A A A A A
Bíblia en un any
Març 18

Nombres 33:1-56
1. Aquestes són les etapes dels fills d’Israel quan van sortir d’Egipte, formats en esquadrons a les ordres de Moisès i Aaron.
2. Moisès, per ordre del Senyor, va en-registrar els punts de partida segons les seves jornades. Aquestes són les seves etapes des dels punts de partida:
3. Van aixecar el campament de Ramsès el mes primer, el dia quinze del primer mes; l’endemà de la Pasqua van sortir els fills d’Israel amb la mà alçada, a la vista de tots els egipcis,
4. mentre els egipcis sepultaven tots els primogènits que el Senyor havia mort, executant també així el Senyor sentèn-cia contra els seus déus.
5. Els fills d’Israel van partir de Ramsès i van acampar a Sucot.
6. Van partir de Sucot i van acampar a Etam, a l’extrem del desert.
7. Van partir d’Etam i, girant cap a Piahirot, que és enfront de Baal-Sefon, van acampar davant Migdol.
8. Van partir de davant de Piahirot i, passant pel mig del mar cap al desert, van fer una travessa de tres dies pel desert d’Etam i van acampar a Marà.
9. Van partir de Marà i van fer cap a Elim. A Elim hi havia dotze dolls d’aigua i setanta palmeres, i van acampar allí.
10. Van partir d’Elim i van acampar a la riba del mar Roig.
11. Van partir del mar Roig i van acampar al desert de Sin.
12. Van partir del desert de Sin i van acampar a Dofcà.
13. Van partir de Dofcà i van acampar a Aluix.
14. Van partir d’Aluix i van acampar a Refidim, on no hi havia aigua perquè la gent pogués beure.
15. Van partir de Refidim i van acampar al desert del Sinaí.
16. Van partir del Sinaí i van acampar a Quibrot-Ataavà.
17. Van partir de Quibrot-Ataavà i van acampar a Hasserot.
18. Van partir d’Hasserot i van acampar a Ritmà.
19. Van partir de Ritmà i van acampar a Rimmon-Peres.
20. Van partir de Rimmon-Peres i van acampar a Libnà.
21. Van partir de Libnà i van acampar a Rissà.
22. Van partir de Rissà i van acampar a Quehelata.
23. Van partir de Quehelata i van acampar a la muntanya de Xèfer.
24. Van partir de la muntanya de Xèfer i van acampar a Haradà.
25. Van partir d’Haradà i van acampar a Maquehelot.
26. Van partir de Maquehelot i van acampar a Tàhat.
27. Van partir de Tàhat i van acampar a Tèrah.
28. Van partir de Tèrah i van acampar a Mitcà.
29. Van partir de Mitcà i van acampar a Haixmonà.
30. Van partir d’Haixmonà i van acampar a Mosserot.
31. Van partir de Mosserot i van acampar a Bené-Jaacan.
32. Van partir de Bené-Jaacan i van acampar a Horaguidgat.
33. Van partir d’Horaguidgat i van acampar a Jotbata.
34. Van partir de Jotbata i van acampar a Abronà.
35. Van partir d’Abronà i van acampar a Ession-Guèber.
36. Van partir d’Ession-Guèber i van acampar al desert de Sin, que és Cadeix.
37. Van partir de Cadeix i van acampar a la muntanya d’Or, a la frontera del país d’Edom.
38. I el sacerdot Aaron va pujar a la muntanya d’Or per ordre del Senyor, i allí va morir, l’any quaranta de la sor-tida dels fills d’Israel de la terra d’Egip-te, el mes cinquè, el primer dia del mes.
39. Aaron tenia l’edat de cent vint-i-tres anys, quan va morir a la muntanya d’Or.
40. Llavors el rei cananeu d’Arad, que habitava al Nègueb, a la terra de Ca-naan, va saber que els fills d’Israel arribaven.
41. Van partir d’Or i van acampar a Salmonà.
42. Van partir de Salmonà i van acampar a Punon.
43. Van partir de Punon i van acampar a Obot.
44. Van partir d’Obot i van acampar a Iïm d’Abarim, a la frontera de Moab.
45. Van partir d’Iïm d’Abarim i van acampar a Dibon-Gad.
46. Van partir de Dibon-Gad i van acampar a Almon-Diblataima.
47. Van partir d’Almon-Diblataima i van acampar a les muntanyes d’Abarim, davant del Nebó.
48. Van partir d’Abarim i van acampar a les estepes de Moab, al Jordà, davant de Jericó.
49. Van acampar prop del Jordà, entre Betaieiximot i Abel-Aixitim, a les este-pes de Moab.
50. El Senyor va parlar a Moisès, a les estepes de Moab, prop del Jordà, davant de Jericó, i li digué:
51. “Parla als fills d’Israel i digues-los: Quan hàgiu passat el Jordà cap a la terra de Canaan,
52. expulsareu de davant vostre tots els habitants de la terra, destruireu totes les seves escultures i totes les seves imatges de fosa i enderrocareu tots els seus santuaris.
53. Prendreu possessió de la terra i l’ha-bitareu, perquè us dono a vosaltres tot el país en propietat.
54. Us repartireu la terra, a sorts, entre les vostres famílies. A les més nombro-ses donareu una porció més gran, i a les menys nombroses, una porció més petita. Allò que a cadascú li toqui en sort serà seu. Fareu el repartiment per tribus paternes.
55. Però si no expulseu de davant vostre els habitants del país, succeirà que aquells que haureu deixat quedar d’entre ells seran com punxes als vostres ulls i com espines als vostres costats, i us oprimiran en aquesta terra on aneu a viure.
56. I resultarà que us tractaré a vosaltres tal com havia pensat de tractar-los a ells.”

Nombres 34:1-29
1. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
2. “Dóna ordres als fills d’Israel i di-gues-los: Quan entrareu a la terra de Canaan, aquest serà el territori que us tocarà en herència, la terra de Canaan segons els seus límits.
3. El vostre terme meridional s’estendrà des del desert de Sin tot al llarg de la frontera d’Edom; la vostra frontera me-ridional començarà per l’orient, a l’ex-trem del Mar de la Sal;
4. el vostre terme girarà cap al migdia per la pujada d’Acrabim, seguirà enda-vant cap a Sin i acabarà al sud de Ca-deix-Barnea; continuarà cap a Hassar-Adar i seguirà endavant fins a Asmon;
5. des d’Asmon girarà cap al torrent d’Egipte i s’acabarà al mar Mediterrani.
6. El vostre terme occidental serà el mar Mediterrani; aquesta serà la vostra frontera cap a l’oest.
7. El vostre terme septentrional serà aquest: des del mar Mediterrani traçareu una línia fins a la muntanya d’Or;
8. des de la muntanya d’Or traçareu una línia fins a l’entrada de Lebó-Hamat, i la frontera arribarà fins a Sedad;
9. després la frontera seguirà cap a Zifron, i el seu extrem acabarà a Hassar-Enan. Aquesta serà la vostra frontera al nord.
10. Com a límit oriental, traçareu una línia des d’Hassar-Enan fins a Xefam.
11. La frontera baixarà des de Xefam cap a Arbelà, a l’orient d’Ain, i seguirà baixant la línia fronterera fins a tocar la costa oriental del mar de Genesaret;
12. després la frontera baixarà el Jordà i seguirà fins a acabar al mar Mort. Aquesta serà la vostra terra amb les fronteres que la delimiten.”
13. Moisès va donar ordres als fills d’Is-rael, i els digué: “Aquesta és la terra que heu de repartir a sorts, la que el Senyor va donar a les nou tribus i a l’altra mitja tribu,
14. perquè la tribu dels fills de Rubèn, amb les seves cases paternes, i la tribu dels fills de Gad, amb les seves cases paternes, i la mitja tribu de Manassès, ja han rebut la seva possessió.
15. Aquestes dues tribus i mitja ja han rebut la seva heretat en la part oriental del Jordà, davant de Jericó, cara a llevant.
16. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
17. “Aquests són els noms dels homes que us repartiran la terra: el sacerdot Eleazar i Josuè, fill de Nun.
18. Prendreu també un principal de cada tribu per a repartir la terra.
19. Aquests són els seus noms: de la tribu de Judà, Caleb, fill de Jefunnè;
20. de la tribu dels fills de Simeó, Xemuel, fill d’Ammihud;
21. de la tribu de Benjamí, Elidad, fill de Quislon;
22. de la tribu dels fills de Dan, el prín-cep Buquí, fill de Joglí;
23. dels fills de Josep, per la tribu dels fills de Manassès, el príncep Hanniel, fill d’Efod;
24. de la tribu dels fills d’Efraïm, el príncep Quemuel, fill de Xiftan;
25. de la tribu dels fills de Zabuló, el príncep Elissafan, fill de Parnac;
26. de la tribu dels fills d’Issacar, el príncep Paltiel, fill d’Azan;
27. de la tribu dels fills d’Aser, el prín-cep Ahihud, fill de Xelomí;
28. i de la tribu dels fills de Neftalí, el príncep Pedahel, fill d’Ammihud.
29. Aquests són els qui el Senyor va encarregar de repartir la terra de Canaan entre els fills d’Israel.

Salms 35:9-16
9. Però la meva ànima exultarà en el Senyor, s’alegrarà en la seva salvació;
10. tots els meus ossos diran: “Senyor, qui és com tu, que deslliures l’oprimit del qui és més fort que ell, el pobre i desvalgut del seu espo-liador?”
11. Es presenten testimonis malèvols, m’inculpen de coses que desconec;
12. em tornen mal per bé, i em deixen sol.
13. I jo que, quan estaven malalts, vestia de dol, entristia la meva ànima amb dejunis, la meva oració em retrunyia en el pit;
14. ho feia com per un amic o un germà, com qui plora la mare m’encorbava entristit.
15. Però ells, quan jo he caigut, s’han reunit a celebrar-ho. S’han aplegat contra mi gent foras-tera, sense jo saber-ho, que em maltracten sense parar.
16. Cruelment fan escarni de mi i fan cruixir les dents contra meu.

Proverbis 12:2-2
2. L’home de bé obté el favor del Senyor, però condemna el de mala inten-ció.

Marc 15:1-24
1. Així que es féu de dia, els principals sacerdots van celebrar un consell amb els ancians, els mestres de la Llei i el ple del Sanedrí, i després de lligar Jesús, se’l van endur i el van posar a mans de Pilat.
2. I Pilat li preguntà: “¿Ets tu el rei dels jueus?” Li respongué: “Tu ho dius.”
3. I els principals sacerdots l’acusaven de moltes coses.
4. Però Pilat l’interrogava de nou: “¿No contestes res? Fixa’t de quantes coses t’acusen.”
5. Però Jesús ja no li va contestar res més, de manera que Pilat estava desconcertat.
6. Cada festa els indultava un pres, el que li demanaven.
7. Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els sediciosos que en la revolta ha-vien comès un homicidi.
8. La multitud va pujar i va començar a demanar l’indult de costum.
9. Pilar els preguntà: “Voleu que us indulti el rei dels jueus?”
10. Perquè s’adonava que els principals sacerdots l’hi havien lliurat per enveja.
11. Però els principals sacerdots van incitar la multitud perquè més aviat els alliberés Barrabàs.
12. Però Pilat altre cop s’adreçà a ells preguntant: “Què en faig, doncs, del qui anomeneu rei dels jueus?”
13. Ells tornaren a cridar: “Crucifica’l!”
14. Pilat els deia: “Però quin mal ha fet?” Però ells cridaven encara més fort: “Crucifica’l!”
15. Aleshores Pilat, decidit a complaure la multitud, els deixà anar Barrabàs i, un cop assotat, va lliurar Jesús perquè fos crucificat.
16. Llavors els soldats l’entraren al pati, és a dir, al pretori, i van fer reunir tota la tropa.
17. El van vestir de porpra i li van posar una corona d’espines que havien trenat.
18. I van començar a saludar-lo i a dir-li: “Salve, rei dels jueus!”
19. I li donaven cops al cap amb una canya, l’escopien i, agenollant-se, li feien reverències.
20. Després d’haver-lo escarnit, li tra-gueren la porpra i li van posar els seus vestits. I llavors el tragueren a fora per crucificar-lo.
21. Passava per allà un tal Simó de Cirene, pare d’Alexandre i de Rufus, que tornava del camp, i l’obligaren a portar-li la creu.
22. El dugueren al puig que en diuen Gòlgota, que vol dir “lloc de la Calavera”.
23. Li van oferir vi barrejat amb mirra, però ell no en va prendre.
24. Llavors el van crucificar i es van repartir els seus vestits, jugant-se’ls a la sort, per veure què s’enduria cadascun.