A A A A A
Bíblia en un any
Març 25

Deuteronomi 11:1-32
1. “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, i guardaràs els seus preceptes, els seus estatuts, les seves lleis i els seus manaments en tot moment.
2. Reconegueu avui, vosaltres — perquè no ho dic als vostres fills, que no ho han conegut ni ho han vist —, la correcció del Senyor, el vostre Déu, la seva grandesa, la seva mà forta i el seu braç poderós,
3. els seus senyals i prodigis que va fer enmig d’Egipte al faraó, rei d’Egipte, i a tot el seu país;
4. el que va fer amb l’exèrcit d’Egipte, amb els seus cavalls i carros, com va precipitar damunt seu les aigües del Mar Roig quan us venien perseguint i els va destruir, el Senyor, fins al dia d’avui;
5. i el que va fer per vosaltres al desert, fins que vau arribar en aquest lloc;
6. i el que va fer a Datan i Abiron, fills d’Eliab, fill de Rubèn, quan la terra va obrir la seva boca i els va engolir junt amb les seves famílies, les seves tendes i tot el que posseïen enmig d’Israel.
7. Perquè els vostres propis ulls han pogut veure tots els grans prodigis que ha fet el Senyor.
8. Guardeu, doncs, tots aquests manaments que jo us dono avui, perquè sigueu forts i entreu a posseir la terra on aneu a penetrar per prendre’n possessió,
9. i perquè tingueu una llarga vida sobre aquesta terra que el Senyor va jurar als vostres avantpassats de donar-la als seus descendents; terra que regalima llet i mel.
10. Perquè la terra on entres per posseir-la no és com la terra d’Egipte, d’on heu sortit, on sembraves la llavor i podies regar-la amb el peu, com un hort de verdures,
11. sinó que la terra on vas a passar per prendre’n possessió és una terra de muntanyes i de valls, i es regada amb les pluges del cel.
12. D’aquesta terra en té cura el Senyor, el teu Déu; els ulls del Senyor són sempre damunt seu, des del començ fins a la fi de l’any.
13. Ben segur que si escoltes atentament els meus manaments que us ordeno avui, estimant el Senyor, el vostre Déu, i servint-lo amb tot el vostre cor i amb tota la vostra ànima,
14. jo donaré la pluja de la vostra terra en el temps oportú, la primerenca i la tardana, perquè puguis collir el teu blat, el teu vi novell i el teu oli;
15. jo donaré herba als vostres camps per al bestiar, i podreu menjar i atipar-vos.
16. Tingueu compte que el vostre cor no es deixi seduir i us desvieu per servir i adorar altres déus;
17. perquè la còlera del Senyor s’encendria contra vosaltres, tancaria el cel perquè no hi hagués més pluja i la terra no donaria els seus fruits, i desapareixeríeu aviat de la bona terra que el Senyor us dóna.
18. Posareu, doncs, aquestes paraules meves sobre el vostre cor i sobre la vostra ànima, les lligareu com a senyal sobre la vostra mà, i estaran com uns fron-tals entre els vostres ulls.
19. I les ensenyareu als vostres fills, les explicaràs assegut a casa teva, anant pel camí, quan vagis a dormir i quan et llevis;
20. les escriuràs sobre els brancals de casa teva i a les teves portes,
21. a fi que es multipliquin els vostres dies i els dies dels vostres fills sobre la terra que el Senyor va jurar de donar als vostres avantpassats, tant com són els dies del cel sobre la terra.
22. Perquè si guardeu curosament tots aquests manaments que us ordeno de complir, estimant el Senyor, el vostre Déu, seguint els seus camins i mantenint-vos fidels a ell,
23. el Senyor expulsarà de davant vostre totes aquestes nacions, prendreu posses-sió de nacions més grans i més fortes que vosaltres.
24. Qualsevol lloc que la planta del vostre peu trepitgi serà vostre; des del de-sert fins al Líban, des del riu Eufrates, fins al Mediterrani s’estendrà el vostre territori.
25. Ningú no us podrà plantar cara; el Senyor, el vostre Déu, estendrà el pànic i el terror de vosaltres sobre la superfície de qualsevol de les terres que trepit-jareu, tal com us ho ha promès.
26. Mireu: jo poso avui davant vostre la benedicció i la maledicció.
27. La benedicció, si obeïu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que avui us ordeno;
28. la maledicció, si no escolteu els manaments del Senyor, el vostre Déu, i us aparteu dels camins que jo avui us or-deno, seguint darrere déus forasters que no coneixeu.
29. Així, doncs, quan el Senyor, el teu Déu, t’hagi introduït a la terra que vas a ocupar, posaràs la benedicció sobre la muntanya de Garizim, i la maledicció sobre la muntanya d’Ebal.
30. Com no ignoreu, aquestes mun-tanyes es troben més enllà del Jordà, seguint el camí de ponent, a la terra del cananeu que habita l’Arabà, davant de Guilgal, prop de les Alzines de Morè.
31. Ja que esteu a punt de passar el Jordà per anar a prendre possessió de la terra que el Senyor, el vostre Déu, us dóna, i serà vostra i hi viureu,
32. heu de tenir molta cura a complir tots els estatuts i les lleis que avui us he presentat.”

Deuteronomi 12:1-31
1. “Aquests són els estatuts i les lleis que heu de guardar i posar en pràctica tot el temps que viureu a la terra que el Senyor, el Déu dels vostres avantpassats, us haurà fet posseir:
2. Arrasareu enterament tots els llocs on els pobles que aneu a expulsar han estat donant culte als seus déus, a les altes muntanyes, als turons i sota els arbres frondosos.
3. Enderrocareu els seus altars, esmico-lareu les seves estàtues, cremareu els seus troncs sagrats i trencareu les imatges dels seus déus i fareu desaparèixer els seus noms d’aquell lloc.
4. No és així com us heu de comportar amb el Senyor, el vostre Déu,
5. sinó que acudireu al lloc que el Senyor, el vostre Déu, hagi escollit d’entre totes les vostres tribus per donar-li el seu nom i habitar-hi; allà aniràs,
6. portant-hi els vostres holocaustos i els vostres sacrificis, els delmes i les ofre-nes alçades, els vots i les ofrenes voluntàries, i els primers nascuts de les vos-tres vaques i dels vostres ramats.
7. Allà, davant el Senyor, el vostre Déu, menjareu i us alegrareu vosaltres i les vostres famílies amb tot el fruit del vostre esforç amb què el Senyor, el teu Déu, t’hagi beneït.
8. No actuareu de la mateixa manera que actuem avui aquí, cadascú segons el que li sembla millor,
9. ja que encara no heu arribat al lloc de repòs i a la propietat que el Senyor, el teu Déu, et concedeix;
10. però quan hàgiu passat el Jordà i us hàgiu establert a la terra que el Senyor, el vostre Déu, us concedeix, i quan ell us hagi fet descansar de tots els vostres enemics de l’entorn, de manera que visqueu en seguretat,
11. llavors hi haurà un lloc que el Senyor, el vostre Déu, escollirà per fer-hi habitar el seu nom; allí presentareu tot això que us mano: els vostres holocaustos, els sacrificis, els delmes, les ofrenes alçades, i el bo i millor dels vostres béns que hàgiu promès al Senyor.
12. I us alegrareu davant el Senyor, el vostre Déu, vosaltres amb els vostres fills, les vostres filles, els vostres servents, les vostres criades i els levites que tingueu portes endins, perquè aquests no tenen porció ni heretat entre vosaltres.
13. Guarda’t d’oferir els teus holocaustos en qualsevol lloc que vegis;
14. oferiràs els teus holocaustos en el lloc que el Senyor triarà en una de les teves tribus, i allà compliràs tot el que jo et mano.
15. Amb tot, podràs matar i menjar tanta carn com vulguis dintre les teves portes, segons la benedicció que el Senyor, el teu Déu, t’hagi concedit; tant en estat d’impuresa com de puresa en podràs menjar, com si fos carn de gasela o de cérvol;
16. únicament no podràs menjar-ne la sang; l’hauràs d’escampar per terra com si fos aigua.
١٧. No podràs menjar dintre les teves portes el delme del blat, del vi, de l’oli, ni els primers nascuts de les teves vaques i dels teus ramats, ni cap dels vots que hagis promès, ni les teves ofrenes voluntàries, ni les ofrenes alçades,
١٨. sinó que t’ho menjaràs només davant el Senyor, el teu Déu, en el lloc que el Senyor, el teu Déu, hagi elegit, tu, el teu fill, la teva filla, el teu servent, la teva criada i els levites que tingueu portes endins, i t’alegraràs davant el Senyor, el teu Déu, amb tot el fruit del teu esforç.
١٩. Guarda’t de desemparar els levites durant tot el temps que visquis a la teva terra.
٢٠. Quan el Senyor, el teu Déu, haurà eixamplat els teus dominis, tal com t’ha promès, i diguis: Vaig a menjar carn, perquè em ve de gust menjar carn, podràs menjar-ne tanta com vulguis.
٢١. Si el lloc que ha triat el Senyor, el teu Déu, per fer-hi habitar el seu nom, es troba lluny de tu, podràs matar de les vaques o del ramat que el Senyor, el teu Déu, t’hagi donat, segons tot el que t’he manat, i en podràs menjar tant com vulguis dins les teves portes.
٢٢. En podràs menjar com es menja la gasela o el cérvol; tant en estat d’impuresa com de puresa en podràs menjar:
٢٣. únicament, vigila de no menjar-ne la sang, perquè la sang és la vida i no has de menjar la vida juntament amb la carn.
٢٤. No l’has de menjar, escampa-la per terra com si fos aigua.
٢٥. No la mengis, a fi de que tot et vagi bé, a tu i als teus fills desprès de tu, quan actuïs rectament als ulls del Senyor.
٢٦. Però les coses que hagis dedicat com a ofrena, i els teus vots, les prendràs i les duràs al lloc que el Senyor hagi triat,
٢٧. i oferiràs els teus holocaustos, la carn amb la sang, sobre l’altar del Senyor, el teu Déu; la sang dels teus sacrificis serà escampada damunt l’altar del Senyor, el teu Déu, però la carn, la podràs menjar.
٢٨. Procura obeir tot el que et mano, a fi que et vagi bé a tu i als teus fills desprès de tu, per sempre, quan com-pleixis amb el que és bo i just als ulls del Senyor, el teu Déu.
٢٩. Quan el Senyor, el teu Déu, haurà exterminat davant teu les nacions que ara vas a conquerir, quan les hagi expul-sat i t’hagis establert a la seva terra,
٣٠. para compte de no caure en un pa-rany seguint el seu exemple, després d’exterminades del teu davant, i no vulguis esbrinar res dels seus déus, pen-sant: Quina mena de culte donaven als seus déus aquestes nacions? Jo vull fer el mateix.
٣١. No facis el mateix amb el Senyor, el teu Déu, perquè elles han practicat amb els seus déus tota mena d’abominacions avorribles al Senyor, fins i tot els seus mateixos fills i filles cremaven al foc en honor dels seus déus.

Salms ٣٧:١٨-٢٢
١٨. El Senyor coneix els dies dels homes íntegres, i el seu heretatge durarà per sempre;
١٩. no quedaran defraudats en temps d’adversitat, i en dies de fam es podran atipar.
٢٠. En canvi, els malvats moriran, i els enemics del Senyor es marciran com la ufanor dels prats, s’esvairan igual que el fum.
٢١. El pervers ha de manllevar el que no pot tornar; però el just és compassiu i dóna.
٢٢. Sí, els qui ell beneeix posseiran la terra; però els qui ell maleeix seran ex-terminats.

Proverbis ١٢:١٢-١٤
١٢. La cobejança de l’impiu és una xarxa de mals, però l’arrel del just és fructífera.
١٣. El malvat s’entrampa per culpa dels llavis; el just escaparà de la dissort.
١٤. L’home s’omple de béns del fruit de la seva boca, i li retorna el rendiment de les seves mans.

Lluc ٢:١-٢٤
١. S’esdevingué aquells dies que va sortir un edicte de Cèsar August manant que es fes el cens de tot l’imperi.
٢. Aquest cens fou el primer que es va fer essent Quirini governador de Síria.
٣. I tothom anava a empadronar-se, ca-dascú a la seva localitat.
٤. També Josep va pujar des del poble de Natzaret, de Galilea, a la Judea, al poble de David, que s’anomena Betlem, ja que pertanyia al casal i a la família de David,
٥. a empadronar-se juntament amb Ma-ria, la seva muller, que estava encinta.
٦. Mentre eren allà se li va complir el temps del part,
٧. i va infantar el seu fill primogènit. L’embolcallà i l’ajagué en una menja-dora, perquè no hi havia lloc per a ells a la sala d’hostes.
٨. En aquell mateix indret hi havia uns pastors que s’estaven al ras i feien torns de nit per guardar el seu ramat.
٩. Se’ls presentà un àngel del Senyor, i la glòria del Senyor els envoltà de llum i van quedar espaordits.
١٠. Però l’àngel els digué: “No tingueu por. Us porto una nova de gran goig, que ho serà per a tot el poble:
١١. avui, a la ciutat de David, us ha nas-cut un Salvador, que és el Crist, el Senyor.
١٢. Això us servirà d’indicació: trobareu un infant en bolquers, ajagut en una menjadora.”
١٣. Tot d’una s’uní a l’àngel un estol de la milícia celestial que lloava Déu dient:
١٤. “Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau a la humanitat que ell estima.”
١٥. Així que els àngels els van deixar, anant-se’n cap al cel, els pastors deien entre ells: “Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet conèixer.”
١٦. Hi anaren ben de pressa i trobaren Maria, Josep i l’infantó ajagut a la men-jadora.
١٧. Un cop vist, explicaven el que els havia estat dit referent a aquest nen;
١٨. i tots els qui ho sentien quedaven meravellats d’allò que els contaven els pastors.
١٩. Maria retenia tots aquests records i els meditava en el seu cor.
٢٠. Després, els pastors, se’n tornaren glorificant i lloant Déu per tot el que havien vist i sentit, que era com els ha-via estat anunciat.
٢١. Quan es van complir els vuit dies preceptuats i hagueren de circumcidar-lo, li van posar el nom de Jesús, com l’havia anomenat l’àngel abans de la seva concepció.
٢٢. Arribat el dia de la purificació, tal com mana la Llei de Moisès, el van pujar a Jerusalem a fi de presentar-lo al Senyor.
٢٣. Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà tingut com a consagrat al Senyor.
٢٤. I per oferir en sacrifici un parell de tórtores o dos colomins, tal com espe-cifica la Llei del Senyor.