| Nombres 31:1-54 |
| 1. El Senyor va parlar a Moisès i li digué: |
| 2. “Compleix la venjança dels fills d’Is-rael contra els madianites; després seràs reunit amb el teu poble.” |
| 3. Moisès es dirigí al poble i va dir: “Que alguns de vosaltres prenguin les armes per a la guerra i ataquin Madian, a fi d’executar la venjança del Senyor. |
| 4. Enviareu a la guerra mil homes de cada tribu, d’entre totes les tribus d’Israel.” |
| 5. I d’entre els milers d’Israel, foren es-collits mil per cada tribu, en total dotze mil en peu de guerra. |
| 6. Moisès va enviar al combat mil homes de cada tribu, i amb ells Pinhàs, fill del sacerdot Eleazar, que duia a la mà els objectes sagrats i les trompetes per als tocs d’ordres. |
| 7. Van atacar Madian, com el Senyor havia manat a Moisès, i van matar tots els homes. |
| 8. A més d’aquells caiguts, també foren morts els reis de Madian: Eví, Rèquem, Sur, Hur i Reba, cinc reis de Madian; també fou mort per l’espasa Balaam, fill de Beor. |
| 9. Els fills d’Israel se’n dugueren captives les dones de Madian amb la seva mai-nada, i els van arrabassar tot el bestiar, els ramats que tenien i tots els seus béns. |
| 10. Van calar foc a tots els centres de població i a tots els campaments. |
| 11. Van reunir totes les despulles i tot el botí de persones i bestiar, |
| 12. i dugueren els captius, el botí i les despulles a Moisès i al sacerdot Eleazar, a la congregació dels fills d’Israel, al campament, a les estepes de Moab, prop del Jordà, davant de Jericó. |
| 13. Moisès, el sacerdot Eleazar i tots els principals de la congregació van sortir a rebre’ls a les afores del campament. |
| 14. Moisès es va indignar contra els oficials de l’exèrcit, comandants de milers i caps de centúries que tornaven de l’expedició guerrera, |
| 15. i els digué: “Com és que heu deixat amb vida totes les dones? |
| 16. Precisament van ser elles les que, per instigació de Balaam, van fer amb astú-cia que els fills d’Israel apostatessin del Senyor en el cas de Baal-Peor, provocant la plaga entre la congregació d’Israel. |
| 17. Ara, doncs, mateu tots els mascles d’entre la mainada, mateu també totes les dones que hagin tingut home, |
| 18. però totes les noies que no hagin tingut home deixeu-les amb vida per a vosaltres. |
| 19. I vosaltres, tots els qui heu matat algú, els qui heu tocat algun cadàver, quedeu-vos fora del campament; i us purificareu del pecat el tercer dia i el setè, vosaltres i les vostres captives. |
| 20. Igualment, tota la roba, tot vestit de pell, tot teixit de pèl de cabra i tots els atuells de fusta, tot ho purificareu. |
| 21. El sacerdot Eleazar digué als guerrers que havien tornat de l’expe-dició: “Aquest és el precepte legal que el Senyor ha manat a Moisès. |
| 22. Concretament, l’or, la plata, el bron-ze, el ferro, l’estany i el plom, |
| 23. tot allò que pot suportar el foc, li ho fareu passar, així quedarà net, si bé cal-drà purificar-ho amb les aigües de la purificació; en canvi, tot allò que no suporta el foc, només ho fareu passar per les aigües. |
| 24. El dia setè rentareu els vostres vestits i quedareu nets, i després ja podreu en-trar al campament.” |
| 25. El Senyor va parlar a Moisès i li digué: |
| 26. “Fes el recompte del botí que s’ha agafat, tant de persones com de bestiar, tu, amb el sacerdot Eleazar i els caps dels patriarcats de la congregació. |
| 27. I dividiràs a mitges el botí entre els guerrers que han participat en el combat i la resta de la congregació. |
| 28. I de la part dels guerrers que han participat en el combat, en prendràs un tribut per al Senyor: un de cada cinc-cents, tant de persones com de bestiar gros, ases i ovelles. |
| 29. Ho prendràs de la meitat que els pertoca, i ho donaràs al sacerdot Eleazar com a ofrena al Senyor. |
| 30. I de la meitat dels fills d’Israel, en prendràs un de cada cinquanta, de persones, de bestiar gros, d’ases i d’ovelles, de tot animal, i ho donaràs als levites que estan al servei del Tabernacle del Senyor.” |
| 31. Moisès i el sacerdot Eleazar van fer tal com el Senyor havia manat a Moisès. |
| 32. El botí que va quedar del saqueig que van fer els guerrers va ser: sis-cents setanta-cinc mil caps de bestiar menut; |
| 33. setanta-dos mil caps de bestiar gros; |
| 34. seixanta-un mil ases; |
| 35. i de persones, dones que no havien tingut cap home, van ser trenta-dues mil. |
| 36. La meitat corresponent als guerrers va arribar a la quantitat de tres-cents trenta-set mil cinc-cents caps de bestiar menut, |
| 37. dels quals, el tribut per al Senyor va ser de sis-cents setanta-cinc caps de bestiar menut; |
| 38. a trenta-sis mil caps de bestiar gros, dels quals, el tribut per al Senyor va ser de setanta-dos; |
| 39. a trenta mil cinc-cents ases, dels quals, el tribut per al Senyor va ser de seixanta-un; |
| 40. i a setze mil persones, de les quals, el tribut per al Senyor va ser de trenta-dues persones. |
| 41. I Moisès va donar al sacerdot Eleazar el tribut per al Senyor, tal com el Senyor havia manat. |
| 42. De la meitat que corresponia als fills d’Israel, que Moisès va separar dels guer-rers que van participar en el combat, |
| 43. aquesta porció de la congregació era de tres-cents trenta-set mil cinc-cents caps de bestiar menut; |
| 44. trenta-sis mil caps de bestiar gros; |
| 45. trenta mil cinc-cents ases; |
| 46. i setze mil persones. |
| 47. D’aquesta meitat assignada als fills d’Israel, Moisès en prengué un de cada cinquanta, tant de persones com de bestiar, i ho donà als levites que tenien la guarda del Tabernacle del Senyor, tal com el Senyor havia manat. |
| 48. Llavors, es van presentar a Moisès els oficials de l’exèrcit, comandants de milers i caps de centúries, |
| 49. i li digueren: “Els teus servidors han fet el recompte dels soldats que han estat a les nostres ordres, i no en falta cap. |
| 50. Per això portem com a ofrena al Senyor allò que cadascú ha pogut trobar de joiells d’or, braçalets, cadenetes, anells, arracades i collars, en expiació personal davant el Senyor.” |
| 51. Moisès i el sacerdot Eleazar van rebre de mans d’ells l’or i tots els joiells treballats. |
| 52. I tot l’or de l’ofrena alçada que van presentar al Senyor de part dels comandants de milers i dels caps de centúries, va ser de setze mil set-cents cinquanta sicles. |
| 53. Era allò que els soldats de tropa havien recollit cadascú per a ell. |
| 54. Un cop Moisès i el sacerdot Eleazar ells han obeït fidelment el Senyor. van rebre l’or dels comandants de mi-lers i dels caps de centúries, el dugueren al Tabernacle de Reunió, com a memo-rial dels fills d’Israel davant el Senyor. |
| Nombres 32:1-42 |
| 1. Els fills de Rubèn i els fills de Gad tenien nombrosos ramats i molt grans. Observant la terra de Jazer i la de Galaad, veieren que aquella con-trada era un bon lloc per al bestiar. |
| 2. Llavors, els fils de Gad i els fills de Rubèn van anar a parlar amb Moisès, el sacerdot Eleazar i els principals de la congregació, i digueren: |
| 3. “Atarot, Dibon, Jazer, Nimrà, Heixbon, Elalé, Sebam, Nebó i Beon, |
| 4. la terra que el Senyor ha sotmès davant la congregació d’Israel és terra de pastures, i els teus servents tenen ramats.” |
| 5. Hi van afegir: “Si hem trobat gràcia als teus ulls, que aquesta terra sigui do-nada als teus servents com a propietat, i no ens facis passar al Jordà.” |
| 6. Moisès va respondre als fills de Gad i als fills de Rubèn: “És que els vostres germans han d’anar al combat mentre vosaltres us quedeu aquí? |
| 7. Per què voleu desanimar els fills d’Israel perquè no vagin endavant cap a la terra que el Senyor els ha donat? |
| 8. El mateix van fer els vostres pares, quan els vaig enviar de Cadeix-Barnea a explorar la terra. |
| 9. Van pujar fins a la vall d’Eixcol, van inspeccionar el país, i després van desani-mar els fills d’Israel perquè no entressin a la terra que el Senyor els havia donat. |
| 10. Aquell dia el Senyor es va enfuris-mar i va jurar: |
| 11. Els homes de vint anys en amunt que han pujat d’Egipte no veuran la terra que he promès sota jurament de donar a Abraham, a Isaac i a Jacob, perquè no m’han estat fidels, |
| 12. llevat de Caleb, el fill de Jefunnè el quenazita, i Josuè, el fill de Nun, perquè |
| 13. La ira del Senyor es va encendre contra Israel i els va fer errar pel desert durant quaranta anys, fins que aquella generació que havia obrat malament als ulls del Senyor s’hagués extingit. |
| 14. I ara, heus aquí que vosaltres us heu alçat en comptes dels vostres pares, raça de pecadors, per inflamar encara més la ira del Senyor contra Israel! |
| 15. Perquè, si us aparteu d’ell, farà més llarg el seu abandó en el desert, i vosaltres sereu la ruïna de tot aquest poble.” |
| 16. Llavors se li van apropar i li van dir: “Construirem aquí pletes per als nostres ra-mats i habitatges per a les nostres famílies, |
| 17. i nosaltres prendrem les armes per marxar al davant dels fills d’Israel fins que els haurem instal·lat al seu lloc; i mentrestant, les nostres famílies es quedaran a les poblacions fortificades, a cobert dels habitants del país. |
| 18. No tornarem a casa nostra fins que cada un dels fills d’Israel hagi aconseguit la seva heretat. |
| 19. I nosaltres no compartirem amb ells cap heretatge a l’altra banda del Jordà, o més enllà, ja que la nostra heretat ens ha tocat en aquesta banda del Jordà, la part oriental.” |
| 20. Moisès els respongué: “Si ho feu així, si preneu les armes per combatre davant el Senyor, |
| 21. i tots els vostres combatents passen el Jordà davant el Senyor fins que ell hagi expulsat els seus enemics de davant seu, |
| 22. i el país hagi quedat sotmès davant d’ell, després d’això podreu tornar i quedareu sense compromís envers el Senyor i envers Israel, i aquesta terra serà la vostra possessió davant el Senyor. |
| 23. Però si no ho feu així haureu pecat contra el Senyor, i tingueu per segur que el vostre pecat us atraparà. |
| 24. Construïu-vos, doncs, habitatges per a les vostres famílies i pletes per als vostres ramats, i compliu el que els vos-tres llavis han promès.” |
| 25. Els fills de Gad i els fills de Rubèn van contestar a Moisès: “Els teus servents com-pliran tal com el meu senyor ens mana. |
| 26. La nostra mainada, les nostres dones, els nostres ramats i tot el nostre bestiar es quedaran aquí, a les poblacions de Galaad, |
| 27. però els teus servents, tots els homes armats de l’exèrcit, passaran per comba-tre davant el Senyor, tal com diu el meu senyor.” |
| 28. Llavors Moisès va donar instruccions referents a ells, al sacerdot Eleazar, a Josuè, fill de Nun, i als caps de patriarcat de les tribus dels fills d’Israel, |
| 29. i els digué: “Si els fills de Gad i els fills de Rubèn passen amb vosaltres el Jordà, tothom armat per a la batalla da-vant el Senyor, i el país és sotmès da-vant vostre, els donareu la terra de Ga-laad en possessió. |
| 30. Però si no passen armats amb vosaltres, hauran de prendre possessió enmig vostre a la terra de Canaan.” |
| 31. Els fills de Gad i els fills de Rubèn van contestar: “Complirem el que el Senyor ha manat als teus servents. |
| 32. Passarem armats davant el Senyor a la terra de Canaan, i quedarà per a nos-altres la possessió de la nostra heretat en aquesta banda del Jordà.” |
| 33. Moisès va concedir als fills de Gad i als fills de Rubèn, i a la mitja tribu de Manassès, fill de Josep, el regne de Se-hon, rei dels amorreus, i el regne d’Og, rei de Basan, el país amb les ciutats compreses dins dels seus límits i les poblacions perifèriques. |
| 34. Llavors, els fills de Gad van reedi-ficar Dibon, Atarot, Aroer, |
| 35. Atrot-Xofan, Jazer, Jogbohà, |
| 36. Betnimrà i Betaran, com a poblacions fortificades, i construïren pletes per als ramats. |
| 37. Els fills de Rubèn van reedificar Heixbon, Elalé, Quiriataim, |
| 38. Nebó, Baal-Meon, canviades de nom, i Sibmà, i van posar nom a les ciutats que van construir. |
| 39. Els fills de Maquir, fill de Manassès, van anar a Galaad, la van conquerir i van expulsar els amorreus que hi vivien. |
| 40. Moisès concedí Galaad a Maquir, fill de Manassès, i ell s’hi va instal·lar. |
| 41. Jaïr, fill de Manassès, hi va anar i es va apoderar dels seus poblets, i els va posar de nom Poblets de Jaïr. |
| 42. Nóbah hi va anar i va conquerir Que-nat amb les seves aldees, i la va anomenar Nóbah, que era el seu propi nom. |
| Salms 35:1-8 |
| 1. (De David.) Oposa’t, Senyor, contra els meus oponents, ataca els qui m’ataquen. |
| 2. Pren l’escut petit i el gran, i alça’t per ajudar-me. |
| 3. Desembeina la llança i barra el pas a l’escomesa dels meus perse-guidors; digues a la meva ànima: “Jo sóc la teva salvació.” |
| 4. Que quedin defraudats i avergonyits els qui em volen prendre la vida, que reculin escarmentats els qui maquinen la meva dissort. |
| 5. Que siguin com la palla davant la ventada, empaitats per l’àngel del Senyor; |
| 6. que la seva ruta sigui de tenebres i precipicis, quan l’àngel del Senyor els perse-gueixi. |
| 7. Perquè sense motiu m’han parat la seva xarxa, sense causa han excavat un clot per a mi. |
| 8. Que els sobrevingui la desgràcia imprevista, que quedin agafats al parany que m’han preparat i s’enfonsin en la pròpia fossa. |
| Proverbis 12:1-1 |
| 1. Qui estima la correcció estima el coneixement; qui odia la reprensió és un estúpid. |
| Marc 14:55-72 |
| 55. Els principals sacerdots i el Sanedrí en ple buscaven un testimoni en contra de Jesús, per fer-lo matar, i no el trobaven, |
| 56. perquè molts testificaven en fals contra ell, però els seus testimoniatges no concordaven. |
| 57. Aleshores se n’alçaren uns i testifi-caren en fals contra ell dient: |
| 58. “Nosaltres li hem sentit dir: Jo destrui-ré aquest temple fet a mà, i en tres dies n’aixecaré un altre que no és fet a mà.” |
| 59. I ni així no concordaven les seves declaracions. |
| 60. Aleshores s’aixecà el gran sacerdot, i, avançant fins al centre, interrogà Jesús: “¿No contestes res al que aquests declaren contra tu?” |
| 61. Però ell seguia callat sense contestar res. Novament li pregunta el gran sacer-dot: “¿Ets tu el Crist, el Fill del Beneït?” |
| 62. Jesús digué: “Jo sóc, i veureu el Fill de l’Home assegut a la dreta del Totpo-derós, i com ve entre els núvols del cel.” |
| 63. El gran sacerdot, esquinçant-se les vestidures, digué: “Quina necessitat te-nim de més testimonis? |
| 64. Ja heu sentit la blasfèmia, què us en sembla?” Llavors tots el van sentenciar com a reu de mort. |
| 65. I alguns es posaren a escopir-li, a tapar-li la cara i a donar-li cops de puny, mentre li deien: “Profetitza.” I els agut-zils el van rebre a bufetades. |
| 66. Mentre Pere era a baix al pati, arribà una de les criades del gran sacerdot, |
| 67. i fixant-se en Pere, que s’escalfava, se’l quedà mirant i li digué: “Tu també anaves amb el Natzarè, amb Jesús.” |
| 68. Però ell ho va negar: “No sé ni entenc de què parles tu.” Aleshores va sortir cap a fora el vestíbul, i un gall va cantar. |
| 69. Després la criada se’l tornà a trobar i començà a dir als qui eren allà: “Aquest és un d’ells.” |
| 70. Però ell ho va tornar a negar. Un poc després els presents digueren de nou a Pere: “De segur que tu ets un d’ells, perquè ets galileu.” |
| 71. Llavors ell va començar a maleir i a ju-rar: “No sé res d’aquest home que dieu.” |
| 72. Tot d’una el gall va cantar per segona vegada, i Pere es va recordar del que li havia dit Jesús: “Abans que el gall canti per segona vegada, tu m’hauràs negat tres vegades”, i esclatà en plors. |