A A A A A
Bíblia en un any
Desembre 3

Daniel 9:1-27
1. “El primer any de Darius, fill d’Assuer, del llinatge dels medes, que va ocupar el tron del reialme dels caldeus,
2. durant el primer any del seu regnat, jo, Daniel, vaig fer un estudi en els llibres sobre el nombre d’anys que el Senyor havia dit al profeta Jeremies que havien de complir-se sobre les ruïnes de Jerusalem: eren setanta anys.
3. Llavors vaig dirigir-me al Senyor Déu per buscar-lo amb la pregària i la súpli-ca, amb dejuni, cilici i cendra.
4. Em vaig dirigir en oració al Senyor, el meu Déu, i li vaig fer aquesta con-fessió: Senyor, Déu gran i temible, que mantens el pacte i la benevolència envers els qui t’estimen i observen els teus manaments:
5. nosaltres hem pecat, hem comès ini-quitats i hem fet maldats; ens hem re-voltat, ens hem apartat dels teus manaments i de les teves lleis.
6. No hem obeït els teus servents, els profetes, que en nom teu han parlat als nostres reis, als nostres prínceps, als nostres pares i a tota la gent del país.
7. A tu, Senyor, pertany la justícia; i a nosaltres, la confusió a la cara, com pas-sa en el dia d’avui a tot home de Judà, als habitants de Jerusalem i a tot Israel, tant als propers com als llunyans, a totes les terres on els han escampat a causa de les infidelitats que han comès contra tu.
8. Oh, Senyor; a nosaltres, als nostres reis, als nostres prínceps i als nostres pares la confusió a la cara, perquè hem pecat contra tu.
9. Al Senyor, el nostre Déu, el tenir com-passió i el perdonar, perquè ens hem rebel·lat contra ell
10. i no hem escoltat la veu del Senyor, el nostre Déu, per seguir les lleis que ell havia posat davant nostre per mitjà dels seus servents, els profetes.
11. Tot Israel ha transgredit la teva llei i se n’ha apartat desobeint la teva veu. Per això ha caigut sobre nosaltres la maledicció i la imprecació escrites en la llei de Moisès, servent de Déu, ja que hem pecat contra tu.
12. Has complert la sentència que vas donar contra nosaltres i contra els jutges que ens han governat, fent recaure da-munt nostre una tan gran calamitat com no n’hi ha hagut cap altra, sota la capa del cel, semblant a la que ha sobrevingut a Jerusalem.
13. Tal com és escrit en la llei de Moisès, tota aquesta calamitat ha caigut damunt nostre, i nosaltres no hem suplicat la gràcia del Senyor, el nostre Déu, a fi de penedir-nos de les nostres iniquitats i subjectar-nos a la teva veritat.
14. Per això, el Senyor ha tingut present aquest mal que ha fet venir sobre nosaltres, perquè el Senyor, Déu nostre, és just en totes les obres que ha fet, mentre que nosaltres no hem escoltat la seva veu.
15. Ara, doncs, Senyor, Déu nostre, que vas fer sortir el teu poble de la terra d’Egipte amb mà forta i t’has fet una anomenada que perdura fins al dia d’avui: nosaltres hem pecat i hem obrat impiament.
16. Senyor, et prego que, d’acord amb les teves justícies, apartis ja el teu enuig i la teva indignació de damunt la teva ciutat de Jerusalem, la teva santa mun-tanya, perquè, per culpa dels nostres pecats i de les iniquitats dels nostres pares, Jerusalem i el teu poble són l’o-probi de tots els nostres veïns.
17. Ara, doncs, Déu nostre, escolta la pregària del teu servent i les seves súpli-ques, i fes resplendir el teu rostre sobre el teu santuari assolat; pel teu mateix amor, Senyor.
18. Inclina la teva orella, Déu meu, i escolta; obre els teus ulls i mira les nostres ruïnes i la ciutat sobre la qual és invocat el teu nom, perquè no elevem les nostres súpliques davant teu confiant en les nostres justícies, sinó en les teves grans misericòrdies.
19. Senyor, escolta! Senyor, perdona! Senyor, posa atenció i actua! No triguis més, pel teu mateix amor, Déu meu! Perquè el teu nom és invocat sobre la teva ciutat i sobre el teu poble!
20. “Jo seguia fent la meva pregària i confessant el meu pecat i el pecat del meu poble, Israel, posant la meva súpli-ca davant el Senyor, el meu Déu, per la seva santa muntanya.
21. Encara estava pregant, quan Gabriel, l’home que jo havia vist en visió al principi, d’una ràpida volada es va posar al meu costat. Era cap a l’hora del sacrifici del capvespre.
22. Parlant-me a mi es va fer entendre i em digué: Daniel, he vingut ara per donar claredat al teu enteniment.
23. Al començ de les teves súpliques, ha sortit ja la resposta; i jo he vingut a fer-te-la saber, perquè tu ets un home predilecte. Para atenció al missatge i com-prèn la visió:
24. Setanta setmanes són les fixades sobre el teu poble i sobre la teva ciutat santa per a acabar amb les prevaricacions, per a segellar els pecats, per a expiar la iniquitat, per a introduir la jus-tícia perdurable, per a segellar la visió i la profecia, i per a ungir el Sant dels sants.
25. Sàpigues, doncs, i comprèn-ho, que des de la sortida del missatge per a la reconstrucció de Jerusalem fins al Prín-cep Ungit hi haurà set setmanes i sei-xanta-dues setmanes, i la plaça i el fossar seran reconstruïts, però en temps molt difícils.
26. Després de les seixanta-dues setma-nes un ungit serà mort, i no li quedarà res. El poble d’un príncep que ha de venir destruirà la ciutat i el santuari; la seva fi vindrà com una inundació, i fins a la fi de la guerra duraran les devas-tacions.
27. Ell concertarà amb molts una aliança ferma durant una setmana, però a la mitja setmana farà cessar el sacrifici i l’ofrena. Sobre l’ala de les abominacions vindrà la devastació, fins que la ruïna decretada s’aboqui sobre el devas-tador.”

Daniel 10:1-21
1. L’any tercer de Cir, rei de Pèrsia, li va ser revelat un mis-satge a Daniel, de sobrenom Belteixassar. El missatge era autèntic, si bé molt conflictiu, però ell comprengué el mis-satge i va copsar el significat de la visió.
2. “En aquells dies, jo, Daniel, vaig estar de dol durant tres setmanes.
3. No menjava aliments delicats, i la meva boca no va tastar ni carn ni vi. I no em vaig posar cap perfum fins que hagueren passat les tres setmanes com-pletes.
4. El dia vint-i-quatre del primer mes, mentre jo era a la vora del gran riu Tigris,
5. vaig alçar els ulls i vaig veure un home vestit de lli i amb una faixa d’or d’Ufaz.
6. El seu cos era com el crisòlit; el seu rostre tenia l’aparença del llampec; els seus ulls, com torxes de foc; els seus braços i els seus peus tenien l’aspecte del bronze polit, i el so de les seves paraules era com el brogit d’una mul-titud.
7. Només jo, Daniel, vaig contemplar aquesta visió; els homes que estaven amb mi no la van veure, sinó que els va envair un gran terror i van córrer a amagar-se.
8. Em vaig quedar tot sol contemplant aquella gran aparició, sense forces, pàl-lid i desfigurat, completament abatut.
9. “Jo sentia el so de les seves paraules, però en sentir-les vaig perdre el conei-xement i vaig caure desmaiat, de cara a terra.
10. De sobte, una mà em va tocar i em féu aixecar sobre els genolls i de pal-mells a terra,
11. i em va dir: Daniel, home predilecte, procura entendre les paraules que et diré i posa’t dret aquí mateix, perquè ara m’han enviat a tu. Quan em digué això, jo em vaig posar dret tot tremolós.
12. Però ell em digué: No tinguis por, Daniel, perquè des del primer dia que et vas disposar de tot cor a comprendre, i et vas humiliar davant el teu Déu, les teves paraules van ser escoltades, i és per elles que jo he vingut.
13. L’àngel protector de l’imperi persa se m’ha oposat durant vint-i-un dies, fins que Miquel, un dels primers àngels, m’ha vingut a ajudar. Jo he estat retingut allà, al costat dels reis de Pèrsia,
14. però ara he vingut per fer-te saber el que ha de succeir al teu poble els darrers dies, perquè la visió es refereix a aquell temps.
15. Mentre em deia aquestes paraules, jo estava de cara a terra, incapaç d’articu-lar ni un mot.
16. Tot d’una, aparegué algú semblant a un fill d’home, em va tocar els llavis i llavors vaig obrir la boca per parlar i vaig dir al qui estava davant meu: Senyor meu, davant d’aquesta visió m’ha envaït l’angoixa i m’he quedat sense forces.
17. Com podrà, doncs, aquest servidor teu parlar amb el meu senyor, si ara m’he quedat sense forces i, fins i tot, em falta l’alè?
18. Llavors el qui tenia aparença d’home em va tornar a tocar i em va reanimar.
19. I em va dir: No tinguis por, home predilecte. La pau sigui amb tu; anima’t i sigues fort! Mentre em parlava em vaig sentir reanimat i vaig dir: Parla, senyor meu, que ja m’has restablert.
20. Ell em digué: Saps per què he vingut? Ara, però, me n’he de tornar a lluitar contra l’àngel protector de Pèrsia, i quan hagi marxat vindrà l’àngel de Grècia.
21. Però jo et revelaré el que hi ha escrit en el llibre de la veritat. Ningú no m’a-juda en la lluita contra aquells, llevat de Miquel, el vostre àngel protector.

Salms 137:7-9
7. Senyor, fes memòria contra els edomites, que en la caiguda de Jerusalem anaven dient: “Arraseu-la! Arraseu-la fins als fonaments!”
8. Filla de Babel, la devastadora, sortós qui et pagarà el mal que tu ens vas fer a nosaltres.
9. Feliç el qui et prendrà i esclafarà les teves criatures contra la roca.

Proverbis 29:15-15
15. El bastó i la reprensió proporcionen saviesa, però el noi consentit és la vergonya de la mare.

1 Joan 1:1-10
1. Allò qye existia des de sempre, allò que hem sentit, allò que hem vist amb els nostres ulls, allò que hem contemplat, allò que hem palpat amb les mans, referent al Verb de la Vida,
2. perquè la Vida s’ha fet patent i l’hem vista, i ho testifiquem i us anunciem la Vida eterna, la que estava amb el Pare i que se’ns ha manifestat,
3. això que hem vist i sentit, us ho anun-ciem també a vosaltres, a fi que també vosaltres tingueu comunió amb nosaltres. I la nostra comunió és amb el Pare i el seu Fill Jesucrist.
4. I us escrivim això perquè la nostra alegria sigui completa.
5. Us anunciem el missatge que hem sentit d’ell: que Déu és llum i en ell no s’hi barreja la foscúria.
6. Si diem que estem en comunió íntima amb ell, però seguim caminant en les tenebres, mentim i no acomplim la veritat.
7. En canvi, si caminem en la llum, com que ell està en la llum, vivim en comu-nió els uns amb els altres, i la sang de Jesús, el seu Fill, ens deixa nets de tot pecat.
8. Si diem que no tenim cap pecat, ens enganyem nosaltres mateixos, i la veritat no està en nosaltres.
9. Si reconeixem els nostres pecats, és prou fidel i equitatiu per a perdonar-nos els pecats i deixar-nos nets de qualsevol iniquitat.
10. Si diem que no hem pecat mai, el deixem per mentider, i demostrem que no tenim la seva paraula dins nostre.