| Èxode 17:1-16 |
| 1. Tota la congregació dels fills d’Israel va partir del desert de Sin, seguint les etapes que el Senyor havia manat, i van acampar a Refidim, però no hi havia aigua perquè la gent pogués beure. |
| 2. Llavors el poble va presentar reclamacions a Moisès dient-li: “Dóna’ns aigua per a beure.” Moisès els respongué: “Per què em feu reclamacions a mi? Per què tempteu el Senyor?” |
| 3. Però el poble, que patia set en aquell lloc, va murmurar contra Moisès i deia: “Per això ens has fet sortir d’Egipte? ¿Per fer-nos morir de set, a nosaltres, els nostres fills i el nostre bestiar?” |
| 4. Llavors Moisès va implorar al Senyor: “Què puc fer amb aquest poble? No fal-ta gaire perquè m’apedreguin.” |
| 5. I el Senyor respongué a Moisès: “Po-sa’t davant del poble acompanyat d’al-guns dels ancians dels fills d’Israel, amb la vara amb què vas tocar el riu a la mà, i vés, |
| 6. que jo estaré allí davant teu, sobre la roca, a l’Horeb; donaràs un cop a la roca i en brollarà aigua perquè el poble pugui beure.” Moisès ho va fer així, a la vista dels ancians d’Israel. |
| 7. Al lloc aquell se li va posar el nom de Massà i Meribà, a causa de la discussió dels fills d’Israel i perquè havien temp-tat el Senyor tot dient: “El Senyor, és o no entre nosaltres?” |
| 8. Després vingué Amalec a Refidim i va combatre contra Israel. |
| 9. I Moisès digué a Josuè: “Escull alguns homes dels nostres i surt a lluitar contra Amalec. Demà jo estaré dempeus al cim del turó, amb la vara de Déu a la meva mà.” |
| 10. Josuè va fer tal com Moisès li havia manat, i va lluitar contra Amalec. Men-trestant, Moisès, Aaron i Hur van pujar al cim del turó. |
| 11. I succeïa que, mentre Moisès tenia la mà alçada, Israel guanyava; però, quan l’abaixava, guanyava Amalec. |
| 12. I com que les mans de Moisès es cansaven, van agafar una pedra i la hi van posar a sota, i ell hi va seure al damunt, mentre Aaron i Hur li aguan-taven les mans, un a cada costat; i així van mantenir fermes les seves mans fins a la posta del sol. |
| 13. Josuè va derrotar Amalec i la seva gent a cops d’espasa. |
| 14. El Senyor digué a Moisès: “Escriu això en un llibre perquè serveixi de memorial, i fes saber a Josuè que jo esborraré completament la memòria d’Amalec de sota la capa del cel.” |
| 15. Moisès va erigir un altar i li va posar el nom de “El Senyor és la meva ban-dera”, |
| 16. i digué: “Ja que ha alçat la mà contra el tron del Senyor, la guerra del Senyor continuarà contra Amalec de generació en generació.” |
| Èxode 18:1-27 |
| 1. Jetró, sacerdot de Madian, sogre de Moisès, es va assabentar de tot el que Déu havia fet per Moisès i per Israel, el seu poble, i de com el Senyor havia tret Israel d’Egipte. |
| 2. Jetró, el sogre de Moisès, prengué Siporà, la muller de Moisès, després de ser repudiada, |
| 3. i els seus dos fills; el primer es deia Guerxom, perquè havia dit: “Sóc un foraster en terra estrangera”; |
| 4. i l’altre es deia Elièzer, perquè: “El Déu del meu pare és el meu ajut i m’ha alliberat de l’espasa del faraó.” |
| 5. Jetró, doncs, sogre de Moisès, anà a trobar-lo amb els fills i la dona d’aquest, al desert on havia acampat, a la muntanya de Déu, |
| 6. i va fer dir a Moisès: “Jo, el teu sogre Jetró, et vinc a veure amb la teva muller i els seus dos fills.” |
| 7. Moisès va sortir a rebre el seu sogre i li féu una reverència, el besà, i després d’interessar-se mútuament per la seva salut van entrar a la tenda. |
| 8. Moisès va explicar al seu sogre tot el que el Senyor havia fet al faraó i als egipcis en favor d’Israel, tots els sofriments que havien suportat pel camí i com el Senyor els havia protegit. |
| 9. Jetró es va alegrar molt de tot el bé que el Senyor havia fet a Israel allibe-rant-lo del poder dels egipcis, |
| 10. i digué: “Beneït sigui el Senyor, que us ha alliberat del poder dels egipcis i del poder del faraó, que ha alliberat el poble de la subjecció al poder dels egipcis. |
| 11. Ara entenc que el Senyor Etern és més gran que tots els déus, perquè jus-tament en allò que es van mostrar més altius fou més alt que ells.” |
| 12. I Jetró, el sogre de Moisès, oferí a Déu un holocaust i sacrificis, i Aaron i tots els ancians d’Israel van entrar a menjar el pa amb el sogre de Moisès a la presència de Déu. |
| 13. L’endemà, Moisès es va asseure per administrar justícia al poble, i la gent s’estigué dreta al voltant de Moisès des del matí fins al vespre. |
| 14. El sogre de Moisès, observant tot el que ell feia pel poble, digué: “Per què fas això amb la gent? Per què presidei-xes tu sol, i tota la gent ha d’estar dem-peus al teu voltant des del matí fins al vespre?” |
| 15. Moisès respongué al seu sogre: “És que la gent acudeix a mi per consultar Déu. |
| 16. Sempre que tenen algun plet, vénen a mi; i jo judico entre l’un i l’altre, i els faig present els preceptes de Déu i les seves lleis.” |
| 17. El sogre de Moisès li digué: “No és cosa gaire bona això que tu fas. |
| 18. Acabaràs esgotat tu i també aquesta gent que t’envolta, perquè la feina és massa pesada per a tu i no podràs dur-la a terme tot sol. |
| 19. Escolta, doncs, el que et dic; vull donar-te un consell i que Déu sigui amb tu. Dedica’t personalment al poble davant Déu per a presentar les seves causes a Déu. |
| 20. Explica’ls els preceptes i les lleis, i orienta’ls en el camí que han de seguir i les obres que han de practicar. |
| 21. Però selecciona d’entre el poble gent capacitada, homes reverents amb Déu, persones de confiança, insubornables, i posa’ls de capdavanters del poble, per caps de miler, caps de centena, caps de cinquantena i caps de desena, |
| 22. a fi que, en tot moment, ells puguin jutjar els plets del poble; així totes les qüestions greus te les presentaran a tu i totes les causes lleus les jutjaran ells mateixos. D’aquesta manera et treus càrrega del damunt, fent que la compar-teixin amb tu. |
| 23. Si ho fas així, i Déu et mana, llavors podràs resistir-ho, i tota aquesta gent tornarà en pau a casa seva.” |
| 24. Moisès va escoltar el consell del seu sogre i va fer tot el que li havia indicat. |
| 25. Va escollir homes capacitats d’entre tot Israel i els va posar de caps del poble: caps de miler, caps de centena, caps de cinquantena i caps de desena. |
| 26. Aquests judicaven el poble en tot moment; les causes difícils, les duien a Moisès, i les causes menors, les jutjaven ells mateixos. |
| 27. Després Moisès acomiadà el seu sogre, i aquest se’n tornà a la seva terra. |
| Salms 18:28-36 |
| 28. Tu, Senyor, fas brillar la meva llum, Déu meu, que il·lumines les meves tenebres. |
| 29. Amb tu jo em llanço contra els exèrcits, amb el meu Déu traspasso la muralla. |
| 30. El camí de Déu és perfecte, la paraula del Senyor, digna de con-fiança. Ell és escut per a tots els qui s’hi acullen. |
| 31. Qui és Déu fora del Senyor? Qui és una roca ferma fora del nostre Déu? |
| 32. És ell que m’ha armat de valentia i ha fet irreprensible la meva con-ducta. |
| 33. Qui fa els meus peus semblants als de les daines i em manté ferm dalt dels cims. |
| 34. Ha entrenat les meves mans per al combat, els meus braços per a tensar la ba-llesta. |
| 35. M’has donat l’escut de la teva pro-tecció, i la teva dreta em sosté, la teva benignitat m’eleva. |
| 36. Tu alleugeres el pas del meu cami-nar, i els meus turmells no flaquegen. |
| Proverbis 6:16-19 |
| 16. Sis coses hi ha que el Senyor de-testa, i set que repudia amb tota l’ànima: |
| 17. ulls altius, llengua mentidera, mans que vessen sang innocent, |
| 18. cor que maquina projectes perver-sos, peus que s’apressen a fer el mal, |
| 19. fals testimoni que escampa mentides, i el qui sembra discòrdies entre germans. |
| Mateu 22:1-22 |
| 1. Jesús els parlà altra vegada en paràboles, i els digué: |
| 2. “El Regne del cel és semblant a un rei que va preparar la festa de noces del seu fill. |
| 3. Va enviar els seus criats perquè avi-sessin els qui havien estat convidats a les noces, però aquests no hi volien anar. |
| 4. Va insistir enviant uns altres criats amb l’encàrrec de dir als convidats: Mi-reu, ja tinc preparat el banquet; els meus vedells i el bestiar gras ja són escorxats, així que tot és a punt. Veniu al banquet de noces. |
| 5. Però ells, sense fer-ne cas, se n’anaren l’un al seu camp, l’altre al seu negoci, |
| 6. i la resta, agafant els criats, els van maltractar fins a matar-los. |
| 7. El rei, enfurismat, va enviar les seves tropes i va exterminar aquells assassins i calà foc a la seva ciutat. |
| 8. Després digué als seus criats: El banquet de noces és a punt, però els convi-dats no se’l mereixien. |
| 9. Aneu, doncs, a les cruïlles dels ca-mins, i convideu al banquet de noces tothom qui trobeu. |
| 10. Els criats van anar pel camins i aplegaren tots els qui van trobar, dolents i bons; i la sala del banquet s’omplí de convidats. |
| 11. Quan el rei entrà a saludar els con-vidats, s’adonà que n’hi havia un que no anava vestit de festa. |
| 12. Li digué: Amic, com és que has en-trat aquí sense anar vestit de festa? Aquell no sabia què dir. |
| 13. Llavors el rei digué als servidors: Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo a fora, a la fosca; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents, |
| 14. perquè molts són els cridats, però pocs són els elegits.” |
| 15. Llavors els fariseus van marxar i es van reunir per trobar la manera d’aga-far-lo en alguna cosa que digués. |
| 16. I li van enviar alguns dels seus dei-xebles, amb uns dels herodians, i li di-gueren: “Mestre, sabem que ets sincer, que de veritat ensenyes el camí de Déu i que no tens favoritismes per a ningú, ja que no mires la posició social dels homes. |
| 17. Digues-nos, doncs, què te’n sembla: ¿És permès de pagar el tribut al Cèsar o no?” |
| 18. Jesús s’adonà de la seva malícia i els digué: “Per què em voleu comprometre, hipòcrites? |
| 19. Ensenyeu-me la moneda del tribut.” Ells li van mostrar un denari. |
| 20. Jesús els preguntà: “De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció?” |
| 21. Ells contesten: “Del Cèsar.” Llavors Jesús els digué: “Doneu, doncs, al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.” |
| 22. En sentir això, es van quedar atònits i, deixant-lo, se’n van anar. |