| Deuteronomi 13:1-18 |
| 1. “Si enmig teu apareix un pro-feta o un visionari que t’anun-cia un senyal o un prodigi, |
| 2. i es compleix el senyal o el prodigi que t’ha anunciat, i et diu: Anem a servir uns altres déus que mai no has conegut, i donem-los culte, |
| 3. no facis cas del que diu aquest profeta o aquest visionari; el Senyor, el vostre Déu, us vol provar per saber si estimeu el Senyor, el vostre Déu, amb tot el vostre cor i amb tota la vostra ànima. |
| 4. És al Senyor, el vostre Déu, que heu de seguir, i és a ell que heu de reveren-ciar, són els seus manaments que heu de guardar, és la seva veu que heu d’es-coltar, és a ell que heu de servir i és a ell que heu de ser fidels. |
| 5. I aquell profeta o aquell visionari ha de ser mort, perquè, contra el Senyor, el vostre Déu, que us ha tret d’Egipte i us ha rescatat de la casa d’esclavatge, ha predicat l’apostasia per desviar-te del camí que el Senyor, el teu Déu, ha manat que segueixis. Així extirparàs el mal d’enmig teu. |
| 6. Si el teu germà, fill de la teva mare, o el teu fill o la teva filla, o la muller que conviu amb tu o el teu amic de l’ànima, t’incita en secret i et diu: Anem a servir uns altres déus que tu no co-neixes, ni tampoc els teus pares, |
| 7. els déus dels pobles que tens al voltant, tant els que tens a prop com els que tens lluny, de l’un cap a l’altre de la terra, |
| 8. no t’hi avinguis ni l’escoltis; no te’l miris amb tolerància, no el compadeixis ni l’encobreixis, |
| 9. sinó que l’hauràs de matar irremis-siblement; la teva mà serà la primera d’alçar-se contra ell per matar-lo, i des-prés la mà de tot el poble. |
| 10. L’apedregaràs fins que mori, per haver intentat apartar-te del Senyor, el teu Déu, que t’ha tret de la terra d’Egip-te, de la casa d’esclavatge. |
| 11. Així tot Israel ho sabrà i temerà, i no tornarà mai més a fer una maldat com aquesta enmig teu. |
| 12. Si sents dir que en una de les ciutats que el Senyor, el teu Déu, et dóna perquè hi visquis, |
| 13. han sortit d’entre els teus alguns homes de condició malvada que han des-viat els habitants d’aquella ciutat, dient-los: Anem a servir uns altres déus que tu no coneixies, |
| 14. ho consultaràs, ho investigaràs i te n’informaràs bé, i si resulta cert i com-provat que aquella abominació s’ha comès enmig teu, |
| 15. exterminaràs els habitants d’aquella ciutat a cops d’espasa, la consagraràs a l’anatema amb tot el que contingui, fins i tot el seu bestiar faràs passar per l’espasa; |
| 16. amuntegaràs tot el botí al mig de la plaça i cremaràs la ciutat amb tot el seu botí com a ofrena total al Senyor, el teu Déu, i quedarà per sempre més conver-tida en una ruïna, mai més no serà reedificada. |
| 17. D’aquest anatema no retindràs res per a tu, a fi que el Senyor renunciï al rigor de la seva ira i et concedeixi misericòrdia i, compadint-se de tu, et multipliqui, tal com va jurar als teus avantpassats, |
| 18. sempre que obeeixis la veu del Senyor, el teu Déu, guardant tots els seus manaments que avui et dono i com-plint amb el que és just als ulls del Senyor, el teu Déu.” |
| Deuteronomi 14:1-29 |
| 1. “Vosaltres sou fills del Senyor Etern, el vostre Déu; no us feu incisions ni us afaiteu entre els ulls pel dol d’un mort; |
| 2. perquè ets un poble sant per al Senyor, el teu Déu, i el Senyor t’ha escollit a fi que siguis per a ell un poble d’exclusiva propietat entre tots els pobles que hi ha sobre la superfície de la terra. |
| 3. No heu de menjar cap cosa que sigui abominable. |
| 4. Aquests són els animals que podreu menjar; el vedell, el moltó, la cabra, |
| 5. el cérvol, la gasela, l’isard, la cabra salvatge, l’antílop, el búfal i la daina. |
| 6. Tots els animals de peülla partida, els que tenen la peülla dividida en dos un-glots i que siguin remugants, d’entre els animals terrestres, aquests podreu menjar. |
| 7. Però, d’entre els remugants que tenen la peülla partida, no menjareu aquests: el camell, la llebre i el conill, que si bé són remugants, no tenen la peülla par-tida; els tindreu per immunds. |
| 8. Igualment el porc, perquè, si bé té peülla partida, no remuga; el tindreu per immund. No menjareu la carn d’aquests animals ni tocareu els seus cadàvers. |
| 9. Aquests podreu menjar d’entre tots els animals que viuen a les aigües: Tots els que tinguin aletes i escates, els podreu menjar; |
| 10. però els que no tinguin aletes i escates, no els podreu menjar; els tindreu per immunds. |
| 11. De totes les aus pures, en podreu menjar; |
| 12. però de les següents no en podreu menjar: l’aligot, el trencalòs, l’àguila d’estany, |
| 13. l’astor, el falcó, el milà, amb els de la seva espècie; |
| 14. els corbs, en tota la seva varietat; |
| 15. l’estruç, el mussol, la gavina, l’es-parver, amb els de la seva espècie; |
| 16. el duc, l’ibis, el cigne, |
| 17. el pelicà, el voltor, el corb marí, |
| 18. la cigonya, la garsa, amb els de la seva espècie; la puput i el ratpenat. |
| 19. També considerareu immund tota mena d’insecte volador; no en men-jareu. |
| 20. De totes les aus pures, en podreu menjar. |
| 21. No menjareu cap bèstia que hagi mort. La podràs donar al foraster que visqui dintre les teves portes perquè se la mengi, o podràs vendre-la a un foraster. Ja que tu ets un poble consagrat al Senyor, el teu Déu. No couràs el cabrit amb la llet de la seva mare. |
| 22. Donaràs puntualment el delme de tots els fruits de les teves sembrades, el que t’hagi produït el teu camp cada any, |
| 23. i menjaràs davant el Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell haurà triat perquè hi habiti el seu nom, el delme del teu blat, del teu vi i del teu oli, els primers nascuts de les teves vaques i dels teus ramats, perquè aprenguis a reverenciar el Senyor, el teu Déu, per sempre més. |
| 24. Si el camí és massa llarg per a tu, fins al punt que no ho pots transportar perquè el lloc que el Senyor, el teu Déu, ha triat per posar-hi el seu nom queda massa lluny d’on ets, i per haver-te om-plert de benediccions el Senyor, el teu Déu, |
| 25. llavors ho canviaràs per diner, i amb el diner que hagis aconseguit aniràs al lloc que el Senyor, el teu Déu, hagi triat; |
| 26. allà podràs gastar aquest diner en tot allò que et vingui de gust; vedells, mol-tons, vi, begudes fermentades, o en qualsevol cosa que desitgis, i t’ho po-dràs menjar allà mateix, davant el Senyor, el teu Déu, i t’alegraràs, tu i la teva família, |
| 27. amb els levites que estiguin dintre de les teves portes; no els desemparis, perquè no tenen part ni heretat amb tu, |
| 28. Cada tres anys separaràs tot el delme de la collita d’aquell any i el reservaràs dins de les teves portes, |
| 29. perquè quan vinguin els levites, que no tenen part ni herència amb tu, els forasters, els orfes i les viudes que tens dintre de les teves portes, puguin men-jar-ne i atipar-se, i així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot el treball que la teva mà emprengui.” |
| Salms 37:23-29 |
| 23. Depenen del Senyor els passos de l’home de bé, ell l’assegura en el camí que el complau; |
| 24. Si mai cau, no quedarà estès a terra, perquè el Senyor li sosté la mà. |
| 25. Ni de jove, ni ara que sóc vell, no he vist mai el just abandonat, ni la seva descendència mendicant el pa; |
| 26. en tot moment és compassiu i dóna generosament, i la seva descendència és objecte de benedicció. |
| 27. Fuig del mal i fes el bé, i tindràs bona estada per sempre; |
| 28. ja que el Senyor estima la justícia i mai no abandona els seus fidels; sempre els té emparats, mentre que la raça dels dolents serà esborrada. |
| 29. Els justos posseiran la terra, hi viuran per sempre més. |
| Proverbis 12:15-16 |
| 15. Al neci li sembla prou dret el camí que segueix, però és savi qui escolta els consells. |
| 16. El neci manifesta a l’instant el seu disgust, el prudent sap dissimular un ul-tratge. |
| Lluc 2:25-52 |
| 25. Vivia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó, un home just i piadós que anhelava el consol d’Israel, i l’Es-perit Sant es manifestava en ell. |
| 26. L’Esperit Sant, doncs, li havia reve-lat que no moriria sense haver vist abans el Crist del Senyor. |
| 27. Guiat per l’Esperit va anar al temple, i quan els pares entraven l’infant Jesús per complir amb ell el que disposa la Llei, |
| 28. Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: |
| 29. “Ara, Senyor, deixa marxar en pau el teu servent, segons la teva promesa, |
| 30. perquè els meus ulls han vist la teva salvació, |
| 31. que has posat a disposició de tots els pobles; |
| 32. llum per a revelació a les nacions i glòria del teu poble Israel.” |
| 33. El seu pare i la seva mare estaven sorpresos de les coses que deien d’ell. |
| 34. Simeó els beneí i digué a Maria, la seva mare: “Mira, aquest ha estat posat perquè molts caiguin o s’aixequin a Is-rael, i com a estendard de controvèrsia, |
| 35. i a tu mateixa una espasa et traspas-sarà l’ànima, perquè així quedin al des-cobert els sentiments de molts cors.” |
| 36. Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada. Casada de joveneta, havia viscut set anys amb el seu marit |
| 37. i llavors va quedar viuda; ara tenia vuitanta-quatre anys. No s’apartava del temple, servint Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. |
| 38. S’esdevingué que ella es trobava allà en aquell moment, i es va posar a lloar Déu i a parlar de l’infant a tots els qui esperaven l’alliberament de Jerusalem. |
| 39. Quan hagueren complert tot allò que exigia la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. |
| 40. I l’infant creixia i s’enfortia, om-plint-se de saviesa; i la gràcia de Déu reposava en ell. |
| 41. Els seus pares anaven cada any a Jerusalem per les festes de Pasqua. |
| 42. Quan ell tenia dotze anys van pujar, com de costum, a la festa. |
| 43. I, acabats els dies, quan se’n torna-ven, el noi Jesús es va quedar a Jerusalem sense que els seus pares se n’ado-nessin. |
| 44. Ells, creguts que era a la caravana, feren camí fins al cap de la jornada. Llavors es van posar a buscar-lo entre els parents i coneguts, |
| 45. i com que no el van trobar, se’n tornaren a Jerusalem a buscar-lo. |
| 46. Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut enmig dels mestres, es-coltant-los i fent-los preguntes. |
| 47. Tots els qui el sentien s’admiraven de la seva intel·ligència i de les respos-tes que donava. |
| 48. En veure’l, es van quedar atònits, i la seva mare li digué: “Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? Mira amb quina ànsia t’estàvem buscant el teu pare i jo.” |
| 49. Ell els contestà: “Per què em bus-càveu? No sabíeu que jo he d’estar per les coses del meu Pare?” |
| 50. Ells, però, no acabaven d’entendre la resposta. |
| 51. Després baixà amb ells a Natzaret i els estigué submís. I la seva mare guardava dins el cor el record de tot allò. |
| 52. Jesús progressava en coneixement, en estatura i en gràcia davant Déu i els homes. |