A A A A A
Bíblia en un any
Març 14

Nombres 25:1-18
1. Mentre Israel estava a Xitim, el poble va començar a prosti-tuir-se amb les filles de Moab.
2. Aquestes invitaven el poble als sacri-ficis que oferien als seus déus, i el poble participà en els àpats i va adorar els seus déus.
3. De manera que Israel es va lliurar a Baal-Peor, i el Senyor es va indignar contra Israel.
4. I el Senyor digué a Moisès: “Agafa tots els dirigents del poble i executa’ls davant el Senyor, a plena llum del sol, i la forta ira del Senyor s’apartarà d’Israel.”
5. Moisès digué als jutges d’Israel: “Ma-teu cada un dels vostres que s’hagi sot-mès a Baal-Peor.”
6. Succeí que un home dels fills d’Israel va arribar i va introduir una madianita a la pròpia família, a la vista de Moisès i de tota la congregació dels fills d’Is-rael, quan ells estaven plorant a l’en-trada del Tabernacle de Reunió.
7. En veure-ho, Pinhàs, fill d’Eleazar, fill del sacerdot Aaron, es va aixecar d’entre la congregació, va empunyar la llança,
8. va entrar darrere l’israelita fins a l’alcova i els va traspassar tots dos pel ventre, a l’israelita i a la dona. Així es va aturar la plaga que afligia els fills d’Israel.
9. Els morts en aquella plaga van ser vint-i-quatre mil.
10. Llavors el Senyor va parlar a Moisès i li digué:
11. “Pinhàs, fill d’Eleazar, fill del sacer-dot Aaron, ha apartat el meu furor de damunt els fills d’Israel, perquè ha de-mostrat el seu zel enmig d’ells; per això no he acabat amb els fills d’Israel, endut pel meu zel.
12. Per tant, digues-li: Jo li concedeixo el meu pacte de pau,
13. que serà per a ell i per als seus des-cendents un pacte de sacerdoci perpetu, perquè s’ha mostrat ple de zel pel seu Déu i ha fet expiació pels fills d’Israel.”
14. L’israelita que va ser mort junt amb la madianita es deia Zimrí, fill de Salú, un principal d’una casa paterna de Simeó.
15. I el nom de la madianita morta era Cozbí, filla de Sur, que era cap d’un clan d’una casa paterna de Madian.
16. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
17. “Ataqueu els madianites i mateu-los;
18. perquè ells s’han fet enemics vostres per l’astúcia amb què us han enganyat en el cas de Peor i en el cas de Cozbí, la filla del cap madianita, confrare d’ells, morta el dia de la plaga motivada pel fet de Peor.”

Nombres 26:1-65
1. Després d’aquella plaga, el Senyor va parlar a Moisès i a Eleazar, el fill del sacerdot Aaron, i els digué:
2. “Feu el cens de tota la congregació dels fills d’Israel, des de l’edat de vint anys en amunt, segons les seves cases paternes, tots els aptes per a la guerra a Israel.”
3. Moisès i el sacerdot Eleazar van parlar així amb ells a les estepes de Moab, prop del Jordà, davant de Jericó:
4. “Compteu els qui han sortit d’Egipte des dels vint anys en amunt”, com ho havia manat el Senyor a Moisès. I els fills d’Israel que van sortir d’Egipte eren:
5. Rubèn, el primogènit d’Israel. I els descendents de Rubèn: d’Hanoc, la fa-mília dels hanoquites; de Pal·lú, la família dels pal·luïtes;
6. d’Hesron, la família dels hesronites; de Carmí, la família dels carminites.
7. Fins aquí les famílies dels rubenites. Els enregistrats van ser quaranta-tres mil set-cents trenta.
8. Fill de Pal·lú: Eliab.
9. Fills d’Eliab: Nemuel, Datan i Abiron. Aquests dos últims foren aquells Datan i Abiron, membres de l’assemblea de la congregació, que es van amotinar contra Moisès i Aaron amb la colla de Corè, quan ells es van alçar contra el Senyor,
10. i la terra va obrir la boca i els engolí junt amb Corè, quan va morir aquella colla, mentre el foc devorava dos-cents cinquanta homes perquè servissin d’es-carment.
11. Però els fills de Corè no van morir.
12. Descendents de Simeó, per famílies: de Jemuel, la família dels jemuelites; de Jamín, la família dels jaminites; de Jaquín, la família dels jaquinites;
13. de Zèrah, la família dels zerahïtes; de Xaül, la família dels xaülites.
14. Aquestes són les famílies dels simeonites: vint-i-dos mil dos-cents.
15. Descendents de Gad, per famílies: de Sefon, la família dels sefonites; de Haguí, la família dels haguites; de Xuní, la família dels xunites;
16. d’Ozní, la família dels oznites; d’Erí, la família dels erites;
17. d’Arod, la família dels arodites; d’Arelí, la família dels arelites.
18. Aquestes són les famílies descendents de Gad, segons el seu registre: quaranta mil cinc-cents.
19. Els fills de Judà: Er i Onan; però Er i Onan van morir a la terra de Canaan.
20. Així, doncs, els descendents de Judà, per les seves famílies, són: de Xelà, la família dels xelaïtes; de Peres, la família dels peresites; de Zèrah, la família dels zerahïtes.
21. Els descendents de Peres són: d’Hesron, la família hesronita; d’Hamul, la família hamulita.
22. Aquestes són les famílies de Judà, segons el seu registre: setanta-sis mil cinc-cents.
23. Els descendents d’Issacar, per les seves famílies, són: de Tolà, la família dels tolaïtes; de Puvà, la família dels puvaïtes;
24. de Jaixub, la família dels jaixubites; de Ximron, la família dels ximronites.
25. Aquestes són les famílies d’Issacar, segons el seu registre: seixanta-quatre mil tres-cents.
26. Els descendents de Zabuló, per les seves famílies, són: de Sèred, la família dels sereïtes; d’Elon, la família dels elonites; de Jahleel, la família dels jahleelites.
27. Aquestes són les famílies zabuloni-tes, segons el seu registre: seixanta mil cinc-cents.
28. Els descendents de Josep, per les seves famílies, són: Manassès i Efraïm.
29. Descendents de Manassès: de Ma-quir, la família dels maquirites. I Ma-quir engendrà Galaad. De Galaad, la família dels galaadites.
30. Aquests són els descendents de Ga-laad: de Ièzer, la família dels iezerites; d’Hèlec, la família dels helequites;
31. i d’Asriel, la família dels asrielites; i de Xèquem, la família dels xequemites;
32. i de Xemidà, la família dels xemidaï-tes; i d’Hèfer, la família dels heferites.
33. Però Selofhad, el fill d’Hèfer, no tingué fills, sinó filles; i els noms de les filles de Selofhad foren: Mahlà, Noà, Hoglà, Milcà i Tirsà.
34. Aquestes són les famílies de Manas-sès, i el nombre dels seus enregistrats fou de cinquanta-dos mil set-cents.
35. Aquests són els descendents d’Efraïm, per les seves famílies: de Xutèlah, la família dels xutelahites; de Bèquer, la família dels bequeraïtes; de Tàhan, la família dels tahanaïtes.
36. I els descendents de Xutèlah: d'Eran, la família dels eranites.
37. Aquestes són les famílies dels des-cendents d’Efraïm, segons el seu regis-tre: trenta-dos mil cinc-cents. Fins aquí els descendents de Josep per les seves famílies.
38. Descendents de Benjamí, per les seves famílies: de Bela, la família dels belaïtes; d’Aixbel, la família dels aix-belites; d’Ahiram, la família dels ahi-ramites
39. de Xefufam, la família dels xefufa-mites; d’Hufam, la família dels hufa-mites.
40. Els fills de Bela foren: Ard i Naaman. D’Ard, la família dels ardites; de Naaman, la família dels naamanites.
41. Fins aquí els descendents de Benjamí per les seves famílies. Els enregistrats d’ells foren: quaranta-cinc mil sis-cents.
42. Aquests són els descendents de Dan, per les seves famílies: de Xuham, la família dels xuhamites. Aquests són els clans de Dan per les seves famílies.
43. El total de les famílies xuhamites, segons el seu registre, són: seixanta-quatre mil quatre-cents.
44. Descendents d’Aser, per les seves famílies: d'Imnà, la família dels im-naïtes; d 'Ixví, la família dels ixviïtes; de Berià, la família dels beriaïtes.
45. Pels fills de Berià: d’Heber, la famí-lia dels heberites; de Malquiel, la famí-lia dels malquielites.
46. I el nom de la filla d’Aser era Sèrah.
47. Aquestes són les famílies dels des-cendents d’Aser, segons el seu registre: cinquanta-tres mil quatre-cents.
48. Els descendents de Neftalí, per les seves famílies, són: de Jahsseel, la família dels jahsseelites; de Guní, la família dels gunites;
49. de Jèsser, la família dels jesserites; de Xil·lem, la família dels xil·lemites.
50. Fins aquí els descendents de Neftalí per les seves famílies. Els enregistrats d’ells foren: quaranta-cinc mil quatre-cents.
51. El total dels enregistrats dels fills d’Israel va ser de sis-cents un mil set-cents trenta.
52. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
53. “Entre aquests serà repartida la terra en propietat, segons el nombre de noms registrats.
54. Als més nombrosos donaràs una por-ció més gran, i als menys nombrosos, una porció més petita. A cadascun se li donarà la seva heretat en proporció al nombre d’enregistrats.
55. Però el país serà repartit a la sort. D’acord amb els noms de les tribus patriarcals es farà la distribució.
56. La sort decidirà la distribució, tant entre grans com entre petits”.
57. Aquests foren els comptats dels levi-tes, per les seves famílies: de Guerxon, la família guerxonita; de Quehat, la fa-mília quehatita; de Merarí, la família merarita.
58. Aquestes són les famílies dels levi-tes: la família libnita, la família hebro-nita, la família mahlita, la família mui-xita i la família coraïta. Quehat va en-gendrar Amram.
59. El nom de la dona d’Amran era Joquèbed, filla de Leví, que li nasqué a l’Egipte. Amram tingué d’ella Aaron i Moisès, i Maria, germana d’ells.
60. A Aaron li naixeren Nadab, Abihú, Eleazar i Itamar.
61. Nadab i Abihú van morir quan van oferir un foc profà davant el Senyor.
62. Els seus enregistrats foren: vint-i-tres mil, tots mascles d’un mes en amunt, perquè no eren comptats entre els altres israelites, ja que no havien de tenir herència entre els fills d’Israel.
63. Aquests foren els comptats per Moi-sès i el sacerdot Eleazar quan van cen-sar els fills d’Israel a les estepes de Moab, prop del Jordà, davant de Jericó.
64. Entre ells no quedava cap home dels que van ser enregistrats per Moisès i el sacerdot Aaron quan van censar els fills d’Israel al desert del Sinaí,
65. perquè el Senyor els havia predit: “Moriran irremissiblement en el de-sert.” De fet, no en va quedar ni un, llevat de Caleb, fill de Jefunnè, i Josuè, fill de Nun.

Salms 34:1-7
1. (De David, quan simulà demència davant d’Abimèlec i, expulsat per ell, se n’anà.) Beneiré el Senyor en tot moment, la seva lloança tindré sempre als meus llavis.
2. Que la meva ànima es gloriï en el Senyor, que els humils ho sentin i se n’a-legrin.
3. Glorifiqueu amb mi el Senyor, i exalcem unànimes el seu nom.
4. He buscat el Senyor i m’ha escoltat, i m’ha deslliurat de tots els meus temors.
5. Alceu a ell la mirada i sereu radiants, i el vostre semblant no es rubo-ritzarà.
6. Quan aquest afligit ha clamat, el Senyor l’ha escoltat i l’ha tret de tot sofriment.
7. L’àngel del Senyor acampa al voltant dels seus fidels i els pro-tegeix.

Proverbis 11:28-28
28. Qui confia en la seva fortuna caurà; però els justos reverdiran com fu-llatge ufanós.

Marc 13:21-37
21. Llavors, si algú us deia: ‘Mireu, aquí hi ha el Crist’ o, ‘mireu, és allà’, no us ho cregueu.
22. Perquè sorgiran falsos messies i fal-sos profetes, i faran senyals i prodigis per enganyar, si fos possible, els ele-gits.
23. Així que, vosaltres, vigileu: tot us ho he advertit per endavant.
24. Aquells dies, després d’aquella tribulació, el sol s’enfosquirà i la lluna deixarà de fer la seva claror,
25. els estels aniran caient del cel i els astres del cel seran sotraguejats.
26. Llavors veuran el Fill de l’Home que ve enmig dels núvols amb gran poder i glòria.
27. I enviarà els seus àngels per congre-gar els seus elegits dels quatre vents, de l’extrem de la terra fins a l’extrem del cel.
28. “Apreneu del símil de la figuera. Quan les seves branques ja es tornen tendres i surten els brots, sabeu que l’estiu és a prop.
29. Igualment vosaltres, quan veureu que succeeixen aquestes coses, sapi-gueu que ja és a prop, a les portes.
30. Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que s’hagin acomplert aquestes coses.
31. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.
32. Però, pel que fa al dia i a l’hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel, ni el Fill; només el Pare.
33. Vigileu, doncs, i vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment.
34. És com un home que se’n va de viatge i deixa la casa sota la respon-sabilitat dels criats, a cada un la seva tasca, i al porter li recomana que vigili.
35. Vetlleu, perquè no sabeu quan vindrà l’amo de la casa, si al capvespre, a mit-janit, al cant del gall o a la matinada.
36. No fos cas que arribi de sobte i us trobi adormits.
37. El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!”