A A A A A
Bíblia en un any
Març 30

Deuteronomi 21:1-23
1. “Si a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió, hi fos trobada estesa al camp una persona morta, sense que se sàpiga qui l’ha as-sassinada,
2. els teus ancians i els teus jutges sor-tiran a amidar la distància entre la víctima i les poblacions de l’entorn,
3. i determinaran quina és la població més propera al cadàver. Després els an-cians d’aquella població prendran una vedella amb la qual encara no s’hagi treballat, que no hagi portat el jou,
4. i la baixaran a un torrent d’aigua permanent, on no es cultiva ni es sembra, i allà, al torrent, la desnucaran.
5. Després vindran els sacerdots, fills de Leví, que són els que el Senyor, el teu Déu, ha escollit per a ministrar davant d’ell i per a beneir en el nom del Senyor, i de la sentència dels quals depèn tot litigi i tot dany físic,
6. i tots els ancians d’aquella població més propera a la víctima es rentaran les mans sobre la vedella que fou desnu-cada al torrent,
7. i declararan: les nostres mans no han vessat aquesta sang i els nostres ulls no han vist res.
8. Perdona, Senyor, el teu poble Israel, que has rescatat, i no imputis la sang innocent al teu poble Israel. Així serà perdonada aquella sang
9. i netejaràs d’enmig teu la sang innocent, complint el que és recte als ulls del Senyor.
10. Quan vagis a la guerra contra els teus enemics, i el Senyor, el teu Déu, te’ls posi a les mans, i facis presoners,
11. si veus entre els presoners alguna dona bonica i t’enamores d’ella i vols prendre-la per muller,
12. la introduiràs a casa teva; ella es raparà el cap i es tallarà les ungles,
13. es traurà del damunt el vestit que porta de la seva captivitat i es quedarà a casa teva guardant el dol pel seu pare i per la seva mare durant un mes; després podràs unir-te amb ella i seràs el seu marit i ella serà la teva muller.
14. En cas que després resulti que no et plau, la deixaràs lliure d’anar on vulgui; de cap manera no la vendràs per diners ni la convertiràs en esclava, perquè l’has humiliat.
15. Si un home té dues dones, l’una estimada i l’altra no, i ambdues li han donat fills, si resulta que el fill primo-gènit és de la no estimada,
16. quan arribi el dia de repartir entre els seus fills l’heretat que té, no podrà concedir el dret de primogenitura al fill de la que estima en perjudici del fill de l’altra, que és el primogènit,
17. sinó que reconeixerà el primogènit, fill de la no estimada, concedint-li doble porció de tot allò que posseeixi; perquè essent el primer fruit de la seva vigoria és d’ell el dret de primogenitura.
18. Si un home té un fill desobedient i rebel, que no vol escoltar la veu del seu pare o la veu de la seva mare, i que encara que el reprenguin no els vol obeir,
19. el seu pare i la seva mare l’agafaran i el presentaran als ancians de la ciutat, a la porta d’aquell lloc,
20. i diran als ancians de la seva ciutat: Aquest fill nostre es desobedient i rebel; no escolta la nostra reprensió, és un perdut i un embriac.
21. Aleshores, tots el homes de la seva ciutat l’apedregaran fins que mori. Així extirparàs el mal d’enmig teu; i tot Israel ho sabrà i temerà.
22. Si un home s’ha fet culpable de sen-tència de mort i ha estat executat, i l’has penjat en un arbre,
23. el seu cadàver no passarà la nit a l’arbre; l’enterraràs sens falta aquell mateix dia, perquè el penjat és un maleït de Déu, i no has de contaminar la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna en herència.

Deuteronomi 22:1-30
1. “Si veiessis extraviat el bou o l’ovella del teu germà, no te’n desinteressaràs, sinó que els tornaràs sens falta al teu germà.
2. I si el teu germà no és veí teu, o no el coneixes, els recolliràs a casa teva i els tindràs guardats fins que el teu germà els busqui, i llavors els tornaràs.
3. El mateix has de fer amb el seu ase, amb el seu mantell i amb qualsevol cosa que el teu germà hagi perdut i que tu l’hagis trobada; no pots despreocupar-te’n.
4. Si veiessis l’ase o el bou del teu germà caiguts en el camí, no te’n desinteressis, ajuda’l a aixecar-los.
5. Que la dona no porti vestits d’home i que l’home no porti vestits de dona, perquè tot aquell que fa això és abominable al Senyor, el teu Déu.
6. Si trobes en el camí un niu d’ocells, damunt d’un arbre o a terra, amb els pollets o els ous i amb la mare ajocada damunt els pollets o els ous, no agafaràs la mare juntament amb les cries;
7. hauràs de deixar anar la mare, però podràs quedar-te amb les cries, a fi que et vagi bé i allarguis els teus dies.
8. Quan edifiquis una casa nova, posaràs un ampit al teu terrat, a fi d’evitar una responsabilitat de sang a la teva casa, si algú queia d’allí.
9. No sembraràs la teva vinya amb diferents classes de llavor, a fi de no con-taminar la collita de la llavor sembrada i el fruit de la vinya.
10. No llauraràs amb un bou i un ase junts.
11. No et vestiràs amb roba teixida de llana i lli barrejats.
12. Et faràs borles als quatre angles del mantell amb què et cobreixes.
13. Si un home pren muller i després d’haver-s’hi ajuntat l’avorreix,
14. l’acusa de fets escandalosos i la di-fama dient: M’he casat amb aquesta do-na i quan m’he unit a ella no li he trobat els signes de virginitat;
15. el pare i la mare de la noia prendran els signes de virginitat de la noia i els trauran davant dels ancians de la ciutat, al portal.
16. El pare de la noia dirà als ancians: He donat la filla per muller a aquest home, però ell l’ha avorrida,
17. i ara malparla de fets vergonyosos, dient que no ha trobat signes de virgini-tat a la meva filla; però heus aquí els signes que és verge la meva filla. Tot seguit desplegaran el llençol davant els ancians de la ciutat.
18. Llavors els ancians d’aquella ciutat agafaran aquell home i el castigaran,
19. i li imposaran una multa de cent ci-cles de plata, que donaran al pare de la noia, per haver escampat mala fama contra una verge d’Israel. Ella continua-rà essent la seva muller, i ell no podrà repudiar-la mai de la vida.
20. Però si resultés veritat aquella acusa-ció de manca de virginitat de la noia,
21. trauran la noia a l’entrada de la casa del seu pare, i els homes de la ciutat l’apedregaran fins que mori, perquè ha comès una infàmia a Israel prostituint-se quan era a casa del seu pare. Així extirparàs el mal d’enmig teu.
22. Si un home fos sorprès jaient amb una dona casada, tots dos han de morir igualment, l’home que jeia amb la dona i la dona mateixa. Així exterminaràs el mal d’enmig d’Israel.
23. Si una noia verge és promesa a un home i un altre home la troba a la ciutat i jeu amb ella,
24. treureu tot dos a la porta d’aquella ciutat i els apedregareu fins que morin: la noia perquè no cridava auxili a la ciutat, i l’home per haver infamat la dona del seu proïsme. Així exterminaràs el mal d’enmig teu.
25. Però si l’home troba la noia promesa al camp i, violentant-la, jeu amb ella, llavors només morirà l’home que ha jagut amb ella,
26. mentre que a la noia no li faràs res: la noia no ha comès cap pecat digne de mort, perquè aquest cas és com quan algú es llança contra el seu proïsme i el mata;
27. perquè ha estat atrapada al camp i encara que la noia promesa cridava auxili no hi havia ningú per a salvar-la.
28. Si un home troba una noia verge que no està promesa, l’agafa i jeu amb ella, i són descoberts,
29. l’home que ha jagut amb ella donarà al pare de la noia cinquanta cicles de plata, i ella esdevindrà la seva muller, per haver-la humiliat, i no podrà repudiar-la mai de la vida.
30. Que ningú no prengui la dona del seu pare, ni profani el llit patern.

Salms 38:9-22
9. Senyor, els meus afanys són davant teu, i el meu neguit no t’és pas desco-negut.
10. El cor em palpita, m’abandonen les forces, i fins la llum dels meus ulls ja s’a-paga.
11. Amics i companys s’allunyen del meu flagell, i els meus parents es mantenen a distància.
12. Els qui busquen la meva vida em posen paranys, els qui desitgen el meu mal propa-guen insídies, contínuament ordeixen traïcions.
13. Però jo em faig el sord, com si no hi sentís, em faig el mut i no obro la boca.
14. Faig el posat d’un home que no hi sent i que no pot replicar res.
15. Senyor, jo tinc en tu la meva espe-rança; tu respondràs, Senyor, Déu meu.
16. Perquè temo que es burlaran de mi, i s’encoratjaran si el peu em rellisca.
17. Que ja em sento a punt de caure, i el dolor no em deixa ni un moment.
18. Sí, reconec la meva culpa, i em turmenta el meu pecat.
19. Els enemics són plens de vida, plens de força, i augmenten els qui injustament m’avorreixen.
20. Els qui em tornen mal per bé em van en contra perquè busco fer el bé.
21. No m’abandonis, Senyor; Déu meu, no t’allunyis de mi!
22. Afanya’t a auxiliar-me, Senyor, salvador meu!

Proverbis 12:26-28
26. El just és capdavanter del proïsme; el camí dels dolents els extravia.
27. L’indolent no arribarà mai a rostir la caça; la diligència és la millor fortuna de l’home.
28. A la senda de la justícia hi ha la vida, però el camí tortuós porta a la mort.

Lluc 5:1-16
1. En certa ocasió que la gent s’aglo-merava damunt d’ell per escoltar la paraula de Déu, i ell es trobava a la riba del llac de Genesaret,
2. veié dues barques aturades a la riba del llac; els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes.
3. Pujà en una de les barques, la que era de Simó, i li demanà que l’enretirés una mica de terra i, assegut, instruïa les multituds de la barca estant.
4. Quan acabà de parlar digué a Simó: “Tira endins i caleu les xarxes per pescar.”
5. Simó li fa: “Mestre, tota la nit hi hem estat bregant i no hem agafat res; però ja que tu ho dius, calaré les xarxes.”
6. Tan bon punt ho hagueren fet, van agafar una quantitat de peixos tan gran que les xarxes se’ls esquinçaven.
7. Llavors feren senyals als companys de l’altra barca que vinguessis a ajudar-los; ells hi anaren i van omplir les dues bar-ques, tant que perillaven d’enfonsar-se.
8. En veure-ho, Simó Pere es llançà als genolls de Jesús dient: “Aparta’t de mi, Senyor, que sóc un home pecador.”
9. I és que l’estupor s’havia apoderat d’ell i de tots els qui l’acompanyaven, per la pesca que havien fet.
10. El mateix succeí a Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús digué a Simó: “No tinguis por, des d’ara seràs pescador d’homes.”
11. Ells, retornades les barques a terra, ho van deixar tot i el van seguir.
12. Una vegada, Jesús es trobava en una població on hi havia un home cobert de lepra. Aquest, en veure Jesús, es prosternà fins a terra i li pregava: “Senyor, si vols pots netejar-me.”
13. Jesús va estendre la mà, el tocà i li digué: “Ho vull, queda net”; i a l’instant li desaparegué la lepra.
14. Llavors li manà: “No ho diguis a ningú, sinó vés a presentar-te al sacer-dot i ofereix per la teva purificació el que Moisès va ordenar, perquè en tinguin constatació.”
15. La seva anomenada s’estenia cada vegada més, i s’aplegava molta gent per sen-tir-lo i per fer-se guarir les seves malalties;
16. però ell es retirava als llocs solitaris per dedicar-se a la pregària.