A A A A A
Bíblia en un any
Març 11

Nombres 19:1-22
1. El Senyor va parlar a Moisès i a Aaron i els digué:
2. “Aquest és un precepte de llei que el Senyor ha dictat: Digues als fills d’Is-rael que portin una vaca completament roja, que no tingui cap tara i que mai no hagi dut al damunt un jou.
3. La donareu al sacerdot Eleazar, que la traurà fora del campament i serà dego-llada davant seu.
4. Acabat, el sacerdot Eleazar prendrà part de la sang amb el dit i farà set aspersions en direcció al frontispici del Tabernacle de Reunió.
5. Tot seguit la vaca serà cremada davant d’ell: la pell, la carn i la sang, a més dels excrements, tot serà cremat.
6. Després el sacerdot prendrà una bran-ca de cedre i una d’hisop amb llana escarlata, i ho llençarà al mig del foc on crema la vaca.
7. El sacerdot es rentarà els vestits, es rentarà el cos amb aigua i després podrà entrar al campament, però serà impur fins al vespre.
8. Igualment, aquell qui l’haurà cremada es rentarà els vestits amb aigua i es rentarà el cos amb aigua, i serà impur fins al vespre.
9. Tot seguit, un home pur recollirà les cendres de la vaca, les dipositarà en un lloc net fora del campament i es reser-varan per a la congregació dels fills d’Israel, per preparar l’aigua de la purificació: és ofrena pel pecat.
10. I aquell que recull les cendres de la vaca es rentarà els vestits i serà impur fins al vespre. Això serà un estatut perpetu per als fills d’Israel i per al foraster que resideixi enmig d’ells.
11. Aquell qui toqui un cadàver humà, serà impur durant set dies.
12. Es purificarà amb aquesta aigua el dia tercer i el dia setè, i serà net. Si no es purifica el dia tercer i el setè, no serà net.
13. Tothom qui toqui un cadàver, els cos d’una persona morta, si no es purifica, ha contaminat el Tabernacle del Senyor, i aquella persona serà extirpada d’enmig d’Israel. Ja que l’aigua de la purificació no ha estat vessada damunt d’ell, és impur; la seva impuresa segueix en ell.
14. Aquesta és la llei per al cas que un home es mori dins la tenda: tothom qui entri dins la tenda i tothom qui estigui dins la tenda serà impur durant set dies.
15. Tot recipient obert, que no tingui tapadora ajustada, serà impur.
16. Aquell qui en ple camp toqui algun mort per l’espasa, o un cadàver, o uns ossos humans o una sepultura, serà im-pur set dies.
17. Per a la persona impura es prendrà un poc de cendra de la cremació d’aquella ofrena pel pecat i es barrejarà amb aigua viva dins d’un recipient.
18. I un home que estigui net prendrà l'hisop, el xoparà dins l’aigua i aspergirà sobre la tenda i sobre tots els objectes i persones que hi havia allí, i sobre aquella persona que hagi tocat els ossos o l’home mort, o el difunt, o la sepultura.
19. L’home net, doncs, aspergirà l’impur el dia tercer i el dia setè; quan s’hagi purificat del pecat el dia setè, es rentarà els vestits, es rentarà amb aigua i al vespre serà pur.
20. Però l’home que en estat d’impuresa no es purifiqui del pecat, aquella persona serà extirpada d’enmig de l’assemblea, perquè ha contaminat el Santuari del Senyor. Ja que les aigües de la purificació no s’han vessat damunt d’ell: és impur.
21. Això és per a vosaltres un estatut perpetu. Aquell qui haurà aspergit l’ai-gua de la purificació es rentarà els vestits; igualment, aquell qui haurà tocat aquesta aigua serà impur fins al vespre.
22. Tot allò que l’impur hagi tocat serà impur, i aquell qui ho toqui serà impur fins al vespre.”

Nombres 20:1-29
1. Tota la congregació dels fills d’Israel va arribar al desert de Sin el mes primer, i el poble es va es-tacionar a Cadeix. Allí va morir Maria i allí fou sepultada.
2. Com que no hi havia aigua per a la congregació, ells es van ajuntar contra Moisès i contra Aaron.
3. El poble es va revoltar contra Moisès i protestaven, i li deien: “Tant de bo haguéssim mort quan van morir els nostres germans davant el Senyor!
4. Per què heu portat l’assemblea del Senyor en aquest desert, per morir aquí nosaltres i el nostre bestiar?
5. Per què ens heu fet pujar d’Egipte per dur-nos en un lloc tan dolent? No és lloc de sembra, ni de figueres, ni de vinyes, ni de magraners; ni tant sols hi ha aigua per a beure!”
6. Llavors Moisès i Aaron es van retirar de la presència de l’assemblea cap a l’entrada del Tabernacle de Reunió i es van abocar de cara a terra, i la glòria del Senyor se’ls aparegué.
7. I el Senyor va parlar a Moisès i li digué:
8. “Pren la vara i aplega la congregació, tu i el teu germà Aaron, i davant d’ells parleu a la roca, i ella deixarà brollar la seva aigua. Faràs brollar per a ells aigua de la roca i donaràs de beure a la con-gregació i al seu bestiar.”
9. Moisès va agafar la vara de davant el Senyor, tal com ell li havia manat.
10. Moisès i Aaron van reunir la con-gregació davant la roca i els digué: “Es-colteu, ara, rebels! Penseu que d’aquesta roca podrem treure aigua per a vosaltres?”
11. Llavors Moisès alçà la mà i va colpejar la roca amb la vara dues vegades i va sortir un doll abundós d’aigua, i la congregació i el seu bestiar pogueren beure.
12. Però el Senyor digué a Moisès i a Aaron: “Ja que no heu cregut en mi per santificar-me davant dels fills d’Israel, vosaltres no introduireu aquesta congre-gació a la terra que els he concedit.”
13. Aquestes són les aigües de Meribà, on els fills d’Israel van protestar contra el Senyor i ell els demostrà la seva santedat.
14. Moisès va enviar missatgers, des de Cadeix, al rei d’Edom, per dir-li: “Així diu el teu germà Israel: Tu ja saps tots els sofriments que hem passat.
15. Com els nostres pares van baixar a l’Egipte i ens hi vam estar molt de temps. Els egipcis ens van maltractar, a nosaltres i als nostres pares.
16. Però quan vam clamar al Senyor, ell va atendre la nostra veu i va enviar un àngel que ens va treure d’Egipte, i ara som aquí, a Cadeix, població tocant al teu territori.
17. Permet que passem pel teu territori. No trepitjarem ni camps ni vinyes, ni beurem aigua dels pous. Anirem pel camí ral sense desviar-nos ni a dreta ni a esquerra, fins que hàgim traspassat el teu territori.”
18. Però Edom li va contestar: “No pas-saràs pel meu país; si no, sortiré armat al teu encontre.”
19. Però els fills d’Israel li respongueren: “Anirem pel camí fressat, i si jo i el meu bestiar haguéssim de beure de les teves aigües, et pagaré el que correspongui. No volem res més que travessar a peu.”
20. Però ell digué: “No passaràs!” I Edom els va sortir a l’encontre amb una nombrosa tropa ben armada.
21. I com que Edom no va deixar passar Israel pel seu territori, Israel es va retirar de les seves fronteres.
22. Van alçar el campament de Cadeix, i tota la congregació dels fills d’Israel va arribar a la muntanya d’Or.
23. El Senyor va parlar a Moisès i a Aaron al mont Or, tocant a la frontera del país d’Edom, i els va dir:
24. “Aaron es reunirà amb el seu poble, perquè no pot entrar a la terra que he con-cedit als fills d’Israel, per haver estat rebel a les meves ordres a les aigües de Meribà.
25. Pren Aaron i el seu fill Eleazar i fes-los pujar en aquesta muntanya d’Or.
26. Despullaràs Aaron de les seves vestidures i les posaràs al seu fill Eleazar, i Aaron serà reunit; allí morirà.”
27. Moisès va fer el que el Senyor li havia manat i van pujar al mont Or, a vista de tota la congregació.
28. Moisès tragué les vestidures d’Aaron i les va posar al seu fill Eleazar. I Aaron va morir allí, al cim de la muntanya. Després Moisès i Eleazar van baixar de la muntanya.
29. Quan tota la congregació va saber que Aaron era mort, tota la casa d’Israel va plorar Aaron durant trenta dies.

Salms 33:1-9
1. Alegreu-vos, oh justos, en el Senyor, als homes rectes els escau fer-li lloança.
2. Doneu gràcies al Senyor al so de l’arpa, entoneu-li salms amb el llaüt.
3. Canteu-li un càntic nou, entoneu, de bo i millor, l’aclamació.
4. Que la paraula del Senyor és sincera, i tota la seva obra s’acompleix amb fidelitat.
5. Es amant de la justícia i el dret, de la bondat del Senyor en va plena la terra.
6. El cel fou creat amb una paraula del Senyor, i amb una alenada de la seva boca tota l’estelada.
7. Com dins un bot, aplega les aigües de la mar, reté en dipòsits les aigües abismals.
8. Que tota la terra tingui temor del Senyor, i el venerin tots els habitants del món;
9. ell va parlar, i tot fou fet; ell va manar, i tot existí.

Proverbis 11:22-24
22. Dona bonica però sense seny: anell d’or al morro d’un porc.
23. L’anhel dels justos és sempre el bé; el malvats només poden esperar la destrucció.
24. Hi ha qui dóna, generós, i sempre en té més, i qui estalvia en excés i s’empobreix.

Marc 12:1-27
1. Aleshores es posà a parlar-los en paràboles: “Un home va plantar una vinya, l’envoltà d’una tanca, hi cavà un cup i va construir-hi una talaia. Llavors, la va arrendar a uns vinyaters i se n’anà de viatge.
2. Al seu temps, envià un criat per cobrar dels vinyaters la part que li corresponia de la collita de la vinya,
3. però ells el van agafar i el van apallis-sar, i el van fer tornar de buit.
4. Hi va fer anar de nou un altre criat; a aquest li van trencar el cap i el van ultratjar.
5. N’envià encara un altre, i a aquest el van matar. Després n’envià molts altres, però, o els apallissaven o els mataven.
6. Encara li’n quedava un: el fill estimat. Aquest els l’envià l’últim, pensant: ‘El meu fill el respectaran.’
7. Però aquells vinyaters es digueren entre ells: ‘Aquest és l’hereu, anem, matem-lo i l’heretat serà nostra.’
8. El van agafar, el van matar i el van llençar fora de la vinya.
9. Què farà l’amo de la vinya? Vindrà, exterminarà els vinyaters i donarà la vinya a uns altres.
10. ¿No heu llegit mai aquesta escriptura: La pedra que rebutjaren els cons-tructors s’ha convertit en la clau de l’arc.
11. És el Senyor qui ha fet això, ha estat un prodigi als nostres ulls?”
12. Aleshores buscaven la manera d’a-gafar-lo, perquè havien comprès que amb aquella paràbola es referia a ells, però van tenir por de la gent, i van dei-xar-lo estar i se n’anaren.
13. Llavors li enviaren alguns dels fari-seus i dels herodians per agafar-lo en alguna cosa que digués.
14. El van a trobar i li diuen: “Mestre, sabem que ets sincer i que no tens favoritismes per a ningú, ja que no mires la posició social dels homes, sinó que en-senyes de veritat el camí de Déu. ¿És permès de pagar l’impost al Cèsar o no? ¿L’hem de pagar o no l’hem de pagar?”
15. Ell, que coneixia la seva hipocresia, els digué: “Per què em voleu compro-metre? Porteu-me un denari, perquè la vegi.”
16. Ells la hi van donar. I ell els pregun-tà: “De qui són aquesta efígie i aquesta inscripció?” Ells contesten: “Del Cèsar.”
17. Llavors Jesús els digué: “Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu.” I es van quedar atònits.
18. Llavors se li presentaren uns sadu-ceus, els qui neguen la resurrecció, i li van posar aquesta qüestió:
19. “Mestre, Moisès ens va deixar escrit que si a un home se li mor el germà, i deixa muller però no deixa fills, aquell home s’ha de casar amb la viuda, a fi de donar descendència al seu germà.
20. Ara bé, hi havia set germans: el pri-mer es va casar i va morir sense deixar descendència.
21. El segon es va casar amb la viuda, i també va morir sense deixar descendèn-cia; el mateix va passar amb el tercer,
22. i així amb tots set, i cap no va deixar descendència. Darrere de tots també va morir la dona.
23. En la resurrecció, quan retornin, de quin d’ells serà muller? Perquè tots set la van tenir per esposa.”
24. Jesús els digué: “La causa del vostre error, ¿no serà el desconeixement de les Escriptures i del poder de Déu?
25. Perquè, en la resurrecció dels morts, ni els homes ni les dones no es casaran, sinó que seran com els àngels del cel.
26. Pel que fa als morts i a la resurrecció, ¿no heu llegit en el llibre de Moisès, en el passatge de l’esbarzer, les paraules que Déu li digué: Jo sóc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob?
27. No és pas Déu de morts, sinó de vius. Aneu molt equivocats!”