| Miquees 6:1-16 |
| 1. Escolteu, ara, el que diu el Senyor: “Aixeca’t, crida a judici les muntanyes, i que els turons sentin la teva veu. |
| 2. Escolteu, muntanyes, l’acusació del Senyor, i vosaltres, fonaments ferms de la terra, perquè el Senyor té un plet amb el seu poble, i pledejarà amb Israel. |
| 3. Poble meu, què t’he fet jo, o en què t’he molestat? Contradigues-me! |
| 4. Jo t’he fet pujar del país d’Egipte, t’he redimit de la casa d’esclavatge, i et vaig posar per guies Moisès, Aaron i Maria. |
| 5. Poble meu, recorda’t ara de la maqui-nació de Balac, rei de Moab, i de la resposta que li va donar Balaam, fill de Beor, des de Xitim fins a Guilgal, a fi que comprenguin la rectitud del Senyor. |
| 6. “Amb què em presentaré davant el Senyor? Com em prosternaré davant el Déu de les altures? ¿Em presentaré da-vant seu amb holocaustos, amb vedells d’un any? |
| 7. ¿Es complaurà el Senyor amb milers de moltons o amb deu mil rius d’oli? ¿Oferiré el meu primogènit per la meva transgressió, el fruit de les meves en-tranyes pel pecat de la meva ànima? |
| 8. Ja t’han indicat, home, allò que és bo i allò que el Senyor vol de tu: solament que practiquis el dret i estimis la mise-ricòrdia, i que caminis dòcilment davant el teu Déu. |
| 9. La veu del Senyor clama a la ciutat, i és prudent reverenciar el teu nom. Pa-reu atenció al cop de vara i al qui l’ha ordenat. |
| 10. ¿Hi ha encara a casa de l’impiu ri-queses de maldat i una mesura curta indignant? |
| 11. ¿És que puc ser innocent, si tinc balances fraudulentes i bossa de pesos falsejats? |
| 12. Els seus potentats s’han omplert de rapinya i els seus habitants parlen amb engany, i a la seva boca hi coven una llengua mentidera. |
| 13. Per això jo també t’he afeblit ferint-te, t’he devastat pels teus pecats. |
| 14. Menjaràs i no et saciaràs, i tindràs la fam dintre teu; guardaràs, però no salva-ràs res, i allò que poguessis salvar jo ho lliuraré a l’espasa. |
| 15. Sembraràs i no colliràs; xafaràs les olives, però no t’ungiràs d’oli; faràs el most, però no tastaràs el vi. |
| 16. Heu sentit els costums d’Omrí i totes les pràctiques de la casa d’Acab, i heu continuat en els seus consells; per això jo t’abandonaré a tu al desastre, i els teus habitants, a l’escarni. I vosaltres haureu de suportar la deshonra del meu poble.” |
| Miquees 7:1-20 |
| 1. Ai de mi!, que em trobo com quan ja han collit els fruits de l’estiu, com quan ja han espigolat després de la verema, i no tinc ni un raïm per a men-jar, ni una figa primerenca que tant de-sitja la meva ànima. |
| 2. Els piadosos han desaparegut de la terra, i no queda ningú que sigui recte entre els homes. Tots estan a l’aguait per vessar sang, es posen paranys els uns als altres. |
| 3. Tenen les mans avesades a fer el mal: el governant extorqueix, el jutge actua per suborn, el poderós demana el que desitja la seva ànima, i junts fan maquinacions. |
| 4. El millor d’ells és com una ortiga, i el més recte, com un esbarzer. Ja arriba el dia de la teva visitació, anunciat pels teus vigilants; ara esdevindrà la seva confusió. |
| 5. No confieu en els companys, no us refieu dels amics íntims. Desconfia de la que dorm al teu costat, tingues la boca tancada. |
| 6. Perquè el fill deshonra el pare, la filla es revolta contra la mare, la nora, contra la sogra, i els enemics de l’home són els de la mateixa casa. |
| 7. Però jo poso la meva mirada en el Senyor, espero en el Déu de la meva salvació: el meu Déu m’escoltarà! |
| 8. No t’alegris de la meva dissort, ene-miga meva; encara que caigui, m’aixe-caré, encara que estigui postrada en te-nebres, el Senyor serà la meva llum. |
| 9. Suportaré la indignació del Senyor — ja que he pecat contra ell — fins que porti a judici la meva causa i em faci justícia. Ell em traurà a la llum, i jo veuré la seva salvació. |
| 10. La meva enemiga ho veurà i es co-brirà de vergonya, aquella mateixa que em deia: “On és el Senyor, el teu Déu?” Els meus ulls s’hi complauran quan serà trepitjada com el fang dels carrers. |
| 11. Ja ve el dia que es reconstruiran els teus murs i que s’eixamplaran les fronteres. |
| 12. Aquell dia vindran cap a tu des d’As-síria fins a les ciutats d’Egipte, i des de l’Egipte fins al riu Eufrates, de mar a mar i de muntanya a muntanya. |
| 13. I la terra serà devastada per culpa dels seus habitants, com a conseqüència dels seus pecats. |
| 14. Pastura el teu poble amb el teu bastó, el ramat de la teva heretat, que habita apartat a la malesa, envoltat de terres fèrtils; pastura’ls per Basan i per Ga-laad, com en temps antics. |
| 15. Com en els dies que els vaig treure d’Egipte, els faré veure meravelles. |
| 16. Les nacions ho veuran i els farà vergonya la seva poca força, i es taparan la boca i faran el sord. |
| 17. Lleparan la pols com les serps, com els rèptils que s’arrosseguen per terra. Sortiran espaordits dels seus amaga-talls, s’acostaran tremolant al Senyor, el nostre Déu, i tindran por de tu. |
| 18. Quin Déu hi ha com tu, que perdones la maldat i oblides el pecat del romanent del teu poble? No mantens per sempre el teu enuig, et complaus a ser benigne. |
| 19. Tornaràs a compadir-te de nosaltres, taparàs les nostres iniquitats, i llençaràs al fons del mar tots els nostres pecats. |
| 20. Mantindràs la teva fidelitat a Jacob, i la teva benevolència, a Abraham, tal com vas jurar als nostres avantpassats des dels temps més remots. |
| Salms 145:10-16 |
| 10. Que et glorifiquin, Senyor, totes les teves obres, i que els teus fidels et beneeixin, |
| 11. Que proclamin la glòria del teu regne, i que manifestin el teu poder, |
| 12. per a fer conèixer als mortals els teus prodigis i el gloriós esplendor del teu regnat. |
| 13. El teu regne és regne de tots els segles, i el teu imperi és per a totes les generacions. Fidel és el Senyor en totes les seves paraules, i bondadós en totes les seves obres. |
| 14. El Senyor sosté tots els qui podrien caure i redreça tots els decaiguts. |
| 15. Els ulls de tothom esperen en tu, i al seu moment els dónes l’aliment; |
| 16. tu obres la mà i atipes de gust tot el que té vida. |
| Proverbis 30:15-15 |
| 15. Dues filles té la sangonera, que diuen: “Dóna’m, dóna’m!” Tres coses hi ha insaciables, i una quarta que mai no diu prou: |
| Apocalipsi 11:1-19 |
| 1. Llavors van donar-me una canya semblant a una vara, i em van dir: “Alça’t i amida el santuari de Déu i l’altar i el recinte dels adoradors, |
| 2. però prescindeix del pati exterior del temple i no l’amidis, perquè ha estat permès als pagans de trepitjar la ciutat santa per quaranta-dos mesos. |
| 3. Durant els mil dos-cents seixanta dies faré que els meus dos testimonis profe-titzin vestits de sac. |
| 4. Aquests són les dues oliveres i els dos lampadaris que es troben a la presència del Senyor de la terra. |
| 5. Si algú els vol fer mal, els surt de la boca un foc que destrueix els seus ene-mics. D’aquesta manera ha de morir tothom qui els vulgui fer mal. |
| 6. Tots dos tenen el poder de cloure el cel per impedir la pluja durant els dies de la seva profecia, i tenen poder sobre les aigües per a convertir-les en sang, i per a ferir la terra amb tota mena de calamitats tantes vegades com vulguin. |
| 7. Però en acabar de donar el seu testi-moniatge, la bèstia que puja de l’abisme els farà la guerra, els derrotarà i els matarà, |
| 8. i els seus cossos quedaran exposats a la plaça de la gran ciutat, que, simbòli-cament, s’anomena Sodoma i Egipte, on també el seu Senyor fou crucificat. |
| 9. Durant tres dies i mig, gent dels diver-sos pobles, tribus, llengües i nacions contemplaran els seus cossos, i no permetran que les seves despulles siguin sepultades. |
| 10. Els habitants de la terra se’n congra-tularan i ho festejaran fent-se presents els uns als altres, perquè aquests dos profetes eren una mortificació per als habitants de la terra.” |
| 11. Però després dels tres dies i mig, un alè de vida enviat per Déu va entrar en ells i es van posar drets davant els qui els miraven presos de pànic. |
| 12. Aleshores van sentir una veu potent que del cel estant deia: “Pugeu aquí!” I van pujar al cel en el núvols, a la vista dels seus enemics. |
| 13. En aquell instant es produí un gran terratrèmol, i la desena part de la ciutat es va esfondrar; set mil persones van morir per causa del terratrèmol, i els qui van quedar, esfereïts, lloaven el Déu del cel. |
| 14. El segon «ai» ha passat, i el tercer vindrà tot seguit. |
| 15. El setè àngel va tocar la trompeta, i el cel s’omplí d’aclamacions que deien: “El regne del món ha passat a ser del Senyor nostre i del seu Crist, i regnarà pels segles dels segles!” |
| 16. Els vint-i-quatre ancians, que eren asseguts als seus setials davant Déu, s’abocaren de cara a terra adorant Déu, |
| 17. i deien: “Gràcies, Senyor Déu Tot-poderós, el qui és i el qui era, perquè has assumit el teu gran poder i has començat a regnar. |
| 18. Les nacions estaven furioses, però ha arribat el teu furor i el moment de jutjar els morts, de recompensar els teus servents, els profetes, el poble sant i els qui veneren el teu nom, tant petits com grans, i de destruir els qui destrueixen la terra.” |
| 19. I el santuari de Déu que hi ha al cel es va obrir i es va veure l’arca de l’a-liança dins el santuari, mentre esclata-ven llampecs i retrunys de trons, un fort terratrèmol i una gran pedregada. |