A A A A A
Bíblia en un any
Desembre 21

Miquees 6:1-16
1. Escolteu, ara, el que diu el Senyor: “Aixeca’t, crida a judici les muntanyes, i que els turons sentin la teva veu.
2. Escolteu, muntanyes, l’acusació del Senyor, i vosaltres, fonaments ferms de la terra, perquè el Senyor té un plet amb el seu poble, i pledejarà amb Israel.
3. Poble meu, què t’he fet jo, o en què t’he molestat? Contradigues-me!
4. Jo t’he fet pujar del país d’Egipte, t’he redimit de la casa d’esclavatge, i et vaig posar per guies Moisès, Aaron i Maria.
5. Poble meu, recorda’t ara de la maqui-nació de Balac, rei de Moab, i de la resposta que li va donar Balaam, fill de Beor, des de Xitim fins a Guilgal, a fi que comprenguin la rectitud del Senyor.
6. “Amb què em presentaré davant el Senyor? Com em prosternaré davant el Déu de les altures? ¿Em presentaré da-vant seu amb holocaustos, amb vedells d’un any?
7. ¿Es complaurà el Senyor amb milers de moltons o amb deu mil rius d’oli? ¿Oferiré el meu primogènit per la meva transgressió, el fruit de les meves en-tranyes pel pecat de la meva ànima?
8. Ja t’han indicat, home, allò que és bo i allò que el Senyor vol de tu: solament que practiquis el dret i estimis la mise-ricòrdia, i que caminis dòcilment davant el teu Déu.
9. La veu del Senyor clama a la ciutat, i és prudent reverenciar el teu nom. Pa-reu atenció al cop de vara i al qui l’ha ordenat.
10. ¿Hi ha encara a casa de l’impiu ri-queses de maldat i una mesura curta indignant?
11. ¿És que puc ser innocent, si tinc balances fraudulentes i bossa de pesos falsejats?
12. Els seus potentats s’han omplert de rapinya i els seus habitants parlen amb engany, i a la seva boca hi coven una llengua mentidera.
13. Per això jo també t’he afeblit ferint-te, t’he devastat pels teus pecats.
14. Menjaràs i no et saciaràs, i tindràs la fam dintre teu; guardaràs, però no salva-ràs res, i allò que poguessis salvar jo ho lliuraré a l’espasa.
15. Sembraràs i no colliràs; xafaràs les olives, però no t’ungiràs d’oli; faràs el most, però no tastaràs el vi.
16. Heu sentit els costums d’Omrí i totes les pràctiques de la casa d’Acab, i heu continuat en els seus consells; per això jo t’abandonaré a tu al desastre, i els teus habitants, a l’escarni. I vosaltres haureu de suportar la deshonra del meu poble.”

Miquees 7:1-20
1. Ai de mi!, que em trobo com quan ja han collit els fruits de l’estiu, com quan ja han espigolat després de la verema, i no tinc ni un raïm per a men-jar, ni una figa primerenca que tant de-sitja la meva ànima.
2. Els piadosos han desaparegut de la terra, i no queda ningú que sigui recte entre els homes. Tots estan a l’aguait per vessar sang, es posen paranys els uns als altres.
3. Tenen les mans avesades a fer el mal: el governant extorqueix, el jutge actua per suborn, el poderós demana el que desitja la seva ànima, i junts fan maquinacions.
4. El millor d’ells és com una ortiga, i el més recte, com un esbarzer. Ja arriba el dia de la teva visitació, anunciat pels teus vigilants; ara esdevindrà la seva confusió.
5. No confieu en els companys, no us refieu dels amics íntims. Desconfia de la que dorm al teu costat, tingues la boca tancada.
6. Perquè el fill deshonra el pare, la filla es revolta contra la mare, la nora, contra la sogra, i els enemics de l’home són els de la mateixa casa.
7. Però jo poso la meva mirada en el Senyor, espero en el Déu de la meva salvació: el meu Déu m’escoltarà!
8. No t’alegris de la meva dissort, ene-miga meva; encara que caigui, m’aixe-caré, encara que estigui postrada en te-nebres, el Senyor serà la meva llum.
9. Suportaré la indignació del Senyor — ja que he pecat contra ell — fins que porti a judici la meva causa i em faci justícia. Ell em traurà a la llum, i jo veuré la seva salvació.
10. La meva enemiga ho veurà i es co-brirà de vergonya, aquella mateixa que em deia: “On és el Senyor, el teu Déu?” Els meus ulls s’hi complauran quan serà trepitjada com el fang dels carrers.
11. Ja ve el dia que es reconstruiran els teus murs i que s’eixamplaran les fronteres.
12. Aquell dia vindran cap a tu des d’As-síria fins a les ciutats d’Egipte, i des de l’Egipte fins al riu Eufrates, de mar a mar i de muntanya a muntanya.
13. I la terra serà devastada per culpa dels seus habitants, com a conseqüència dels seus pecats.
14. Pastura el teu poble amb el teu bastó, el ramat de la teva heretat, que habita apartat a la malesa, envoltat de terres fèrtils; pastura’ls per Basan i per Ga-laad, com en temps antics.
15. Com en els dies que els vaig treure d’Egipte, els faré veure meravelles.
16. Les nacions ho veuran i els farà vergonya la seva poca força, i es taparan la boca i faran el sord.
17. Lleparan la pols com les serps, com els rèptils que s’arrosseguen per terra. Sortiran espaordits dels seus amaga-talls, s’acostaran tremolant al Senyor, el nostre Déu, i tindran por de tu.
18. Quin Déu hi ha com tu, que perdones la maldat i oblides el pecat del romanent del teu poble? No mantens per sempre el teu enuig, et complaus a ser benigne.
19. Tornaràs a compadir-te de nosaltres, taparàs les nostres iniquitats, i llençaràs al fons del mar tots els nostres pecats.
20. Mantindràs la teva fidelitat a Jacob, i la teva benevolència, a Abraham, tal com vas jurar als nostres avantpassats des dels temps més remots.

Salms 145:10-16
10. Que et glorifiquin, Senyor, totes les teves obres, i que els teus fidels et beneeixin,
11. Que proclamin la glòria del teu regne, i que manifestin el teu poder,
12. per a fer conèixer als mortals els teus prodigis i el gloriós esplendor del teu regnat.
13. El teu regne és regne de tots els segles, i el teu imperi és per a totes les generacions. Fidel és el Senyor en totes les seves paraules, i bondadós en totes les seves obres.
14. El Senyor sosté tots els qui podrien caure i redreça tots els decaiguts.
15. Els ulls de tothom esperen en tu, i al seu moment els dónes l’aliment;
16. tu obres la mà i atipes de gust tot el que té vida.

Proverbis 30:15-15
15. Dues filles té la sangonera, que diuen: “Dóna’m, dóna’m!” Tres coses hi ha insaciables, i una quarta que mai no diu prou:

Apocalipsi 11:1-19
1. Llavors van donar-me una canya semblant a una vara, i em van dir: “Alça’t i amida el santuari de Déu i l’altar i el recinte dels adoradors,
2. però prescindeix del pati exterior del temple i no l’amidis, perquè ha estat permès als pagans de trepitjar la ciutat santa per quaranta-dos mesos.
3. Durant els mil dos-cents seixanta dies faré que els meus dos testimonis profe-titzin vestits de sac.
4. Aquests són les dues oliveres i els dos lampadaris que es troben a la presència del Senyor de la terra.
5. Si algú els vol fer mal, els surt de la boca un foc que destrueix els seus ene-mics. D’aquesta manera ha de morir tothom qui els vulgui fer mal.
6. Tots dos tenen el poder de cloure el cel per impedir la pluja durant els dies de la seva profecia, i tenen poder sobre les aigües per a convertir-les en sang, i per a ferir la terra amb tota mena de calamitats tantes vegades com vulguin.
7. Però en acabar de donar el seu testi-moniatge, la bèstia que puja de l’abisme els farà la guerra, els derrotarà i els matarà,
8. i els seus cossos quedaran exposats a la plaça de la gran ciutat, que, simbòli-cament, s’anomena Sodoma i Egipte, on també el seu Senyor fou crucificat.
9. Durant tres dies i mig, gent dels diver-sos pobles, tribus, llengües i nacions contemplaran els seus cossos, i no permetran que les seves despulles siguin sepultades.
10. Els habitants de la terra se’n congra-tularan i ho festejaran fent-se presents els uns als altres, perquè aquests dos profetes eren una mortificació per als habitants de la terra.”
11. Però després dels tres dies i mig, un alè de vida enviat per Déu va entrar en ells i es van posar drets davant els qui els miraven presos de pànic.
12. Aleshores van sentir una veu potent que del cel estant deia: “Pugeu aquí!” I van pujar al cel en el núvols, a la vista dels seus enemics.
13. En aquell instant es produí un gran terratrèmol, i la desena part de la ciutat es va esfondrar; set mil persones van morir per causa del terratrèmol, i els qui van quedar, esfereïts, lloaven el Déu del cel.
14. El segon «ai» ha passat, i el tercer vindrà tot seguit.
15. El setè àngel va tocar la trompeta, i el cel s’omplí d’aclamacions que deien: “El regne del món ha passat a ser del Senyor nostre i del seu Crist, i regnarà pels segles dels segles!”
16. Els vint-i-quatre ancians, que eren asseguts als seus setials davant Déu, s’abocaren de cara a terra adorant Déu,
17. i deien: “Gràcies, Senyor Déu Tot-poderós, el qui és i el qui era, perquè has assumit el teu gran poder i has començat a regnar.
18. Les nacions estaven furioses, però ha arribat el teu furor i el moment de jutjar els morts, de recompensar els teus servents, els profetes, el poble sant i els qui veneren el teu nom, tant petits com grans, i de destruir els qui destrueixen la terra.”
19. I el santuari de Déu que hi ha al cel es va obrir i es va veure l’arca de l’a-liança dins el santuari, mentre esclata-ven llampecs i retrunys de trons, un fort terratrèmol i una gran pedregada.