A A A A A
Bíblia en un any
Desembre 16

Amós 8:1-14
1. Això és el que em va fer veure Déu, el Senyor: Hi havia una cistella de fruita madura,
2. i em digué: “Què veus, Amós?” Vaig respondre: “Una cistella de fruita madura.” I el Senyor digué: “Ha madurat la fi del meu poble Israel; ja no li toleraré res més.
3. En aquell dia els himnes del temple es convertiran en gemecs — diu el Senyor. Hi haurà gran quantitat de cadàvers, llençats en silenci per qualsevol lloc.”
4. Escolteu això, vosaltres que exploteu l’indigent i arruïneu els desvalguts de la terra
5. mentre penseu: “¿Quan s’acabarà el mes, per poder vendre el gra, i la setma-na, per poder obrir els graners? Escur-çarem la mesura i apujarem el preu, i falsejarem el pes de les balances.
6. Podrem comprar gent pobra per pocs diners, i els desvalguts, per un parell de sandàlies; i fins el rebuig del blat po-drem vendre.”
7. El Senyor ha jurat per la glòria de Jacob: “No oblidaré mai cap de les vostres obres!”
8. A causa d’això, ¿no ha de tremolar tota la terra? ¿No estaran de dol tots els qui l’habiten? La terra creixerà tota sencera com el Nil, s’alçarà i s’abaixarà com el riu d’Egipte.
9. “Succeirà aquell dia — diu el Senyor, l’Etern —, que faré pondre el sol a ple migdia i cobriré de tenebres la terra en un dia clar.
10. Canviaré les vostres festes en dol i tots els vostres càntics en lamen-tacions; faré posar cilici entorn de tots els lloms i que siguin rapats tots els caps. Causaré un dol com el d’un fill únic, i la seva fi serà com un dia d’a-margor.
11. Vénen dies — diu el Senyor, l’Etern — en què enviaré fam a la terra, però no pas fam de pa, ni set d’aigua, sinó d’escoltar la Paraula del Senyor.
12. Llavors aniran errants de mar a mar, vagant del nord fins a llevant, buscant la Paraula del Senyor, però no la trobaran.
13. En aquell temps defalliran de set les noies boniques i els joves.
14. Els qui juren pel pecat de Samaria i diuen: Per vida del teu déu, Dan, per vida del teu camí, Beerxeba!, tots cauran, i no s’alçaran mai més!”

Amós 9:1-15
1. Vaig veure el Senyor dret vora l’altar, i deia: “Sacseja el capitell i que es desplomin els llindars, trenca’ls sobre el cap de tots ells; i els que quedin, jo els mataré amb l’espasa. No s’escaparà cap fugitiu, ningú aconseguirà salvar-se.
2. Ni que s’obrissin pas fins al país dels morts, d’allà els trauria la meva mà; encara que pugessin fins al cel, d’allà els faria baixar.
3. Ni que s’amaguessin al cim del Carmel, allà els buscaria i els atraparia; i si s’amagaven de la meva vista al fons del mar, allà hi enviaria la serp monstruosa perquè els mossegués.
4. Ni que els enemics se’ls endugues-sin captius, allà enviaria l’espasa perquè els matés; posaria els meus ulls en ells per al seu mal, i no pas per al seu bé.”
5. El Senyor, Déu Totpoderós, és qui toca la terra, que es desfà i tots els seus habitants fan dol; la fa créixer tota sencera com el Nil, i la fa baixar com el riu d’Egipte.
6. El qui va construir al cel les seves cambres i va establir el firmament sobre el món; el qui crida les aigües del mar i les vessa sobre la faç de la terra: el seu nom és el Senyor Etern.
7. “¿No sou per a mi com la gent d’Etiòpia, vosaltres, fills d’Israel? — diu el Senyor. ¿No vaig fer pujar jo els fills d’Is-rael del país d’Egipte, com els filisteus de Caftor i els sirians de Quir?
8. Mireu, els ulls del Senyor Etern guaiten el reialme pecador, i jo l’esborraré de la faç de la terra, si bé no exterminaré del tot la casa de Jacob — diu el Senyor.
9. Heus aquí que donaré l’ordre i faré que la casa d’Israel sigui garbellada per totes les nacions, tal com es garbella amb el sedàs, sense que caigui a terra ni un sol gra.
10. Per l’espasa moriran tots els pecadors del meu poble, aquells que diuen: No ens atraparà ni ens sobrevindrà cap desgràcia.
11. “Aquell dia aixecaré el tabernacle caigut de David. Restauraré les esquer-des i n’aixecaré les ruïnes, el recons-truiré com era abans,
12. a fi que heretin el que queda d’Edom i de totes les nacions sobre les quals s’ha invocat el meu nom — diu el Senyor, i ho complirà.
13. Vénen dies — diu el Senyor — en què el llaurador es tocarà amb el segador, i el trepitjador de raïm amb el sembrador. Les muntanyes destil·laran most, i en regalimaran tots els pujols.
14. Llavors faré retornar els deportats del meu poble d’Israel: reconstruiran les ciutats devastades i les habitaran; plan-taran vinyes i en beuran el vi; cultivaran horts i en menjaran el fruit.
15. Jo els plantaré en la seva terra i mai més no seran desarrelats de damunt el país que els vaig donar — diu el Senyor, el teu Déu.”

Salms 143:1-6
1. (Salm de David.) Senyor, escolta la meva pregària, para atenció a la meva súplica, segons la teva fidelitat, contesta’m, per la teva equitat;
2. i no et posis a judicar el teu servent, perquè davant teu no sortirà justi-ficat cap ésser vivent.
3. És que l’enemic em ve perseguint, rebatent per terra la meva vida, per recloure’m en les tenebres, com els qui ja són morts de temps immemorial.
4. Dintre meu em sento desanimat, dins el pit es desconsola el meu cor.
5. Tot recordant els dies del temps ja passat, meditant en tot el que tu has fet, ponderant les obres de les teves mans,
6. estenc cap a tu els meus braços; la meva ànima es deleix per tu, com una terra assedegada. (Pausa)

Proverbis 30:1-4
1. Paraules d’Agur, fill de Jaqué. L’oracle que digué aquest home a Itiel i a Ucal.
2. Si jo sóc més estúpid que ningú, i em manca intel·ligència humana,
3. i no he assolit la saviesa, com podré copsar la ciència del Sant?
4. Qui ha pujat al cel i n’ha davallat? Qui ha recollit el vent amb els seus punys? Qui ha retingut les aigües en un mantell? Qui ha fixat els confins de la terra? Quin és el seu nom i com es diu el seu fill, si és que ho saps?

Apocalipsi 6:1-17
1. Vaig veure quan l’Anyell obria el primer dels set segells, i vaig sen-tir un dels quatre vivents que deia amb veu de tro: “Vine!”
2. Aleshores aparegué un cavall blanc i el seu genet duia un arc; li donaren una corona i sortí a tall de triomfador per continuar vencent.
3. I quan va obrir el segon segell, vaig sentir el segon vivent que deia: “Vine!”
4. I aparegué un altre cavall, de color rogenc, i al seu genet li van donar poder d’arrencar la pau de la terra, perquè es matessin els uns als altres, i l’armaren amb una gran espasa.
5. I quan va obrir el tercer segell, vaig sentir el tercer vivent que deia: “Vine!” Aleshores aparegué un cavall negre, i el seu genet duia a la mà una balança;
6. i vaig sentir una mena de veu que sortia dels quatre vivents que deia: “Una mesura de blat, un denari; tres mesures d’ordi, un denari; però el vi i l’oli no els perjudiquis.”
7. I quan va obrir el quart segell, vaig sentir la veu del quart vivent que deia: “Vine!”
8. Aleshores aparegué un cavall cendrós; el seu genet tenia per nom la Mort, i l’Hades anava amb ell. I els donaren potestat sobre la quarta part de la terra, per a matar amb l’espasa, la fam, la pesta i amb els animals ferotges.
9. I quan va obrir el cinquè segell, vaig veure al peu de l’altar les ànimes dels qui havien estat assassinats per causa de la Paraula de Déu i pel testimoniatge que mantenien.
10. I cridaven amb veu forta: “Quant de temps trigaràs, Senyor, sant i veraç, a fer justícia i a vindicar la nostra sang dels habitants de la terra?”
11. Aleshores van donar a cadascun una vestidura blanca i els van dir que espe-ressin una mica més encara, fins que fos completat el nombre dels seus companys de servei i germans que han de ser morts com ells.
12. I quan va obrir el sisè segell, vaig veure que es produïa un gran terratrè-mol, el sol s’enfosquí com un sac negre, i la lluna va agafar tota ella color de sang.
13. Les estrelles del cel van caure a terra, com cauen els fruits d’una figuera sac-sejada per la ventada;
14. el cel va desaparèixer com un pergamí que s’enrotlla, i totes les munta-nyes i les illes es van desplaçar del seu lloc.
15. Els reis de la terra, els magnats, els tribuns, els rics, els valents i tothom, esclaus i lliures, es van amagar a les coves i entre les roques de les mun-tanyes,
16. tot cridant a les muntanyes i a les roques: “Caigueu damunt nostre i ama-gueu-nos de la mirada d’aquell qui ocu-pa el setial i de la ira de l’Anyell,
17. perquè ja ha arribat el gran dia de la seva ira, i qui el podrà resistir?”