A A A A A
Bíblia en un any
Desembre 17

Abdies 1:1-21
1. Això ha dit el Senyor Etern, referent a Edom: “Hem sentit un missatge que ve de part del Senyor i que un emissari ha tramès a les nacions: alceu-vos, i llan-cem-nos a lluitar contra ella!
2. T’he fet petita, Edom, entre les nacions, menystinguda entre els pobles.
3. T’ha enganyat l’orgull del teu cor, tu que habites a les coves de la roca, que tens la mansió a les altures; la mateixa que pensa dintre seu: Qui em farà baixar a terra?
4. Ni que t’enlairessis com l’àguila i en-tre les estrelles pengessis el teu niu, d’allí et faria baixar jo, diu el Senyor!
5. Si t’entressin a casa els lladres, o els saltejadors nocturns, com en series, d’espoliada!; però, ¿robarien més del que poguessin? Si vinguessin veremadors a la teva propietat, ¿no deixarien algun penjoll?
6. Com t’han escorcollat, Esaú! Fins els teus amagatalls han estat regirats!
7. Tots els teus aliats t’han foragitat fins a les fronteres; els teus amics t’han en-ganyat i t’han traït. Aquells qui men-javen el teu pa t’han parat trampes sota els peus. No tens gens d’enteniment!
8. ¿No faré que desapareguin, aquell dia — diu el Senyor —, els savis d’Edom i la intel·ligència de la muntanya d’Esaú?
9. Els teus herois, Teman, s’esglaiaran, i tothom serà suprimit de la muntanya d’Esaú, per la matança.
10. “Per la violència contra el teu germà Jacob, et cobriran de vergonya i desa-pareixeràs per sempre.
11. El dia que tu hi eres present, quan els estrangers s’enduien presoner l’exèrcit, quan els enemics entraven pels seus portals i saquejaven Jerusalem, tu també feies com qualsevol d’ells.
12. No havies de mirar complaguda el dia de la dissort del teu germà; no havies d’alegrar-te el dia de la ruïna dels fills de Judà; no havies de dir insolències el dia de la seva angoixa.
13. No havies d’haver passat la porta de la ciutat del meu poble el dia del seu desastre; no havies de complaure’t, tu també, en el dia de la seva catàstrofe; no havies d’apoderar-te dels seus béns el dia de la seva calamitat.
14. No t’havies d’apostar a les cruïlles per matar els seus fugitius; no havies de lliurar els qui s’escapaven, el dia de la seva angoixa.
15. “Ja és a prop el dia del Senyor contra totes les nacions. El mateix que tu has fet, se’t farà a tu; les teves accions re-cauran sobre el teu mateix cap.
16. Perquè així com heu hagut de beure dalt la muntanya santa, així beuran totes les nacions, una rere l’altra; beuran fins a l’última gota, i serà com si mai no haguessin existit.
17. Però a la muntanya de Sió hi haurà una resta que s’haurà salvat, que serà santa; i la casa de Jacob recuperarà les seves propietats.
18. Llavors la casa de Jacob serà el foc, i la de Josep, la flama; i la casa d’Esaú serà la palla, que la cremaran i la consu-miran. No quedarà ningú de la casa d’Esaú, perquè el Senyor ho ha dit.
19. Els del Nègueb ocuparan la serralada d’Esaú, i els de la Xefelà, el país dels filisteus; també ocuparan els camps d’Efraïm i els camps de Samaria. I els de Benjamí ocuparan Galaad.
20. Els deportats d’aquesta tropa dels fills d’Israel ocuparan Canaan fins a Sarepta; i els deportats de Jerusalem que viuen a Sefarad ocuparan les ciutats del Nègueb.
21. Aleshores pujaran victoriosos a la muntanya de Sió, a fi de dominar la serralada d’Esaú; i del Senyor serà la reialesa!”

Salms 143:7-12
7. Senyor, contesta’m aviat, que em sento defallir; no m’amaguis la teva mirada, que vindria a ser com els qui baixen al fossar.
8. Fes-me sentir ben aviat la teva benevolència, perquè en tu confio; fes-me conèixer el camí que haig de seguir, que a tu jo elevo la meva ànima.
9. Deslliura’m dels enemics, Senyor; a tu m’acullo.
10. Ensenya’m a complir la teva volun-tat, perquè tu ets el meu Déu; que el teu esperit em sigui propici, que em condueixi per un camí recte.
11. Pel teu nom, Senyor, guarda’m la vida; per la teva equitat, treu-me l’ànima de tribulació;
12. per la teva bondat, elimina els meus contraris i extermina els qui em busquen la vida, que jo sóc el teu servent.

Proverbis 30:5-5
5. Totes les promeses de Déu són ben provades. Ell és un escut per a tots els qui s’hi acullen.

Apocalipsi 7:1-17
1. Després d’això, vaig veure quatre àngels als quatre angles de la terra que, a peu ferm, retenien els quatre vents perquè no bufessin sobre la terra, ni sobre el mar, ni sobre cap arbre.
2. Vaig veure també un altre àngel que pujava de sol ixent i portava el segell del Déu vivent, i va cridar amb veu potent als quatre àngels que tenien l’ordre de devastar la terra i el mar:
3. “No feu mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que hàgim marcat el front dels servidors del nostre Déu.”
4. I vaig sentir el nombre dels segellats: cent quaranta-quatre mil del conjunt de les tribus d’Israel:
5. de la tribu de Judà, dotze mil; de la tribu de Rubèn, dotze mil; de la tribu de Gad, dotze mil;
6. de la tribu d’Aser, dotze mil; de la tribu de Neftalí, dotze mil; de la tribu de Manassès, dotze mil;
7. de la tribu de Simeó, dotze mil; de la tribu de Leví, dotze mil; de la tribu d’Is-sacar, dotze mil;
8. de la tribu de Zabuló, dotze mil; de la tribu de Josep, dotze mil; de la tribu de Benjamí, dotze mil segellats.
9. Després d’això, vaig veure una gran gentada que ningú no hauria pogut comptar, de tota mena de nacionalitats i de totes les races, pobles, i llengües, que estaven drets davant el setial i da-vant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans,
10. i aclamaven fortament: “Hosanna al nostre Déu, que seu al setial, i a l’Anyell!”
11. I tots els àngels que eren al voltant del setial, els ancians i els quatre vivents, s’abocaren de cara a terra, davant el setial, adorant Déu
12. i dient: “Amén. Lloança, glòria, sa-viesa, acció de gràcies, honor, potència i força al nostre Déu pels segles dels segles! Amén.”
13. Llavors un dels ancians em va preguntar: “Aquests que van vestits de blanc, qui són i d’on vénen?”
14. Jo li vaig contestar: “Senyor meu, tu ho saps.” Ell em digué: “Són els qui vénen de la gran tribulació i han rentat i blanquejat els seus vestits en la sang de l’Anyell.
15. Per això es troben davant el setial de Déu donant-li culte nit i dia, dins el seu santuari; i el qui ocupa el setial habitarà entre ells.
16. No tindran mai més fam, ni tindran mai més set, ni els pesarà mai més la solellada ni cap mena de xafogor,
17. perquè l’Anyell que és al centre del setial els pasturarà i els conduirà a dolls d’aigües vives, i Déu eixugarà tota llà-grima dels seus ulls.”