A A A A A
Bíblia en un any
Març 10

Nombres 17:1-13
1. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
2. “Parla als fills d’Israel i pren d’ells una vara de cada tribu, de tots els diri-gents de família paterna. Seran dotze vares, i escriuràs el nom de cada un en la seva vara.
3. I escriuràs el nom d’Aaron sobre la vara de Leví, perquè hi ha d’haver una vara per cada cap de les corresponents famílies paternes.
4. Les posaràs al Tabernacle de Reunió, davant del Testimoni, des d’on acostu-mo a parlar-vos.
5. I serà que la vara de l’home que de-signo brotarà. Així acabaré amb les murmuracions que em dirigeixen els fills d’Israel quan murmuren contra vosaltres.”
6. Moisès va parlar als fills d’Israel i tots els seus caps li van donar les vares, una vara cada un, conforme a les seves fa-mílies paternes: dotze vares; i entre elles, la vara d’Aaron.
7. I Moisès va posar les vares davant el Senyor, al Tabernacle del Testimoni.
8. L’endemà, Moisès va entrar al Tabernacle del Testimoni i va trobar que la vara d’Aaron, la de la família de Leví, havia rebrotat: li havien sortit brots i flors i havia produït ametlles.
9. Moisès tragué totes les vares de la presència del Senyor vers on eren tots els fills d’Israel; ells se les van mirar i cadascú prengué la seva vara.
10. Llavors el Senyor digué a Moisès: “Torna a posar la vara d’Aaron davant del Testimoni, per conservar-la com un senyal contra els rebels; així s’acabaran les seves murmuracions contra mi i no moriran.”
11. Moisès ho va complir tal com el Senyor havia manat.
12. Els fills d’Israel es van dirigir a Moi-sès: “Ara sí que morirem. Estem perduts. Tots nosaltres som morts!
13. Qualsevol que s’acosti al Tabernacle del Senyor morirà. ¿És que hem de mo-rir tots nosaltres?”

Nombres 18:1-32
1. Llavors el Senyor digué a Aaron: “Tu, els teus fills i la famí-lia del teu pare sereu responsables del santuari; tu i els teus fills carregareu amb la responsabilitat del vostre sacer-doci.
2. I els teus germans de la tribu de Leví, la tribu del teu pare, faràs que se t’acostin, i ells s’associaran amb tu i t’ajuda-ran; però tu i els teus fills estareu al front del Tabernacle del Testimoni.
3. Ells estaran a les teves ordres i s’ocu-paran de la custòdia de tot el Tabernacle; únicament, que no s’acostin als ob-jectes sagrats ni a l’altar. Així no mori-ran, ni ells ni tampoc vosaltres.
4. Seran els vostres ajudants i s’ocuparan de la custòdia del Tabernacle de Reu-nió, per a tot el servei del Tabernacle, i cap profà no s’acostarà a vosaltres.
5. Només vosaltres us encarregareu del santuari i de l’altar, així no hi haurà cap més esclat d’ira contra els fills d’Israel.
6. Jo he triat els vostres germans, els levites, d’entre els fills d’Israel, com un do per a vosaltres, dedicats al Senyor per a complir el servei del Tabernacle de Reunió.
7. Però tu i els teus fills us ocupareu del vostre sacerdoci en tot el que té a veure amb l’altar i tot el que hi ha a l’interior del vel; aquest serà el vostre servei. Us concedeixo el sacerdoci com una dona-ció, i el profà que l’usurpi morirà.”
8. El Senyor digué a Aaron: “Mira, jo deixo a càrrec teu les meves ofrenes al-çades de totes les coses consagrades dels fills d’Israel, a tu i als teus fills les cedeixo com a porció teva en estatut perpetu.
9. Això és el que serà teu de les coses molt santes que s’aparten del foc: totes les ofrenes d’ells, de les ofrenes vegetals, de totes les ofrenes pel pecat i de totes les ofrenes per la culpa que ells em retornen, seran cosa sacratíssima desti-nada a tu i als teus fills.
10. Ho menjareu en un lloc santificat; tot home en menjarà. Seran coses consa-grades per a tu.
11. Això altre també serà teu: la part que se separa del seu do, de totes les ofrenes bressolades dels fills d’Israel. Te les he cedides a tu, als teus fills i a les teves filles que són amb tu, per decret perpetu. Tots aquells de casa teva que estiguin purs en podran menjar.
12. Les millors parts de l’oli, la millor part del vi i del blat, les primícies que ells ofereixen al Senyor, jo te les dono a tu.
13. Els primers fruits de les collites de les seves terres que ofereixen al Senyor, seran per a tu; tots aquells de casa teva que estiguin purs en podran menjar.
14. Tota dedicació exclusiva per al Senyor a Israel serà per a tu.
15. Tots els primers nascuts de totes les espècies que es poden presentar al Senyor, sigui home o bèstia, seran teus; però, tot primogènit d’home, el redimi-ràs. També redimiràs els primers nas-cuts de bèsties impures.
16. Aquells que hagin de ser redimits, els redimiràs al mes de néixer, avaluant-los en cinc sicles de plata, segons el sicle del Santuari, que és de vint gueràs.
17. Però el primogènit de vaca, o d’ove-lla, o de cabra, no el podràs redimir, perquè són consagrats. Vessaràs la seva sang damunt l’altar i faràs consumir el seu greix com a ofrena encesa de fragància agradable al Senyor.
18. La carn, però, et correspondrà a tu, així com el pit de l’ofrena bressolada i la cuixa dreta; seran teus.
19. Tota ofrena alçada de les coses santes que els fills d’Israel ofereixin al Senyor, les cedeixo a tu, als teus fills, a les teves filles que són amb tu, per decret perpetu. És un “pacte de sal”, per sempre, davant el Senyor, per a tu i per als teus descendents.”
20. El Senyor digué a Aaron: “Tu no tindràs cap heretat a la terra d’ells, ni tindràs cap porció entre ells; jo sóc la teva porció i la teva heretat enmig dels fills d’Israel.
21. Als fills de Leví els dono per herència tot el delme d’Israel, a canvi del servei de dedicació que ells fan al Tabernacle de Reunió.
22. I els fills d’Israel no tornaran a acostar-se al Tabernacle de Reunió, per evi-tar que cometin pecat i hagin de morir;
23. només els levites compliran el servei del Tabernacle de Reunió, i ells es carregaran les seves faltes. És un estatut perpetu per a les vostres successives ge-neracions. No tindran heretat entre els fills d’Israel,
24. perquè jo dono en herència als levites els delmes que els fills d’Israel han de presentar com a ofrena alçada al Senyor. Per això els he dit que no tindran heretat entre els fills d’Israel.”
25. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
26. “Parla als levites i digues-los: Quan rebreu dels fills d’Israel els delmes que jo us he concedit de part seva com a heretat vostra, n’oferireu la desena part com a ofrena alçada al Senyor.
27. Serà com si fos la vostra ofrena al-çada al Senyor, com el gra de l’era i el producte del celler;
28. així també vosaltres presentareu l’ofrena alçada al Senyor. De tots els delmes que rebreu dels fills d’Israel, en donareu al sacerdot Aaron l’ofrena alçada al Senyor.
29. De tots els vostres dons presentareu les corresponents ofrenes alçades al Senyor; el bo i millor d’ells serà la seva part consagrada.”
30. També els diràs: “Quan hàgiu consa-grat la millor part, serà comptat als levi-tes com si fos el producte de l’era i el producte del celler.
31. En podreu menjar a qualsevol lloc, vosaltres i les vostres famílies, perquè és el vostre jornal a canvi del vostre servei al Tabernacle de Reunió.
32. I per aquest motiu no us carregareu amb cap pecat, perquè ja haureu presen-tat la millor part, i no haureu profanat els presents santificats dels fills d’Israel i no morireu.”

Salms 32:6-11
6. Per això et suplicarà tothom qui t’estima, en els moments d’an-goixa. El desbordament de les aigües tu-multuoses, a ells no els atraparà.
7. Tu ets el meu recer, em guardaràs de l’angoixa; em rodejaràs de càntics d’agraïment per la meva salvació. ( Pausa )
8. “Vaig a instruir-te: t’ensenyaré el camí que has de seguir, t’acon-sellaré i mantindré els meus ulls damunt teu.
9. No sigueu com el cavall o la mula sense domar, que calen la brida i les regnes per subjectar-los la bravesa; altrament, no t’hi pots acostar.”
10. El descregut està ple de penes, però el qui confia en el Senyor es-tarà rodejat per la bondat.
11. Exulteu en el Senyor, oh justos, i estigueu contents, canteu alegres tots els rectes de cor!

Proverbis 11:19-21
19. Qui segueix el bé farà cap a la vida, qui segueix el mal va a la mort.
20. El Senyor abomina els de cor dolent, però es complau en els de camins rectes.
21. Ben cert, el malvat no restarà sense càstig, però la descendència del just se n’escaparà.

Marc 11:20-33
20. L’endemà al matí, quan passaven per allí, van veure que la figuera s’havia assecat de soca-rel.
21. Pere se’n recordà i li digué: “Rabí, mira, la figuera que vas maleir s’ha assecat.”
22. Jesús els respongué: “Tingueu fe en Déu.
23. Us asseguro que si algú diu a aquesta muntanya: Alça’t i tira’t al mar, sense dubtes en el seu cor, sinó ben convençut que es complirà allò que diu, ho ob-tindrà.
24. Per això us dic: Tot allò que dema-neu en oració, creieu que ja ho teniu concedit, i serà vostre.
25. I quan us poseu drets a orar, perdo-neu si teniu res contra algú, a fi que el vostre Pare celestial us perdoni les vos-tres ofenses;
26. [però, si vosaltres no perdoneu, tam-poc el vostre Pare celestial no us perdonarà les vostres faltes. ]”
27. Anaren altra volta a Jerusalem, i mentre passejava pel recinte del temple se li presentaren els principals sacerdots amb els mestres de la Llei i els ancians,
28. i li preguntaren: “Amb quina autoritat fas això? Qui t’ha donat aquesta autoritat per a fer-ho?”
29. Jesús els digué: “Us faré una sola pregunta; si me la contesteu, jo us diré amb quina autoritat actuo.
30. El baptisme de Joan, ¿era del cel o era dels homes? Contesteu-me.”
31. Ells anaven rumiant: “Si diem del cel, dirà: per què, doncs, no el vau creure?
32. Però, ¿podem dir que era dels homes?” Com que tenien por de la gent, perquè tothom tenia Joan per un veritable profeta,
33. van respondre a Jesús: “No ho sa-bem.” I Jesús els fa: “Doncs, jo tampoc no us dic amb quina autoritat actuo així.”