A A A A A
Bíblia en un any
Desembre 2

Daniel 7:1-28
1. Durant el primer any de Baltasar, rei de Babilònia, Daniel va tenir un somni i unes visions al seu cap men-tre era al llit. Tot seguit va posar per escrit el somni relatant les coses essen-cials del fet.
2. Això és el que va explicar: “Jo estava mirant, en la meva visió nocturna, i vaig veure que els quatre vents del cel ava-lotaven la gran mar,
3. i quatre bèsties enormes, diferents l’una de l’altra, emergien de la mar.
4. La primera era com un lleó i tenia ales d’àguila. Mentre jo la mirava, li van ser arrencades les ales, fou alçada de terra i posada dreta sobre els seus peus com un home, i li van donar un cor humà.
5. Tot seguit, una segona bèstia, sem-blant a un ós i que s’alçava més d’un costat, duia a la boca tres costelles aga-fades amb les dents, i li van dir això: Alça’t i devora força carn.
6. Després d’això, jo seguia mirant i vaig veure’n una altra, semblant a un lleo-pard, que tenia quatre ales d’ocell a l’es-quena. La bèstia tenia quatre caps i li van donar poder.
7. Després d’això, jo seguia mirant, en les visions nocturnes, i vaig veure una quarta bèstia, espantosa i terrible, ex-traordinàriament forta, que tenia unes grans dents de ferro; devorava i des-trossava, i trepitjava les sobres amb les potes. Era molt diferent de les altres bèsties anteriors i tenia deu banyes.
8. Mentre jo les mirava, una altra banya més petita va sorgir d’entre les deu, que va arrencar tres de les primeres banyes. Aquesta banya tenia ulls, com els d’un home, i una boca que parlava amb arrogància.
9. Vaig seguir mirant fins que es van instal·lar uns trons i un venerable ancià s’hi va asseure. El seu vestit era blanc com la neu, i la seva cabellera era com la llana pura; el seu tron, una flama de foc i les rodes, un foc ardent.
10. Un riu de foc brollava i fluïa del seu davant. Milers de milers el servien, mi-ríades de miríades estaven davant d’ell. El tribunal s’assegué i els llibres foren oberts.
11. Jo vaig mirar, atret per les coses tan arrogants que deia la banya petita. Vaig seguir mirant fins que van matar la bès-tia, van trossejar el seu cos i el van llançar al foc devorador.
12. Quant a les altres bèsties, els van prendre el poder, però els van concedir d’allargar la vida fins al temps i el moment determinats.”
13. “Jo continuava mirant, les visions nocturnes, i heus aquí que amb les nuvolades del cel venia algú semblant a un fill d’home. Va arribar fins a l’ancià venerable i el van presentar davant seu.
14. I li van donar el domini, la glòria i el regne, a fi que tots els pobles, nacions i llengües el servissin. El seu domini és un domini etern, que no serà mai destruït.
15. “Jo, Daniel, vaig quedar profundament torbat en el meu esperit, i les visions del meu cap m’aterraven.
16. Em vaig acostar a un dels qui presidien i li vaig demanar que em digués la veritat sobre tot allò. Ell em va con-testar i em va explicar la interpretació d’aquestes coses:
17. Aquestes quatre bèsties són quatre reis que s’alçaran a la terra.
18. Després rebran el regne els sants de l’Altíssim i el posseiran eternament, pels segles dels segles.
19. Llavors jo volia saber la veritat sobre la quarta bèstia, que era tan diferent de totes les altres, espantosa i terrible, que tenia dents de ferro i ungles de bronze, que devorava i destrossava i trepitjava les sobres amb les potes;
20. i sobre les deu banyes que tenia al cap i sobre aquella que li va sorgir, da-vant la qual n’havien caigut tres; la mateixa banya que tenia ulls i una boca que parlava amb arrogància i que sem-blava més gran que les altres.
21. Jo havia vist que aquella banya feia la guerra als sants i els vencia,
22. fins que va arribar el venerable ancià i va fer justícia als sants de l’Altíssim, perquè havia arribat el moment que els sants entressin en possessió del regne;
23. i em digué això: La quarta bèstia serà un quart regne a la terra, diferent de tots els altres regnes, que devorarà tota la terra, la trepitjarà i l’esclafarà.
24. I les deu banyes signifiquen que d’aquell regne sorgiran deu reis, i després d’ells en sorgirà un altre que serà diferent dels anteriors i enderrocarà tres reis;
25. proferirà paraules contra l’Altíssim, maltractarà els seus sants, intentarà can-viar els temps i la llei, i els sants seran deixats a les seves mans durant un temps, dos temps i la meitat d’un temps.
26. Però tindrà lloc el judici i li serà pres el domini perquè sigui destruït i anor-reat totalment.
27. I el regne, el domini i la grandesa dels reialmes de sota el cel seran donats al poble dels sants de l’Altíssim. El seu regne és un regne etern, i tots els imperis el serviran i l’obeiran.
28. Aquí acaba la seva narració. I jo, Daniel, vaig quedar molt contorbat pels meus pensaments i se’m va empal·lidir el rostre, però vaig guardar per a mi tot aquest afer.”

Daniel 8:1-27
1. “Durant el tercer any del regnat del rei Baltasar, se m’aparegué una visió, a mi, Daniel, després d’a-quella que se m’havia aparegut abans.
2. Durant la visió em veia jo a Susa, la ciutadella que hi ha a la província d’Elam, i en la visió em veia que era vora el riu Ulai.
3. Vaig alçar els ulls per mirar i vaig veure un moltó aturat davant el riu. Tenia dues banyes; les dues eren altes, però l’una sobrepassava l’altra, tot i que la més alta havia crescut la darrera.
4. Vaig veure que el moltó escometia amb les banyes contra l’occident, el nord i el sud, i cap animal no podia resistir davant d’ell ni ningú no podia escapar del seu poder: feia el que volia i cada cop era més fort.
5. Mentre jo meditava, pel cantó de ponent va aparèixer un boc que corria rabent per la superfície de tota la terra sense tocar-la; i aquell boc tenia una banya extraordinària entre els dos ulls.
6. Es va dirigir cap al moltó de les dues banyes que jo havia vist aturat davant del riu i el va escometre furiós, amb tota la seva força.
7. Jo el vaig veure com anava a l’encon-tre del moltó i com, exasperat contra ell, l’escometia i li trencava les dues banyes sense que el moltó tingués prou força per a resistir-lo; el va tirar per terra, el va trepitjar, i no hi havia ningú per a alliberar el moltó del seu poder.
8. El boc va créixer enormement, però quan més forta era la seva potència, aquella gran banya es va trencar, i al seu lloc van sortir unes altres quatre banyes extraordinàries en direcció als quatre vents del cel.
9. D’una d’elles va sortir una banya petita que va créixer molt cap al sud, cap a l’est i cap a la terra esplèndida.
10. Va créixer fins a la milícia del cel i va fer caure una part de la milícia i de les estrelles, i les va trepitjar.
11. Fins i tot es va alçar contra el príncep de la milícia, suprimí el sacrifici perpetu i assolà el lloc del seu santuari.
12. A causa de la transgressió li fou lliu-rat l’exèrcit, junt amb el sacrifici perpetu. Va tirar per terra la veritat. Així va actuar i va triomfar.
13. Llavors vaig sentir un sant que par-lava, i un altre sant que li preguntava: Fins quan durarà, segons la visió, el sacrifici perpetu suprimit, la iniquitat assoladora, el santuari i l’exèrcit tre-pitjats?
14. I ell li digué: Fins a dues mil tres-centes nits i matins; després el santuari serà purificat.
15. “Succeí que mentre jo, Daniel, con-templava la visió i intentava compren-dre-la, es va posar davant meu un que tenia aparença d’home.
16. I vaig sentir una veu humana d’entre l’Ulai que cridava: Gabriel, fes-li com-prendre la visió.
17. Ell es va acostar on era jo, i, quan era a prop, em vaig esglaiar i em vaig abocar de cara a terra, però ell em digué: Estigues atent, fill d’home, perquè la visió és per al temps de la fi.
18. Mentre parlava amb mi, vaig perdre el coneixement i vaig caure de cara a terra. Ell em va tocar i em va posar dret al meu lloc.
19. Llavors digué: Mira, jo et faré co-nèixer el que esdevindrà quan acabi el temps de la indignació, perquè la visió es refereix a la fi d’aquest temps:
20. Sobre el moltó que tu has vist, que tenia dues banyes, aquestes representen els reis de Mèdia i de Pèrsia.
21. El boc pelut representa el rei de Grècia, i la gran banya que tenia entre els seus ulls representa el primer rei.
22. Que es va trencar i en van sortir quatre al seu lloc vol dir que d’aquesta nació sortiran quatre reialmes, però no tindran la seva força.
23. I a la fi d’aquests regnats, quan les transgressions hauran arribat al màxim, arribarà un rei insolent i avesat en intrigues.
24. El seu poder esdevindrà gran, però no pas pel seu esforç; destruirà coses admirables, triomfarà en les seves em-preses, destruirà els poderosos i el poble dels sants.
25. Amb la seva astúcia farà prosperar la intriga entre les seves mans; el seu cor s’omplirà d’orgull; destruirà molta gent que vivia confiada; s’alçarà contra el príncep dels prínceps, però serà destruït sense que ningú hi intervingui.
26. La visió de les nits i els matins que s’ha relatat és verídica, però tu retén la visió, perquè és per a un temps futur.
27. I jo, Daniel, vaig quedar esgotat i vaig estar malalt durant un temps. Des-prés em vaig llevar i vaig seguir ocu-pant-me dels afers del rei, però estava preocupat per la visió i no la comprenia.

Salms 137:1-6
1. Vora els rius de Babilònia ens assèiem i ploràvem d’enyorança de Sió.
2. Als salzes que hi ha al bell mig teníem penjades les cítares.
3. Allà els nostres segrestadors volíem que cantéssim, i els nostres opressors ens demanaven mostres d’alegria: “Canteu-nos algun càntic de Sió.”
4. Com cantaríem un càntic del Senyor en una terra estrangera?
5. Si arribés a oblidar-te, Jerusalem, que se m’assequi la mà dreta.
6. Que la llengua se m’encasti al paladar, si no em recordés de tu, si no poso Jerusalem per motiu ben alt de la meva joia.

Proverbis 29:14-14
14. El rei que judica amb equitat els humils té el tron afermat per sempre.

2 Pere 3:1-18
1. Estimats, aquesta és ja la segona carta que us escric. En l’una i en l’altra em proposo desvetllar amb ad-vertències la vostra sincera consciència,
2. a fi que recordeu les paraules que els sants profetes van dir temps abans, i el manament del Senyor i Salvador que us han transmès els vostres apòstols.
3. Primer de tot, tingueu present que als darrers dies vindran falsaris amb insí-dies, gent que es deixa portar per les pròpies passions,
4. que us diran: On és aquella seva vinguda que va prometre? Perquè, d’ençà que els pares van morir, tot segueix igual que al començament del món.
5. Intencionadament obliden, però, que ja d’antic existien un cel i una terra, la qual Déu va fer emergir de les aigües i va assentar enmig de les aigües per la seva paraula.
6. Tot i amb això el món d’aleshores va ser destruït, inundat per l’aigua,
7. però el cel i la terra d’ara són guardats per la mateixa paraula, són reservats per al foc del dia del judici i de l’extermini dels malvats.
8. Però que no us passi per alt una cosa, estimats: “Que per al Senyor un dia és com mil anys, i mil anys, com un sol dia.”
9. El Senyor no retarda el que va prome-tre, com alguns pensen, sinó que és pa-cient amb vosaltres i no vol que ningú es perdi, sinó que tots arribin a penedir-se.
10. Però, el dia del Senyor vindrà com un lladre, i llavors el cel desapareixerà amb gran estrèpit, els elements, amb una flamarada, es desintegraran, i la terra, amb tot el que conté, serà consu-mida.
11. Doncs bé, si tot això s’ha de desintegrar d’aquesta manera, considereu quina mena de persones cal que sigueu en els comportaments sants i piadosos,
12. mentre espereu i accelereu la vingu-da del dia del Senyor, en el qual el cel, encès, es desintegrarà, i els elements, amb una flamarada, es fondran.
13. Però, confiant en la seva promesa, esperem un cel nou i una terra nova, on habiti la justícia.
14. Per aquesta raó, estimats, mentre espereu tot això, procureu mantenir-vos immaculats i irreprotxables: que us tro-bi en pau.
15. I considereu que l’actitud pacient de nostre Senyor és per a salvació, tal com el nostre benvolgut germà Pau també us ho ha escrit, amb la saviesa que li fou concedida.
16. També en parla a totes les cartes on tracta aquest tema; és cert que hi ha en elles punts de comprensió difícil, que els poc formats i els insegurs capgiren, com també fan amb les altres Escrip-tures, i es busquen la ruïna ells mateixos.
17. Vosaltres, doncs, estimats, previnguts com esteu, vigileu, no fos cas que fóssiu arrossegats per l’error dels mal-vats i decaiguéssiu de la vostra fermesa.
18. Tot al contrari, creixeu en la gràcia i el coneixement de nostre Senyor i Sal-vador Jesucrist. A ell la glòria, ara i fins al dia de l’eternitat. Amén.