| Osees 5:1-15 |
| 1. “Escolteu això, sacerdots, estigueu atents, casa d’Israel! Que la casa reial faci atenció, perquè aquest judici és contra vosaltres: com que heu estat un parany a Mispà, i un filat estès sobre el Tabor, |
| 2. i aquests apòstates s’han enfonsat en la matança, jo mateix seré un flagell per a tots ells. |
| 3. Jo conec Efraïm, i Israel no m’és desconegut. Ara t’has prostituït, oh Efraïm, i s’ha contaminat Israel. |
| 4. Les seves obres no els deixen tornar vers el seu Déu, porten dintre seu l’esperit de fornicació i no volen reconèixer el Senyor. |
| 5. La supèrbia d’Israel testifica contra seu; Israel i Efraïm ensopegaran per la seva culpa, i també Judà ensopegarà amb ells. |
| 6. Amb els seus ramats d’ovelles i vaques aniran a buscar el Senyor, però no el trobaran: ja s’ha allunyat d’ells. |
| 7. Han estat infidels al Senyor i han engendrat fills bastards. Ara, doncs, en la lluna nova els consumirà, a ells i els seus conreus. |
| 8. “Toqueu el corn a Guibà i la trompeta a Ramà! Crideu l’alarma a Betaven! Van darrere teu, Benjamí! |
| 9. Efraïm serà assolat el dia de la re-prensió; entre les tribus d’Israel, faig saber allò que és ben cert: |
| 10. els prínceps de Judà s’han tornat com aquells qui canvien de lloc les fites; abocaré damunt d’ells el meu furor com un aiguat. |
| 11. Efraïm és oprimit, vulnerat el seu dret, perquè ha preferit seguir el seu pro-pi parer. |
| 12. Jo seré com l’arna per a Efraïm, com el corc per a la casa de Judà. |
| 13. Quan Efraïm veié la seva malaltia, i Judà la seva úlcera, llavors Efraïm acudí a Assíria i Judà s’adreçà al rei venjador; però ell no us podrà guarir ni us curarà la nafra. |
| 14. Perquè jo seré com un lleó per a Efraïm, i com un cadell de lleó per a la casa de Judà. Jo mateix atraparé la presa i me n’aniré, me l’enduré, i ningú no la podrà rescatar. |
| 15. Me’n vaig i torno al meu lloc fins que ells reconeguin el seu pecat i busquin el meu rostre: plens d’angoixa, em buscaran.” |
| Osees 6:1-11 |
| 1. ‘Veniu i retornem al Senyor; si ell ha trossejat, també ens gua-rirà; si ell ha ferit, també ens embenarà. |
| 2. Ens tornarà a donar vida en dos dies, i al tercer dia ens aixecarà perquè visquem a la seva presència. |
| 3. Sapiguem prosseguir en el coneixement del Senyor. La seva eixida és tan segura com l’aurora; vindrà a nosaltres com la pluja de tardor, com el ruixat primaveral que rega la terra.’ |
| 4. “Què he de fer amb tu, Efraïm? Què he de fer amb tu, Judà? La vostra pietat és com la boira del matí, com la rosada que s’evapora de se-guida. |
| 5. Per això els he trinxat per mitjà dels profetes, els he matat amb les paraules de la meva boca, i la meva sentència vindrà fulminant. |
| 6. El que jo vull és misericòrdia i no sacrificis, coneixement de Déu i no pas holocaustos. |
| 7. Però ells, com al lloc d’Adam, han violat el pacte; allí van prevaricar contra mi. |
| 8. Guilad és una ciutat de malfactors, tota ella tacada de sang. |
| 9. Com emboscada de bandits espe-rant algú, així és la colla de sacerdots: assassinen pel camí de Siquem i cometen infàmies. |
| 10. A la casa d’Israel he vist coses es-pantoses; allà s’ha prostituït Efraïm, s’ha con-taminat Israel. |
| 11. També per a tu, Judà, hi ha prepa-rada una collita, per a quan faci tornar del captiveri el meu poble. |
| Salms 139:1-6 |
| 1. (Del mestre de cant. Salm de David.) Senyor, tu m’has sondejat i m’has conegut, |
| 2. tu veus quan m’assec i quan m’ai-xeco, coneixes el meu pensament de lluny estant. |
| 3. Observes bé si camino o si m’aturo, i tota la meva conducta t’és ben palesa. |
| 4. Encara no tinc als llavis la paraula que tu, Senyor, ja l’has entesa. |
| 5. Per tots costats em tens ben estret, i has posat sobre mi la teva mà. |
| 6. Tan admirable coneixement em sobrepassa, és tan sublim que no el puc entendre. |
| Proverbis 29:19-19 |
| 19. Amb paraules no es pot corregir un esclau, perquè si bé les entén, no les com-pleix. |
| 1 Joan 5:1-21 |
| 1. Tothom qui creu que Jesús és el Crist ha nascut de Déu, i tothom qui estima qui el va engendrar estima també tothom qui ha nascut d’ell, |
| 2. Els fills de Déu coneixem que esti-mem quan estimem Déu i complim els seus manaments. |
| 3. Perquè estimar Déu pressuposa com-plir els seus manaments. A més, els seus manaments no són cap càrrega, |
| 4. perquè tot allò que és nascut de Déu venç el món; i aquesta és la victòria que ha vençut el món: la nostra fe. |
| 5. I, qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu? |
| 6. Ell, Jesucrist, és qui ha vingut a través de l’aigua i la sang; no pas solament per l’aigua, sinó per l’aigua i per la sang; i l’Esperit és qui en dóna testimoniatge, perquè l’Esperit és la veritat. |
| 7. Perquè són tres els qui en donen testi-moniatge [ al cel: el Pare, el Verb i l’Esperit Sant, i aquests tres són un de sol. |
| 8. I tres són els qui en donen testi-moniatge a la Terra ]: l’Esperit, l’aigua i la sang, i tots tres concorden. |
| 9. Si acceptem el testimoniatge humà, de més força és el testimoniatge de Déu, perquè tal és el testimoniatge que Déu ha testificat del seu Fill. |
| 10. Qui creu en el Fill de Déu té el tes-timoniatge dintre seu. Qui no creu en Déu el deixa per mentider, ja que no ha cregut el testimoniatge que Déu ens ha donat referent al seu Fill. |
| 11. I el testimoniatge és aquest: que Déu ens ha donat vida eterna, i aquesta vida radica en el seu Fill. |
| 12. Qui té el Fill té la vida; qui no té el Fill de Déu no té la vida. |
| 13. Us he escrit això a vosaltres, que ja creieu en el nom del Fill de Déu, a fi que sapigueu que teniu vida eterna. |
| 14. I aquesta és la confiança que tenim envers ell: que quan demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ens escolta. |
| 15. I, si sabem que ens escolta sempre que li demanem, estem segurs que ja són nostres aquelles coses que li hem demanat. |
| 16. Quan algú s’adoni que el seu germà peca, amb un pecat que no mena a la mort, que pregui, i li donarà vida. Això ho dic dels qui cometen pecats que no duen a la mort. Hi ha un pecat que mena a la mort; no parlo pas d’aquest, quan dic que pregui. |
| 17. Tota injustícia és pecat, però hi ha pecats que no menen a la mort. |
| 18. Sabem que tot aquell qui és nascut de Déu no segueix pecant, sinó que aquell qui va néixer de Déu el guarda, i el Maligne no el pot tocar. |
| 19. Sabem que som de Déu, i que el món sencer està dominat pel Maligne. |
| 20. Sabem que el Fill de Déu ha vingut i ens ha donat enteniment per tal que coneguem el veritable, i estem en el veritable, en el seu Fill Jesucrist. Aquest és el veritable Déu i la vida eterna. |
| 21. Fillets, guardeu-vos dels ídols. |