| Zacaries 4:1-13 |
| 1. L’àngel que havia parlat amb mi va tornar i em va despertar, com un a qui es desvetlla del seu son, |
| 2. i em va dir: “Què veus?” Li vaig con-testar: “He mirat i he vist un canelobre tot d’or que té un setrill al capdamunt, set llànties damunt el lampadari i set brocs per a les llànties que són a sobre. |
| 3. Al seu costat hi ha dues oliveres, l’una a la dreta i l’altra a l’esquerra.” |
| 4. A continuació vaig preguntar a l’àngel que parlava amb mi: “Què vol dir això, senyor meu?” |
| 5. Per resposta, l’àngel em digué: “No saps què vol dir això?” Vaig contestar: “No, senyor meu.” |
| 6. I ell em va respondre així: “Aquest és el missatge del Senyor per a Zorobabel, i diu: No pas amb la força i el poder, sinó amb el meu esperit — diu el Senyor Totpoderós. |
| 7. Qui ets tu, gran muntanya? Davant de Zorobabel no ets més que una esplana-da. Ell posarà la primera pedra enmig d’aclamacions: Esplèndida! Que n’és, d’esplèndida!” |
| 8. Vaig rebre una nova revelació del Senyor que deia: |
| 9. “Les mans de Zorobabel han posat els fonaments d’aquest temple, i les seves mans l’acabaran; i així sabreu que el Senyor Totpoderós m’ha enviat a vosaltres. |
| 10. Perquè aquells qui van menystenir el dia de l’inici modest, s’alegraran quan vegin la plomada a la mà de Zorobabel. Aquestes set llànties són els set ulls del Senyor, que observen tota la terra.” |
| 11. Encara li vaig preguntar: “Què signi-fiquen aquestes dues oliveres que hi ha a la dreta i a l’esquerra del canelobre?” |
| 12. A més, li vaig fer aquesta segona pregunta: “Què són les dues branques d’olivera que hi ha al costat dels dos brocs d’or que serveixen per a vessar l’oli daurat?” |
| 13. Per resposta, em digué: “¿No saps què signifiquen aquestes coses?” Vaig contestar: “No, senyor meu.” |
| Zacaries 5:1-11 |
| 1. Una altra vegada vaig alçar els ulls per mirar i vaig veure un rotlle que volava. |
| 2. L’àngel em va dir: “Què veus?” Vaig respondre: “Veig un rotlle que vola. Té una llargada de vint colzades i una am-plada de deu.” |
| 3. Aleshores ell em digué: “Això és la maledicció que s’estén sobre la superfí-cie de tot el país. Tothom qui robi serà eliminat, com diu una cara del rotlle, i tothom qui juri en fals serà exterminat, com diu l’altra cara del rotlle. |
| 4. Sóc jo que l’ha feta sortir — diu el Senyor Totpoderós —. Entrarà a la casa del lladre i a la casa del qui jura en fals pel meu nom, i s’hi quedarà fins que n’hagi consumit tota la fusta i la pedra.” |
| 5. Es va presentar aquell àngel que parlava amb mi i em digué: “Aixeca els ulls i mira què apareix.” |
| 6. Jo vaig dir: “Què és?” I ell digué: “Això que apareix és un cubell.” I hi afegí: “Conté el mal desig que tenen tots els del país.” |
| 7. En això que va aixecar la tapadora de plom, i dins d’aquell cubell aparegué una dona asseguda. |
| 8. I ell digué: “Aquesta és la Maldat.” La va empènyer cap a dins del cubell i el va tornar a tapar amb la tapadora de plom. |
| 9. Després vaig alçar la vista i vaig veure que apareixien dues dones que tenien dues ales com les de les cigonyes, que batien al vent, i van alçar el cubell entre la terra i el cel. |
| 10. Jo vaig preguntar a l’àngel que par-lava amb mi: “On s’emporten el cu-bell?”’ |
| 11. I ell em respongué: “Van a construir-li un temple a la terra de Xinar ( o Babilònia ) i allí quedarà instal·lat sobre el seu pedestal.” |
| Zacaries 6:1-15 |
| 1. Una altra vegada vaig alçar els ulls per mirar i vaig veure quatre car-ros de guerra que sortien d’entre dues muntanyes; i aquelles muntanyes eren de bronze. |
| 2. El primer carro duia cavalls rogencs; el segon, cavalls negres; |
| 3. el tercer, cavalls blancs; i el quart carro cavalls clapats i vigorosos. |
| 4. Jo vaig començar a parlar i vaig preguntar a l’àngel que parlava amb mi: “Senyor meu, què és això?” |
| 5. I l’àngel em va respondre: “Aquests són els quatre vents del cel, que surten després d’haver-se presentat al Senyor de tota la terra. |
| 6. El carro amb cavalls negres es dirigeix cap al país del nord, darrere seu surt el dels cavalls blancs, i el dels clapats va cap al país del sud. |
| 7. Els cavalls vigorosos van sortir amb delit de recórrer la terra. Se’ls havia dit: “Aneu a recórrer la terra”, i ells la van recórrer. |
| 8. Després d’això, l’àngel em va cridar i em digué: “Mira, els que han sortit cap a la terra del nord són els que han calmat el meu esperit al país del nord.” |
| 9. Vaig rebre la paraula del Senyor que em deia: |
| 10. “Recull ofrenes dels repatriats: d’El-dai, de Tobià i de Jedaià, i aquell mateix dia vés a casa de Joixia, fill de Sefanià, on s’han hostatjat els que han tornat de Babilònia. |
| 11. Agafaràs la plata i l’or i en faràs una corona que posaràs al cap del gran sacerdot Jeixua, fill de Jossadac, |
| 12. i li parlaràs així: El Senyor Totpo-derós ha dit això: Aquí teniu l’home que es diu Germen; sota seu hi haurà germi-nació, i construirà el temple del Senyor. |
| 13. Ell edificarà el temple del Senyor; serà revestit de majestat, s’asseurà al seu tron per governar i tindrà un sacer-dot a la seva dreta, i entre el dos regnarà la pau. |
| 14. En memòria d’Hélem, de Tobià, de Jedaià i de Hen, fill de Sefanià, la coro-na es conservarà en el temple del Senyor. |
| 15. I els qui són lluny vindran per reconstruir el temple del Senyor, i llavors coneixereu que el Senyor Totpoderós m’ha enviat a vosaltres. Això es complirà si escolteu amatents la veu del Senyor, el vostre Déu.” |
| Salms 148:1-6 |
| 1. (Al·leluia.) Lloeu el Senyor des del cel, lloeu-lo en les altures, |
| 2. lloeu-lo tots els seus àngels, lloeu-lo tots els seus estols. |
| 3. Lloeu-lo, sol i lluna, lloeu-lo, tots els estels resplendents, |
| 4. lloeu-lo, cel elevadíssim, i les aigües que hi sou damunt! |
| 5. Que tots lloïn el nom del Senyor, perquè quan ell ho va manar tots foren creats, |
| 6. els establí per sempre més, els subjectà a una llei que no tras-passaran. |
| Proverbis 30:24-28 |
| 24. Hi ha quatre éssers molt petits sobre la terra, que són els més savis d’entre els savis: |
| 25. les formigues, tropa no gens forta, però que s’assegura l’aliment a l’estiu; |
| 26. els damans, grup no gens valent que estableix el seu cau en el rocall; |
| 27. les llagostes, que no tenen rei, però totes avancen en colles; |
| 28. la sargantana, que es pot agafar amb la mà, però s’està en palaus reials. |
| Apocalipsi 17:1-18 |
| 1. Llavors un dels set àngels que duien les set copes es va acostar i em va parlar així: “Vine, et mostra-ré el càstig de la gran prostituta que seu sobre aigües abundoses, |
| 2. amb la que han fornicat els reis de la terra, la que ha embriagat els habitants del món amb el vi de la seva prostitució.” |
| 3. Llavors em va transportar en èxtasi en un desert, i vaig veure una dona que cavalcava en una bèstia de color escar-lata, plena de títols blasfems, que tenia set caps i deu banyes. |
| 4. La dona anava vestida de porpra i grana, i enjoiada amb or, pedres precio-ses i perles; tenia a la mà una copa d’or plena de les abominacions i brutícies de la seva prostitució. |
| 5. Sobre el front duia una inscripció enig-màtica: Babilònia, la gran, mare de les prostitutes i de les abominacions de la terra. |
| 6. I vaig veure que la dona estava em-briagada de la sang del poble sant i la sang dels testimonis de Jesús. En veure-la, em vaig quedar admirat, |
| 7. però l’àngel em va dir: “De què et sorprens? Jo t’explicaré el misteri de la dona i de la bèstia que la porta, la dels set caps i les deu banyes. |
| 8. La bèstia que has vist era i no és, i és a punt de pujar de l’abisme, però se’n va a la perdició. Els pobladors de la te-rra que des de la creació del món no tenen el seu nom escrit en el llibre de la vida, quedaran meravellats en veure la bèstia, perquè abans era i ara no és, i torna a ser aquí. |
| 9. Aquí cal emprar l’enginy, algú que hi entengui. Els set caps són els turons on la dona seu, i representen també els set reis. |
| 10. Cinc d’ells han caigut, l’un és aquí, l’altre encara no ha vingut, però quan vingui, ha de durar ben poc. |
| 11. La bèstia que abans era i ara no és, serà el vuitè i pertany també al grup dels set, i s’encamina cap a la destrucció. |
| 12. Les deu banyes que has vist són deu reis que encara no han rebut un regne, però durant un cert temps reben el poder reial junt a la bèstia. |
| 13. Tots deu tenen un projecte en comú: posar a disposició de la bèstia el seu exèrcit i la seva força. |
| 14. Tots lluitaran contra l’Anyell, però l’Anyell els vencerà perquè és Senyor de senyors i Rei de reis, i tots els qui han estat cridats al seu costat són escollits i fidels.” |
| 15. També em va dir: “Les aigües on has vist asseguda la prostituta són pobles, masses de gent, nacions i llengües. |
| 16. Les deu banyes i la bèstia que has vist acabaran avorrint la prostituta i la deixaran sola i nua, li devoraran la carn i la devastaran amb foc, |
| 17. perquè Déu ha dirigit les seves voluntats de manera que es complís el seu designi, com fou el d’arribar a l’acord de cedir el seu reialme a la bèstia, fins que es compleixi el que Déu ha dit. |
| 18. Finalment, la dona que has vist re-presenta la gran ciutat que domina els reis de la terra.” |