A A A A A
Bíblia en un any
Març 22

Deuteronomi 5:1-33
1. Moisès va convocar tot Israel i els digué: “Escolta, Israel, els estatuts i les lleis que dicto a la teva oïda avui perquè els aprenguis i tinguis cura de complir-los.
2. El Senyor, el nostre Déu, va fer un pacte amb nosaltres a l’Horeb.
3. Aquest pacte no el va fer amb els nostres avantpassats, sinó amb nosaltres; tots els qui estem aquí presents i en vida.
4. Cara a cara va parlar el Senyor a la muntanya, enmig del foc.
5. En aquell moment, jo feia de mitjan-cer entre el Senyor i vosaltres per tal d’exposar-vos la paraula del Senyor, ja que a vosaltres us feia por el foc i no vau pujar a la muntanya. Ell digué:
6. Jo sóc el Senyor Etern, el teu Déu, que t’he fet sortir de la terra d’Egipte, de la casa de servitud.
7. No tindràs altres déus davant meu.
8. No et faràs escultura ni cap imatge del que hi ha dalt del cel ni del que hi ha a baix a la terra, ni del que hi ha a les aigües de sota de la terra.
9. No t’inclinaràs davant seu ni els donaràs culte, perquè jo, el Senyor Etern, sóc el teu Déu, Déu gelós, que castigo la iniquitat dels pares sobre els fills fins a la tercera i la quarta generació d’aquells que m’odien;
10. però mantinc la misericòrdia per mil generacions amb aquells qui m’estimen i guarden els meus manaments.
11. No prendràs en va el nom del Senyor Etern, el teu Déu, perquè el Senyor no tindrà per innocent el qui pren el seu nom en va.
12. Tingues present el dissabte per a santificar-lo, com el Senyor, el teu Déu, t’ha manat.
13. Sis dies treballaràs per dur a terme tota la teva feina,
14. però el dia setè és de descans, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap feina; ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu servent, ni la teva criada, ni el teu bou, ni el teu ase, ni cap dels teus animals, ni el foraster resident als teus dominis, perquè puguin reposar el teu servent i la teva criada com tu mateix.
15. Recorda’t que vas ser esclau a la terra d’Egipte, i que el Senyor, el teu Déu, et va treure d’allí amb mà forta i braç extens; per això el Senyor, el teu Déu, t’ha prescrit que guardis el dia del descans.
16. Honra el pare i la mare, com el Senyor, el teu Déu, t’ha manat, a fi que els teus dies siguin perllongats i tot et vagi bé damunt la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna.
17. No mataràs.
18. No cometràs adulteri.
19. No robaràs.
20. No donaràs fals testimoni contra el teu proïsme.
21. No cobejaràs la muller del teu proïsme, ni la casa del teu proïsme, ni el seu camp, ni el seu servent, ni la seva criada, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que pertany al teu proïsme.
22. Aquestes són les paraules que el Senyor va dirigir a tota la vostra assemblea a la muntanya, des del foc, entre la foscor i denses nuvolades, amb una veu potent. I sense afegir-hi res més les va gravar sobre dues taules de pedra i me les va donar.
23. Succeí que, quan vosaltres vau sentir la veu que venia de la foscúria, mentre la muntanya era tota una flama de foc, us vau acostar a mi tots els caps de les tribus, juntament amb els vostres ancians,
24. i em vau dir: Heus aquí que el Senyor, el nostre Déu, ens ha mostrat la seva glòria i la seva grandesa, i hem sentit la seva veu des del foc. Avui hem pogut comprovar com Déu parla a l’home i aquest pot restar viu.
25. Però, per què hem de morir ara? Aquest gran foc ens consumirà! Si tor-nem a sentir la veu del Senyor, el nostre Déu, morirem.
26. Perquè, qui dels mortals hi ha que hagi sentit la veu del Déu vivent parlant des del foc, com nosaltres l’hem senti-da, i hagi viscut?
27. Vés-hi tu, i escolta tot el que el Senyor, el nostre Déu, digui; després tu ens diràs a nosaltres tot el que el Senyor, el nostre Déu, t’hagi comunicat, i nos-altres ho escoltarem i ho complirem.
28. El Senyor va escoltar les vostres paraules quan parlàveu amb mi i em digué: He sentit les paraules d’aquest poble quan t’han parlat. Tot el que t’han dit està bé.
29. Tant de bo que mantinguessin aquesta disposició d’ànim per reveren-ciar-me i guardar tots els meus manaments tothora. Així tot els aniria bé, a ells i als seus fills, per sempre.
30. Vés i digues-los: Torneu-vos-en a les vostres tendes.
31. Però tu queda’t aquí amb mi, que vull exposar-te tots els manaments, els es-tatuts i les lleis que tu els has d’ensenyar perquè els practiquin a la terra que els donaré en possessió.
32. Mireu, doncs, de posar-los en pràc-tica, tal com us ha manat el Senyor, el vostre Déu. No us desvieu ni a dreta ni a esquerra.
33. Seguireu en tot i per tot el camí que us ha prescrit el Senyor, el vostre Déu, a fi que pugueu viure, ser feliços i pro-longueu els dies a la terra que aneu a posseir.”

Deuteronomi 6:1-25
1. “Aquests són els manaments, els estatuts i les lleis que el Senyor, el vostre Déu, ha ordenat que us ensenyés perquè els practiqueu a la terra que entreu a posseir,
2. a fi que reverenciïs el Senyor, el teu Déu, observant tots els seus estatuts i els seus manaments que jo t’ordeno, tu, el teu fill i el fill del teu fill, tots els dies de la teva vida, i així allarguis els teus dies.
3. Escolta, Israel, i estigues atent a complir-les perquè et vagi bé i esdevinguis nombrós, tal com t’ha promès el Senyor, el Déu dels teus avantpassats, a la terra que regalima llet i mel.
4. Escolta, Israel: El Senyor, el nostre Déu, el Senyor Etern, és únic.
5. Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb totes les teves forces.
6. I aquestes paraules que avui et mano estaran en el teu cor;
7. les inculcaràs als teus fills, les expli-caràs a casa teva, anant pel camí, quan vagis a dormir i quan et llevis.
8. Les lligaràs a la teva mà com un senyal i te les posaràs entre els ulls com un frontal.
9. Les escriuràs sobre els brancals de casa teva i a les teves portes.
10. Quan el Senyor, el teu Déu, t’haurà introduït a la terra que va jurar als teus pares, Abraham, Isaac i Jacob, que et donaria, ciutats grans i magnífiques que tu no has construït,
11. cases plenes de tota mena de béns que tu no has omplert, cisternes fondes que tu no has excavat, vinyes i oliveres que tu no has plantat, i puguis menjar i atipar-te,
12. tingues compte de no oblidar el Senyor que t’ha tret de la terra d’Egipte, de la casa d’esclavatge.
13. Reverenciaràs el Senyor, el teu Déu, el serviràs i en el seu nom juraràs.
14. No vagis darrere altres déus, les di-vinitats dels pobles veïns teus;
15. perquè el Senyor, el teu Déu, que habita enmig teu, és un Déu gelós; no sigui que la seva ira s’encengui contra tu i et faci desaparèixer de sobre la su-perfície de la terra.
16. No temptaràs el Senyor, el teu Déu, com el vas temptar a Massà.
17. Guardeu curosament els manaments del Senyor, el vostre Déu, els seus dictàmens i estatuts que t’ha manat.
18. Faràs el que és just i bo als ulls del Senyor, a fi que tot et vagi bé i puguis entrar a posseir aquella bona terra que el Senyor va jurar de donar als teus avantpassats;
19. i perquè ell expulsi tots els teus ene-mics de davant teu, tal com el Senyor t’ha promès.
20. Quan algun dia el teu fill et pregunti: Què són els preceptes, els estatuts i les lleis que us va ordenar el Senyor, el nostre Déu?,
21. llavors diràs al teu fill: érem esclaus del faraó a l’Egipte, i el Senyor ens en va treure amb mà forta.
22. El Senyor va obrar senyals i prodigis grans i terribles contra l’Egipte, contra el faraó i contra tota la seva casa, davant dels nostres ulls,
23. però a nosaltres ens va treure d’allí per conduir-nos i donar-nos la terra que va prometre sota jurament als nostres avantpassats.
24. El Senyor ens va manar que complís-sim tots aquests estatuts, de reverenciar el Senyor, el nostre Déu, pel bé nostre, tots els dies, a fi que ell ens doni vida, com fins avui.
25. I assolirem justícia mentre procurem complir tots aquests manaments davant el Senyor, el nostre Déu, com ell ens ho té manat.”

Salms 37:1-4
1. (De David.) No t’exasperis a causa dels dolents, ni envegis els qui es comporten malament;
2. perquè, com l’herba, aviat s’asse-caran, i com l’herbei es marciran.
3. Confia en el Senyor i obra bé; tindràs el país per habitatge i la seguretat per pastura.
4. Complau-te en el Senyor, i ell et donarà el que desitja el teu cor.

Proverbis 12:8-8
8. Cadascú és elogiat segons l’enteniment que demostra, però el de cor pervers serà menys-preat.

Lluc 1:21-38
21. Mentrestant el poble esperava que sortís Zacaries, estranyats que trigués tant dintre el santuari.
22. Quan va sortir, no els podia parlar, i van comprendre que dins el santuari havia tingut una visió. Ell s’expressava amb signes, i continuava mut.
23. Quan es van complir els dies del seu servei, se’n va anar a casa seva.
24. Després d’aquests dies, Elisabet, la seva dona, va quedar embarassada i es va quedar amagada durant cinc mesos, i deia:
25. “Ves com m’ha afavorit el Senyor, aquests dies que s’ha fixat en mi, per posar fi a la meva vergonya davant la gent.”
26. Al sisè mes, fou enviat per Déu l’àn-gel Gabriel a un poble de la Galilea, anomenat Natzaret,
27. a una noia verge que es deia Maria i que estava promesa amb un home que es deia Josep, de la descendència de David.
28. Va entrar, doncs, a casa d’ella i li digué: “Alegra’t, molt afavorida, el Senyor és amb tu!”
29. Ella va quedar desconcertada davant d’una tal expressió, i pensava quina mena de salutació era aquella.
30. Però l’àngel li digué: “Assossega’t, Maria, que has trobat gràcia davant Déu;
31. concebràs i tindràs un fill, i li posaràs per nom Jesús.
32. Serà gran i serà anomenat Fill de l’Altíssim, i el Senyor Déu li donarà el tron del seu pare David;
33. regnarà per sempre a la casa de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.”
34. Maria digué a l’àngel: “I com es farà això, si jo no visc amb cap home?”
35. L’àngel li va contestar: “L’Esperit Sant davallarà damunt teu, i la força de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el nadó serà sant, i l’anome-naran Fill de Déu.
36. Fixa’t en la teva parenta Elisabet, també ha concebut un fill, ara que ja és gran, i la que era tinguda per estèril ja està de sis mesos.
37. Perquè no hi ha res impossible per a Déu.”
38. Maria digué: “Heus aquí l’esclava del Senyor; que es realitzi en mi el que tu has dit.” Llavors l’àngel la va deixar.