| Zacaries 13:1-9 |
| 1. En aquell temps hi haurà una font oberta, per a la casa de David i per als habitants de Jerusalem, destinada a la purificació dels pecats i de la impuresa. |
| 2. Aquell dia — diu el Senyor Totpode-rós — succeirà que suprimiré del país els noms dels ídols i mai més no seran re-cordats. També faré que siguin supri-mits del país els profetes i l’esperit d’impuresa. |
| 3. I serà que si algú encara profetitza, el seu pare i la seva mare, que el van en-gendrar, li diran: “No pots seguir viu, perquè has dit falsedats en nom del Senyor”, i el pare i la mare que el van engendrar el traspassaran mentre ell profetitza. |
| 4. En aquell temps succeirà que tots els profetes s’avergonyiran, cada un de la visió que tingui quan profetitzi, i no es posaran més el mantell de pèl per a seguir mentint, |
| 5. sinó que cada un dirà: “Jo no sóc pro-feta; sóc un treballador de la terra, perquè un home em va comprar quan era jovenet.” |
| 6. I si li pregunten: “Què són, doncs, aquestes ferides que tens als braços?”, ell respondrà: “Me les van fer a casa dels meus companys.” |
| 7. Alça’t, espasa, contra el meu pastor i contra l’home company meu — diu el Senyor Totpoderós —; mata el pastor i les ovelles seran dispersades. La meva mà ferirà els més petits. |
| 8. I succeirà en tota la terra — diu el Senyor — que dues terceres parts seran exter-minades, i una tercera part hi restarà. |
| 9. Aquesta tercera part la faré passar pel foc, els depuraré com es depura la plata, i els provaré com es prova l’or. Ells invocaran el meu nom i jo els atendré, i diré: “És el meu poble!”, i ells diran: “El Senyor és el nostre Déu!” |
| Zacaries 14:1-21 |
| 1. Heus aquí que ve el dia del Senyor en què seran repartides les teves despulles enmig teu, com un botí. |
| 2. Perquè jo reuniré totes les nacions cap a Jerusalem per al combat, i la ciutat serà presa; les cases seran saquejades, les dones, violades, i la meitat de la pobla-ció serà portada al captiveri, però l’altra meitat no serà expulsada de la ciutat. |
| 3. Llavors el Senyor sortirà i lluitarà contra aquelles nacions, com acostuma a lluitar el dia de la batalla. |
| 4. Aquell dia els seus peus es posaran sobre la muntanya de les Oliveres, que és davant de Jerusalem, al cantó de llevant; i la muntanya es partirà pel mig d’orient a occident, deixant una gran vall, i una meitat de la muntanya s’apartarà cap al nord, i l’altra meitat cap al sud. |
| 5. I fugireu cap a la vall de les meves muntanyes, perquè la vall arribarà fins a Assel; fugireu com vau fugir per causa del terratrèmol en temps d’Ozies, rei de Judà; i vindrà el Senyor, el meu Déu, i amb ell tots els sants àngels. |
| 6. Aquell dia succeirà que no hi haurà claror ni foscor; |
| 7. serà un dia únic, conegut només pel Senyor, que no serà de dia ni de nit, i al vespre hi haurà llum. |
| 8. Aquell dia succeirà que de Jerusalem sortiran aigües vives, la meitat vers la mar oriental, i la meitat vers la mar oc-cidental, tant a l’estiu com a l’hivern. |
| 9. I el Senyor serà rei sobre tota la terra. Aquell dia el Senyor serà únic i el seu nom un de sol. |
| 10. Tot el país serà convertit en una pla-nura, des de Gueba fins a Rimmon, al sud de Jerusalem, i aquesta serà exalça-da i habitada en el seu lloc, des de la porta de Benjamí fins al lloc de la primi-tiva porta, la porta de l’Angle, i des de la torre d’Hananel fins als Cups Reials. |
| 11. Hi habitaran i no hi haurà cap més extermini, sinó que Jerusalem serà ha-bitada amb seguretat. |
| 12. Aquest serà el flagell amb què el Senyor ferirà tots els pobles que hagin fet la guerra contra Jerusalem: se’ls po-drirà la carn mentre encara són vius, els ulls se’ls podriran a les òrbites, i la llengua, dins la boca. |
| 13. I succeirà aquell dia que el Senyor els enviarà una gran consternació, i cada un agafarà la mà d’un altre i aixecarà la seva contra la del seu company. |
| 14. També Judà lluitarà per Jerusalem, i reuniran les riqueses de tots els pobles del voltant: or, plata i vestits en gran quantitat. |
| 15. I la plaga que ferirà cavalls, mules, camells, ases i totes les bèsties que hi hagi en aquells campaments, serà igual que aquell flagell. |
| 16. Succeirà que tots els supervivents de les nacions que hauran atacat Jerusalem hi pujaran cada any per adorar el Rei, Senyor Totpoderós, i per celebrar la festa dels Tabernacles. |
| 17. I si alguna de les famílies de la terra no puja a Jerusalem per adorar el Rei, Senyor Totpoderós, la pluja no caurà sobre ells. |
| 18. I si la família d’Egipte no hi vol pujar, i no ve, caurà sobre ella el flagell amb què el Senyor ferirà les nacions que no pugin a celebrar la festa dels Tabernacles. |
| 19. Aquest serà el càstig d’Egipte i el de totes les nacions que no pugin a celebrar la festa. |
| 20. Aquell dia hi haurà gravat a les cam-panetes dels cavalls: «Consagrat al Senyor». I les olles del temple del Senyor seran com els tassons de l’aspersió de davant l’altar. |
| 21. Tota olla, a Jerusalem i a Judà, serà consagrada al Senyor Totpoderós; i tots els qui fan sacrificis vindran i les faran servir per a coure-hi les ofrenes; i aquell dia no hi haurà més traficants dins el temple del Senyor Totpoderós. |
| Salms 149:5-9 |
| 5. Exultin de glòria els fidels, clamin joiosos en la intimitat; |
| 6. duguin als seus llavis les lloances, i l’espasa de dos talls a la mà, |
| 7. per prendre represàlies contra les nacions, i càstig per als pobles; |
| 8. per lligar amb cadenes els seus reis, i amb grillons de ferro els seus nobles, |
| 9. per executar en ells la sentència escrita. Aquest honor és per a tots els seus fidels. Al·leluia! |
| Proverbis 31:1-9 |
| 1. Paraules de Lemuel, rei de Massà. Oracle amb què la seva mare el va instruir: |
| 2. Què, fill meu, què? Fill de les meves entranyes! Què, fill dels meus precs? |
| 3. No lliuris la teva vigoria a les dones ni emprenguis camins que perden els reis. |
| 4. No és bo per als reis, Lemuel, no és bo per al reis de beure massa vi, ni per als prínceps les begudes fortes; |
| 5. no sigui que, beguts, oblidin les prescripcions i alterin els drets de tots els afligits. |
| 6. Deixeu les begudes fortes per al qui va a morir, i el vi per al qui té l’ànima afligida: |
| 7. que begui i oblidi la seva misèria, i de la seva pena no se’n recordi més. |
| 8. Obre la teva boca en nom del mut, per la causa de tots els abandonats; |
| 9. obre la teva boca i judica amb equitat, i defensa el dret del pobre i del desvalgut. |
| Apocalipsi 20:1-15 |
| 1. Després vaig veure un àngel que baixava del cel i duia a la mà la clau de l’abisme i una gran ca-dena. |
| 2. Va agafar el drac, la serp antiga, que és el diable i Satanàs, i el va encadenar per mil anys, |
| 3. el va llençar a l’abisme i va tancar la porta amb clau, posant-hi al damunt un segell, perquè no pugui enganyar més les nacions, fins que hagin passat els mils anys. Després caldrà deslligar-lo per poc temps. |
| 4. També vaig veure uns setials, i als qui s’hi van asseure els fou confiada la fa-cultat de judicar. Vaig veure també les ànimes dels qui havien estat decapitats per causa del testimoniatge de Jesús i de la paraula de Déu, els qui no havien adorat la bèstia ni la seva imatge, ni havien acceptat la marca al front o a la mà, i van tornar a la vida i van regnar amb Crist durant mil anys. |
| 5. La resta dels morts no van reviure fins que s’hagueren complert els mil anys. Aquesta és la primera resurrecció. |
| 6. Feliços i sants aquells qui tenen part en la primera resurrecció. La segona mort no té cap poder sobre ells, al con-trari, seran sacerdots consagrats a Déu i al Crist, i regnaran amb ell durant els mil anys. |
| 7. Un cop hagin passat els mil anys, Satanàs serà desfermat de la seva presó, |
| 8. i en sortirà per tal d’enganyar les nacions dels quatre cantons de la terra, Gog i Magog, per coalitzar-los en una guerra, formant un exèrcit tan nombrós com la sorra de la vora del mar. |
| 9. Es van aplegar al llarg i a l’ample de la terra i van assetjar el campament del poble sant i la ciutat estimada, però va baixar foc del cel i els va devorar, |
| 10. i el diable que els enganyava fou llançat al llac de foc atiat amb sofre, on havien estat llançats també la bèstia i el fals profeta, i seran turmentats nit i dia pels segles dels segles. |
| 11. I vaig veure un gran setial blanc i el qui l’ocupava. Davant la seva presència, la terra i el cel van fugir sense deixar-ne ni rastre. |
| 12. Llavors vaig veure els morts, els grans i els petits, drets davant el setial, i uns llibres van ser oberts, i a part fou obert un altre llibre, que és el de la vida, i els morts foren jutjats per allò que els llibres enregistraven referent a les seves obres. |
| 13. I el mar va donar els morts que hi tenia, i la Mort i el seu Reialme van donar també els morts que hi tenia, i tots van ser jutjats d’acord amb les seves obres. |
| 14. Per últim, la Mort i el seu Reialme van ser llançats al llac de foc. En això consisteix la segona mort, en el llac de foc. |
| 15. I si algú no es trobava registrat al llibre de la vida, era llançat al llac de foc. |