A A A A A
Bíblia en un any
Desembre 15

Amós 6:1-14
1. Ai dels qui viuen tranquils a Sió, dels qui viuen refiats a la muntanya de Samaria, els homes notables de la primera de les nacions, els qui consulta la casa d’Israel!
2. Passeu a Calné i mireu; i d’allà aneu a la gran Hamat, després baixeu a la Gat dels filisteus; ¿Són aquells reialmes millors que aquests? ¿És la seva extensió més gran que la vostra?
3. Vosaltres, que penseu allunyar el dia funest i feu que s’acosti l’imperi de la violència!
4. Ajaguts als llits de marfil, ben acomodats sobre els divans, mengen xais del ramat i vedells grassos de l’estable.
5. Entonen cançons al so de la flauta i s’inventen instruments musicals, com David.
6. Beuen el vi en copes grans i es perfumen amb els més fins un-güents, i no senten pena pel desastre de Josep.
7. Per això, ara marxaran a la captivi-tat al davant dels deportats, i la gatzara d’aquells vividors s’haurà acabat.
8. El Senyor Etern ha jurat per ell mateix; el Senyor, Déu Totpoderós, ha dit: “Jo, que detesto l’altivesa de Jacob i avorreixo els seus palaus, lliuraré la ciutat a mans dels ene-mics, amb tot el que hi ha a dins.”
9. Llavors, si quedaven deu homes en una casa, també moriran.
10. I quan un parent aixecarà un cadàver per cremar-lo, en treure’n les restes de la casa preguntarà al qui rastregi l’inte-rior: “Has trobat algú més?” I aquell respondrà: “No n’hi ha cap més.” I l’al-tre li dirà: “No diguis res, perquè el nom del Senyor no s’ha de pronunciar,
11. ja que el Senyor és qui mana, i la casa gran serà feta trossos, i la casa petita, a bocins.”
12. “¿Poden galopar els cavalls per les roques, o els bous les poden llaurar? Per què heu convertit, doncs, el dret en verí i el fruit de la justícia en absenta?
13. Vosaltres us alegreu en allò que no val res, quan dieu: “És amb la nostra pròpia força que hem aconseguit el domini de Carnaim.
14. Doncs, mireu, jo aixecaré una nació contra vosaltres, casa d’Israel — diu el Senyor, el Déu Totpoderós — que us oprimirà des de l’entrada de Lebó-Hamat fins al torrent d’Arabà.”

Amós 7:1-17
1. Déu, el Senyor, em va fer veure això: Heus aquí que ell anava criant lla-gostes quan començava la rebrotada de l’herba, després de la sega del rei.
2. I succeí que, quan ja devoraven el darrer bri del camp, jo vaig dir: “Senyor, Déu meu, tingues com-passió! ¿Com podrà subsistir Jacob, si és tant petit?”
3. Llavors el Senyor va renunciar-hi: “No es complirà”, digué el Senyor.
4. Déu, el Senyor, em va fer veure això: Heus aquí que el Senyor, Déu sobirà, convocava per a un judici de foc que va consumir les aigües subter-rànies; i quan anava a consumir els conreus,
5. vaig dir: “Senyor, Déu meu, atura’t! Com podrà subsistir Jacob, si és tant petit?”
6. Llavors el Senyor va renunciar-hi: “Això tampoc no es complirà”, digué el Senyor.
7. Després em va fer veure això: Heus aquí que el Senyor estava sobre un mur, i de la seva mà penjava una plomada;
8. i el Senyor em digué: “Què veus, Amós?” Vaig respondre: “Una plomada.” Llavors el Senyor digué: “Mira, vaig a posar la plomada al mig del meu poble d’Israel, i ja no li toleraré res més.
9. Seran devastats els llocs alts d’Isaac, i enderrocats els santuaris d’Israel, i m’alçaré amb l’espasa contra la casa de Jeroboam.”
10. Amassià, el sacerdot de Betel, envià a dir a Jeroboam, rei d’Israel: “Amós conspira contra tu en plena casa d’Is-rael, i aquest país no pot tolerar més les coses que diu.
11. Perquè ha dit això: Jeroboam morirà per l’espasa, i Israel serà deportat, sense remei, lluny de la seva terra.”
12. Després, Amassià digué a Amós: “Vés-te’n, vident; fuig cap a la terra de Judà i guanya-t’hi la vida, fes-hi de profeta.
13. Però no tornaràs més a profetitzar a Betel, perquè és un santuari del rei i un temple del reialme.”
14. Amós respongué a Amassià: “No sóc profeta, ni fill de profeta, sinó que sóc ramader i picador de sicòmors.
15. Però el Senyor em va treure de con-duir el ramat i em va dir: Vés i profetitza al meu poble d’Israel.
16. Per tant, ara, escolta la paraula del Senyor. Tu dius que no profetitzi contra Israel ni prediqui contra la casa d’Isaac.
17. Per això, el Senyor et diu: “La teva dona haurà de prostituir-se per la ciutat, els teus fills i les teves filles cauran per l’espasa, les teves terres seran repartides en lots, i tu moriràs en una terra im-munda, mentre que Israel serà indefec-tiblement deportat, com a esclau, lluny del seu país.”

Salms 142:1-7
1. (Maskil. De David. Quan era a la cova. Oració.) El meu crit clama al Senyor, el meu crit implora al Senyor.
2. Davant seu aboco el meu plany, davant d’ell exposo la meva angoixa
3. quan em sento del tot desanimat. Tu coneixes prou bé per on camino; en el camí per on vaig m’han parat un llaç.
4. Guaita a la dreta i mira: no hi ha qui m’atengui; no tinc on escapar-me, a ningú no li preocupa la meva vida.
5. Vinc a tu clamant, Senyor, i dic: “Tu ets el meu refugi, el meu bé en aquesta terra.”
6. Para atenció al meu plany, perquè estic del tot abatut. Deslliura’m dels meus persegui-dors, perquè són més forts que no pas jo.
7. Treu-me de la presó, que pugui lloar el teu nom. Els homes honrats faran rotllana al meu voltant, perquè tu m’hauràs afavorit.

Proverbis 29:27-27
27. Els justos detesten l’home pervers, el malvat detesta el qui es comporta rectament.

Apocalipsi 5:1-14
1. Llavors, a la mà dreta del qui seia al setial, hi vaig veure un rotlle escrit per les dues cares, i precintat amb set segells.
2. També vaig veure un àngel corpulent que cridava amb veu potent: “Qui és digne d’obrir el rotlle? Qui pot trencar els segells?”
3. Però ningú, ni al cel ni a la terra, ni sota la terra, no podia obrir el rotlle i examinar-lo.
4. Jo plorava molt veient que no hi havia ningú que fos digne d’obrir el rotlle ni d’examinar-lo.
5. Però un dels ancians em digué: “No ploris, mira, ha vençut el lleó de la tribu de Judà, el rebrot de David, per poder obrir el rotlle i els seus set segells.”
6. Aleshores vaig veure al centre, entre el setial amb els quatre vivents i el cer-cle dels ancians, un Anyell a peu dret, però com si hagués estat degollat. Tenia set banyes i set ulls, que són els set esperits de Déu enviats a tota la terra.
7. Es va acostar per rebre el rotlle de la mà dreta del qui ocupava el setial.
8. Quan va tenir el rotlle, els quatre vivents i els vint-i-quatre ancians es van deixar caure de genolls davant l’Anyell; cadascun tenia una cítara i una copa d’or plena de perfum, que són les oracions del poble sant;
9. i cantaven un càntic nou: “Ets digne de prendre el rotlle i d’obrir-ne els se-gells, perquè vas ser degollat i amb la teva sang vas comprar per a Déu gent de tota raça, llengua, poble i nació,
10. i els vas fer esdevenir una casa reial i un sacerdoci al servei del nostre Déu; i regnaran sobre la terra.”
11. Aleshores, en la visió, vaig sentir la veu d’una multitud d’àngels que rode-javen el setial, junt amb els vivents i els ancians. Eren en nombre de milers, a miríades de miríades,
12. i aclamaven: “Digne és l’Anyell que ha estat degollat, de rebre el poder i la riquesa, la saviesa i la força, l’honor, la glòria i la lloança.”
13. I totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, amb tota la seva plenitud, les vaig sentir que res-ponien: “Al qui seu al setial i a l’Anyell siguin donats la lloança i l’honor, la glò-ria i el poder, pels segles dels segles.”
14. Els quatre vivents deien: “Amén.” I els ancians es prosternaven en adoració.