A A A A A
Bíblia en un any
Març 26

Deuteronomi 13:1-18
1. “Si enmig teu apareix un pro-feta o un visionari que t’anun-cia un senyal o un prodigi,
2. i es compleix el senyal o el prodigi que t’ha anunciat, i et diu: Anem a servir uns altres déus que mai no has conegut, i donem-los culte,
3. no facis cas del que diu aquest profeta o aquest visionari; el Senyor, el vostre Déu, us vol provar per saber si estimeu el Senyor, el vostre Déu, amb tot el vostre cor i amb tota la vostra ànima.
4. És al Senyor, el vostre Déu, que heu de seguir, i és a ell que heu de reveren-ciar, són els seus manaments que heu de guardar, és la seva veu que heu d’es-coltar, és a ell que heu de servir i és a ell que heu de ser fidels.
5. I aquell profeta o aquell visionari ha de ser mort, perquè, contra el Senyor, el vostre Déu, que us ha tret d’Egipte i us ha rescatat de la casa d’esclavatge, ha predicat l’apostasia per desviar-te del camí que el Senyor, el teu Déu, ha manat que segueixis. Així extirparàs el mal d’enmig teu.
6. Si el teu germà, fill de la teva mare, o el teu fill o la teva filla, o la muller que conviu amb tu o el teu amic de l’ànima, t’incita en secret i et diu: Anem a servir uns altres déus que tu no co-neixes, ni tampoc els teus pares,
7. els déus dels pobles que tens al voltant, tant els que tens a prop com els que tens lluny, de l’un cap a l’altre de la terra,
8. no t’hi avinguis ni l’escoltis; no te’l miris amb tolerància, no el compadeixis ni l’encobreixis,
9. sinó que l’hauràs de matar irremis-siblement; la teva mà serà la primera d’alçar-se contra ell per matar-lo, i des-prés la mà de tot el poble.
10. L’apedregaràs fins que mori, per haver intentat apartar-te del Senyor, el teu Déu, que t’ha tret de la terra d’Egip-te, de la casa d’esclavatge.
11. Així tot Israel ho sabrà i temerà, i no tornarà mai més a fer una maldat com aquesta enmig teu.
12. Si sents dir que en una de les ciutats que el Senyor, el teu Déu, et dóna perquè hi visquis,
13. han sortit d’entre els teus alguns homes de condició malvada que han des-viat els habitants d’aquella ciutat, dient-los: Anem a servir uns altres déus que tu no coneixies,
14. ho consultaràs, ho investigaràs i te n’informaràs bé, i si resulta cert i com-provat que aquella abominació s’ha comès enmig teu,
15. exterminaràs els habitants d’aquella ciutat a cops d’espasa, la consagraràs a l’anatema amb tot el que contingui, fins i tot el seu bestiar faràs passar per l’espasa;
16. amuntegaràs tot el botí al mig de la plaça i cremaràs la ciutat amb tot el seu botí com a ofrena total al Senyor, el teu Déu, i quedarà per sempre més conver-tida en una ruïna, mai més no serà reedificada.
17. D’aquest anatema no retindràs res per a tu, a fi que el Senyor renunciï al rigor de la seva ira i et concedeixi misericòrdia i, compadint-se de tu, et multipliqui, tal com va jurar als teus avantpassats,
18. sempre que obeeixis la veu del Senyor, el teu Déu, guardant tots els seus manaments que avui et dono i com-plint amb el que és just als ulls del Senyor, el teu Déu.”

Deuteronomi 14:1-29
1. “Vosaltres sou fills del Senyor Etern, el vostre Déu; no us feu incisions ni us afaiteu entre els ulls pel dol d’un mort;
2. perquè ets un poble sant per al Senyor, el teu Déu, i el Senyor t’ha escollit a fi que siguis per a ell un poble d’exclusiva propietat entre tots els pobles que hi ha sobre la superfície de la terra.
3. No heu de menjar cap cosa que sigui abominable.
4. Aquests són els animals que podreu menjar; el vedell, el moltó, la cabra,
5. el cérvol, la gasela, l’isard, la cabra salvatge, l’antílop, el búfal i la daina.
6. Tots els animals de peülla partida, els que tenen la peülla dividida en dos un-glots i que siguin remugants, d’entre els animals terrestres, aquests podreu menjar.
7. Però, d’entre els remugants que tenen la peülla partida, no menjareu aquests: el camell, la llebre i el conill, que si bé són remugants, no tenen la peülla par-tida; els tindreu per immunds.
8. Igualment el porc, perquè, si bé té peülla partida, no remuga; el tindreu per immund. No menjareu la carn d’aquests animals ni tocareu els seus cadàvers.
9. Aquests podreu menjar d’entre tots els animals que viuen a les aigües: Tots els que tinguin aletes i escates, els podreu menjar;
10. però els que no tinguin aletes i escates, no els podreu menjar; els tindreu per immunds.
11. De totes les aus pures, en podreu menjar;
12. però de les següents no en podreu menjar: l’aligot, el trencalòs, l’àguila d’estany,
13. l’astor, el falcó, el milà, amb els de la seva espècie;
14. els corbs, en tota la seva varietat;
15. l’estruç, el mussol, la gavina, l’es-parver, amb els de la seva espècie;
16. el duc, l’ibis, el cigne,
17. el pelicà, el voltor, el corb marí,
18. la cigonya, la garsa, amb els de la seva espècie; la puput i el ratpenat.
19. També considerareu immund tota mena d’insecte volador; no en men-jareu.
20. De totes les aus pures, en podreu menjar.
21. No menjareu cap bèstia que hagi mort. La podràs donar al foraster que visqui dintre les teves portes perquè se la mengi, o podràs vendre-la a un foraster. Ja que tu ets un poble consagrat al Senyor, el teu Déu. No couràs el cabrit amb la llet de la seva mare.
22. Donaràs puntualment el delme de tots els fruits de les teves sembrades, el que t’hagi produït el teu camp cada any,
23. i menjaràs davant el Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell haurà triat perquè hi habiti el seu nom, el delme del teu blat, del teu vi i del teu oli, els primers nascuts de les teves vaques i dels teus ramats, perquè aprenguis a reverenciar el Senyor, el teu Déu, per sempre més.
24. Si el camí és massa llarg per a tu, fins al punt que no ho pots transportar perquè el lloc que el Senyor, el teu Déu, ha triat per posar-hi el seu nom queda massa lluny d’on ets, i per haver-te om-plert de benediccions el Senyor, el teu Déu,
25. llavors ho canviaràs per diner, i amb el diner que hagis aconseguit aniràs al lloc que el Senyor, el teu Déu, hagi triat;
26. allà podràs gastar aquest diner en tot allò que et vingui de gust; vedells, mol-tons, vi, begudes fermentades, o en qualsevol cosa que desitgis, i t’ho po-dràs menjar allà mateix, davant el Senyor, el teu Déu, i t’alegraràs, tu i la teva família,
27. amb els levites que estiguin dintre de les teves portes; no els desemparis, perquè no tenen part ni heretat amb tu,
28. Cada tres anys separaràs tot el delme de la collita d’aquell any i el reservaràs dins de les teves portes,
29. perquè quan vinguin els levites, que no tenen part ni herència amb tu, els forasters, els orfes i les viudes que tens dintre de les teves portes, puguin men-jar-ne i atipar-se, i així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot el treball que la teva mà emprengui.”

Salms 37:23-29
23. Depenen del Senyor els passos de l’home de bé, ell l’assegura en el camí que el complau;
24. Si mai cau, no quedarà estès a terra, perquè el Senyor li sosté la mà.
25. Ni de jove, ni ara que sóc vell, no he vist mai el just abandonat, ni la seva descendència mendicant el pa;
26. en tot moment és compassiu i dóna generosament, i la seva descendència és objecte de benedicció.
27. Fuig del mal i fes el bé, i tindràs bona estada per sempre;
28. ja que el Senyor estima la justícia i mai no abandona els seus fidels; sempre els té emparats, mentre que la raça dels dolents serà esborrada.
29. Els justos posseiran la terra, hi viuran per sempre més.

Proverbis 12:15-16
15. Al neci li sembla prou dret el camí que segueix, però és savi qui escolta els consells.
16. El neci manifesta a l’instant el seu disgust, el prudent sap dissimular un ul-tratge.

Lluc 2:25-52
25. Vivia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó, un home just i piadós que anhelava el consol d’Israel, i l’Es-perit Sant es manifestava en ell.
26. L’Esperit Sant, doncs, li havia reve-lat que no moriria sense haver vist abans el Crist del Senyor.
27. Guiat per l’Esperit va anar al temple, i quan els pares entraven l’infant Jesús per complir amb ell el que disposa la Llei,
28. Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient:
29. “Ara, Senyor, deixa marxar en pau el teu servent, segons la teva promesa,
30. perquè els meus ulls han vist la teva salvació,
31. que has posat a disposició de tots els pobles;
32. llum per a revelació a les nacions i glòria del teu poble Israel.”
33. El seu pare i la seva mare estaven sorpresos de les coses que deien d’ell.
34. Simeó els beneí i digué a Maria, la seva mare: “Mira, aquest ha estat posat perquè molts caiguin o s’aixequin a Is-rael, i com a estendard de controvèrsia,
35. i a tu mateixa una espasa et traspas-sarà l’ànima, perquè així quedin al des-cobert els sentiments de molts cors.”
36. Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada. Casada de joveneta, havia viscut set anys amb el seu marit
37. i llavors va quedar viuda; ara tenia vuitanta-quatre anys. No s’apartava del temple, servint Déu nit i dia amb dejunis i pregàries.
38. S’esdevingué que ella es trobava allà en aquell moment, i es va posar a lloar Déu i a parlar de l’infant a tots els qui esperaven l’alliberament de Jerusalem.
39. Quan hagueren complert tot allò que exigia la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret.
40. I l’infant creixia i s’enfortia, om-plint-se de saviesa; i la gràcia de Déu reposava en ell.
41. Els seus pares anaven cada any a Jerusalem per les festes de Pasqua.
42. Quan ell tenia dotze anys van pujar, com de costum, a la festa.
43. I, acabats els dies, quan se’n torna-ven, el noi Jesús es va quedar a Jerusalem sense que els seus pares se n’ado-nessin.
44. Ells, creguts que era a la caravana, feren camí fins al cap de la jornada. Llavors es van posar a buscar-lo entre els parents i coneguts,
45. i com que no el van trobar, se’n tornaren a Jerusalem a buscar-lo.
46. Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut enmig dels mestres, es-coltant-los i fent-los preguntes.
47. Tots els qui el sentien s’admiraven de la seva intel·ligència i de les respos-tes que donava.
48. En veure’l, es van quedar atònits, i la seva mare li digué: “Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? Mira amb quina ànsia t’estàvem buscant el teu pare i jo.”
49. Ell els contestà: “Per què em bus-càveu? No sabíeu que jo he d’estar per les coses del meu Pare?”
50. Ells, però, no acabaven d’entendre la resposta.
51. Després baixà amb ells a Natzaret i els estigué submís. I la seva mare guardava dins el cor el record de tot allò.
52. Jesús progressava en coneixement, en estatura i en gràcia davant Déu i els homes.