| Nombres 25:1-18 |
| 1. Mentre Israel estava a Xitim, el poble va començar a prosti-tuir-se amb les filles de Moab. |
| 2. Aquestes invitaven el poble als sacri-ficis que oferien als seus déus, i el poble participà en els àpats i va adorar els seus déus. |
| 3. De manera que Israel es va lliurar a Baal-Peor, i el Senyor es va indignar contra Israel. |
| 4. I el Senyor digué a Moisès: “Agafa tots els dirigents del poble i executa’ls davant el Senyor, a plena llum del sol, i la forta ira del Senyor s’apartarà d’Israel.” |
| 5. Moisès digué als jutges d’Israel: “Ma-teu cada un dels vostres que s’hagi sot-mès a Baal-Peor.” |
| 6. Succeí que un home dels fills d’Israel va arribar i va introduir una madianita a la pròpia família, a la vista de Moisès i de tota la congregació dels fills d’Is-rael, quan ells estaven plorant a l’en-trada del Tabernacle de Reunió. |
| 7. En veure-ho, Pinhàs, fill d’Eleazar, fill del sacerdot Aaron, es va aixecar d’entre la congregació, va empunyar la llança, |
| 8. va entrar darrere l’israelita fins a l’alcova i els va traspassar tots dos pel ventre, a l’israelita i a la dona. Així es va aturar la plaga que afligia els fills d’Israel. |
| 9. Els morts en aquella plaga van ser vint-i-quatre mil. |
| 10. Llavors el Senyor va parlar a Moisès i li digué: |
| 11. “Pinhàs, fill d’Eleazar, fill del sacer-dot Aaron, ha apartat el meu furor de damunt els fills d’Israel, perquè ha de-mostrat el seu zel enmig d’ells; per això no he acabat amb els fills d’Israel, endut pel meu zel. |
| 12. Per tant, digues-li: Jo li concedeixo el meu pacte de pau, |
| 13. que serà per a ell i per als seus des-cendents un pacte de sacerdoci perpetu, perquè s’ha mostrat ple de zel pel seu Déu i ha fet expiació pels fills d’Israel.” |
| 14. L’israelita que va ser mort junt amb la madianita es deia Zimrí, fill de Salú, un principal d’una casa paterna de Simeó. |
| 15. I el nom de la madianita morta era Cozbí, filla de Sur, que era cap d’un clan d’una casa paterna de Madian. |
| 16. El Senyor va parlar a Moisès i li digué: |
| 17. “Ataqueu els madianites i mateu-los; |
| 18. perquè ells s’han fet enemics vostres per l’astúcia amb què us han enganyat en el cas de Peor i en el cas de Cozbí, la filla del cap madianita, confrare d’ells, morta el dia de la plaga motivada pel fet de Peor.” |
| Nombres 26:1-65 |
| 1. Després d’aquella plaga, el Senyor va parlar a Moisès i a Eleazar, el fill del sacerdot Aaron, i els digué: |
| 2. “Feu el cens de tota la congregació dels fills d’Israel, des de l’edat de vint anys en amunt, segons les seves cases paternes, tots els aptes per a la guerra a Israel.” |
| 3. Moisès i el sacerdot Eleazar van parlar així amb ells a les estepes de Moab, prop del Jordà, davant de Jericó: |
| 4. “Compteu els qui han sortit d’Egipte des dels vint anys en amunt”, com ho havia manat el Senyor a Moisès. I els fills d’Israel que van sortir d’Egipte eren: |
| 5. Rubèn, el primogènit d’Israel. I els descendents de Rubèn: d’Hanoc, la fa-mília dels hanoquites; de Pal·lú, la família dels pal·luïtes; |
| 6. d’Hesron, la família dels hesronites; de Carmí, la família dels carminites. |
| 7. Fins aquí les famílies dels rubenites. Els enregistrats van ser quaranta-tres mil set-cents trenta. |
| 8. Fill de Pal·lú: Eliab. |
| 9. Fills d’Eliab: Nemuel, Datan i Abiron. Aquests dos últims foren aquells Datan i Abiron, membres de l’assemblea de la congregació, que es van amotinar contra Moisès i Aaron amb la colla de Corè, quan ells es van alçar contra el Senyor, |
| 10. i la terra va obrir la boca i els engolí junt amb Corè, quan va morir aquella colla, mentre el foc devorava dos-cents cinquanta homes perquè servissin d’es-carment. |
| 11. Però els fills de Corè no van morir. |
| 12. Descendents de Simeó, per famílies: de Jemuel, la família dels jemuelites; de Jamín, la família dels jaminites; de Jaquín, la família dels jaquinites; |
| 13. de Zèrah, la família dels zerahïtes; de Xaül, la família dels xaülites. |
| 14. Aquestes són les famílies dels simeonites: vint-i-dos mil dos-cents. |
| 15. Descendents de Gad, per famílies: de Sefon, la família dels sefonites; de Haguí, la família dels haguites; de Xuní, la família dels xunites; |
| 16. d’Ozní, la família dels oznites; d’Erí, la família dels erites; |
| 17. d’Arod, la família dels arodites; d’Arelí, la família dels arelites. |
| 18. Aquestes són les famílies descendents de Gad, segons el seu registre: quaranta mil cinc-cents. |
| 19. Els fills de Judà: Er i Onan; però Er i Onan van morir a la terra de Canaan. |
| 20. Així, doncs, els descendents de Judà, per les seves famílies, són: de Xelà, la família dels xelaïtes; de Peres, la família dels peresites; de Zèrah, la família dels zerahïtes. |
| 21. Els descendents de Peres són: d’Hesron, la família hesronita; d’Hamul, la família hamulita. |
| 22. Aquestes són les famílies de Judà, segons el seu registre: setanta-sis mil cinc-cents. |
| 23. Els descendents d’Issacar, per les seves famílies, són: de Tolà, la família dels tolaïtes; de Puvà, la família dels puvaïtes; |
| 24. de Jaixub, la família dels jaixubites; de Ximron, la família dels ximronites. |
| 25. Aquestes són les famílies d’Issacar, segons el seu registre: seixanta-quatre mil tres-cents. |
| 26. Els descendents de Zabuló, per les seves famílies, són: de Sèred, la família dels sereïtes; d’Elon, la família dels elonites; de Jahleel, la família dels jahleelites. |
| 27. Aquestes són les famílies zabuloni-tes, segons el seu registre: seixanta mil cinc-cents. |
| 28. Els descendents de Josep, per les seves famílies, són: Manassès i Efraïm. |
| 29. Descendents de Manassès: de Ma-quir, la família dels maquirites. I Ma-quir engendrà Galaad. De Galaad, la família dels galaadites. |
| 30. Aquests són els descendents de Ga-laad: de Ièzer, la família dels iezerites; d’Hèlec, la família dels helequites; |
| 31. i d’Asriel, la família dels asrielites; i de Xèquem, la família dels xequemites; |
| 32. i de Xemidà, la família dels xemidaï-tes; i d’Hèfer, la família dels heferites. |
| 33. Però Selofhad, el fill d’Hèfer, no tingué fills, sinó filles; i els noms de les filles de Selofhad foren: Mahlà, Noà, Hoglà, Milcà i Tirsà. |
| 34. Aquestes són les famílies de Manas-sès, i el nombre dels seus enregistrats fou de cinquanta-dos mil set-cents. |
| 35. Aquests són els descendents d’Efraïm, per les seves famílies: de Xutèlah, la família dels xutelahites; de Bèquer, la família dels bequeraïtes; de Tàhan, la família dels tahanaïtes. |
| 36. I els descendents de Xutèlah: d'Eran, la família dels eranites. |
| 37. Aquestes són les famílies dels des-cendents d’Efraïm, segons el seu regis-tre: trenta-dos mil cinc-cents. Fins aquí els descendents de Josep per les seves famílies. |
| 38. Descendents de Benjamí, per les seves famílies: de Bela, la família dels belaïtes; d’Aixbel, la família dels aix-belites; d’Ahiram, la família dels ahi-ramites |
| 39. de Xefufam, la família dels xefufa-mites; d’Hufam, la família dels hufa-mites. |
| 40. Els fills de Bela foren: Ard i Naaman. D’Ard, la família dels ardites; de Naaman, la família dels naamanites. |
| 41. Fins aquí els descendents de Benjamí per les seves famílies. Els enregistrats d’ells foren: quaranta-cinc mil sis-cents. |
| 42. Aquests són els descendents de Dan, per les seves famílies: de Xuham, la família dels xuhamites. Aquests són els clans de Dan per les seves famílies. |
| 43. El total de les famílies xuhamites, segons el seu registre, són: seixanta-quatre mil quatre-cents. |
| 44. Descendents d’Aser, per les seves famílies: d'Imnà, la família dels im-naïtes; d 'Ixví, la família dels ixviïtes; de Berià, la família dels beriaïtes. |
| 45. Pels fills de Berià: d’Heber, la famí-lia dels heberites; de Malquiel, la famí-lia dels malquielites. |
| 46. I el nom de la filla d’Aser era Sèrah. |
| 47. Aquestes són les famílies dels des-cendents d’Aser, segons el seu registre: cinquanta-tres mil quatre-cents. |
| 48. Els descendents de Neftalí, per les seves famílies, són: de Jahsseel, la família dels jahsseelites; de Guní, la família dels gunites; |
| 49. de Jèsser, la família dels jesserites; de Xil·lem, la família dels xil·lemites. |
| 50. Fins aquí els descendents de Neftalí per les seves famílies. Els enregistrats d’ells foren: quaranta-cinc mil quatre-cents. |
| 51. El total dels enregistrats dels fills d’Israel va ser de sis-cents un mil set-cents trenta. |
| 52. El Senyor va parlar a Moisès i li digué: |
| 53. “Entre aquests serà repartida la terra en propietat, segons el nombre de noms registrats. |
| 54. Als més nombrosos donaràs una por-ció més gran, i als menys nombrosos, una porció més petita. A cadascun se li donarà la seva heretat en proporció al nombre d’enregistrats. |
| 55. Però el país serà repartit a la sort. D’acord amb els noms de les tribus patriarcals es farà la distribució. |
| 56. La sort decidirà la distribució, tant entre grans com entre petits”. |
| 57. Aquests foren els comptats dels levi-tes, per les seves famílies: de Guerxon, la família guerxonita; de Quehat, la fa-mília quehatita; de Merarí, la família merarita. |
| 58. Aquestes són les famílies dels levi-tes: la família libnita, la família hebro-nita, la família mahlita, la família mui-xita i la família coraïta. Quehat va en-gendrar Amram. |
| 59. El nom de la dona d’Amran era Joquèbed, filla de Leví, que li nasqué a l’Egipte. Amram tingué d’ella Aaron i Moisès, i Maria, germana d’ells. |
| 60. A Aaron li naixeren Nadab, Abihú, Eleazar i Itamar. |
| 61. Nadab i Abihú van morir quan van oferir un foc profà davant el Senyor. |
| 62. Els seus enregistrats foren: vint-i-tres mil, tots mascles d’un mes en amunt, perquè no eren comptats entre els altres israelites, ja que no havien de tenir herència entre els fills d’Israel. |
| 63. Aquests foren els comptats per Moi-sès i el sacerdot Eleazar quan van cen-sar els fills d’Israel a les estepes de Moab, prop del Jordà, davant de Jericó. |
| 64. Entre ells no quedava cap home dels que van ser enregistrats per Moisès i el sacerdot Aaron quan van censar els fills d’Israel al desert del Sinaí, |
| 65. perquè el Senyor els havia predit: “Moriran irremissiblement en el de-sert.” De fet, no en va quedar ni un, llevat de Caleb, fill de Jefunnè, i Josuè, fill de Nun. |
| Salms 34:1-7 |
| 1. (De David, quan simulà demència davant d’Abimèlec i, expulsat per ell, se n’anà.) Beneiré el Senyor en tot moment, la seva lloança tindré sempre als meus llavis. |
| 2. Que la meva ànima es gloriï en el Senyor, que els humils ho sentin i se n’a-legrin. |
| 3. Glorifiqueu amb mi el Senyor, i exalcem unànimes el seu nom. |
| 4. He buscat el Senyor i m’ha escoltat, i m’ha deslliurat de tots els meus temors. |
| 5. Alceu a ell la mirada i sereu radiants, i el vostre semblant no es rubo-ritzarà. |
| 6. Quan aquest afligit ha clamat, el Senyor l’ha escoltat i l’ha tret de tot sofriment. |
| 7. L’àngel del Senyor acampa al voltant dels seus fidels i els pro-tegeix. |
| Proverbis 11:28-28 |
| 28. Qui confia en la seva fortuna caurà; però els justos reverdiran com fu-llatge ufanós. |
| Marc 13:21-37 |
| 21. Llavors, si algú us deia: ‘Mireu, aquí hi ha el Crist’ o, ‘mireu, és allà’, no us ho cregueu. |
| 22. Perquè sorgiran falsos messies i fal-sos profetes, i faran senyals i prodigis per enganyar, si fos possible, els ele-gits. |
| 23. Així que, vosaltres, vigileu: tot us ho he advertit per endavant. |
| 24. Aquells dies, després d’aquella tribulació, el sol s’enfosquirà i la lluna deixarà de fer la seva claror, |
| 25. els estels aniran caient del cel i els astres del cel seran sotraguejats. |
| 26. Llavors veuran el Fill de l’Home que ve enmig dels núvols amb gran poder i glòria. |
| 27. I enviarà els seus àngels per congre-gar els seus elegits dels quatre vents, de l’extrem de la terra fins a l’extrem del cel. |
| 28. “Apreneu del símil de la figuera. Quan les seves branques ja es tornen tendres i surten els brots, sabeu que l’estiu és a prop. |
| 29. Igualment vosaltres, quan veureu que succeeixen aquestes coses, sapi-gueu que ja és a prop, a les portes. |
| 30. Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que s’hagin acomplert aquestes coses. |
| 31. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. |
| 32. Però, pel que fa al dia i a l’hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel, ni el Fill; només el Pare. |
| 33. Vigileu, doncs, i vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment. |
| 34. És com un home que se’n va de viatge i deixa la casa sota la respon-sabilitat dels criats, a cada un la seva tasca, i al porter li recomana que vigili. |
| 35. Vetlleu, perquè no sabeu quan vindrà l’amo de la casa, si al capvespre, a mit-janit, al cant del gall o a la matinada. |
| 36. No fos cas que arribi de sobte i us trobi adormits. |
| 37. El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!” |