigui present.”
2. He restat mut, en complet silenci, he callat completament, però el meu dolor s’exacerbava.
3. Se m’inflamava el cor dins el pit; amb les meves reflexions s’ha en-cès un foc i, llavors, la meva llengua exclamà:
4. “Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi, i quina serà la durada dels meus dies, a fi que m’adoni de quant efímer sóc.”
5. Els meus dies es poden comptar per pams, i la meva vida és com no-res davant teu. L’home és ben bé com un sospir. (Pausa)
6. Talment com una irrealitat passa l’home, s’afanya ben inútilment; amuntega, i no sap qui recollirà.

Proverbis 13:1-3
1. El fill savi aprecia la correcció del pare, però el petulant no escolta la re-prensió.
2. Cadascú es nodreix del fruit de la pròpia boca, però els pèrfids només tenen fam de violència.
3. Qui vigila la seva boca guarda la vida; qui obre massa els llavis es perdrà.

Lluc 5:17-39
17. Un dia que ell estava ensenyant, hi havia també allí asseguts uns fariseus i uns mestres de la Llei vinguts de tots els pobles de la Galilea, de la Judea i de Jerusalem; i un poder del Senyor el mo-via a guarir.
18. Amb això que uns homes que duien una llitera amb un paralític intentaven d’introduir-lo per posar-lo davant d’ell,
19. i no trobant la manera de fer-ho a causa de la gentada, van pujar al terrat, i separant les rajoles el van baixar amb la llitera al mig, davant Jesús.
20. Ell, veient la seva fe, digué: “Home, et són perdonats els teus pecats.”
21. Els mestres de la Llei i els fariseus van començar a rondinar i deien: “Qui és aquest que diu blasfèmies? Qui pot perdonar pecats, sinó únicament Déu?”
22. Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els respongué: “Què pen-seu dins vostre?
23. Què és més fàcil, dir: Et són perdo-nats els pecats, o bé dir: Aixeca’t i posa’t a caminar?
24. Doncs ara sabreu que el Fill de l’Home té autoritat a la terra de perdonar els pecats.” Llavors digué al paralític: “T’ho mano, alça’t, carrega’t la llitera i vés-te’n a casa.”
25. A l’instant s’alçà davant de tots, prengué la llitera on jeia i se’n va anar a casa seva lloant Déu.
26. Tots es van quedar atònits, i donaven gràcies a Déu, plens de reverència, i deien: “Avui hem vist coses merave-lloses.”
27. Després d’això, va sortir i es fixà en un recaptador que es deia Leví, assegut a la taula dels tributs, i li va dir: “Segueix-me.”
28. Ell ho deixà tot, s’aixecà i el va seguir.
29. Després Leví va preparar un gran convit a casa seva, i a taula amb ells s’hi trobaven un bon grup de recaptadors i moltes altres persones.
30. Els fariseus i el seu grup de mestres de la Llei rondinaven i deien als deixebles: “Com és que mengeu i beveu amb els recaptadors i els pecadors?”
31. Jesús els va respondre: “No són pas els qui estan bons els qui tenen neces-sitat de metge, sinó els malalts.
32. No he vingut a cridar justos, sinó pecadors perquè es penedeixin.”
33. Aleshores ells li digueren: “Els dei-xebles de Joan dejunen sovint i fan pregàries, com també els dels fariseus; en canvi, els teus mengen i beuen.”
34. Jesús els digué: “¿És que voldríeu fer dejunar els convidats a les noces mentre el nuvi és amb ells?
35. Prou vindrà un dia que el nuvi els serà pres, llavors aquells dies dejuna-ran.”
36. I els deia també una paràbola: “Ningú no esquinça un tros de mantell nou per apedaçar-ne un de vell: malmetria el nou, i el pedaç del nou no s’adiria amb el vell.
37. Tampoc ningú no aboca vi novell en bots vells: el vi novell rebentaria els bots i es vessaria, i es perdrien el bots.
38. El vi novell cal abocar-lo en bots nous.
39. I ningú que hagi begut vi vell no voldrà beure després vi novell, perquè diu: El vell és millor.”