A A A A A
Error:
BookNum: 32 Chapter: 1 VerseStart: 17 VerseShouldHave: 16
Bíblia en un any
Desembre 18

Jonàs 1:1-17
1. El Senyor va dirigir una revelació a Jonàs, fill d’Amitai, i li digué:
2. “Alça’t i vés a Nínive, aquella gran ciutat, i predica contra ella, perquè la seva iniquitat ha pujat fins a la meva presència.”
3. Però Jonàs es va alçar per escapar-se cap a Tarsis, fugint de la presència del Senyor; va baixar a Jafa, on va trobar un vaixell que anava cap allà; va pagar el passatge i es va embarcar per fer el viatge amb ells, lluny de la presència del Senyor.
4. Però el Senyor va enviar una gran ventada sobre el mar i s’hi va abatre una gran tempesta, fins al punt que el vaixell semblava que s’havia d’esberlar.
5. Els mariners van agafar por i van començar a invocar cadascun el seu déu, i van llançar al mar la càrrega del vaixell a fi d’alleugerir-lo. Jonàs, però, havia baixat al fons de la nau, s’havia ajaçat i dormia profundament.
6. Llavors, el patró se li va acostar i li digué: “Què fas, dormilega? Aixeca’t i prega el teu déu; potser aquest déu es recordarà de nosaltres i no ens perdrem.”
7. I els mariners entre ells es van dir: “Anem a fer-ho a sorts, per veure d’on ens ve aquesta desgràcia.” Van tirar la sort i aquesta va caure en Jonàs.
8. Llavors li digueren: “Explica’ns per quina causa ens ve aquesta desgràcia. Quin és el teu ofici? D’on véns? Quin és el teu país? A quin poble pertanys?”
9. I ell els digué: “Sóc hebreu i reveren-cio el Senyor Etern, el Déu del cel, que ha creat el mar i la terra.”
10. Llavors aquells homes van sentir un gran temor, i li digueren: “Per què has fet això?”, ja que van saber que ell fugia de la presència del Senyor, perquè els ho havia explicat.
11. I li van dir: “Què hem de fer amb tu perquè es calmi el mar?” Ja que s’en-furismava cada vegada més.
12. Ell respongué: “Agafeu-me i tireu-me al mar, i el mar es calmarà, perquè estic segur que és per culpa meva que s’ha aixecat aquesta gran tempesta.”
13. Els homes seguien remant, intentant de tornar a terra, però no podien, perquè el mar s’enfurismava cada vegada més.
14. Llavors van invocar el Senyor i di-gueren: “Senyor, et preguem, ara, que no ens facis morir a nosaltres per la vida d’aquest home, ni facis recaure damunt nostre la sang innocent, ja que tu, Senyor, has fet que passés això segons la teva voluntat.”
15. Tot seguit van agafar Jonàs i el van tirar al mar, i el mar va calmar la seva fúria.
16. Llavors aquells homes van sentir un gran temor del Senyor, li van oferir un sacrifici i li van fer prometences.
17. Déu va disposar que un gran peix s’engolís Jonàs. I Jonàs es va estar dintre del ventre del peix durant tres dies i tres nits.

Jonàs 2:1-10
1. Aleshores va pregar el Senyor, el seu Déu, des de les entranyes del peix, i digué:
2. “En la meva angoixa he pregat el Senyor, i m’ha respost. Des de les entranyes de la mort he demanat auxili, i tu has escoltat la meva veu.
3. M’has llençat al més profund, al centre dels oceans, i els corrents m’envolten. La teva maror i les teves onades han passat damunt meu.
4. Jo he dit: Sóc foragitat de davant la teva presència; no obstant, tornaré a mirar vers el teu sant temple.
5. Les aigües m’estrenyen fins a l’ànima; els abismes m’envolten, les algues se m’enreden al cap.
6. Vaig davallant fins als fonaments de les muntanyes; la terra, amb els seus forrellats, em fa presoner per sempre. Però tu fas que la meva vida s’alci de la fossa, Senyor, Déu meu!
7. Quan l’ànima defallia dintre meu, m’he recordat del Senyor, i la meva pregària ha entrat a la teva presència, al teu sant temple.
8. Els qui adoren les vanitats menti-deres abandonen la seva pietat.
9. Però jo, amb veu de lloança, t’oferiré sacrificis, compliré les promeses que t’he fet. La salvació pertany al Senyor!”
10. Per segona vegada, Jonàs va rebre una revelació del Senyor que deia:

Jonàs 3:1-10
1. “Alça’t, vés a Nínive, aquella gran ciutat, i predica el missatge que jo et diré.”
2. Jonàs es va alçar i es va dirigir cap a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. Nínive era una ciutat molt gran: calien tres dies per a recórrer-la.
3. Jonàs va començar a endinsar-se en la ciutat, fent una jornada de camí, i predi-cava així: “D’aquí a quaranta dies, Ní-nive serà destruïda!”
4. La gent de Nínive va creure en Déu: van proclamar un dejuni i es van vestir de sac, des del més gran fins al més petit.
5. I quan la notícia va arribar al rei de Nínive, es va alçar del seu setial, es tragué les vestidures reials i es cobrí amb roba de sac, i va anar a seure a la cendra.
6. I es va fer una proclama que es va anunciar per tot Nínive, per decret del rei i els seus notables, que deia: “Que ningú, ni home ni bèstia, ni bous, ni ovelles, no han de tastar res; no han de sortir a pasturar ni a beure aigua,
7. sinó que s’han de cobrir amb roba de sac, tant els homes com les bèsties, i que clamin a Déu amb insistència, i que tot-hom es penedeixi del seu mal camí i dels actes de violència que fins ara ha fet.
8. Qui sap si Déu s’hi repensarà i es desdirà i apaivagarà la fúria del seu enuig, i no haurem de morir.”
9. I Déu veié el seu comportament, com s’havien penedit del seu mal camí, i es va desdir de fer-los el mal que havia anunciat que els faria; i no el va fer.
10. Però això, a Jonàs no li va agradar gens, i es disgustà molt.

Jonàs 4:1-11
1. I pregant Déu li digué: “Ah, Senyor; ¿no és això mateix el que jo em temia, quan era al meu país? Per això em volia prevenir fugint a Tarsis, perquè sabia que ets un Déu clement i ple de bondat, lent per a la ira i gran en misericòrdia, i que et repenses de fer el mal.
2. Ara, doncs, Senyor, et prego que em treguis la vida, perquè, per a mi, ara és millor morir que no pas viure!”
3. I el Senyor respongué: “¿Tens raó d’enutjar-te així?”
4. Jonàs va sortir de la ciutat i es va aturar a la part oriental, i s’hi va fer una cabana i s’estava allà, assegut a l’om-bra, per observar què passaria a la ciutat.
5. El Senyor Déu va preparar una planta perquè s’enfilés per damunt de Jonàs i li fes ombra sobre el cap, a fi que alleu-gerís el seu malestar; i Jonàs es va ale-grar força per aquella planta.
6. Però l’endemà, a trenc d’alba, Déu va disposar que un cuc rosegués la planta, i aquesta es va assecar.
7. Quan va sortir el sol, Déu va enviar un vent terral abrusador, i el sol queia de ple sobre el cap de Jonàs, fins al punt que defallia i demanava la mort dient: “Em val més morir que seguir vivint!”
8. Llavors Déu digué a Jonàs: “¿Tens raó d’enutjar-te així per culpa d’una planta?” Ell respongué: “I tant que tinc raó d’enutjar-me; fins i tot de demanar la mort!”
9. I el Senyor li replicà: “Tu et dols per una planta que no has treballat ni l’has feta créixer, que en una nit ha brotat i en una nit ha desaparegut,
10. ¿i jo no he de doldre’m per Nínive, aquesta gran ciutat, on hi ha més de cent vint mil persones que no saben distingir el bé del mal, a més d’un gran nombre d’animals?”
11. (De David.) Beneït sigui el Senyor, la meva roca, que ensinistra les meves mans per a la lluita, els meus dits per a la batalla;

Salms 144:1-8
1. ell és per a mi amistat i baluard, el meu refugi i el meu llibertador, un escut amb el qual tinc protecció, el qui ha sotmès els pobles al meu domini.
2. Senyor, què és l’home perquè el tinguis en compte, el fill de l’home, perquè te n’ocupis?
3. L’home és com un sospir, la seva vida és com l’ombra que se’n va.
4. Senyor, descorre la volta del cel i baixa, toca les muntanyes i que treguin gran fumera;
5. llança els teus llamps i dispersa’ls, dispara les teves sagetes i desba-rata’ls.
6. Allarga la mà de dalt estant, allibera’m i treu-me de l’aiguat tur-bulent, del poder de gent estrangera,
7. la boca dels quals propaga false-dats i la seva dreta és dreta de perjuri.
8. No afegeixis res a les seves pa-raules, no sigui que et reprengui i et tinguin per mentider.

Proverbis 30:6-9
6. Dues coses et demano, Senyor; no me les neguis abans no mori:
7. allunya de mi falsedat i mentida, i no em donis pobresa ni riquesa. Dóna’m l’aliment necessari,
8. no fos cas que, anant fart, et negui i digui: “Qui és el Senyor?”, o que en la pobresa em doni per robar i blasfemi el nom del meu Déu.
9. Quan va obrir el setè segell, es féu silenci en el cel; cosa de mitja hora.

Apocalipsi 8:1-13
1. Vaig veure els set àngels que estan sempre davant Déu, i els van donar set trompetes.
2. Aparegué un altre àngel amb un en-censer d’or i va anar a posar-se vora l’altar, i li van donar perfums en abundor perquè els oferís, juntament amb les oracions dels sants, sobre l’altar d’or situat davant el setial;
3. i el fumerol dels perfums, barrejat amb les oracions dels sants, va pujar de la mà de l’àngel a la presència de Déu.
4. Després l’àngel prengué l’encenser, el va omplir de brases de l’altar i el va llançar a la terra, i van esclatar trons, retrunys i llampecs, seguits d’un terratrèmol.
5. Llavors els set àngels que tenien les set trompetes van preparar-se per a to-car.
6. El primer va tocar la trompeta, i es va produir una pedregada barrejada amb foc i sang que fou llançada a la terra, i una tercera part de la terra, una tercera part dels arbres i tota l’herba verda van ser totalment abrusades.
7. El segon àngel va tocar la trompeta, i fou llançada al mar una mena de mun-tanya flamejant. La tercera part del mar es va convertir en sang,
8. la tercera part dels éssers vivents que poblen el mar va morir, i la tercera part de les naus es van enfonsar.
9. El tercer àngel va tocar la trompeta, i es va desprendre del cel un astre gran-diós que, encès com una torxa, va anar a caure sobre la tercera part dels rius i sobre les fonts de les aigües.
10. El nom de l’astre és Absenta, i en absenta es van convertir la tercera part de les aigües, i molta gent va morir per causa de les aigües, perquè s’havien tor-nat amargues.
11. El quart àngel va tocar la trompeta, i va quedar afectada la tercera part del sol, de la lluna i de les estrelles, de manera que se n’enfosquí una tercera part, i la llum del dia va minvar una tercera part, i igualment la de la nit.
12. I en la visió aparegué una àguila que volava pel mig del cel, i vaig sentir que cridava molt fort: “Ai, ai, ai dels qui viuen a la terra, pels altres tocs de trom-peta que els tres àngels estan a punt de tocar.”