A A A A A
Bíblia en un any
Febrer 28

Levític 25:1-55
1. El Senyor va parlar a Moisès, a la muntanya del Sinaí, i li digué:
2. “Parla als fills d’Israel, i els diràs: Quan haureu entrat a la terra que vaig a donar-vos, la terra també guardarà descans al Senyor.
3. Sis anys sembraràs el teu camp, i sis anys podaràs la teva vinya i colliràs els seus fruits;
4. però l’any setè serà de repòs absolut per a la terra, un dissabte per al Senyor: no sembraràs el teu camp ni podaràs la teva vinya.
5. El que bonament neixi de la teva sega anterior, no ho segaràs, ni veremaràs els raïms dels teus ceps no podats; serà un any de repòs per a la terra.
6. El dissabte de la terra us proveirà d’aliment, a tu, al teu esclau, a la teva esclava, al teu jornaler i al foraster que conviu amb tu.
7. Igualment, tot el que ella produeixi servirà d’aliment per al teu bestiar i els animals que hi hagi a la teva terra.
8. Comptaràs set setmanes d’anys, set vegades set anys, i el còmput de set setmanes d’anys et donarà quaranta-nou anys.
9. Llavors, el mes setè, el dia deu del mes, faràs que ressoni el clam de les trompetes. En el dia de l’Expiació fareu que el so de la trompeta recorri tot el vostre país.
10. Declarareu sant l’any cinquanta i proclamareu l’emancipació de tots els habitants del país. Aquest serà el vostre jubileu: cada un de vosaltres tornarà a la seva propietat, i cadascú tornarà a la seva família.
11. Aquest any cinquantè serà per a vosaltres de jubileu: no sembrareu ni segareu el rebrots, ni veremareu la vostra vinya en repòs;
12. perquè és l’any del jubileu, que serà sagrat per a vosaltres. Menjareu el que el camp doni bonament.
13. Aquest any jubilar, cadascú recobra-rà la seva propietat.
14. Per tant, si veneu un terreny al vostre conciutadà, o l’adquiriu a ell, no us ex-ploteu els uns als altres.
15. El compraràs al teu conciutadà, tenint en compte el nombre d’anys des del jubileu, i ell te’l vendrà tenint en compte el nombre d’anys de futura collita.
16. Com més siguin aquests anys, més n’augmentaràs el preu, i com menys si-guin, més en disminuiràs el preu, perquè el que ell et ven és la quantitat de co-llites futures.
17. No us explotareu, doncs, els uns als altres, sinó que temereu el vostre Déu, perquè jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
18. Per això heu de complir els meus manaments i observar les meves lleis, posant-les en pràctica, i així tindreu estada segura a la terra;
19. i la terra donarà el seu fruit, i podreu menjar fins a atipar-vos, i hi viureu segurs.
20. I si us pregunteu: Què menjarem l’any setè, si no hem de sembrar ni hem de recollir els nostres fruits?
21. Doncs, l’any sisè, jo us enviaré la meva benedicció de manera que el fruit produït sigui el de tres anys.
22. I l’any vuitè sembrareu; mentrestant, seguireu menjant de la collita anterior, fins a l’any novè. Mentre no arriba la seva collita, menjareu de la collita anterior.
23. La terra no podrà vendre’s a perpe-tuïtat, perquè la terra és meva i vosaltres sou per mi com forasters i hostes.
24. En tot el territori que posseireu, concedireu el dret de rescatar la terra.
25. Si el teu germà s’empobreix i ha de vendre una part de la seva propietat, vindrà el seu parent més pròxim i resca-tarà el que el seu germà haurà venut.
26. Aquell qui no tingui un parent que li rescati, però que per si mateix aconsegueix o troba el que calgui per al seu rescat,
27. calcularà els anys des de la seva venda, pagarà l’excedent al comprador i recuperarà la propietat.
28. Però si no aconsegueix allò que cal per a recuperar-la, la cosa venuda quedarà en poder del comprador fins a l’any del jubileu; i al jubileu quedarà alliberat i la propietat tornarà a ell.
29. Si un home ven una casa d’una po-blació emmurallada, mantindrà el dret de rescat durant un any després de venuda; durant tot un any tindrà el dret de rescat.
30. I si no ha estat rescatada en el període d’un any sencer, la casa de la població emmurallada quedarà per sempre en poder del comprador durant totes les generacions; no quedarà lliure al jubileu.
31. Però les cases dels pobles que no són envoltats de muralles seran considera-des com els camps del país: es mantindrà el dret de rescat i l’any del jubileu quedaran alliberades.
32. Pel que fa a les poblacions dels le-vites, aquests tindran sempre el dret de rescat sobre les cases de les poblacions de la seva propietat.
33. Si no es rescata la casa venuda de la població que pertoca a un levita, quedarà lliure al jubileu, ja que les cases de les poblacions dels levites són propietat seva enmig dels fills d’Israel.
34. Els camps del voltant de les seves poblacions no podran ser venuts, perquè són propietat seva per sempre.
35. Si el teu proïsme empobreix i decau convivint amb tu, empara’l com un foraster o exiliat, perquè pugui conti-nuar vivint amb tu.
36. No prendràs d’ell interès ni usura, sinó que, amb temor del teu Déu, deixa-ràs que el teu proïsme convisqui amb tu.
37. No li prestaràs el teu diner a rèdit ni li faràs pagar amb interès les teves pro-visions.
38. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us vaig treure del país d’Egipte per do-nar-vos la terra de Canaan i ser el vostre Déu.
39. Si el teu proïsme s’empobreix con-vivint amb tu i se’t ven, no li imposaràs cap treball d’esclau.
40. Estarà amb tu com un jornaler o com un temporer, i et servirà fins a l’any del jubileu.
41. Llavors quedarà lliure ell i els seus fills, i tornarà a la seva família i a la propietat paterna.
42. Perquè ells són servents meus, que jo he tret de la terra d’Egipte, i no poden ser venuts com esclaus.
43. No el tractaràs amb duresa, ans tingues temor del teu Déu.
44. Quant als esclaus i les esclaves que hagis de menester, podreu comprar-los de les nacions que teniu al voltant.
45. També en podreu comprar entre els fills dels residents forasters que con-viuen amb vosaltres; d’aquests i de les seves famílies que viuen amb vosaltres, aquells que hagin nascut a la vostra terra. Aquests poden ser propietat vostra.
46. I els deixareu en herència als vostres fills després de vosaltres, com a pro-pietat hereditària. Aquests els podreu tenir com a esclaus; però entre els vos-tres germans, fills d’Israel, ningú no do-minarà amb duresa el seu germà.
47. Si el foraster o el resident que conviu amb tu es fa ric, i un germà teu que viu amb ell s’empobreix i es ven al foraster que conviu amb tu, o a algun descendent de la família d’un foraster,
48. després de venut li quedarà el dret de rescat: el podrà rescatar un dels seus germans.
49. El rescatarà el seu oncle, o el seu cosí, o algun dels parents més pròxims de la seva família; o bé, si ha fet fortuna, es rescatarà ell mateix.
50. Computarà amb el seu comprador des de l’any que es va vendre a ell fins a l’any del jubileu, i el preu es calcularà, segons el nombre d’anys, avaluant el temps com el d’un jornaler que hagués estat amb ell.
51. Si encara falten molts anys, en pro-porció a ells pagarà l’excedent, com a preu del seu rescat, atenent al seu preu de compra.
52. Si resten pocs anys fins a l’any del jubileu, es farà el càlcul en proporció als anys i es pagarà el preu del seu rescat.
53. Com qui està a jornal any per any, així estarà amb ell; no permetràs que davant teu se’l tracti durament.
54. Si no s’ha rescatat de cap d’aquestes maneres, llavors quedarà lliure l’any del jubileu, ell i els seus fills.
55. Perquè és a mi a qui serveixen els fills d’Israel; són els meus servents, els qui jo he tret de la terra d’Egipte. Jo, el Senyor, el vostre Déu.”

Salms 28:6-9
6. Beneït sigui el Senyor, que escolta la meva veu suplicant.
7. El Senyor és la meva força i el meu escut; en ell confia el meu cor i he estat emparat. Se m’enlaira el cor, i amb cançons el lloaré.
8. El Senyor és la força del seu poble, i la protecció salvadora del seu ungit.
9. Salva el teu poble! Beneeix el teu heretatge! Sigues el seu pastor, i sustenta’ls per sempre!

Proverbis 10:19-21
19. En el molt parlar no hi mancarà la falta; qui domina els llavis mostra pru-dència.
20. La llengua del just és plata refinada, el cor dels dolents no té cap valor.
21. Els llavis del just nodreixen molta gent, però els necis defalleixen per falta de seny.

Marc 6:30-56
30. Els apòstols es reuniren amb Jesús i li van contar tot el que havien fet i en-senyat.
31. I ell els diu: “Veniu vosaltres sols en un lloc despoblat i descanseu una mica.” Perquè hi havia tanta gent que anava i venia que a ells no els quedava temps ni de menjar.
32. Així doncs, s’embarcaren tots sols en direcció a un lloc despoblat.
33. Però la gent els va veure marxar, i n’hi hagué molts que s’adonaren del rumb i, des de totes les poblacions, hi anaren a peu, corrent, i hi van arribar abans que ells.
34. En desembarcar, veié una gran gen-tada i se’n va compadir, perquè anaven com ovelles sense pastor, i es posà a ensenyar-los moltes coses.
35. Com que ja era molt tard, els dei-xebles s’acostaren a dir-li: “Aquest lloc és apartat i l’hora molt avançada;
36. acomiada la gent a fi que vagin a les masies i als poblats de l’entorn i es comprin menjar.”
37. Ell els va respondre: “Doneu-los menjar vosaltres.” Li diuen: “¿És que hem d’anar a comprar dos-cents denaris de pa per donar-los menjar?”
38. Ell els diu: “Quants pans teniu? Aneu a veure-ho.” Un cop verificat li diuen: “Cinc pans i dos peixos.”
39. Aleshores els manà que s’assegues-sin tots per colles sobre l’herba verda.
40. Es van asseure, doncs, en grups de cent i de cinquanta.
41. Llavors ell prengué els cinc pans i els dos peixos i, alçant la mirada al cel, digué la benedicció i partí els pans, i els anà donant als deixebles perquè els servissin; també repartí els peixos entre tots.
42. Tothom va menjar fins a quedar satisfet,
43. i encara van recollir dotze cistelles plenes de trossos de pa i de sobres dels peixos.
44. I això que, d’aquells pans, en van menjar cinc mil homes.
45. Tot seguit va donar pressa als seus deixebles perquè pugessin a la barca i comencessin a passar a l’altra riba, cap a Betsaida, mentre ell acomiadava la multitud.
46. Després d’haver-los acomiadat, se n’anà a la muntanya a orar.
47. Al capvespre, la barca ja era al mig del llac, i ell tot sol a terra.
48. Veient com s’escarrassaven a remar amb el vent en contra, en ser de matina-da anà cap a ells caminant sobre l’aigua, com qui intenta passar-los de llarg.
49. Ells, quan el van veure caminar sobre l’aigua, es van pensar que era un fantas-ma i es posaren a cridar,
50. perquè tots l’havien vist i s’havien esverat. Però de seguida els va parlar i els digué: “Coratge! Sóc jo, no tingueu por.”
51. Llavors pujà a la barca amb ells i el vent amainà. Però ells interiorment estaven extremadament desconcertats,
52. perquè no havien comprès el fet dels pans i encara tenien ofuscat l’ente-niment.
53. Acabada la travessia van tocar terra a Genesaret, on van atracar.
54. Tot just desembarcar, la gent va reconèixer Jesús,
55. i es van posar a recórrer tota aquella contrada i a portar-li tots els malalts en llitera allí on sentien dir que ell es trobava.
56. I pertot on anava, pobles, viles o masies, posaven els malalts a les places i li pregaven que els deixés tocar ni que fos la vora del seu mantell; i tots els qui el tocaven es posaven bons.