| Èxode 31:1-18 |
| 1. El Senyor va parlar a Moisès i digué: |
| 2. “Mira, he escollit Bessalel, fill d’Uri, fill d’Hur, de la tribu de Judà, |
| 3. i l’he omplert de l’Esperit de Déu, en habilitat, en coneixement i en saber en tota mena de treballs: |
| 4. per a idear projectes, per a treballar l’or, la plata i el bronze; |
| 5. per a cisellar pedres d’encast, per a entallar la fusta i per a tota artesania. |
| 6. Mira, jo li he ajuntat Oholiab, fill d’Ahissamac, de la tribu de Dan; i, a més, he infós habilitat en el cor de tots els artesans a fi que duguin a terme tot el que t’he manat: |
| 7. el Tabernacle de la Reunió, l’arca del testimoni, el propiciatori que hi haurà al seu damunt i tots els utensilis del Tabernacle, |
| 8. la taula amb el seu utillatge, el lam-padari d’or pur amb tots els seus accessoris, l’altar de l’encens, |
| 9. l’altar de l’holocaust amb tots els seus utensilis, la pila amb el seu suport, |
| 10. les vestidures de cerimònia, les vestidures sagrades del sacerdot Aaron i les vestidures dels seus fills per al ministeri sacerdotal, |
| 11. l’oli de la unció i l’encens aromàtic per al santuari. Ells ho faran tal com t’ho he manat.” |
| 12. El Senyor va parlar a Moisès i li digué: |
| 13. “Parla tu als fills d’Israel i digues-los: Cal que guardeu els meus dissabtes, perquè això és un senyal entre jo i vosaltres, per a totes les vostres generacions, a fi que se sàpiga que jo, el Senyor Etern, sóc qui us santifica. |
| 14. Heu de guardar, doncs, el dissabte, perquè és sant per a vosaltres. Aquell qui el profani morirà sense remei; qual-sevol que faci cap treball en dissabte serà extirpat d’entre el seu poble. |
| 15. Sis dies seran de treball, però el setè dia és dissabte de repòs consagrat al Senyor: qui faci cap treball en dissabte, serà mort sense remei. |
| 16. Ells fills d’Israel observaran el des-cans del dissabte durant totes les seves generacions, com a pacte perpetu. |
| 17. És un senyal permanent entre jo i els fills d’Israel, ja que el Senyor en sis dies va fer el cel i la terra, i el setè dia va acabar i reposà.” |
| 18. Quan el Senyor hagué acabat de parlar amb Moisès, a la muntanya del Sinaí, li va donar les Taules del Testi-moni, dues taules de pedra escrites amb el dit de Déu. |
| Èxode 32:1-35 |
| 1. El poble, veient que Moisès trigava a baixar de la muntanya, es va reunir al voltant d’Aaron i li digué: “Vinga, fes-nos un déu que vagi davant nostre, que d’aquest Moisès, l’home que ens va fer pujar del país d’Egipte, no sabem què se n’ha fet.” |
| 2. Aaron els va respondre: “Recolliu les arracades d’or que duen a les orelles les vostres dones, els vostres fills i les vostres filles, i porteu-me-les.” |
| 3. Llavors, tot el poble es va treure les arracades d’or de les orelles i les dugue-ren a Aaron. |
| 4. Ell va acceptar el que li donaven i va emmotllar un vedell de fosa i li donà forma amb el cisell. Llavors ells digue-ren: “Aquest és el teu déu, Israel, que t’ha fet pujar de la terra d’Egipte.” |
| 5. Veient això, Aaron, va construir un altar davant seu i va proclamar: “Demà farem festa en honor del Senyor Etern.” |
| 6. L’endemà es van llevar de matinada i oferiren holocaustos i presentaren sa-crificis de pau. Després, el poble s’asse-gué a menjar i beure i es lliurà a la diversió. |
| 7. Llavors, el Senyor digué a Moisès: “Vés, baixa, perquè el teu poble, que vas treure de la terra d’Egipte, s’ha corromput. |
| 8. Ben aviat s’han apartat del camí que jo els havia prescrit; s’han fabricat un vedell de fosa, l’han adorat i li han ofert sacrificis i han declarat: Aquest és el teu déu, Israel, que t’ha fet pujar de la terra d’Egipte.” |
| 9. A més, el Senyor digué a Moisès: “M’he fixat en aquesta gent i m’adono que és un poble tossut i rebel al jou. |
| 10. Deixa’m ara que la meva còlera s’en-cengui contra ells i els extermini. Però de tu en faré una gran nació.” |
| 11. Llavors Moisès va intercedir davant el Senyor, el seu Déu, dient: “Per què, Senyor, s’ha d’encendre la teva còlera contra el teu poble, el que tu mateix vas fer sortir de la terra d’Egipte amb gran poder i mà forta? |
| 12. Per què han de poder dir els egipcis: Els ha tret amb males intencions per poder-los destruir en les muntanyes i esborrar-los de la superfície de la terra? Abandona la teva ira i renuncia a fer mal al teu poble. |
| 13. Recorda’t d’Abraham, d’Isaac i d’Is-rael, els teus servents, als quals vas jurar per tu mateix: Multiplicaré la vostra descendència com les estrelles del cel, i tota aquesta terra que he promès la donaré a la vostra descendència; i ells la posseiran per sempre més.” |
| 14. Llavors el Senyor va renunciar a desfermar el mal que havia dit que faria al seu poble. |
| 15. Moisès es va girar i va començar a baixar de la muntanya duent a les mans les dues taules del Testimoni, escrites per les dues cares; duien escrits per l’una i l’altra cara. |
| 16. Les taules eren obra de Déu, i l’es-criptura era escriptura de Déu, gravada sobre les taules. |
| 17. Quan Josuè va sentir el soroll que feia el poble amb la seva cridòria, digué a Moisès: “Crits de guerra al campament!” |
| 18. Respongué Moisès: “No és brogit de crits de victòria, ni és brogit de planys de derrota; brogits de cants és el que sento.” |
| 19. Succeí que, en ser a prop del campament, veié el vedell i les danses; llavors, la còlera de Moisès es va encendre i, llençant les taules que duia a les mans, les esbocinà al peu de la muntanya. |
| 20. Després va prendre el vedell que havien fabricat, el cremà i el va moldre fins a fer-lo pols; l’escampà damunt l’aigua i va fer que els israelites en beguessin. |
| 21. Moisès digué a Aaron: “Què t’ha fet aquest poble perquè li hagis abocat un pecat tan gran?” |
| 22. Aaron va contestar: “Que la còlera del meu senyor no s’encengui. Prou co-neixes tu aquest poble, com és d’incli-nat al mal. |
| 23. Ells em van dir: Fes-nos un déu que vagi davant nostre, que d’aquest Moi-sès, l’home que ens va fer pujar del país d’Egipte, no sabem què se n’ha fet. |
| 24. Jo els vaig dir: Qui tingui or, que se’n desprengui. Ells me’l van donar a mi, jo el vaig ficar a la fosa i en va sortir aquest vedell.” |
| 25. Veient Moisès que el poble estava eixelebrat, perquè Aaron l’havia deixat desenfrenar per a esdevenir riota entre els seus enemics, |
| 26. es va plantar a l’entrada del cam-pament i va cridar: “A mi els qui esti-guin pel Senyor!” I se li van ajuntar tots els fills de Leví. |
| 27. Llavors els digué: “Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Que cadascun es cenyeixi l’espasa al costat; passeu i repasseu pel campament, de porta en porta, i que cadascun mati el seu germà, el seu amic, el seu parent.” |
| 28. Els fills de Leví van complir el que Moisès havia dit, i aquell dia van caure uns tres mil homes del poble. |
| 29. Moisès els digué: “Avui us heu con-sagrat al Senyor, qui a costa del seu fill, qui a costa del seu germà, a fi que avui us doni la benedicció.” |
| 30. L’endemà, Moisès digué al poble: “Vosaltres heu comès un gran pecat! Ara, doncs, pujaré a trobar el Senyor; potser podré obtenir el perdó del vostre pecat.” |
| 31. Moisès se’n tornà a trobar el Senyor i li digué: “Ai! Aquest poble ha comès, certament, un gran pecat, s’ha fabricat un déu d’or. |
| 32. Ara et prego que perdonis el seu pecat, o si no, esborra’m ja del llibre que has escrit.” |
| 33. El Senyor va replicar a Moisès: “Aquell que hagi pecat contra mi, l’es-borraré del meu llibre. |
| 34. Però ara, vés, guia el poble cap a on t’he indicat. Mira, el meu àngel anirà davant teu, però el dia de la meva visita els castigaré pel seu pecat.” |
| 35. I el Senyor va castigar el poble per allò que havien fet amb el vedell que els va fabricar Aaron. |
| Salms 21:1-7 |
| 1. (Del mestre de cant. Salm de David.) Senyor, el rei s’alegra en la teva potència, i per la teva protecció s’omple de joia! |
| 2. Li has concedit el que el seu cor desitjava, i la petició dels seus llavis no l’has refusada. ( Pausa ) |
| 3. Li has anticipat benediccions de be-naurança, i li has posat al cap una corona d’or fi. |
| 4. Et demanava vida, i la hi has do-nada; un llarg compte de dies per sempre mes. |
| 5. La seva glòria és gran gràcies al teu auxili, l’has cobert d’honor i magnificèn-cia. |
| 6. L’has fet per sempre exemple de benediccions, amb la teva presència l’omples d’a-legria. |
| 7. És que el rei confia en el Senyor; per bondat de l’Altíssim no pot trontollar. |
| Proverbis 7:24-27 |
| 24. Ara, doncs, fill meu, escolta’m, i para atenció a les lliçons de la meva boca: |
| 25. que el teu cor no es desviï vers els camins d’ella, ni et deixis perdre per les seves roderes; |
| 26. són moltes les víctimes que ha fet caure, i nombrosos tots els qui ha matat. |
| 27. La seva casa és una via al sepulcre que davalla a les cambres de la mort. |
| Mateu 25:31-46 |
| 31. “Quan el Fill de l’Home vingui en la seva glòria acompanyat de tots els àn-gels, s’asseurà al seu tron gloriós, |
| 32. i tots els pobles seran aplegats davant seu. Llavors destriarà els uns dels altres, igual com el pastor destria les ovelles dels cabrits, |
| 33. i posarà les ovelles a la seva dreta i els cabrits a l’esquerra. |
| 34. Aleshores, el rei dirà als de la dreta: ‘Veniu, beneïts del meu Pare; hereteu el Regne preparat per a vosaltres des de la creació del món. |
| 35. Perquè vaig tenir fam i em vau donar menjar; vaig tenir set i em vau donar beure; era foraster i em vau acollir; |
| 36. estava nu i em vau vestir; estava malalt i em vau visitar; estava empresonat i vau venir a veure’m.’ |
| 37. Aleshores, els justos li replicaran: ‘Senyor, ¿quan t’hem vist afamat i t’hem donat menjar, o assedegat i t’hem donat beure? |
| 38. ¿Quan t’hem vist foraster i t’hem acollit, o nu i t’hem vestit? |
| 39. ¿Quan t’hem vist malalt o empresonat i t’hem visitat?’ |
| 40. El rei els respondrà: ‘Us asseguro que cada vegada que ho heu fet a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho heu fet.’ |
| 41. Després dirà als de la seva esquerra: ‘Fora del meu davant, maleïts. Aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. |
| 42. Perquè vaig tenir fam i no em vau donar menjar; vaig tenir set i no em vau donar beure; |
| 43. era foraster i no em vau acollir; esta-va nu i no em vau vestir; estava malalt i empresonat i no em vau visitar.” |
| 44. Aleshores també ells li respondran: ‘Senyor, ¿quan t’hem vist afamat o as-sedegat, foraster o nu, malalt o empresonat, i no t’hem ajudat?’ |
| 45. Ell els respondrà: “Us asseguro que cada vegada que no ho heu fet a un d’aquests més petits, tampoc a mi no m’ho heu fet.’ |
| 46. I aquests aniran al càstig etern i els justos a la vida eterna.” |