A A A A A
Bíblia en un any
Març 17

Nombres 31:1-54
1. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
2. “Compleix la venjança dels fills d’Is-rael contra els madianites; després seràs reunit amb el teu poble.”
3. Moisès es dirigí al poble i va dir: “Que alguns de vosaltres prenguin les armes per a la guerra i ataquin Madian, a fi d’executar la venjança del Senyor.
4. Enviareu a la guerra mil homes de cada tribu, d’entre totes les tribus d’Israel.”
5. I d’entre els milers d’Israel, foren es-collits mil per cada tribu, en total dotze mil en peu de guerra.
6. Moisès va enviar al combat mil homes de cada tribu, i amb ells Pinhàs, fill del sacerdot Eleazar, que duia a la mà els objectes sagrats i les trompetes per als tocs d’ordres.
7. Van atacar Madian, com el Senyor havia manat a Moisès, i van matar tots els homes.
8. A més d’aquells caiguts, també foren morts els reis de Madian: Eví, Rèquem, Sur, Hur i Reba, cinc reis de Madian; també fou mort per l’espasa Balaam, fill de Beor.
9. Els fills d’Israel se’n dugueren captives les dones de Madian amb la seva mai-nada, i els van arrabassar tot el bestiar, els ramats que tenien i tots els seus béns.
10. Van calar foc a tots els centres de població i a tots els campaments.
11. Van reunir totes les despulles i tot el botí de persones i bestiar,
12. i dugueren els captius, el botí i les despulles a Moisès i al sacerdot Eleazar, a la congregació dels fills d’Israel, al campament, a les estepes de Moab, prop del Jordà, davant de Jericó.
13. Moisès, el sacerdot Eleazar i tots els principals de la congregació van sortir a rebre’ls a les afores del campament.
14. Moisès es va indignar contra els oficials de l’exèrcit, comandants de milers i caps de centúries que tornaven de l’expedició guerrera,
15. i els digué: “Com és que heu deixat amb vida totes les dones?
16. Precisament van ser elles les que, per instigació de Balaam, van fer amb astú-cia que els fills d’Israel apostatessin del Senyor en el cas de Baal-Peor, provocant la plaga entre la congregació d’Israel.
17. Ara, doncs, mateu tots els mascles d’entre la mainada, mateu també totes les dones que hagin tingut home,
18. però totes les noies que no hagin tingut home deixeu-les amb vida per a vosaltres.
19. I vosaltres, tots els qui heu matat algú, els qui heu tocat algun cadàver, quedeu-vos fora del campament; i us purificareu del pecat el tercer dia i el setè, vosaltres i les vostres captives.
20. Igualment, tota la roba, tot vestit de pell, tot teixit de pèl de cabra i tots els atuells de fusta, tot ho purificareu.
21. El sacerdot Eleazar digué als guerrers que havien tornat de l’expe-dició: “Aquest és el precepte legal que el Senyor ha manat a Moisès.
22. Concretament, l’or, la plata, el bron-ze, el ferro, l’estany i el plom,
23. tot allò que pot suportar el foc, li ho fareu passar, així quedarà net, si bé cal-drà purificar-ho amb les aigües de la purificació; en canvi, tot allò que no suporta el foc, només ho fareu passar per les aigües.
24. El dia setè rentareu els vostres vestits i quedareu nets, i després ja podreu en-trar al campament.”
25. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
26. “Fes el recompte del botí que s’ha agafat, tant de persones com de bestiar, tu, amb el sacerdot Eleazar i els caps dels patriarcats de la congregació.
27. I dividiràs a mitges el botí entre els guerrers que han participat en el combat i la resta de la congregació.
28. I de la part dels guerrers que han participat en el combat, en prendràs un tribut per al Senyor: un de cada cinc-cents, tant de persones com de bestiar gros, ases i ovelles.
29. Ho prendràs de la meitat que els pertoca, i ho donaràs al sacerdot Eleazar com a ofrena al Senyor.
30. I de la meitat dels fills d’Israel, en prendràs un de cada cinquanta, de persones, de bestiar gros, d’ases i d’ovelles, de tot animal, i ho donaràs als levites que estan al servei del Tabernacle del Senyor.”
31. Moisès i el sacerdot Eleazar van fer tal com el Senyor havia manat a Moisès.
32. El botí que va quedar del saqueig que van fer els guerrers va ser: sis-cents setanta-cinc mil caps de bestiar menut;
33. setanta-dos mil caps de bestiar gros;
34. seixanta-un mil ases;
35. i de persones, dones que no havien tingut cap home, van ser trenta-dues mil.
36. La meitat corresponent als guerrers va arribar a la quantitat de tres-cents trenta-set mil cinc-cents caps de bestiar menut,
37. dels quals, el tribut per al Senyor va ser de sis-cents setanta-cinc caps de bestiar menut;
38. a trenta-sis mil caps de bestiar gros, dels quals, el tribut per al Senyor va ser de setanta-dos;
39. a trenta mil cinc-cents ases, dels quals, el tribut per al Senyor va ser de seixanta-un;
40. i a setze mil persones, de les quals, el tribut per al Senyor va ser de trenta-dues persones.
41. I Moisès va donar al sacerdot Eleazar el tribut per al Senyor, tal com el Senyor havia manat.
42. De la meitat que corresponia als fills d’Israel, que Moisès va separar dels guer-rers que van participar en el combat,
43. aquesta porció de la congregació era de tres-cents trenta-set mil cinc-cents caps de bestiar menut;
44. trenta-sis mil caps de bestiar gros;
45. trenta mil cinc-cents ases;
46. i setze mil persones.
47. D’aquesta meitat assignada als fills d’Israel, Moisès en prengué un de cada cinquanta, tant de persones com de bestiar, i ho donà als levites que tenien la guarda del Tabernacle del Senyor, tal com el Senyor havia manat.
48. Llavors, es van presentar a Moisès els oficials de l’exèrcit, comandants de milers i caps de centúries,
49. i li digueren: “Els teus servidors han fet el recompte dels soldats que han estat a les nostres ordres, i no en falta cap.
50. Per això portem com a ofrena al Senyor allò que cadascú ha pogut trobar de joiells d’or, braçalets, cadenetes, anells, arracades i collars, en expiació personal davant el Senyor.”
51. Moisès i el sacerdot Eleazar van rebre de mans d’ells l’or i tots els joiells treballats.
52. I tot l’or de l’ofrena alçada que van presentar al Senyor de part dels comandants de milers i dels caps de centúries, va ser de setze mil set-cents cinquanta sicles.
53. Era allò que els soldats de tropa havien recollit cadascú per a ell.
54. Un cop Moisès i el sacerdot Eleazar ells han obeït fidelment el Senyor. van rebre l’or dels comandants de mi-lers i dels caps de centúries, el dugueren al Tabernacle de Reunió, com a memo-rial dels fills d’Israel davant el Senyor.

Nombres 32:1-42
1. Els fills de Rubèn i els fills de Gad tenien nombrosos ramats i molt grans. Observant la terra de Jazer i la de Galaad, veieren que aquella con-trada era un bon lloc per al bestiar.
2. Llavors, els fils de Gad i els fills de Rubèn van anar a parlar amb Moisès, el sacerdot Eleazar i els principals de la congregació, i digueren:
3. “Atarot, Dibon, Jazer, Nimrà, Heixbon, Elalé, Sebam, Nebó i Beon,
4. la terra que el Senyor ha sotmès davant la congregació d’Israel és terra de pastures, i els teus servents tenen ramats.”
5. Hi van afegir: “Si hem trobat gràcia als teus ulls, que aquesta terra sigui do-nada als teus servents com a propietat, i no ens facis passar al Jordà.”
6. Moisès va respondre als fills de Gad i als fills de Rubèn: “És que els vostres germans han d’anar al combat mentre vosaltres us quedeu aquí?
7. Per què voleu desanimar els fills d’Israel perquè no vagin endavant cap a la terra que el Senyor els ha donat?
8. El mateix van fer els vostres pares, quan els vaig enviar de Cadeix-Barnea a explorar la terra.
9. Van pujar fins a la vall d’Eixcol, van inspeccionar el país, i després van desani-mar els fills d’Israel perquè no entressin a la terra que el Senyor els havia donat.
10. Aquell dia el Senyor es va enfuris-mar i va jurar:
11. Els homes de vint anys en amunt que han pujat d’Egipte no veuran la terra que he promès sota jurament de donar a Abraham, a Isaac i a Jacob, perquè no m’han estat fidels,
12. llevat de Caleb, el fill de Jefunnè el quenazita, i Josuè, el fill de Nun, perquè
13. La ira del Senyor es va encendre contra Israel i els va fer errar pel desert durant quaranta anys, fins que aquella generació que havia obrat malament als ulls del Senyor s’hagués extingit.
14. I ara, heus aquí que vosaltres us heu alçat en comptes dels vostres pares, raça de pecadors, per inflamar encara més la ira del Senyor contra Israel!
15. Perquè, si us aparteu d’ell, farà més llarg el seu abandó en el desert, i vosaltres sereu la ruïna de tot aquest poble.”
16. Llavors se li van apropar i li van dir: “Construirem aquí pletes per als nostres ra-mats i habitatges per a les nostres famílies,
17. i nosaltres prendrem les armes per marxar al davant dels fills d’Israel fins que els haurem instal·lat al seu lloc; i mentrestant, les nostres famílies es quedaran a les poblacions fortificades, a cobert dels habitants del país.
18. No tornarem a casa nostra fins que cada un dels fills d’Israel hagi aconseguit la seva heretat.
19. I nosaltres no compartirem amb ells cap heretatge a l’altra banda del Jordà, o més enllà, ja que la nostra heretat ens ha tocat en aquesta banda del Jordà, la part oriental.”
20. Moisès els respongué: “Si ho feu així, si preneu les armes per combatre davant el Senyor,
21. i tots els vostres combatents passen el Jordà davant el Senyor fins que ell hagi expulsat els seus enemics de davant seu,
22. i el país hagi quedat sotmès davant d’ell, després d’això podreu tornar i quedareu sense compromís envers el Senyor i envers Israel, i aquesta terra serà la vostra possessió davant el Senyor.
23. Però si no ho feu així haureu pecat contra el Senyor, i tingueu per segur que el vostre pecat us atraparà.
24. Construïu-vos, doncs, habitatges per a les vostres famílies i pletes per als vostres ramats, i compliu el que els vos-tres llavis han promès.”
25. Els fills de Gad i els fills de Rubèn van contestar a Moisès: “Els teus servents com-pliran tal com el meu senyor ens mana.
26. La nostra mainada, les nostres dones, els nostres ramats i tot el nostre bestiar es quedaran aquí, a les poblacions de Galaad,
27. però els teus servents, tots els homes armats de l’exèrcit, passaran per comba-tre davant el Senyor, tal com diu el meu senyor.”
28. Llavors Moisès va donar instruccions referents a ells, al sacerdot Eleazar, a Josuè, fill de Nun, i als caps de patriarcat de les tribus dels fills d’Israel,
29. i els digué: “Si els fills de Gad i els fills de Rubèn passen amb vosaltres el Jordà, tothom armat per a la batalla da-vant el Senyor, i el país és sotmès da-vant vostre, els donareu la terra de Ga-laad en possessió.
30. Però si no passen armats amb vosaltres, hauran de prendre possessió enmig vostre a la terra de Canaan.”
31. Els fills de Gad i els fills de Rubèn van contestar: “Complirem el que el Senyor ha manat als teus servents.
32. Passarem armats davant el Senyor a la terra de Canaan, i quedarà per a nos-altres la possessió de la nostra heretat en aquesta banda del Jordà.”
33. Moisès va concedir als fills de Gad i als fills de Rubèn, i a la mitja tribu de Manassès, fill de Josep, el regne de Se-hon, rei dels amorreus, i el regne d’Og, rei de Basan, el país amb les ciutats compreses dins dels seus límits i les poblacions perifèriques.
34. Llavors, els fills de Gad van reedi-ficar Dibon, Atarot, Aroer,
35. Atrot-Xofan, Jazer, Jogbohà,
36. Betnimrà i Betaran, com a poblacions fortificades, i construïren pletes per als ramats.
37. Els fills de Rubèn van reedificar Heixbon, Elalé, Quiriataim,
38. Nebó, Baal-Meon, canviades de nom, i Sibmà, i van posar nom a les ciutats que van construir.
39. Els fills de Maquir, fill de Manassès, van anar a Galaad, la van conquerir i van expulsar els amorreus que hi vivien.
40. Moisès concedí Galaad a Maquir, fill de Manassès, i ell s’hi va instal·lar.
41. Jaïr, fill de Manassès, hi va anar i es va apoderar dels seus poblets, i els va posar de nom Poblets de Jaïr.
42. Nóbah hi va anar i va conquerir Que-nat amb les seves aldees, i la va anomenar Nóbah, que era el seu propi nom.

Salms 35:1-8
1. (De David.) Oposa’t, Senyor, contra els meus oponents, ataca els qui m’ataquen.
2. Pren l’escut petit i el gran, i alça’t per ajudar-me.
3. Desembeina la llança i barra el pas a l’escomesa dels meus perse-guidors; digues a la meva ànima: “Jo sóc la teva salvació.”
4. Que quedin defraudats i avergonyits els qui em volen prendre la vida, que reculin escarmentats els qui maquinen la meva dissort.
5. Que siguin com la palla davant la ventada, empaitats per l’àngel del Senyor;
6. que la seva ruta sigui de tenebres i precipicis, quan l’àngel del Senyor els perse-gueixi.
7. Perquè sense motiu m’han parat la seva xarxa, sense causa han excavat un clot per a mi.
8. Que els sobrevingui la desgràcia imprevista, que quedin agafats al parany que m’han preparat i s’enfonsin en la pròpia fossa.

Proverbis 12:1-1
1. Qui estima la correcció estima el coneixement; qui odia la reprensió és un estúpid.

Marc 14:55-72
55. Els principals sacerdots i el Sanedrí en ple buscaven un testimoni en contra de Jesús, per fer-lo matar, i no el trobaven,
56. perquè molts testificaven en fals contra ell, però els seus testimoniatges no concordaven.
57. Aleshores se n’alçaren uns i testifi-caren en fals contra ell dient:
58. “Nosaltres li hem sentit dir: Jo destrui-ré aquest temple fet a mà, i en tres dies n’aixecaré un altre que no és fet a mà.”
59. I ni així no concordaven les seves declaracions.
60. Aleshores s’aixecà el gran sacerdot, i, avançant fins al centre, interrogà Jesús: “¿No contestes res al que aquests declaren contra tu?”
61. Però ell seguia callat sense contestar res. Novament li pregunta el gran sacer-dot: “¿Ets tu el Crist, el Fill del Beneït?”
62. Jesús digué: “Jo sóc, i veureu el Fill de l’Home assegut a la dreta del Totpo-derós, i com ve entre els núvols del cel.”
63. El gran sacerdot, esquinçant-se les vestidures, digué: “Quina necessitat te-nim de més testimonis?
64. Ja heu sentit la blasfèmia, què us en sembla?” Llavors tots el van sentenciar com a reu de mort.
65. I alguns es posaren a escopir-li, a tapar-li la cara i a donar-li cops de puny, mentre li deien: “Profetitza.” I els agut-zils el van rebre a bufetades.
66. Mentre Pere era a baix al pati, arribà una de les criades del gran sacerdot,
67. i fixant-se en Pere, que s’escalfava, se’l quedà mirant i li digué: “Tu també anaves amb el Natzarè, amb Jesús.”
68. Però ell ho va negar: “No sé ni entenc de què parles tu.” Aleshores va sortir cap a fora el vestíbul, i un gall va cantar.
69. Després la criada se’l tornà a trobar i començà a dir als qui eren allà: “Aquest és un d’ells.”
70. Però ell ho va tornar a negar. Un poc després els presents digueren de nou a Pere: “De segur que tu ets un d’ells, perquè ets galileu.”
71. Llavors ell va començar a maleir i a ju-rar: “No sé res d’aquest home que dieu.”
72. Tot d’una el gall va cantar per segona vegada, i Pere es va recordar del que li havia dit Jesús: “Abans que el gall canti per segona vegada, tu m’hauràs negat tres vegades”, i esclatà en plors.