A A A A A
Bíblia en un any
Desembre 27

Zacaries 4:1-13
1. L’àngel que havia parlat amb mi va tornar i em va despertar, com un a qui es desvetlla del seu son,
2. i em va dir: “Què veus?” Li vaig con-testar: “He mirat i he vist un canelobre tot d’or que té un setrill al capdamunt, set llànties damunt el lampadari i set brocs per a les llànties que són a sobre.
3. Al seu costat hi ha dues oliveres, l’una a la dreta i l’altra a l’esquerra.”
4. A continuació vaig preguntar a l’àngel que parlava amb mi: “Què vol dir això, senyor meu?”
5. Per resposta, l’àngel em digué: “No saps què vol dir això?” Vaig contestar: “No, senyor meu.”
6. I ell em va respondre així: “Aquest és el missatge del Senyor per a Zorobabel, i diu: No pas amb la força i el poder, sinó amb el meu esperit — diu el Senyor Totpoderós.
7. Qui ets tu, gran muntanya? Davant de Zorobabel no ets més que una esplana-da. Ell posarà la primera pedra enmig d’aclamacions: Esplèndida! Que n’és, d’esplèndida!”
8. Vaig rebre una nova revelació del Senyor que deia:
9. “Les mans de Zorobabel han posat els fonaments d’aquest temple, i les seves mans l’acabaran; i així sabreu que el Senyor Totpoderós m’ha enviat a vosaltres.
10. Perquè aquells qui van menystenir el dia de l’inici modest, s’alegraran quan vegin la plomada a la mà de Zorobabel. Aquestes set llànties són els set ulls del Senyor, que observen tota la terra.”
11. Encara li vaig preguntar: “Què signi-fiquen aquestes dues oliveres que hi ha a la dreta i a l’esquerra del canelobre?”
12. A més, li vaig fer aquesta segona pregunta: “Què són les dues branques d’olivera que hi ha al costat dels dos brocs d’or que serveixen per a vessar l’oli daurat?”
13. Per resposta, em digué: “¿No saps què signifiquen aquestes coses?” Vaig contestar: “No, senyor meu.”

Zacaries 5:1-11
1. Una altra vegada vaig alçar els ulls per mirar i vaig veure un rotlle que volava.
2. L’àngel em va dir: “Què veus?” Vaig respondre: “Veig un rotlle que vola. Té una llargada de vint colzades i una am-plada de deu.”
3. Aleshores ell em digué: “Això és la maledicció que s’estén sobre la superfí-cie de tot el país. Tothom qui robi serà eliminat, com diu una cara del rotlle, i tothom qui juri en fals serà exterminat, com diu l’altra cara del rotlle.
4. Sóc jo que l’ha feta sortir — diu el Senyor Totpoderós —. Entrarà a la casa del lladre i a la casa del qui jura en fals pel meu nom, i s’hi quedarà fins que n’hagi consumit tota la fusta i la pedra.”
5. Es va presentar aquell àngel que parlava amb mi i em digué: “Aixeca els ulls i mira què apareix.”
6. Jo vaig dir: “Què és?” I ell digué: “Això que apareix és un cubell.” I hi afegí: “Conté el mal desig que tenen tots els del país.”
7. En això que va aixecar la tapadora de plom, i dins d’aquell cubell aparegué una dona asseguda.
8. I ell digué: “Aquesta és la Maldat.” La va empènyer cap a dins del cubell i el va tornar a tapar amb la tapadora de plom.
9. Després vaig alçar la vista i vaig veure que apareixien dues dones que tenien dues ales com les de les cigonyes, que batien al vent, i van alçar el cubell entre la terra i el cel.
10. Jo vaig preguntar a l’àngel que par-lava amb mi: “On s’emporten el cu-bell?”’
11. I ell em respongué: “Van a construir-li un temple a la terra de Xinar ( o Babilònia ) i allí quedarà instal·lat sobre el seu pedestal.”

Zacaries 6:1-15
1. Una altra vegada vaig alçar els ulls per mirar i vaig veure quatre car-ros de guerra que sortien d’entre dues muntanyes; i aquelles muntanyes eren de bronze.
2. El primer carro duia cavalls rogencs; el segon, cavalls negres;
3. el tercer, cavalls blancs; i el quart carro cavalls clapats i vigorosos.
4. Jo vaig començar a parlar i vaig preguntar a l’àngel que parlava amb mi: “Senyor meu, què és això?”
5. I l’àngel em va respondre: “Aquests són els quatre vents del cel, que surten després d’haver-se presentat al Senyor de tota la terra.
6. El carro amb cavalls negres es dirigeix cap al país del nord, darrere seu surt el dels cavalls blancs, i el dels clapats va cap al país del sud.
7. Els cavalls vigorosos van sortir amb delit de recórrer la terra. Se’ls havia dit: “Aneu a recórrer la terra”, i ells la van recórrer.
8. Després d’això, l’àngel em va cridar i em digué: “Mira, els que han sortit cap a la terra del nord són els que han calmat el meu esperit al país del nord.”
9. Vaig rebre la paraula del Senyor que em deia:
10. “Recull ofrenes dels repatriats: d’El-dai, de Tobià i de Jedaià, i aquell mateix dia vés a casa de Joixia, fill de Sefanià, on s’han hostatjat els que han tornat de Babilònia.
11. Agafaràs la plata i l’or i en faràs una corona que posaràs al cap del gran sacerdot Jeixua, fill de Jossadac,
12. i li parlaràs així: El Senyor Totpo-derós ha dit això: Aquí teniu l’home que es diu Germen; sota seu hi haurà germi-nació, i construirà el temple del Senyor.
13. Ell edificarà el temple del Senyor; serà revestit de majestat, s’asseurà al seu tron per governar i tindrà un sacer-dot a la seva dreta, i entre el dos regnarà la pau.
14. En memòria d’Hélem, de Tobià, de Jedaià i de Hen, fill de Sefanià, la coro-na es conservarà en el temple del Senyor.
15. I els qui són lluny vindran per reconstruir el temple del Senyor, i llavors coneixereu que el Senyor Totpoderós m’ha enviat a vosaltres. Això es complirà si escolteu amatents la veu del Senyor, el vostre Déu.”

Salms 148:1-6
1. (Al·leluia.) Lloeu el Senyor des del cel, lloeu-lo en les altures,
2. lloeu-lo tots els seus àngels, lloeu-lo tots els seus estols.
3. Lloeu-lo, sol i lluna, lloeu-lo, tots els estels resplendents,
4. lloeu-lo, cel elevadíssim, i les aigües que hi sou damunt!
5. Que tots lloïn el nom del Senyor, perquè quan ell ho va manar tots foren creats,
6. els establí per sempre més, els subjectà a una llei que no tras-passaran.

Proverbis 30:24-28
24. Hi ha quatre éssers molt petits sobre la terra, que són els més savis d’entre els savis:
25. les formigues, tropa no gens forta, però que s’assegura l’aliment a l’estiu;
26. els damans, grup no gens valent que estableix el seu cau en el rocall;
27. les llagostes, que no tenen rei, però totes avancen en colles;
28. la sargantana, que es pot agafar amb la mà, però s’està en palaus reials.

Apocalipsi 17:1-18
1. Llavors un dels set àngels que duien les set copes es va acostar i em va parlar així: “Vine, et mostra-ré el càstig de la gran prostituta que seu sobre aigües abundoses,
2. amb la que han fornicat els reis de la terra, la que ha embriagat els habitants del món amb el vi de la seva prostitució.”
3. Llavors em va transportar en èxtasi en un desert, i vaig veure una dona que cavalcava en una bèstia de color escar-lata, plena de títols blasfems, que tenia set caps i deu banyes.
4. La dona anava vestida de porpra i grana, i enjoiada amb or, pedres precio-ses i perles; tenia a la mà una copa d’or plena de les abominacions i brutícies de la seva prostitució.
5. Sobre el front duia una inscripció enig-màtica: Babilònia, la gran, mare de les prostitutes i de les abominacions de la terra.
6. I vaig veure que la dona estava em-briagada de la sang del poble sant i la sang dels testimonis de Jesús. En veure-la, em vaig quedar admirat,
7. però l’àngel em va dir: “De què et sorprens? Jo t’explicaré el misteri de la dona i de la bèstia que la porta, la dels set caps i les deu banyes.
8. La bèstia que has vist era i no és, i és a punt de pujar de l’abisme, però se’n va a la perdició. Els pobladors de la te-rra que des de la creació del món no tenen el seu nom escrit en el llibre de la vida, quedaran meravellats en veure la bèstia, perquè abans era i ara no és, i torna a ser aquí.
9. Aquí cal emprar l’enginy, algú que hi entengui. Els set caps són els turons on la dona seu, i representen també els set reis.
10. Cinc d’ells han caigut, l’un és aquí, l’altre encara no ha vingut, però quan vingui, ha de durar ben poc.
11. La bèstia que abans era i ara no és, serà el vuitè i pertany també al grup dels set, i s’encamina cap a la destrucció.
12. Les deu banyes que has vist són deu reis que encara no han rebut un regne, però durant un cert temps reben el poder reial junt a la bèstia.
13. Tots deu tenen un projecte en comú: posar a disposició de la bèstia el seu exèrcit i la seva força.
14. Tots lluitaran contra l’Anyell, però l’Anyell els vencerà perquè és Senyor de senyors i Rei de reis, i tots els qui han estat cridats al seu costat són escollits i fidels.”
15. També em va dir: “Les aigües on has vist asseguda la prostituta són pobles, masses de gent, nacions i llengües.
16. Les deu banyes i la bèstia que has vist acabaran avorrint la prostituta i la deixaran sola i nua, li devoraran la carn i la devastaran amb foc,
17. perquè Déu ha dirigit les seves voluntats de manera que es complís el seu designi, com fou el d’arribar a l’acord de cedir el seu reialme a la bèstia, fins que es compleixi el que Déu ha dit.
18. Finalment, la dona que has vist re-presenta la gran ciutat que domina els reis de la terra.”