| Abdies 1:1-21 |
| 1. Això ha dit el Senyor Etern, referent a Edom: “Hem sentit un missatge que ve de part del Senyor i que un emissari ha tramès a les nacions: alceu-vos, i llan-cem-nos a lluitar contra ella! |
| 2. T’he fet petita, Edom, entre les nacions, menystinguda entre els pobles. |
| 3. T’ha enganyat l’orgull del teu cor, tu que habites a les coves de la roca, que tens la mansió a les altures; la mateixa que pensa dintre seu: Qui em farà baixar a terra? |
| 4. Ni que t’enlairessis com l’àguila i en-tre les estrelles pengessis el teu niu, d’allí et faria baixar jo, diu el Senyor! |
| 5. Si t’entressin a casa els lladres, o els saltejadors nocturns, com en series, d’espoliada!; però, ¿robarien més del que poguessin? Si vinguessin veremadors a la teva propietat, ¿no deixarien algun penjoll? |
| 6. Com t’han escorcollat, Esaú! Fins els teus amagatalls han estat regirats! |
| 7. Tots els teus aliats t’han foragitat fins a les fronteres; els teus amics t’han en-ganyat i t’han traït. Aquells qui men-javen el teu pa t’han parat trampes sota els peus. No tens gens d’enteniment! |
| 8. ¿No faré que desapareguin, aquell dia — diu el Senyor —, els savis d’Edom i la intel·ligència de la muntanya d’Esaú? |
| 9. Els teus herois, Teman, s’esglaiaran, i tothom serà suprimit de la muntanya d’Esaú, per la matança. |
| 10. “Per la violència contra el teu germà Jacob, et cobriran de vergonya i desa-pareixeràs per sempre. |
| 11. El dia que tu hi eres present, quan els estrangers s’enduien presoner l’exèrcit, quan els enemics entraven pels seus portals i saquejaven Jerusalem, tu també feies com qualsevol d’ells. |
| 12. No havies de mirar complaguda el dia de la dissort del teu germà; no havies d’alegrar-te el dia de la ruïna dels fills de Judà; no havies de dir insolències el dia de la seva angoixa. |
| 13. No havies d’haver passat la porta de la ciutat del meu poble el dia del seu desastre; no havies de complaure’t, tu també, en el dia de la seva catàstrofe; no havies d’apoderar-te dels seus béns el dia de la seva calamitat. |
| 14. No t’havies d’apostar a les cruïlles per matar els seus fugitius; no havies de lliurar els qui s’escapaven, el dia de la seva angoixa. |
| 15. “Ja és a prop el dia del Senyor contra totes les nacions. El mateix que tu has fet, se’t farà a tu; les teves accions re-cauran sobre el teu mateix cap. |
| 16. Perquè així com heu hagut de beure dalt la muntanya santa, així beuran totes les nacions, una rere l’altra; beuran fins a l’última gota, i serà com si mai no haguessin existit. |
| 17. Però a la muntanya de Sió hi haurà una resta que s’haurà salvat, que serà santa; i la casa de Jacob recuperarà les seves propietats. |
| 18. Llavors la casa de Jacob serà el foc, i la de Josep, la flama; i la casa d’Esaú serà la palla, que la cremaran i la consu-miran. No quedarà ningú de la casa d’Esaú, perquè el Senyor ho ha dit. |
| 19. Els del Nègueb ocuparan la serralada d’Esaú, i els de la Xefelà, el país dels filisteus; també ocuparan els camps d’Efraïm i els camps de Samaria. I els de Benjamí ocuparan Galaad. |
| 20. Els deportats d’aquesta tropa dels fills d’Israel ocuparan Canaan fins a Sarepta; i els deportats de Jerusalem que viuen a Sefarad ocuparan les ciutats del Nègueb. |
| 21. Aleshores pujaran victoriosos a la muntanya de Sió, a fi de dominar la serralada d’Esaú; i del Senyor serà la reialesa!” |
| Salms 143:7-12 |
| 7. Senyor, contesta’m aviat, que em sento defallir; no m’amaguis la teva mirada, que vindria a ser com els qui baixen al fossar. |
| 8. Fes-me sentir ben aviat la teva benevolència, perquè en tu confio; fes-me conèixer el camí que haig de seguir, que a tu jo elevo la meva ànima. |
| 9. Deslliura’m dels enemics, Senyor; a tu m’acullo. |
| 10. Ensenya’m a complir la teva volun-tat, perquè tu ets el meu Déu; que el teu esperit em sigui propici, que em condueixi per un camí recte. |
| 11. Pel teu nom, Senyor, guarda’m la vida; per la teva equitat, treu-me l’ànima de tribulació; |
| 12. per la teva bondat, elimina els meus contraris i extermina els qui em busquen la vida, que jo sóc el teu servent. |
| Proverbis 30:5-5 |
| 5. Totes les promeses de Déu són ben provades. Ell és un escut per a tots els qui s’hi acullen. |
| Apocalipsi 7:1-17 |
| 1. Després d’això, vaig veure quatre àngels als quatre angles de la terra que, a peu ferm, retenien els quatre vents perquè no bufessin sobre la terra, ni sobre el mar, ni sobre cap arbre. |
| 2. Vaig veure també un altre àngel que pujava de sol ixent i portava el segell del Déu vivent, i va cridar amb veu potent als quatre àngels que tenien l’ordre de devastar la terra i el mar: |
| 3. “No feu mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que hàgim marcat el front dels servidors del nostre Déu.” |
| 4. I vaig sentir el nombre dels segellats: cent quaranta-quatre mil del conjunt de les tribus d’Israel: |
| 5. de la tribu de Judà, dotze mil; de la tribu de Rubèn, dotze mil; de la tribu de Gad, dotze mil; |
| 6. de la tribu d’Aser, dotze mil; de la tribu de Neftalí, dotze mil; de la tribu de Manassès, dotze mil; |
| 7. de la tribu de Simeó, dotze mil; de la tribu de Leví, dotze mil; de la tribu d’Is-sacar, dotze mil; |
| 8. de la tribu de Zabuló, dotze mil; de la tribu de Josep, dotze mil; de la tribu de Benjamí, dotze mil segellats. |
| 9. Després d’això, vaig veure una gran gentada que ningú no hauria pogut comptar, de tota mena de nacionalitats i de totes les races, pobles, i llengües, que estaven drets davant el setial i da-vant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, |
| 10. i aclamaven fortament: “Hosanna al nostre Déu, que seu al setial, i a l’Anyell!” |
| 11. I tots els àngels que eren al voltant del setial, els ancians i els quatre vivents, s’abocaren de cara a terra, davant el setial, adorant Déu |
| 12. i dient: “Amén. Lloança, glòria, sa-viesa, acció de gràcies, honor, potència i força al nostre Déu pels segles dels segles! Amén.” |
| 13. Llavors un dels ancians em va preguntar: “Aquests que van vestits de blanc, qui són i d’on vénen?” |
| 14. Jo li vaig contestar: “Senyor meu, tu ho saps.” Ell em digué: “Són els qui vénen de la gran tribulació i han rentat i blanquejat els seus vestits en la sang de l’Anyell. |
| 15. Per això es troben davant el setial de Déu donant-li culte nit i dia, dins el seu santuari; i el qui ocupa el setial habitarà entre ells. |
| 16. No tindran mai més fam, ni tindran mai més set, ni els pesarà mai més la solellada ni cap mena de xafogor, |
| 17. perquè l’Anyell que és al centre del setial els pasturarà i els conduirà a dolls d’aigües vives, i Déu eixugarà tota llà-grima dels seus ulls.” |