A A A A A
Bíblia en un any
Febrer 2

Èxode 15:1-27
1. Llavors Moisès i els fills d’Is-rael es van posar a cantar aquest càntic al Senyor Etern: Cantaré al Senyor, perquè s’ha co-bert de glòria; ha llençat al mar els cavalls i els cavallers.
2. La meva fortalesa i el motiu del meu cant és el Senyor. Ell ha estat la meva salvació: aquest és el meu Déu, i jo el lloaré; Déu del meu pare, i jo l’exalçaré.
3. El Senyor és un gran guerrer, el seu nom és “el Senyor-Etern”.
4. Els carros del faraó, amb el seu exèrcit, els ha llençat al mar, el bo i el millor dels seus guerrers, els ha enfonsat al Mar Roig.
5. Les profunditats els han cobert, han davallat als abismes com una pedra.
6. La teva dreta, Senyor, magnífica en potència; la teva dreta, Senyor, ha esclafat l’enemic.
7. Amb la teva immensa majestat, abats els adversaris; desfermes el teu furor i els consu-meixes com fullaraca.
8. Amb la fúria del teu buf, s’han apilat les aigües, les onades s’han alçat com un mur; al mig del mar, s’ha quallat l’aigua dels abismes.
9. L’adversari deia: “Els perseguiré, els atraparé, reparti-ré les seves despulles, amb ells sadollaré la meva ànima; desembeinaré l’espasa, la meva mà els exterminarà.”
10. Has fet bufar el teu vent, els ha engolit el mar; s’han enfonsat com el plom, en les turbulentes aigües.
11. Qui és com tu, Senyor, entre els déus? Qui és com tu, gloriós en santedat, terrible en prodigis, autor de mera-velles?
12. Has estès la mà i la terra els ha engolit.
13. Amb la teva misericòrdia has conduït el poble que vas redimir, amb el teu poder l’has guiat al teu santuari.
14. Els pobles, en sentir-ho, s’esglaiaran, la por dominarà els habitants de Filistea.
15. Llavors els prínceps d’Edom tremo-laran, s’angoixaran els caps de Moab, quedaran esmaperduts tots els habitants de Canaan.
16. Damunt d’ells caurà el pànic i el terror, per la grandesa del teu braç emmu-diran com estàtues, fins que passi el teu poble, Senyor, el poble que tu has adquirit.
17. El faràs entrar i l’instal·laràs a la muntanya de la teva heretat, al lloc que has preparat, Senyor, com a residència teva; al santuari, Senyor, que les teves mans han preparat.
18. El Senyor Etern regnarà per sempre més.
19. Quan els cavalls del faraó i els seus carros amb els seus conductors van en-trar dins el mar, el Senyor féu tornar les aigües del mar damunt d’ells, mentre que els fills d’Israel havien passat a peu eixut pel mig del mar.
20. I Maria, la profetessa, germana d’Aaron, prengué a la mà el tamborí i totes les dones van sortir darrere seu amb tamborins i tot dansant,
21. mentre Maria els cantava la tornada: “Canteu al Senyor, que s’ha cobert de glòria, ha llençat al mar els cavalls i els cavallers.”
22. Moisès féu partir els fills d’Israel del Mar Roig en direcció al desert de Xur, per on van estar caminant durant tres dies sense trobar aigua.
23. Van fer cap a Marà, però no van poder beure l’aigua de Marà perquè era amarga. Per això a aquell lloc li diuen Marà.
24. El poble va començar a murmurar contra Moisès i deien: “Què beurem?”
25. Llavors Moisès va invocar el Senyor, i el Senyor li va indicar un tronc, i Moi-sès el va tirar a l’aigua, i l’aigua es va tornar dolça. Allí el Senyor va donar al poble un estatut normatiu, i el va posar a prova,
26. dient-li: “Si escoltes atentament la veu del Senyor, el teu Déu, i fas allò que és recte als seus ulls, i fas cas dels seus manaments i observes tots els seus esta-tuts, no faré caure damunt teu cap dels flagells que he fet caure damunt els egipcis; perquè jo sóc el Senyor, el teu guaridor.”
27. Desprès van anar a Elim, on hi ha dotze deus d’aigua i setanta palmeres, i van acampar allí, vora les aigües.

Èxode 16:1-36
1. Alçant el campament d’Elim, tota la congregació dels fills d’Israel va arribar al desert de Sin, entre Elim i el Sinaí, el dia quinzè del mes segon, després d’haver sortit de la terra d’Egipte.
2. Llavors, tota la congregació dels fills d’Israel va començar a murmurar contra Moisès i Aaron, al desert.
3. Els fills d’Israel els deien: “Tant de bo haguéssim mort a mans del Senyor al país d’Egipte, quan sèiem vora les olles de carn, quan menjàvem pa en abundor. Ens heu dut en aquest desert per matar de fam tota aquesta generació.”
4. El Senyor digué a Moisès: “Mira, us faré ploure pa del cel per a vosaltres, i el poble sortirà a recollir cada dia la ració diària; així el posaré a prova per veure si segueix les meves instruccions o no.
5. Però, el dia sisè, quan preparin el que s’han d’endur, haurà de ser el doble del que apleguen cada dia.”
6. Moisès i Aaron van dir a tots els fills d’Israel: “Al capvespre sabreu que ha estat el Senyor qui us ha tret del país d’Egipte,
7. i a la matinada veureu la glòria del Senyor; perquè, nosaltres, què som perquè hàgiu de murmurar en contra nostre?”
8. Moisès hi afegí: “El Senyor us donarà aquest vespre carn per a menjar, i al matí pa fins a atipar-vos, perquè ha sentit les murmuracions amb què l’heu blasmat; perquè, nosaltres, què som? No són pas contra nosaltres, les vostres murmuracions, sinó contra el Senyor.”
9. I Moisès digué a Aaron: “Digues a tota la congregació dels fills d’Israel: Presenteu-vos davant del Senyor, perquè ell ha sentit les vostres murmuracions.”
10. I succeí que, mentre Aaron estava parlant a tota la congregació dels fills d’Israel, es van girar vers el desert, i la glòria del Senyor aparegué dins el núvol.
11. Llavors el Senyor va parlar a Moisès d’aquesta manera:
12. “He sentit les murmuracions dels fills d’Israel. Vés a dir-los: Al capves-pre menjareu carn i al matí us atipareu de pa. Així sabreu que jo sóc el Senyor Etern, el vostre Déu.”
13. Aquell capvespre van pujar les guat-lles, que cobriren el campament, i l’en-demà al matí hi havia una capa rosada al voltant del campament.
14. I quan la capa de rosada es va esvair, damunt la superfície del desert hi havia una cosa menuda, granulosa, semblant al gebre, sobre la terra.
15. En veure-ho, els fills d’Israel es deien els uns als altres: “Què es això?”, perquè no sabien què era. I Moisès els digué: “Aquest és el pa que el Senyor us dóna per aliment.
16. Això és el que el Senyor ha manat: “Que cadascú n’aplegui just el que hagi de menjar, un gómor per cap, segons el nombre de persones que siguin; cadascú en prendrà segons els qui conviuen en la seva tenda.”
17. Els fills d’Israel així ho van fer; uns n’aplegaren molt i altres menys.
18. I quan ho van mesurar amb el gómor, ni els qui van aplegar molt no en tenien massa, ni els qui en van aplegar menys van quedar curts; cadascú n’havia aple-gat just per a les seves necessitats.
19. Moisès també els digué: “Que ningú no en guardi gens per a l’endemà.”
20. Però no van escoltar Moisès, i alguns en van guardar per a l’endemà; però es va omplir de cucs i es va podrir. Llavors Moisès es va indignar contra ells.
21. Tots els matins, cadascú n’aplegava el que havia de menester, perquè, així que el sol començava a escalfar, es fonia.
22. El dia sisè en van aplegar doble ra-ció, dos gómors per cap, i els principals de la congregació van anar a informar-ne Moisès;
23. però ell els digué: “Això és el que el Senyor ha manat: Demà és dissabte, un dia de repòs consagrat al Senyor; coeu el que hàgiu de coure i bulliu el que hàgiu de bullir, i el que sobri guardeu-ho com a reserva per a demà.”
24. Ells ho van guardar per a l’endemà, tal com Moisès havia manat, i no es va podrir ni s’hi van ficar els cucs.
25. Llavors Moisès digué: “Mengeu-ne avui, que avui és el dissabte del Senyor, i en tal dia no en trobareu al camp.
26. Durant sis dies en podreu aplegar, però el dia setè, el dissabte, no n’hi haurà.”
27. Amb tot, el dia setè, alguns del poble van sortir a buscar-ne, però no en van trobar.
28. El Senyor digué a Moisès: “Fins quan refusareu de guardar els meus manaments i les meves lleis?
29. Mireu que el Senyor us ha donat el dissabte; és per això que el dia sisè us dóna pa per a dos dies. Que cadascú resti en el seu lloc; que ningú no es mogui de casa seva el dia setè.”
30. I el poble va reposar el dia setè.
31. La casa d’Israel va anomenar mannà allò que recollien, i era com llavors de coriandre, blanc i amb gust com de pas-tís de mel.
32. Moisès digué: “Això és el que el Senyor ha manat: Ompliu-ne un gómor i conserveu-lo per als vostres descendents, a fi que vegin el pa que us he fet menjar al desert, quan us vaig treure de la terra d’Egipte.”
33. I Moisès digué a Aaron: “Pren una gerra i fica-hi un gómor ple de mannà, i posa-la davant del Senyor, a fi de con-servar-lo per als vostres descendents.”
34. Aaron va ficar dins la gerra un gómor ple de mannà i la va posar davant el Testimoniatge perquè es conservés.
35. Els fills d’Israel van menjar el mannà durant quaranta anys, fins que van arri-bar en una terra habitada. Es van estar alimentant de mannà fins que van arri-bar a la frontera del país de Canaan.
36. El gómor és una desena part de l’efà.

Salms 18:20-27
20. El Senyor recompensa la meva justícia; em retribueix la puresa de les me-ves mans,
21. perquè he guardat els camins del Senyor i no m’he allunyat del respecte al meu Déu.
22. Tinc present tots els seus decrets, mai no he rebutjat els seus preceptes;
23. he complert amb ell honestament, i m’he guardat de la dolenteria.
24. Així em retribueix el Senyor la me-va justícia, segons la puresa de les meves mans davant els seus ulls.
25. Amb el fidel et mostres fidel, amb l’home íntegre et mostres ín-tegre,
26. amb el sincer et portes sincerament, però amb el falsari et tornes rigorós.
27. Que tu defenses el poble humiliat, i fas abaixar els ulls als superbs.

Proverbis 6:12-15
12. L’home malvat, l’home malèfic, duu la falsia a la boca;
13. pica l’ullet, avisa amb els peus, assenyala amb els dits;
14. té el cor ple de males intencions, i, sempre pensant a fer el mal, provoca discòrdies.
15. Per això de sobte li vindrà la des-gràcia, d’improvís serà aixafat, sense remei.

Mateu 21:23-46
23. Jesús va anar al temple i, mentre ensenyava, se li van atansar els princi-pals sacerdots i els ancians del poble i li van preguntar: “Amb quina autoritat fas això? Qui t’ha donat aquesta autoritat?”
24. Jesús els respongué: “Jo també us preguntaré una cosa; i si me la contes-teu, jo us diré amb quina autoritat actuo:
25. El baptisme de Joan, d’on era: del cel o dels homes?” Ells anaven cavil·lant interiorment: “Si diem del cel, ens dirà: Per què, doncs, no el vau creure?
26. Si diem dels homes, hem de témer la gent, perquè tots estan convençuts que Joan era un profeta.”
27. I respongueren a Jesús: “No ho sa-bem.” Llavors ell els digué: “Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat actuo així.”
28. “Què us sembla? Un home que tenia dos fills es va adreçar al primer i li va dir: Fill, avui vés a treballar a la vinya.
29. Li va contestar: No hi vull anar. Però més tard li va saber greu i se n’hi va anar.
30. S’adreçà al segon i li digué el mateix, i aquest li respongué: Ja hi vaig, senyor. Però no hi va anar.
31. Quin dels dos va complir la voluntat del pare?” Li van dir: “El primer.” Jesús els digué: “Us asseguro que els recap-tadors i les prostitutes us passen al da-vant cap al Regne de Déu.
32. Perquè Joan va venir a mostrar-vos el camí de la justícia, i no el vau creure; en canvi, els recaptadors i les prostitutes el van creure; però vosaltres, ni després d’haver-ho vist, no us heu corregit ni l’heu cregut.
33. “Escolteu una altra paràbola: Hi ha-via un hisendat que va plantar una vinya, l’envoltà d’una tanca, hi cavà un cup i va construir-hi una talaia, la va arrendar a uns vinyaters i se n’anà de viatge.
34. Quan arribà el temps de la verema, va enviar els seus criats als vinyaters a fi de cobrar la seva part de la collita.
35. Però els vinyaters van agafar aquells criats i n’apallissaren un, en mataren un altre, i a un altre l’apedregaren.
36. Va tornar a enviar uns altres criats, més colla que la primera vegada, però els van tractar de la mateixa manera.
37. Finalment els envià el seu fill, pen-sant: Al meu fill, el respectaran.
38. Però els vinyaters, quan van veure el fill, es digueren entre ells: Aquest és l’hereu; anem, matem-lo i serà nostra la seva heretat.
39. Llavors el van agafar, el tragueren fora de la vinya i el van matar.
40. Quan torni l’amo de la vinya, què penseu que farà a aquests vinyaters?”
41. Li digueren: “Exterminarà sense pietat aquells malvats i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits puntualment.”
42. Jesús els digué: “¿No heu llegit mai el que diuen les Escriptures: La pedra que rebutjaren els cons-tructors s’ha convertit en la clau de l’arc. És el Senyor qui ha fet això; ha estat un prodigi als nostres ulls?
43. Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que li faci donar fruits.
44. Qui caigui sobre aquesta pedra, s’hi destrossarà; i al qui li caigui al damunt, el farà miques.”
45. Quan els principals sacerdots i els fariseus van sentir les seves paràboles van comprendre que es referia a ells;
46. i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, perquè el tenien per un pro-feta.