A A A A A
Bíblia en un any
Març 2

Nombres 1:1-54
1. El Senyor va parlar a Moisès en el desert del Sinaí, al Tabernacle de Reunió, el dia primer del mes segon, el segon any després d’haver sortit de la terra d’Egipte, i li digué:
2. “Feu el cens de tota la congregació dels fills d’Israel, segons les seves famí-lies i les seves cases paternes, enregis-trant els homes pel seu nom, un per un,
3. des de l’edat de vint anys en amunt; tots els aptes per a la guerra a Israel, els allistareu en esquadrons, tu i Aaron.
4. Tindreu al vostre costat un home de cada tribu, i cada un d’ells haurà de ser cap de la seva família.
5. Aquests són els noms dels homes que estaran amb vosaltres: per Rubèn, Elis-sur, fill de Xedeür;
6. per Simeó, Xelumiel, fill de Surixadai;
7. per Judà, Nahxon, fill d’Amminadab;
8. per Issacar, Netanel, fill de Suar;
9. per Zabuló, Eliab, fill d’Helon;
10. pels fills de Josep: per Efraïm, Eli-xamà, fill d’Ammihud; per Manassès, Gamliel, fill de Pedahsur;
11. per Benjamí, Abidan, fill de Guidoní;
12. per Dan, Ahièzer, fill d’Ammixadai;
13. per Aser, Paguiel, fill d’Ocran;
14. per Gad, Eliassaf, fill de Deuel;
15. per Neftalí, Ahirà, fill d’Enan.”
16. Aquests van ser els designats d’entre la congregació, els principals de les tribus paternes i caps de miler d’Israel.
17. Moisès i Aaron prengueren aquests homes que havien estat designats nomi-nalment,
18. i van aplegar tota la congregació el dia primer del mes segon, i van ser en-registrats per famílies i cases paternes, un per un, tots els de vint anys en amunt, comptats pels seus noms.
19. Tal com el Senyor havia manat a Moisès, així es va fer el cens en el desert del Sinaí.
20. Fet el recompte de la parentela dels fills de Rubèn, primogènit d’Israel, per famílies i cases paternes, enregistrats no-minalment un per un tots els homes de vint anys en amunt aptes per a la guerra,
21. van resultar revistats de la tribu de Rubèn quaranta-sis mil cinc-cents.
22. Comptada la parentela dels fills de Simeó, per famílies i cases paternes, en-registrats nominalment un per un tots els homes de vint anys en amunt aptes per a la guerra,
23. van resultar revistats de la tribu de Simeó cinquanta-nou mil tres-cents.
24. Comptada la parentela dels fills de Gad, per famílies i cases paternes, enre-gistrats nominalment un per un tots els homes de vint anys en amunt aptes per a la guerra,
25. van resultar revistats de la tribu de Gad quaranta-cinc mil sis-cents cinquanta.
26. Comptada la parentela dels fills de Judà, per famílies i cases paternes, en-registrats nominalment un per un tots els homes de vint anys en amunt aptes per a la guerra,
27. van resultar revistats de la tribu de Judà setanta-quatre mil sis-cents.
28. Comptada la parentela dels fills d’Is-sacar, per famílies i cases paternes, en-registrats nominalment un per un tots els homes de vint anys en amunt aptes per a la guerra,
29. van resultar revistats de la tribu d’Is-sacar cinquanta-quatre mil quatre-cents.
30. Comptada la parentela dels fills de Zabuló, per famílies i cases paternes, enregistrats nominalment un per un tots els homes de vint anys en amunt aptes per a la guerra,
31. van resultar revistats de la tribu de Zabuló cinquanta-set mil quatre-cents.
32. Dels fills de Josep: comptada la parentela dels fills d’Efraïm, per famílies i cases paternes, enregistrats nominalment un per un tots els homes de vint anys en amunt, tots els aptes per a la guerra,
33. van resultar revistats de la tribu d’Efraïm quaranta mil cinc-cents.
34. Comptada la parentela dels fills de Manassès, per famílies i cases paternes, enregistrats nominalment un per un tots els homes de vint anys en amunt aptes per a la guerra,
35. van resultar revistats de la tribu de Manassès trenta-dos mil dos-cents.
36. Comptada la parentela dels fills de Benjamí, per famílies i cases paternes, enregistrats nominalment un per un tots els homes de vint anys en amunt aptes per a la guerra,
37. van resultar revistats de la tribu de Benjamí trenta-cinc mil quatre-cents.
38. Comptada la parentela dels fills de Dan, per famílies i cases paternes, enre-gistrats nominalment un per un tots els homes de vint anys en amunt aptes per a la guerra,
39. van resultar revistats de la tribu de Dan seixanta-dos mil set-cents.
40. Comptada la parentela dels fills d’Aser, per famílies i cases paternes, enregistrats nominalment un per un tots els homes de vint anys en amunt aptes per a la guerra,
41. van resultar revistats de la tribu d’Aser quaranta-un mil cinc-cents.
42. Comptada la parentela dels fills de Neftalí, per famílies i cases paternes, enregistrats nominalment un per un tots els homes de vint anys en amunt aptes per a la guerra,
43. van resultar revistats de la tribu de Neftalí cinquanta-tres mil quatre-cents.
44. Aquest són els que van ser revistats per Moisès i Aaron juntament amb els dotze principals d’Israel, un per cada una de les cases paternes.
45. Tots els israelites de vint anys en amunt aptes per a la guerra van ser en-registrats segons les seves cases paternes,
46. i el total d’enregistrats va ser de sis-cents tres mil cinc-cents cinquanta.
47. Però els levites no van ser enregis-trats amb la tribu dels seus avantpassats,
48. perquè el Senyor havia dit a Moisès:
49. “Noenregistraràslatribude Levíniforma-ràs el seu cens entre els altres fills d’Israel,
50. sinó que tu mateix encomanaràs als levites la custòdia del Tabernacle del Testimoni, amb tots els utensilis i tot el que li correspon; ells portaran el Tabernacle amb tots els seus utensilis, estaran al seu servei i acamparan al seu voltant.
51. Quan el Tabernacle hagi de despla-çar-se, els levites el desmuntaran; i quan s’hagi de plantar, els levites el munta-ran. I si un estrany s’hi acosta, morirà.
52. Els fills d’Israel acamparan cadascú al seu campament i cadascú sota la seva bandera, en l’esquadró corresponent,
53. però els levites acamparan al voltant del Tabernacle del Testimoni, a fi que no sobrevingui un càstig a la congrega-ció dels fills d’Israel. Així vetllaran els levites per la custòdia del Tabernacle del Testimoni.”
54. Els fills d’Israel ho van complir; tal com el Senyor ho havia manat a Moisès, així ho van fer.

Nombres 2:1-34
1. El Senyor va parlar a Moisès i a Aaron i els digué:
2. “Els fills d’Israel acamparan cadascú junt a la seva bandera, sota l’estendard de les respectives cases paternes, i es disposaran mirant de cara al Tabernacle de Reunió, tot al seu voltant.
3. Acamparà a l’est, el cantó de llevant, la bandera del campament de Judà, amb els seus esquadrons. El dirigent dels fills de Judà és Nahxon, fill d’Amminadab.
4. El seu exèrcit, segons el cens, són setanta-quatre mil sis-cents.
5. Al seu costat acamparà la tribu d’Is-sacar. El dirigent dels fills d’Issacar és Netanel, fill de Suar;
6. el seu exèrcit, segons el cens, són cinquanta-quatre mil quatre-cents.
7. La tribu de Zabuló. El dirigent dels fills de Zabuló és Eliab, fill d’Helon;
8. el seu exèrcit, segons el cens, són cinquanta-set mil quatre-cents.
9. El total dels allistats al campament de Judà és de cent vuitanta-sis mil quatre-cents, repartits en esquadrons. Aquests aniran al davant obrint la marxa.
10. La bandera del campament de Rubèn, formada en esquadrons, acamparà al sud. El dirigent dels fills de Rubèn és Elissur, fill de Xedeür;
11. el seu exèrcit, segons el cens, és de quaranta-sis mil cinc-cents.
12. Al seu costat acamparà la tribu de Simeó. El dirigent dels fills de Simeó és Xelumiel, fill de Surixaddai;
13. el seu exèrcit, segons el cens, és de cinquanta-nou mil tres-cents.
14. La tribu de Gad. El dirigent dels fills de Gad és Eliassaf, fill de Deuel;
15. el seu exèrcit, segons el cens, és de quaranta-cinc mil sis-cents cinquanta.
16. El total dels allistats al campament de Rubèn és de cent cinquanta-un mil quatre-cents cinquanta, repartits en esquadrons. Aquests marxaran en segon lloc.
17. Tot seguit marxarà el Tabernacle de Reunió, amb el campament dels levites, enmig dels campaments. En el mateix ordre que hagin acampat es posaran en marxa, cadascun al seu lloc, junt a la seva bandera.
18. La bandera del campament d’Efraïm, formada en esquadrons, estarà a l’occident. El dirigent dels fills d’Efraïm és Elixamà, fill d’Ammi-hud;
19. el seu exèrcit, segons el cens, és de quaranta mil cinc-cents.
20. Al seu costat, la tribu de Manassès. El dirigent dels fills de Manassès és Gamliel, fill de Pedahsur;
21. el seu exèrcit, segons el cens, és de trenta-dos mil dos-cents.
22. La tribu de Benjamí. El dirigent dels fills de Benjamí és Abidan, fill de Guidoní;
23. el seu exèrcit, segons el cens, és de trenta-cinc mil quatre-cents.
24. El total dels allistats al campament d’Efraïm és de cent vuit mil cent. Marxaran en tercer lloc.
25. La bandera del campament de Dan, formada en esquadrons, acamparà al nord. El dirigent dels fills de Dan és Ahièzer, fill d’Ammixadai;
26. el seu exèrcit, segons el cens, és de seixanta-dos mil set-cents.
27. Al seu costat acamparà la tribu d’Aser. El dirigent dels fills d’Asser és Paguiel, fill d’Ocran;
28. el seu exèrcit, segons el cens, és de quaranta-un mil cinc-cents.
29. La tribu de Neftalí. El dirigent dels fills de Neftalí és Ahirà, fill d’Enan;
30. el seu exèrcit, segons el cens, és de cinquanta-tres mil quatre-cents.
31. El total dels allistats al campament de Dan és de cent cinquanta-set mil sis-cents. Ells tancaran la marxa, amb les seves banderes.”
32. Aquests són els enregistrats dels fills d’Israel, per llurs cases paternes: el total d’allistats als campaments, repartits en llurs esquadrons, va ser de sis-cents tres mil cinc-cents cinquanta.
33. Però els levites no van ser enregis-trats entre els fills d’Israel, tal com el Senyor havia manat a Moisès.
34. Els fills d’Israel van executar-ho tot tal com el Senyor havia manat a Moisès: acampaven sota la seva bandera i mar-xaven cadascú entre la seva família, segons les seves cases paternes.

Salms 29:7-11
7. El tro del Senyor que espurneja llamps de foc.
8. El tro del Senyor fa tremolar el desert, el Senyor somou el desert de Cadeix.
9. El tro del Senyor esberla les alzines i escorça les boscúries, mentre tot el seu temple aclama: “Glòria!”
10. El Senyor s’asseu sobre les aigües diluvials, hi seurà el Senyor, com a rei, per sempre.
11. El Senyor donarà força al seu poble, el Senyor beneirà el seu poble amb la pau!

Proverbis 10:26-29
26. Com el vinagre a les dents i el fum als ulls, així és el mandrós per als qui l’en-vien.
27. El temor del Senyor augmenta els dies, però els anys dels descreguts seran escurçats.
28. L’expectació dels justos és plena d’alegria, l’espera dels descreguts és la perdició.
29. El Senyor és un baluard per als íntegres, però és la ruïna dels qui fan el mal.

Marc 7:14-37
14. Novament va fer venir la multitud i els deia: “Escolteu-me tots i enteneu bé això:
15. No hi ha res del que entra en l’home des de fora que el pugui embrutar; són les coses que surten de l’home les que l’embruten.
16. [ Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti. ]”
17. Quan va entrar a casa, després de deixar la multitud, els seus deixebles li van preguntar sobre el sentit de la paràbola.
18. Ell els diu: “¿També vosaltres sou curts d’enteniment? ¿No compreneu que tot el que de fora entra en l’home no el pot embrutar
19. perquè no entra al seu cor, sinó al ventre, i va a parar a la latrina?” Així declarava purs tots els aliments.
20. També deia: “El que surt de l’home, això és el que embruta l’home,
21. perquè de dins del cor dels homes en surten mals pensaments, fornicacions, robatoris, homicidis,
22. adulteris, cobdícies, maldats, en-gany, indecència, enveja, maledicència, orgull, insensatesa.
23. Totes aquestes coses dolentes surten de dins i embruten l’home.”
24. Després va sortir d’allà i va anar a la regió de Tir. S’allotjà en una casa i no volia que ningú ho sabés, però no va poder passar desapercebut.
25. Ben aviat, una dona que havia sentit parlar d’ell i que tenia una filla posseïda per un esperit impur, el va anar a trobar i se li llançà als peus.
26. Aquesta dona era pagana, de raça siro-fenícia, i li pregava que expulsés el dimoni de la seva filla.
27. Ell li deia: “Deixa que primer s’a-tipin els fills; perquè no està bé treure el pa dels fills per tirar-lo als gos-sets.”
28. Però ella li fa: “És veritat, Senyor, però també els gossets, sota la taula, mengen les engrunes que deixen caure els infants.”
29. Ell li digué: “Ja te’n pots anar, que gràcies a això que has dit, el dimoni ha sortit de la teva filla.”
30. Ella se n’anà a casa seva i va trobar la noia estirada al llit; el dimoni l’havia deixada.
31. Sortint una altra vegada de la regió de Tir, va passar per Sidó, cap al llac de Galilea, travessant la regió de Decà-polis.
32. Li porten, llavors, un sord que par-lava malament i li preguen que li imposi la mà.
33. Jesús l’apartà de la gent, i a soles amb ell li posà els dits a les orelles i li tocà la llengua amb saliva.
34. I, alçant la mirada al cel, sospirà i li digué: “ Effatà! ”, és a dir: “Obre’t!”
35. Aleshores se li obriren les orelles i se li destravà la llengua i parlava nor-malment.
36. I els va manar que no ho diguessin a ningú. Però com més els comminava a no dir-ho més ho pregonaven.
37. I en el súmmum de l’admiració deien: “Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.”