| Jonàs 1:1-17 |
| 1. El Senyor va dirigir una revelació a Jonàs, fill d’Amitai, i li digué: |
| 2. “Alça’t i vés a Nínive, aquella gran ciutat, i predica contra ella, perquè la seva iniquitat ha pujat fins a la meva presència.” |
| 3. Però Jonàs es va alçar per escapar-se cap a Tarsis, fugint de la presència del Senyor; va baixar a Jafa, on va trobar un vaixell que anava cap allà; va pagar el passatge i es va embarcar per fer el viatge amb ells, lluny de la presència del Senyor. |
| 4. Però el Senyor va enviar una gran ventada sobre el mar i s’hi va abatre una gran tempesta, fins al punt que el vaixell semblava que s’havia d’esberlar. |
| 5. Els mariners van agafar por i van començar a invocar cadascun el seu déu, i van llançar al mar la càrrega del vaixell a fi d’alleugerir-lo. Jonàs, però, havia baixat al fons de la nau, s’havia ajaçat i dormia profundament. |
| 6. Llavors, el patró se li va acostar i li digué: “Què fas, dormilega? Aixeca’t i prega el teu déu; potser aquest déu es recordarà de nosaltres i no ens perdrem.” |
| 7. I els mariners entre ells es van dir: “Anem a fer-ho a sorts, per veure d’on ens ve aquesta desgràcia.” Van tirar la sort i aquesta va caure en Jonàs. |
| 8. Llavors li digueren: “Explica’ns per quina causa ens ve aquesta desgràcia. Quin és el teu ofici? D’on véns? Quin és el teu país? A quin poble pertanys?” |
| 9. I ell els digué: “Sóc hebreu i reveren-cio el Senyor Etern, el Déu del cel, que ha creat el mar i la terra.” |
| 10. Llavors aquells homes van sentir un gran temor, i li digueren: “Per què has fet això?”, ja que van saber que ell fugia de la presència del Senyor, perquè els ho havia explicat. |
| 11. I li van dir: “Què hem de fer amb tu perquè es calmi el mar?” Ja que s’en-furismava cada vegada més. |
| 12. Ell respongué: “Agafeu-me i tireu-me al mar, i el mar es calmarà, perquè estic segur que és per culpa meva que s’ha aixecat aquesta gran tempesta.” |
| 13. Els homes seguien remant, intentant de tornar a terra, però no podien, perquè el mar s’enfurismava cada vegada més. |
| 14. Llavors van invocar el Senyor i di-gueren: “Senyor, et preguem, ara, que no ens facis morir a nosaltres per la vida d’aquest home, ni facis recaure damunt nostre la sang innocent, ja que tu, Senyor, has fet que passés això segons la teva voluntat.” |
| 15. Tot seguit van agafar Jonàs i el van tirar al mar, i el mar va calmar la seva fúria. |
| 16. Llavors aquells homes van sentir un gran temor del Senyor, li van oferir un sacrifici i li van fer prometences. |
| 17. Déu va disposar que un gran peix s’engolís Jonàs. I Jonàs es va estar dintre del ventre del peix durant tres dies i tres nits. |
| Jonàs 2:1-10 |
| 1. Aleshores va pregar el Senyor, el seu Déu, des de les entranyes del peix, i digué: |
| 2. “En la meva angoixa he pregat el Senyor, i m’ha respost. Des de les entranyes de la mort he demanat auxili, i tu has escoltat la meva veu. |
| 3. M’has llençat al més profund, al centre dels oceans, i els corrents m’envolten. La teva maror i les teves onades han passat damunt meu. |
| 4. Jo he dit: Sóc foragitat de davant la teva presència; no obstant, tornaré a mirar vers el teu sant temple. |
| 5. Les aigües m’estrenyen fins a l’ànima; els abismes m’envolten, les algues se m’enreden al cap. |
| 6. Vaig davallant fins als fonaments de les muntanyes; la terra, amb els seus forrellats, em fa presoner per sempre. Però tu fas que la meva vida s’alci de la fossa, Senyor, Déu meu! |
| 7. Quan l’ànima defallia dintre meu, m’he recordat del Senyor, i la meva pregària ha entrat a la teva presència, al teu sant temple. |
| 8. Els qui adoren les vanitats menti-deres abandonen la seva pietat. |
| 9. Però jo, amb veu de lloança, t’oferiré sacrificis, compliré les promeses que t’he fet. La salvació pertany al Senyor!” |
| 10. Per segona vegada, Jonàs va rebre una revelació del Senyor que deia: |
| Jonàs 3:1-10 |
| 1. “Alça’t, vés a Nínive, aquella gran ciutat, i predica el missatge que jo et diré.” |
| 2. Jonàs es va alçar i es va dirigir cap a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. Nínive era una ciutat molt gran: calien tres dies per a recórrer-la. |
| 3. Jonàs va començar a endinsar-se en la ciutat, fent una jornada de camí, i predi-cava així: “D’aquí a quaranta dies, Ní-nive serà destruïda!” |
| 4. La gent de Nínive va creure en Déu: van proclamar un dejuni i es van vestir de sac, des del més gran fins al més petit. |
| 5. I quan la notícia va arribar al rei de Nínive, es va alçar del seu setial, es tragué les vestidures reials i es cobrí amb roba de sac, i va anar a seure a la cendra. |
| 6. I es va fer una proclama que es va anunciar per tot Nínive, per decret del rei i els seus notables, que deia: “Que ningú, ni home ni bèstia, ni bous, ni ovelles, no han de tastar res; no han de sortir a pasturar ni a beure aigua, |
| 7. sinó que s’han de cobrir amb roba de sac, tant els homes com les bèsties, i que clamin a Déu amb insistència, i que tot-hom es penedeixi del seu mal camí i dels actes de violència que fins ara ha fet. |
| 8. Qui sap si Déu s’hi repensarà i es desdirà i apaivagarà la fúria del seu enuig, i no haurem de morir.” |
| 9. I Déu veié el seu comportament, com s’havien penedit del seu mal camí, i es va desdir de fer-los el mal que havia anunciat que els faria; i no el va fer. |
| 10. Però això, a Jonàs no li va agradar gens, i es disgustà molt. |
| Jonàs 4:1-11 |
| 1. I pregant Déu li digué: “Ah, Senyor; ¿no és això mateix el que jo em temia, quan era al meu país? Per això em volia prevenir fugint a Tarsis, perquè sabia que ets un Déu clement i ple de bondat, lent per a la ira i gran en misericòrdia, i que et repenses de fer el mal. |
| 2. Ara, doncs, Senyor, et prego que em treguis la vida, perquè, per a mi, ara és millor morir que no pas viure!” |
| 3. I el Senyor respongué: “¿Tens raó d’enutjar-te així?” |
| 4. Jonàs va sortir de la ciutat i es va aturar a la part oriental, i s’hi va fer una cabana i s’estava allà, assegut a l’om-bra, per observar què passaria a la ciutat. |
| 5. El Senyor Déu va preparar una planta perquè s’enfilés per damunt de Jonàs i li fes ombra sobre el cap, a fi que alleu-gerís el seu malestar; i Jonàs es va ale-grar força per aquella planta. |
| 6. Però l’endemà, a trenc d’alba, Déu va disposar que un cuc rosegués la planta, i aquesta es va assecar. |
| 7. Quan va sortir el sol, Déu va enviar un vent terral abrusador, i el sol queia de ple sobre el cap de Jonàs, fins al punt que defallia i demanava la mort dient: “Em val més morir que seguir vivint!” |
| 8. Llavors Déu digué a Jonàs: “¿Tens raó d’enutjar-te així per culpa d’una planta?” Ell respongué: “I tant que tinc raó d’enutjar-me; fins i tot de demanar la mort!” |
| 9. I el Senyor li replicà: “Tu et dols per una planta que no has treballat ni l’has feta créixer, que en una nit ha brotat i en una nit ha desaparegut, |
| 10. ¿i jo no he de doldre’m per Nínive, aquesta gran ciutat, on hi ha més de cent vint mil persones que no saben distingir el bé del mal, a més d’un gran nombre d’animals?” |
| 11. (De David.) Beneït sigui el Senyor, la meva roca, que ensinistra les meves mans per a la lluita, els meus dits per a la batalla; |
| Salms 144:1-8 |
| 1. ell és per a mi amistat i baluard, el meu refugi i el meu llibertador, un escut amb el qual tinc protecció, el qui ha sotmès els pobles al meu domini. |
| 2. Senyor, què és l’home perquè el tinguis en compte, el fill de l’home, perquè te n’ocupis? |
| 3. L’home és com un sospir, la seva vida és com l’ombra que se’n va. |
| 4. Senyor, descorre la volta del cel i baixa, toca les muntanyes i que treguin gran fumera; |
| 5. llança els teus llamps i dispersa’ls, dispara les teves sagetes i desba-rata’ls. |
| 6. Allarga la mà de dalt estant, allibera’m i treu-me de l’aiguat tur-bulent, del poder de gent estrangera, |
| 7. la boca dels quals propaga false-dats i la seva dreta és dreta de perjuri. |
| 8. No afegeixis res a les seves pa-raules, no sigui que et reprengui i et tinguin per mentider. |
| Proverbis 30:6-9 |
| 6. Dues coses et demano, Senyor; no me les neguis abans no mori: |
| 7. allunya de mi falsedat i mentida, i no em donis pobresa ni riquesa. Dóna’m l’aliment necessari, |
| 8. no fos cas que, anant fart, et negui i digui: “Qui és el Senyor?”, o que en la pobresa em doni per robar i blasfemi el nom del meu Déu. |
| 9. Quan va obrir el setè segell, es féu silenci en el cel; cosa de mitja hora. |
| Apocalipsi 8:1-13 |
| 1. Vaig veure els set àngels que estan sempre davant Déu, i els van donar set trompetes. |
| 2. Aparegué un altre àngel amb un en-censer d’or i va anar a posar-se vora l’altar, i li van donar perfums en abundor perquè els oferís, juntament amb les oracions dels sants, sobre l’altar d’or situat davant el setial; |
| 3. i el fumerol dels perfums, barrejat amb les oracions dels sants, va pujar de la mà de l’àngel a la presència de Déu. |
| 4. Després l’àngel prengué l’encenser, el va omplir de brases de l’altar i el va llançar a la terra, i van esclatar trons, retrunys i llampecs, seguits d’un terratrèmol. |
| 5. Llavors els set àngels que tenien les set trompetes van preparar-se per a to-car. |
| 6. El primer va tocar la trompeta, i es va produir una pedregada barrejada amb foc i sang que fou llançada a la terra, i una tercera part de la terra, una tercera part dels arbres i tota l’herba verda van ser totalment abrusades. |
| 7. El segon àngel va tocar la trompeta, i fou llançada al mar una mena de mun-tanya flamejant. La tercera part del mar es va convertir en sang, |
| 8. la tercera part dels éssers vivents que poblen el mar va morir, i la tercera part de les naus es van enfonsar. |
| 9. El tercer àngel va tocar la trompeta, i es va desprendre del cel un astre gran-diós que, encès com una torxa, va anar a caure sobre la tercera part dels rius i sobre les fonts de les aigües. |
| 10. El nom de l’astre és Absenta, i en absenta es van convertir la tercera part de les aigües, i molta gent va morir per causa de les aigües, perquè s’havien tor-nat amargues. |
| 11. El quart àngel va tocar la trompeta, i va quedar afectada la tercera part del sol, de la lluna i de les estrelles, de manera que se n’enfosquí una tercera part, i la llum del dia va minvar una tercera part, i igualment la de la nit. |
| 12. I en la visió aparegué una àguila que volava pel mig del cel, i vaig sentir que cridava molt fort: “Ai, ai, ai dels qui viuen a la terra, pels altres tocs de trom-peta que els tres àngels estan a punt de tocar.” |