A A A A A
Bíblia en un any
Febrer 10

Èxode 31:1-18
1. El Senyor va parlar a Moisès i digué:
2. “Mira, he escollit Bessalel, fill d’Uri, fill d’Hur, de la tribu de Judà,
3. i l’he omplert de l’Esperit de Déu, en habilitat, en coneixement i en saber en tota mena de treballs:
4. per a idear projectes, per a treballar l’or, la plata i el bronze;
5. per a cisellar pedres d’encast, per a entallar la fusta i per a tota artesania.
6. Mira, jo li he ajuntat Oholiab, fill d’Ahissamac, de la tribu de Dan; i, a més, he infós habilitat en el cor de tots els artesans a fi que duguin a terme tot el que t’he manat:
7. el Tabernacle de la Reunió, l’arca del testimoni, el propiciatori que hi haurà al seu damunt i tots els utensilis del Tabernacle,
8. la taula amb el seu utillatge, el lam-padari d’or pur amb tots els seus accessoris, l’altar de l’encens,
9. l’altar de l’holocaust amb tots els seus utensilis, la pila amb el seu suport,
10. les vestidures de cerimònia, les vestidures sagrades del sacerdot Aaron i les vestidures dels seus fills per al ministeri sacerdotal,
11. l’oli de la unció i l’encens aromàtic per al santuari. Ells ho faran tal com t’ho he manat.”
12. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
13. “Parla tu als fills d’Israel i digues-los: Cal que guardeu els meus dissabtes, perquè això és un senyal entre jo i vosaltres, per a totes les vostres generacions, a fi que se sàpiga que jo, el Senyor Etern, sóc qui us santifica.
14. Heu de guardar, doncs, el dissabte, perquè és sant per a vosaltres. Aquell qui el profani morirà sense remei; qual-sevol que faci cap treball en dissabte serà extirpat d’entre el seu poble.
15. Sis dies seran de treball, però el setè dia és dissabte de repòs consagrat al Senyor: qui faci cap treball en dissabte, serà mort sense remei.
16. Ells fills d’Israel observaran el des-cans del dissabte durant totes les seves generacions, com a pacte perpetu.
17. És un senyal permanent entre jo i els fills d’Israel, ja que el Senyor en sis dies va fer el cel i la terra, i el setè dia va acabar i reposà.”
18. Quan el Senyor hagué acabat de parlar amb Moisès, a la muntanya del Sinaí, li va donar les Taules del Testi-moni, dues taules de pedra escrites amb el dit de Déu.

Èxode 32:1-35
1. El poble, veient que Moisès trigava a baixar de la muntanya, es va reunir al voltant d’Aaron i li digué: “Vinga, fes-nos un déu que vagi davant nostre, que d’aquest Moisès, l’home que ens va fer pujar del país d’Egipte, no sabem què se n’ha fet.”
2. Aaron els va respondre: “Recolliu les arracades d’or que duen a les orelles les vostres dones, els vostres fills i les vostres filles, i porteu-me-les.”
3. Llavors, tot el poble es va treure les arracades d’or de les orelles i les dugue-ren a Aaron.
4. Ell va acceptar el que li donaven i va emmotllar un vedell de fosa i li donà forma amb el cisell. Llavors ells digue-ren: “Aquest és el teu déu, Israel, que t’ha fet pujar de la terra d’Egipte.”
5. Veient això, Aaron, va construir un altar davant seu i va proclamar: “Demà farem festa en honor del Senyor Etern.”
6. L’endemà es van llevar de matinada i oferiren holocaustos i presentaren sa-crificis de pau. Després, el poble s’asse-gué a menjar i beure i es lliurà a la diversió.
7. Llavors, el Senyor digué a Moisès: “Vés, baixa, perquè el teu poble, que vas treure de la terra d’Egipte, s’ha corromput.
8. Ben aviat s’han apartat del camí que jo els havia prescrit; s’han fabricat un vedell de fosa, l’han adorat i li han ofert sacrificis i han declarat: Aquest és el teu déu, Israel, que t’ha fet pujar de la terra d’Egipte.”
9. A més, el Senyor digué a Moisès: “M’he fixat en aquesta gent i m’adono que és un poble tossut i rebel al jou.
10. Deixa’m ara que la meva còlera s’en-cengui contra ells i els extermini. Però de tu en faré una gran nació.”
11. Llavors Moisès va intercedir davant el Senyor, el seu Déu, dient: “Per què, Senyor, s’ha d’encendre la teva còlera contra el teu poble, el que tu mateix vas fer sortir de la terra d’Egipte amb gran poder i mà forta?
12. Per què han de poder dir els egipcis: Els ha tret amb males intencions per poder-los destruir en les muntanyes i esborrar-los de la superfície de la terra? Abandona la teva ira i renuncia a fer mal al teu poble.
13. Recorda’t d’Abraham, d’Isaac i d’Is-rael, els teus servents, als quals vas jurar per tu mateix: Multiplicaré la vostra descendència com les estrelles del cel, i tota aquesta terra que he promès la donaré a la vostra descendència; i ells la posseiran per sempre més.”
14. Llavors el Senyor va renunciar a desfermar el mal que havia dit que faria al seu poble.
15. Moisès es va girar i va començar a baixar de la muntanya duent a les mans les dues taules del Testimoni, escrites per les dues cares; duien escrits per l’una i l’altra cara.
16. Les taules eren obra de Déu, i l’es-criptura era escriptura de Déu, gravada sobre les taules.
17. Quan Josuè va sentir el soroll que feia el poble amb la seva cridòria, digué a Moisès: “Crits de guerra al campament!”
18. Respongué Moisès: “No és brogit de crits de victòria, ni és brogit de planys de derrota; brogits de cants és el que sento.”
19. Succeí que, en ser a prop del campament, veié el vedell i les danses; llavors, la còlera de Moisès es va encendre i, llençant les taules que duia a les mans, les esbocinà al peu de la muntanya.
20. Després va prendre el vedell que havien fabricat, el cremà i el va moldre fins a fer-lo pols; l’escampà damunt l’aigua i va fer que els israelites en beguessin.
21. Moisès digué a Aaron: “Què t’ha fet aquest poble perquè li hagis abocat un pecat tan gran?”
22. Aaron va contestar: “Que la còlera del meu senyor no s’encengui. Prou co-neixes tu aquest poble, com és d’incli-nat al mal.
23. Ells em van dir: Fes-nos un déu que vagi davant nostre, que d’aquest Moi-sès, l’home que ens va fer pujar del país d’Egipte, no sabem què se n’ha fet.
24. Jo els vaig dir: Qui tingui or, que se’n desprengui. Ells me’l van donar a mi, jo el vaig ficar a la fosa i en va sortir aquest vedell.”
25. Veient Moisès que el poble estava eixelebrat, perquè Aaron l’havia deixat desenfrenar per a esdevenir riota entre els seus enemics,
26. es va plantar a l’entrada del cam-pament i va cridar: “A mi els qui esti-guin pel Senyor!” I se li van ajuntar tots els fills de Leví.
27. Llavors els digué: “Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Que cadascun es cenyeixi l’espasa al costat; passeu i repasseu pel campament, de porta en porta, i que cadascun mati el seu germà, el seu amic, el seu parent.”
28. Els fills de Leví van complir el que Moisès havia dit, i aquell dia van caure uns tres mil homes del poble.
29. Moisès els digué: “Avui us heu con-sagrat al Senyor, qui a costa del seu fill, qui a costa del seu germà, a fi que avui us doni la benedicció.”
30. L’endemà, Moisès digué al poble: “Vosaltres heu comès un gran pecat! Ara, doncs, pujaré a trobar el Senyor; potser podré obtenir el perdó del vostre pecat.”
31. Moisès se’n tornà a trobar el Senyor i li digué: “Ai! Aquest poble ha comès, certament, un gran pecat, s’ha fabricat un déu d’or.
32. Ara et prego que perdonis el seu pecat, o si no, esborra’m ja del llibre que has escrit.”
33. El Senyor va replicar a Moisès: “Aquell que hagi pecat contra mi, l’es-borraré del meu llibre.
34. Però ara, vés, guia el poble cap a on t’he indicat. Mira, el meu àngel anirà davant teu, però el dia de la meva visita els castigaré pel seu pecat.”
35. I el Senyor va castigar el poble per allò que havien fet amb el vedell que els va fabricar Aaron.

Salms 21:1-7
1. (Del mestre de cant. Salm de David.) Senyor, el rei s’alegra en la teva potència, i per la teva protecció s’omple de joia!
2. Li has concedit el que el seu cor desitjava, i la petició dels seus llavis no l’has refusada. ( Pausa )
3. Li has anticipat benediccions de be-naurança, i li has posat al cap una corona d’or fi.
4. Et demanava vida, i la hi has do-nada; un llarg compte de dies per sempre mes.
5. La seva glòria és gran gràcies al teu auxili, l’has cobert d’honor i magnificèn-cia.
6. L’has fet per sempre exemple de benediccions, amb la teva presència l’omples d’a-legria.
7. És que el rei confia en el Senyor; per bondat de l’Altíssim no pot trontollar.

Proverbis 7:24-27
24. Ara, doncs, fill meu, escolta’m, i para atenció a les lliçons de la meva boca:
25. que el teu cor no es desviï vers els camins d’ella, ni et deixis perdre per les seves roderes;
26. són moltes les víctimes que ha fet caure, i nombrosos tots els qui ha matat.
27. La seva casa és una via al sepulcre que davalla a les cambres de la mort.

Mateu 25:31-46
31. “Quan el Fill de l’Home vingui en la seva glòria acompanyat de tots els àn-gels, s’asseurà al seu tron gloriós,
32. i tots els pobles seran aplegats davant seu. Llavors destriarà els uns dels altres, igual com el pastor destria les ovelles dels cabrits,
33. i posarà les ovelles a la seva dreta i els cabrits a l’esquerra.
34. Aleshores, el rei dirà als de la dreta: ‘Veniu, beneïts del meu Pare; hereteu el Regne preparat per a vosaltres des de la creació del món.
35. Perquè vaig tenir fam i em vau donar menjar; vaig tenir set i em vau donar beure; era foraster i em vau acollir;
36. estava nu i em vau vestir; estava malalt i em vau visitar; estava empresonat i vau venir a veure’m.’
37. Aleshores, els justos li replicaran: ‘Senyor, ¿quan t’hem vist afamat i t’hem donat menjar, o assedegat i t’hem donat beure?
38. ¿Quan t’hem vist foraster i t’hem acollit, o nu i t’hem vestit?
39. ¿Quan t’hem vist malalt o empresonat i t’hem visitat?’
40. El rei els respondrà: ‘Us asseguro que cada vegada que ho heu fet a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho heu fet.’
41. Després dirà als de la seva esquerra: ‘Fora del meu davant, maleïts. Aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels.
42. Perquè vaig tenir fam i no em vau donar menjar; vaig tenir set i no em vau donar beure;
43. era foraster i no em vau acollir; esta-va nu i no em vau vestir; estava malalt i empresonat i no em vau visitar.”
44. Aleshores també ells li respondran: ‘Senyor, ¿quan t’hem vist afamat o as-sedegat, foraster o nu, malalt o empresonat, i no t’hem ajudat?’
45. Ell els respondrà: “Us asseguro que cada vegada que no ho heu fet a un d’aquests més petits, tampoc a mi no m’ho heu fet.’
46. I aquests aniran al càstig etern i els justos a la vida eterna.”