A A A A A
Bíblia en un any
Març 20

Deuteronomi 1:1-27
1. Aquestes són les paraules que Moisès va dirigir a tot Israel a l’est del Jordà, a la regió desèrtica de l’Ara-bà, davant de Suf, entre Paran i Tófel, Laban, Hasserot i Dizahab.
2. Hi ha onze jornades des de l’Horeb a Cadeix-Barnea, pel camí de la serralada de Seïr.
3. Va ser al cap de quaranta anys, el mes onzè, el primer dia del mes, que Moisès va parlar als fills d’Israel segons tot allò que el Senyor li havia manat referent a ells.
4. Després d’haver derrotat Sehon, el rei amorreu, que habitava a Heixbon, i Og, rei de Basan, que habitava a Aixtarot i a Edreí,
5. a l’altra banda del Jordà, a la terra de Moab, Moisès va començar a exposar aquesta llei i els va dir:
6. “El Senyor, el nostre Déu, ens va par-lar a l’Horeb, dient-nos: Ja fa molt temps que esteu en aquesta muntanya;
7. alceu el campament i marxeu cap a la muntanya dels amorreus i a tots els llocs veïns, a l’Arabà, a la Serralada, a la Xefelà, al Nègueb i a la Costa del Mar; a la terra dels cananeus, al Líban, i fins al gran riu Eufrates.
8. Mireu que poso a la vostra disposició el país; entreu a prendre possessió de la terra que el Senyor va jurar de donar als vostres pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob, i a la seva descendència després d’ells.
9. En aquella ocasió, ja us va dir això: Jo tot sol no puc portar la vostra càrrega.
10. El Senyor, el vostre Déu, us ha mul-tiplicat i sou avui tan nombrosos com les estrelles del cel.
11. Que el Senyor, el Déu dels vostres pares, us faci mil vegades més nombro-sos del que sou i us beneeixi tal com us ha promès!
12. Com podré portar jo tot sol la vostra càrrega, el vostre pes i els vostres plets?
13. Escolliu-vos d’entre les vostres tribus homes savis, intel·ligents i entenimentats, que jo els posaré com a diri-gents vostres.
14. Llavors em vau contestar: El que proposes de fer ens sembla bé.
15. Aleshores vaig reunir els principals de les vostres tribus, homes savis i ca-pacitats, i els vaig posar de capdavanters vostres: caps de miler, caps de centena, caps de cinquantena i caps de desena, i també de magistrats per a les vostres tribus.
16. En aquella ocasió, vaig manar als vostres jutges això: Escoltareu els vos-tres germans i exercireu la justícia entre cada un d’ells i el seu germà, o el foraster resident.
17. No fareu accepció de persones quan judiqueu; escoltareu els humils igual que els poderosos; no us deixeu intimi-dar per ningú, perquè el judici és cosa de Déu. Aquella causa que veieu massa difícil per a vosaltres, me la porteu a mi, que jo l’atendré.
18. També llavors us vaig indicar tot allò que havíeu de fer.
19. Vam partir d’Horeb i, travessant tot aquell gran desert terrible que heu vist, camí de la serralada dels amorreus, tal com ens havia manat el Senyor, el nostre Déu, vam arribar a Cadeix-Barnea.
20. Llavors us vaig dir: Ja heu arribat a la serralada dels amorreus que el Senyor, el nostre Déu, ens dóna.
21. Mira: el Senyor, el teu Déu, ha posat el país a la teva disposició: puja-hi i pren-ne possessió com t’ha manat el Senyor, el Déu dels teus pares; no tinguis por ni t’acovardeixis.
22. Però tots vosaltres vau venir a mi per dir-me: Enviem alguns homes davant nostre que ens explorin la terra i que ens portin informació sobre l’itinerari que hem de seguir i en quines poblacions podem entrar.
23. La proposta em va semblar bona i vaig escollir d’entre vosaltres dotze homes, un home de cada tribu,
24. que van emprendre la marxa i van remuntar la serralada fins a arribar a la vall d’Eixcol, i l’inspeccionaren.
25. Van agafar fruits del país, van baixar on érem nosaltres i ens van comunicar això: Bona terra és la que el Senyor, el Déu nostre, ens dóna.
26. Però vosaltres us vau negar a pujar-hi i vau ser rebels a l’ordre del Senyor, el vostre Déu,
27. i us vau posar a murmurar dins les vostres tendes dient: És per odi que el Senyor ens ha tret d’Egipte, per lliurar-nos als amorreus i destruir-nos.

Deuteronomi 2:1-37
1. “Després vam canviar el rumb i ens vam dirigir cap al desert, camí del Mar Roig, tal com el Senyor m’ha-via ordenat. Durant molts dies vam estar donant voltes a la serralada de Seïr.
2. Llavors el Senyor em digué:
3. Ja fa prou temps que volteu per aques-ta serralada; canvieu de rumb cap al nord.
4. I dóna aquestes ordres al poble: Ara passareu pel territori dels vostres parents, els descendents d’Esaú, que viuen a Seïr, i tindran por de vosaltres, però aneu amb molt de compte:
5. no els ataqueu pas, perquè de la seva terra no us haig de donar ni la petjada d’un peu; la serralada de Seïr l’he do-nada en propietat a Esaú.
6. Tot el que necessiteu per a menjar, els ho comprareu amb diners, i amb diners comprareu fins i tot l’aigua que beureu.
7. Ja que el Senyor, el teu Déu, t’ha beneït en tot el que has emprès, ha pro-tegit la teva marxa per aquest gran de-sert; fa quaranta anys que el Senyor, el teu Déu, és amb tu, i no t’ha mancat mai res.
8. Així, doncs, vam passar pel costat dels nostres parents, els descendents d’Esaú, que viuen a Seïr, pel camí de l’Arabà, des d’Elat i d’Ession-Guèber, i canviant el rumb vam prosseguir camí del desert de Moab.
9. I el Senyor em digué: No ataquis Moab, no l’incitis a combatre, perquè de la seva terra no us haig de donar cap possessió, perquè als descendents de Lot he concedit Ar com a propietat seva.
10. (Antigament hi vivien els emites, un poble gran i nombrós, de gran estatura, com els anaquites.
11. Tant ells com els anaquites foren considerats gegants, però els moabites els anomenaven emites.
12. També, a Seïr, hi vivien en temps antics els horites, però els descendents d’Esaú els en van expulsar, eliminant-los de davant seu, i al seu lloc s’hi van establir ells, igual com va fer Israel amb la terra de la seva possessió, que el Senyor els concedí.)
13. Ara, doncs, alceu-vos i travesseu el torrent de Zèred. I vam passar el torrent de Zèred.
14. El temps que vam estar caminant, des de Cadeix-Barnea fins que vam tra-vessar el torrent de Zèred, foren trenta-vuit anys, fins que tota aquella genera-ció de combatents va desaparèixer del campament, tal com el Senyor havia jurat.
15. La mà del Senyor va pesar damunt d’ells per a eliminar-los d’enmig del campament, fins a la seva desaparició.
16. Succeí que, quan van acabar de morir tots aquells homes de guerra d’entre el poble,
17. el Senyor em va dir:
18. Avui tu passaràs pels límits de Moab en direcció a Ar,
19. i et trobaràs davant dels descendents d’Amon. No els ataquis ni els provoquis al combat, perquè de la terra dels des-cendents d’Amon no us haig de donar cap possessió, que l’he donada en pro-pietat als descendents de Lot.”
20. També aquesta fou considerada una terra de gegants. Des d’antic, els rafaïtes l’habitaven, i els ammonites els anome-naven zamzummites.
21. Era un poble gran i nombrós, de gran estatura, com els anaquites, però el Senyor els va exterminar davant els ammonites, de manera que aquests els van expulsar i al seu lloc s’hi van establir ells,
22. igual com va fer Déu a favor dels descendents d’Esaú que viuen a Seïr, quan va destruir els horites davant d’ells, per desposseir-los del país i es-tablir-s’hi ells al seu lloc, fins al dia d’avui.
23. Com també als avites, que vivien en llogarets prop de Gaza; els caftorites, procedents de Caftor, els van destruir i al seu lloc s’hi van establir ells.
24. Alceu-vos, partiu i passeu el torrent d’Arnon. Mira: he posat a la teva mà l’amorreu Sehon, rei d’Heixbon, a ell i el seu país. Comença, doncs, la con-questa, declara-li la guerra.
25. Des d’avui començaré a estendre el pànic i el terror a tu en tota l’extensió dels pobles que hi ha sota el cel. Quan sentiran parlar de tu, tremolaran i s’an-goixaran per la teva presència.
26. Des del desert de Quedemot, vaig enviar missatgers a Sehon, rei d’Heixbon, amb aquestes paraules de pau:
27. Vull passar pel teu territori, aniré només pel camí ral, sense desviar-me ni a dreta ni a esquerra.
28. Ven-me per diner els aliments perquè mengi, i l’aigua per a beure dóna-me-la per diner. Només vull passar a peu;
29. igual com ho han fet amb mi els descendents d’Esaú, que viuen a Seïr, i els moabites, que viuen a Ar, fins que hagi travessat el Jordà cap a la terra que el Senyor, el nostre Déu, ens donarà.
30. Però Sehon, el rei d’Heixbon, no va voler deixar-nos passar pels seus domi-nis; el Senyor, el teu Déu, li havia en-durit l’esperit i li havia tornat el cor inflexible, a fi de posar-lo a les teves mans, com ho està encara avui.
31. I el Senyor em digué: Mira, he començat a posar a disposició teva Sehon i el seu país. Comença la conquesta per apoderar-te de la seva terra.
32. Sehon ens va sortir a l’encontre, ell amb tota la seva gent, per presentar batalla a Jahas,
33. però el Senyor, el nostre Déu, ens el va posar a les mans i el vam derrotar, amb els seus fills i tota la seva gent.
34. En aquell fet, vam ocupar totes les seves ciutats, i en cada ciutat vam lliurar a l’extermini sagrat homes, dones i nens, sense deixar cap supervivent.
35. Les úniques despulles que vam pren-dre van ser el bestiar i el botí de les poblacions que havíem conquerit.
36. Des d’Aroer, situat sobre la riba del torrent d’Arnon, i la ciutat situada a la vall, fins a Galaad, no hi hagué cap ciu-tat prou fortificada davant nostre; totes elles ens les va lliurar el Senyor, el nostre Déu.
37. Només no vas entrar als dominis dels descendents d’Ammon, a tota la riba del torrent de Jaboc, als pobles de la mun-tanya, ni a cap lloc d’aquells que el Senyor, el nostre Déu, havia prohibit.”

Salms 36:1-6
1. (Al mestre de cant. De David, servent del Senyor.) La maldat és un oracle per al descregut, en el fons del seu cor no té present el temor de Déu.
2. Tan cregut està de si mateix que no troba detestable la seva culpa.
3. Tot el que parla és malícia i engany; deixa de tenir seny, d’obrar el bé.
4. Quan és al llit rumia sempre el mal, s’obstina en una conducta que no és bona, no renuncia a la maldat.
5. La teva bondat, Senyor, arriba al cel, la teva fidelitat, per damunt dels núvols.
6. La teva justícia és com les munta-nyes majestuoses, les teves decisions, com les profun-ditats abismals. Tu, Senyor, preserves els homes i les bèsties.

Proverbis 12:4-6
4. La dona virtuosa és corona del seu marit, la descarada és un rosec als seus ossos.
5. Els propòsits del just són rectes, els designis de l’impiu són fal-sedats.
6. Les paraules de l’impiu són trampes mortals, però la boca de l’íntegre l’en preserva.

Marc 16:1-20
1. Passat el dissabte, Maria Mag-dalena, Maria, la mare de Jau-me, i Salomé, van comprar perfums per anar a ungir-lo.
2. El diumenge, de bon matí, a sortida de sol, van anar al sepulcre,
3. i es preguntaven entre elles: “Qui ens farà rodolar la pedra d’entrada al sepulcre?”
4. Però, alçant els ulls, van veure que la pedra, tot i que era molt grossa, ja havia estat treta.
5. Un cop dins el sepulcre, van veure un jove assegut a la dreta, vestit amb una túnica blanca, i es van espantar.
6. Però ell els digué: “No us espanteu; busqueu Jesús, el Natzarè, el crucificat. Ha ressuscitat, no és pas aquí. Mireu el lloc on el van posar.
7. Per tant, aneu i digueu als seus deixebles i a Pere que ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com ell us va dir.”
8. Van sortir fugint del sepulcre, perquè estaven esparverades i atordides. I no van dir res a ningú de la por que tenien.
9. Ressuscitat el matí del diumenge, s’aparegué primerament a Maria Mag-dalena, de qui havia expulsat set di-monis.
10. Ella ho va anar a comunicar als qui havien conviscut amb ell, els quals esta-ven entristits, plorant.
11. Però, ells, en sentir-li dir que vivia i que l’havia vist, no ho cregueren.
12. Després es manifestà amb una altra aparença a dos d’ells que anaven cami-nant cap al camp.
13. Aquests anaren a comunicar-ho als altres; però tampoc a ells no els van creure.
14. Finalment es manifestà als onze quan eren a taula, i els reprengué per la seva incredulitat i la seva obstinació a no creure els qui l’havien vist ressuscitat,
15. i els digué: “Aneu per tot el món i prediqueu l’Evangeli a tota criatura.
16. El qui cregui i sigui batejat, serà salvat, però el qui no cregui, serà con-demnat.
17. Als qui creguin, els acompanyaran aquests senyals: Expulsaran dimonis en el meu nom, parlaran llengües noves,
18. agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts i es posaran bons.”
19. Així, el Senyor Jesús, després de parlar amb ells, fou endut al cel i s’as-segué a la dreta de Déu.
20. Ells se n’anaren a predicar pertot arreu, i el Senyor col·laborava amb ells i confirmava la Paraula amb els senyals que l’acompanyaven.