A A A A A
Bíblia en un any
Desembre 30

Zacaries 13:1-9
1. En aquell temps hi haurà una font oberta, per a la casa de David i per als habitants de Jerusalem, destinada a la purificació dels pecats i de la impuresa.
2. Aquell dia — diu el Senyor Totpode-rós — succeirà que suprimiré del país els noms dels ídols i mai més no seran re-cordats. També faré que siguin supri-mits del país els profetes i l’esperit d’impuresa.
3. I serà que si algú encara profetitza, el seu pare i la seva mare, que el van en-gendrar, li diran: “No pots seguir viu, perquè has dit falsedats en nom del Senyor”, i el pare i la mare que el van engendrar el traspassaran mentre ell profetitza.
4. En aquell temps succeirà que tots els profetes s’avergonyiran, cada un de la visió que tingui quan profetitzi, i no es posaran més el mantell de pèl per a seguir mentint,
5. sinó que cada un dirà: “Jo no sóc pro-feta; sóc un treballador de la terra, perquè un home em va comprar quan era jovenet.”
6. I si li pregunten: “Què són, doncs, aquestes ferides que tens als braços?”, ell respondrà: “Me les van fer a casa dels meus companys.”
7. Alça’t, espasa, contra el meu pastor i contra l’home company meu — diu el Senyor Totpoderós —; mata el pastor i les ovelles seran dispersades. La meva mà ferirà els més petits.
8. I succeirà en tota la terra — diu el Senyor — que dues terceres parts seran exter-minades, i una tercera part hi restarà.
9. Aquesta tercera part la faré passar pel foc, els depuraré com es depura la plata, i els provaré com es prova l’or. Ells invocaran el meu nom i jo els atendré, i diré: “És el meu poble!”, i ells diran: “El Senyor és el nostre Déu!”

Zacaries 14:1-21
1. Heus aquí que ve el dia del Senyor en què seran repartides les teves despulles enmig teu, com un botí.
2. Perquè jo reuniré totes les nacions cap a Jerusalem per al combat, i la ciutat serà presa; les cases seran saquejades, les dones, violades, i la meitat de la pobla-ció serà portada al captiveri, però l’altra meitat no serà expulsada de la ciutat.
3. Llavors el Senyor sortirà i lluitarà contra aquelles nacions, com acostuma a lluitar el dia de la batalla.
4. Aquell dia els seus peus es posaran sobre la muntanya de les Oliveres, que és davant de Jerusalem, al cantó de llevant; i la muntanya es partirà pel mig d’orient a occident, deixant una gran vall, i una meitat de la muntanya s’apartarà cap al nord, i l’altra meitat cap al sud.
5. I fugireu cap a la vall de les meves muntanyes, perquè la vall arribarà fins a Assel; fugireu com vau fugir per causa del terratrèmol en temps d’Ozies, rei de Judà; i vindrà el Senyor, el meu Déu, i amb ell tots els sants àngels.
6. Aquell dia succeirà que no hi haurà claror ni foscor;
7. serà un dia únic, conegut només pel Senyor, que no serà de dia ni de nit, i al vespre hi haurà llum.
8. Aquell dia succeirà que de Jerusalem sortiran aigües vives, la meitat vers la mar oriental, i la meitat vers la mar oc-cidental, tant a l’estiu com a l’hivern.
9. I el Senyor serà rei sobre tota la terra. Aquell dia el Senyor serà únic i el seu nom un de sol.
10. Tot el país serà convertit en una pla-nura, des de Gueba fins a Rimmon, al sud de Jerusalem, i aquesta serà exalça-da i habitada en el seu lloc, des de la porta de Benjamí fins al lloc de la primi-tiva porta, la porta de l’Angle, i des de la torre d’Hananel fins als Cups Reials.
11. Hi habitaran i no hi haurà cap més extermini, sinó que Jerusalem serà ha-bitada amb seguretat.
12. Aquest serà el flagell amb què el Senyor ferirà tots els pobles que hagin fet la guerra contra Jerusalem: se’ls po-drirà la carn mentre encara són vius, els ulls se’ls podriran a les òrbites, i la llengua, dins la boca.
13. I succeirà aquell dia que el Senyor els enviarà una gran consternació, i cada un agafarà la mà d’un altre i aixecarà la seva contra la del seu company.
14. També Judà lluitarà per Jerusalem, i reuniran les riqueses de tots els pobles del voltant: or, plata i vestits en gran quantitat.
15. I la plaga que ferirà cavalls, mules, camells, ases i totes les bèsties que hi hagi en aquells campaments, serà igual que aquell flagell.
16. Succeirà que tots els supervivents de les nacions que hauran atacat Jerusalem hi pujaran cada any per adorar el Rei, Senyor Totpoderós, i per celebrar la festa dels Tabernacles.
17. I si alguna de les famílies de la terra no puja a Jerusalem per adorar el Rei, Senyor Totpoderós, la pluja no caurà sobre ells.
18. I si la família d’Egipte no hi vol pujar, i no ve, caurà sobre ella el flagell amb què el Senyor ferirà les nacions que no pugin a celebrar la festa dels Tabernacles.
19. Aquest serà el càstig d’Egipte i el de totes les nacions que no pugin a celebrar la festa.
20. Aquell dia hi haurà gravat a les cam-panetes dels cavalls: «Consagrat al Senyor». I les olles del temple del Senyor seran com els tassons de l’aspersió de davant l’altar.
21. Tota olla, a Jerusalem i a Judà, serà consagrada al Senyor Totpoderós; i tots els qui fan sacrificis vindran i les faran servir per a coure-hi les ofrenes; i aquell dia no hi haurà més traficants dins el temple del Senyor Totpoderós.

Salms 149:5-9
5. Exultin de glòria els fidels, clamin joiosos en la intimitat;
6. duguin als seus llavis les lloances, i l’espasa de dos talls a la mà,
7. per prendre represàlies contra les nacions, i càstig per als pobles;
8. per lligar amb cadenes els seus reis, i amb grillons de ferro els seus nobles,
9. per executar en ells la sentència escrita. Aquest honor és per a tots els seus fidels. Al·leluia!

Proverbis 31:1-9
1. Paraules de Lemuel, rei de Massà. Oracle amb què la seva mare el va instruir:
2. Què, fill meu, què? Fill de les meves entranyes! Què, fill dels meus precs?
3. No lliuris la teva vigoria a les dones ni emprenguis camins que perden els reis.
4. No és bo per als reis, Lemuel, no és bo per al reis de beure massa vi, ni per als prínceps les begudes fortes;
5. no sigui que, beguts, oblidin les prescripcions i alterin els drets de tots els afligits.
6. Deixeu les begudes fortes per al qui va a morir, i el vi per al qui té l’ànima afligida:
7. que begui i oblidi la seva misèria, i de la seva pena no se’n recordi més.
8. Obre la teva boca en nom del mut, per la causa de tots els abandonats;
9. obre la teva boca i judica amb equitat, i defensa el dret del pobre i del desvalgut.

Apocalipsi 20:1-15
1. Després vaig veure un àngel que baixava del cel i duia a la mà la clau de l’abisme i una gran ca-dena.
2. Va agafar el drac, la serp antiga, que és el diable i Satanàs, i el va encadenar per mil anys,
3. el va llençar a l’abisme i va tancar la porta amb clau, posant-hi al damunt un segell, perquè no pugui enganyar més les nacions, fins que hagin passat els mils anys. Després caldrà deslligar-lo per poc temps.
4. També vaig veure uns setials, i als qui s’hi van asseure els fou confiada la fa-cultat de judicar. Vaig veure també les ànimes dels qui havien estat decapitats per causa del testimoniatge de Jesús i de la paraula de Déu, els qui no havien adorat la bèstia ni la seva imatge, ni havien acceptat la marca al front o a la mà, i van tornar a la vida i van regnar amb Crist durant mil anys.
5. La resta dels morts no van reviure fins que s’hagueren complert els mil anys. Aquesta és la primera resurrecció.
6. Feliços i sants aquells qui tenen part en la primera resurrecció. La segona mort no té cap poder sobre ells, al con-trari, seran sacerdots consagrats a Déu i al Crist, i regnaran amb ell durant els mil anys.
7. Un cop hagin passat els mil anys, Satanàs serà desfermat de la seva presó,
8. i en sortirà per tal d’enganyar les nacions dels quatre cantons de la terra, Gog i Magog, per coalitzar-los en una guerra, formant un exèrcit tan nombrós com la sorra de la vora del mar.
9. Es van aplegar al llarg i a l’ample de la terra i van assetjar el campament del poble sant i la ciutat estimada, però va baixar foc del cel i els va devorar,
10. i el diable que els enganyava fou llançat al llac de foc atiat amb sofre, on havien estat llançats també la bèstia i el fals profeta, i seran turmentats nit i dia pels segles dels segles.
11. I vaig veure un gran setial blanc i el qui l’ocupava. Davant la seva presència, la terra i el cel van fugir sense deixar-ne ni rastre.
12. Llavors vaig veure els morts, els grans i els petits, drets davant el setial, i uns llibres van ser oberts, i a part fou obert un altre llibre, que és el de la vida, i els morts foren jutjats per allò que els llibres enregistraven referent a les seves obres.
13. I el mar va donar els morts que hi tenia, i la Mort i el seu Reialme van donar també els morts que hi tenia, i tots van ser jutjats d’acord amb les seves obres.
14. Per últim, la Mort i el seu Reialme van ser llançats al llac de foc. En això consisteix la segona mort, en el llac de foc.
15. I si algú no es trobava registrat al llibre de la vida, era llançat al llac de foc.