A A A A A
Bíblia en un any
Novembre 8

Ezequiel 7:1-27
1. Vaig rebre una revelació del Senyor, que deia:
2. “Tu, fill d’home, digues: Això diu Déu, el Senyor, referent a la terra d’Is-rael: És la fi! La fi que ve sobre els quatre extrems del país!
3. Ja s’ha acabat tot per a tu: t’abocaré la meva còlera, et jutjaré segons la teva conducta i carregaré damunt teu totes les teves abominacions.
4. El meu ull no es compadirà de tu ni et tindrà pietat, sinó que et carregaré amb tots els teus fets, i les teves abominacions quedaran bens evidents; i sabreu que jo sóc el Senyor.”
5. Això diu Déu, el Senyor: “Una gran desgràcia! Ve una desgràcia insòlita!
6. Ve la fi! La fi ja s’acosta! S’ha des-pertat contra tu, ja arriba!
7. T’ha arribat el torn, habitant d’aquest país! S’acosta el moment, és a prop el dia. Consternació, i no pas crits de joia a les muntanyes.
8. Ara, molt aviat, abocaré la meva indignació damunt teu, desfogaré en tu la meva ira, et jutjaré segons les teves accions i damunt teu carregaré totes les teves abominacions.
9. El meu ull no es compadirà ni tindrà pietat; et pagaré d’acord amb la teva conducta, es faran evidents les teves abominacions i sabreu que jo, el Senyor, sóc el qui castiga.
10. Heus aquí el dia, heus aquí que ja ve: t’ha arribat el torn, la vara és florida, ha rebrotat l’orgull;
11. la violència s’ha alçat com una vara d’impietat. No quedarà res de la seva generació, res de la seva gatzara, res de la seva preeminència.
12. Ja ve el moment, s’acosta el dia! Que el comprador no s’alegri ni es dolgui el venedor, perquè la ira cau sobre tota la multitud.
13. El venedor no recuperarà el que hagi venut, encara que segueixi en vida, ja que la visió va contra tots i no serà revocada; per culpa de la seva iniquitat ningú no podrà emparar la pròpia vida.
14. Sonarà la trompeta i tothom estarà a punt, però ningú no marxarà a la batalla, ja que la meva ira plana sobre tota la seva multitud.
15. L’espasa per fora, la pesta i la fam per dins; qui sigui al camp morirà a fil d’espasa, qui sigui a la ciutat serà con-sumit per la pesta i la fam.
16. Els qui se n’escapin fugiran i vaga-ran per les muntanyes com els coloms dels torrents, tots ells gemegant, cadas-cun, per la seva iniquitat.
17. Tota mà defallirà, i tot genoll s’es-colarà com l’aigua.
18. Es cenyiran el cilici i el terror els cobrirà; en totes les cares es veurà la vergonya, i tots els caps aniran rapats.
19. Llançaran la seva plata pels carrers i tindran el seu or per immundícia; ni la plata ni l’or els podrà salvar, el dia de la ira del Senyor. No satisfaran el seu desig ni s’ompliran el ventre, perquè aquests van ser els incentius del seu pecat.
20. Van convertir la bellesa dels seus joiells en motiu de supèrbia, fabricant-ne les imatges de les seves abominacions i els seus ídols abominables. Per això jo els ho convertiré en immundícia.
21. Ho lliuraré a mans dels estrangers com a botí, a la rapinya dels impius de la terra, i ho profanaran.
22. Apartaré d’ells el rostre i serà pro-fanat el meu lloc privat; hi penetraran els invasors i el profanaran.
23. Prepara cadenes, perquè aquest país és ple de delictes de sang, i a la ciutat impera la violència.
24. Jo faré venir els més ferotges de les nacions, que s’apoderaran de les seves cases; així els seus santuaris seran pro-fanats i acabaré amb la supèrbia dels poderosos.
25. El pànic ja arriba; buscaran la pau, però no n’hi haurà.
26. Vindrà desastre sobre desastre, un mal averany rere l’altre; en va cercaran visió en el profeta, al sacerdot li mancarà instrucció i als ancians consell.
27. El rei anirà endolat, el príncep es cobrirà d’aflicció, i a la gent de la terra els tremolaran les mans. Els tractaré se-gons la seva conducta, els jutjaré tal com es mereixen. I sabran que jo sóc el Senyor.”

Ezequiel 8:1-18
1. Succeí l’any sis, el dia cinc del mes sisè, quan jo estava assegut a casa meva en companyia dels ancians de Judà, que de sobte la mà de Déu, el Senyor, vingué sobre meu allà mateix.
2. I vaig veure una figura que semblava de foc: des de la cintura en avall era com un foc, i des de la cintura en amunt com un esclat de llum, com una refulgència de bronze brunyit.
3. Llavors allargà la mà cap a mi i m’a-gafà pels cabells, i l’Esperit em va alçar entre la terra i el cel i em dugué en visions divines fins a Jerusalem, a l’en-trada de la porta de l’atri interior, la que mira al nord, on hi ha emplaçat l’ídol que provoca la gelosia.
4. I heus aquí que allà hi havia la glòria del Déu d’Israel, tal com jo l’havia vista a la plana.
5. Ell em digué: “Fill d’home, aixeca els ulls cap el nord.” Vaig alçar-los, i vaig veure que a l’entrada mateix del nord de la porta de l’altar hi havia aquella imatge de la gelosia.
6. Llavors em digué: “Fill d’home, ¿has vist el que fan aquests, les grans abominacions que la casa d’Israel comet aquí per allunyar-me del meu santuari? Doncs encara veuràs abominacions pitjors.”
7. Em va portar a l’entrada de l’atri; vaig mirar i vaig veure un forat a la paret.
8. I em digué: “Fill d’home, esbotza la paret.” La vaig esbotzar i aparegué una porta.
9. Ell em digué: “Entra i veuràs les horribles abominacions que aquests cometen aquí.”
10. Vaig entrar i vaig veure figures de tota mena de rèptils i d’animals abominables, i, pintats a les parets de tot el voltant, tots els ídols de la casa d’Israel.
11. I un grup de setanta homes d’entre els ancians de la casa d’Israel, presidits per Jaazaniahu, fill de Xafan, estaven drets al seu davant, cadascun amb el seu encenser a la mà, del qual pujava un núvol espès d’encens.
12. Llavors em digué: “¿Has vist, fill d’home, això que fan en la foscor els ancians de la casa d’Israel, cadascun dins les cambres de les imatges? Perquè diuen: El Senyor no ens veu, el Senyor ha abandonat aquest país.”
13. I va afegir: “Encara veuràs que estan cometent unes altres abominacions pitjors.”
14. Llavors em va portar a l’entrada de la porta del temple del Senyor, la que dóna al nord, i hi vaig veure unes dones assegudes plorant pel déu Tammuz.
15. I em digué: “¿Has vist, fill d’home? Doncs encara veuràs abominacions pit-jors que aquestes.”
16. Em va portar a l’atri interior del tem-ple del Senyor, i vaig veure que a la seva entrada, entre el pòrtic i l’altar, hi havia uns vint-i-cinc homes, d’esquena al temple del Senyor, que feien reverències en direcció a llevant prostrats davant el sol.
17. Llavors em digué: “¿Has vist, fill d’home? ¿És que la casa de Judà no en té prou de fer les abominacions que fa aquí, que encara ha d’omplir el país de violència i provocar la meva còlera? Fixa’t com m’ho refreguen per la cara.
18. Per tant, jo també actuaré enfuris-mat: el meu ull no es compadirà, ni tindré pietat; i quan clamin a la meva oïda amb grans crits, no els escoltaré.”

Salms 120:1-7
1. (Càntic dels pelegrinatges.) He invocat el Senyor en la meva angoixa, i ell m’ha escoltat.
2. Senyor, allibera la meva ànima dels llavis mentiders, de la llengua enganyadora.
3. Saps què et pagarà i et retribuirà, llengua enganyadora?
4. Les sagetes del guerrer afilades amb brases de ginesta.
5. Ai de mi, que sóc foraster a Mèixec i he de viure amb els nòmades de Quedar!
6. Fa massa temps que la meva ànima ha de conviure amb els qui detesten la pau.
7. Quan jo parlo de pau, ells busquen la guerra.

Proverbis 28:15-15
15. Un lleó furient i un ós afamat, així és el pervers que domina sobre un poble pobre.

Hebreus 4:1-16
1. Anem amb compte, doncs, no si-gui que tot i que encara és vigent la promesa d’entrar al seu repòs, algun de vosaltres es trobi que ha fet tard.
2. De fet, també se’ns ha anunciat la Bona Nova igual que a aquells, però a ells la paraula de la predicació no els va servir de res, perquè no es van unir per la fe als qui l’havien escoltada.
3. Hi entrem, doncs, al repòs, els qui hem cregut, tal com ell ha dit: “Com vaig jurar en la meva indig-nació: No entraran al meu repòs”, tot i que les obres de la creació del món ja eren acabades.
4. Perquè en algun lloc ha dit, parlant del dia setè: “I al setè dia, Déu va reposar de totes les seves obres.”
5. Però allà mateix torna a dir: “No entraran al meu repòs.”
6. Així doncs, com que en resten alguns per entrar en aquest lloc, i els primers que van rebre la Bona Nova no van entrar-hi a causa de la desobediència,
7. torna a fixar un altre dia, l’“avui” esmentat abans, quan, molt temps després, en paraules de David diu: “Si avui sentiu la seva veu, no tanqueu els vostres cors.”
8. Evidentment, si Josuè els hagués do-nat el repòs, després d’això no parlaria d’un altre dia.
9. Per tant, falta encara un temps de re-pòs per al poble de Déu,
10. perquè el qui ha entrat ja al seu repòs, també ell ha reposat de les pròpies obres, com Déu de les seves.
11. Esforcem-nos, doncs, per entrar en aquell repòs, de manera que ningú no caigui en la mateixa classe de desobe-diència.
12. Certament, la Paraula de Déu és vivent i molt efectiva, és més tallant que qualsevol espasa de dos talls, i penetra fins a on s’ajunten l’ànima i l’esperit, fins a les articulacions i el moll dels ossos; és capaç de discernir els pensaments i les intencions del cor.
13. I no hi ha cap criatura encoberta davant d’ell, sinó que tot es presenta nu i destapat als ulls d’aquell a qui n’hau-rem de donar compte.
14. Tenint, doncs, un gran pontífex que ha travessat els cels, Jesús, el Fill de Déu, aferrem -nos a la fe que professem.
15. Atès que no tenim pas un pontífex incapaç de compadir-se de les nostres febleses, sinó que ha passat per les mateixes proves que nosaltres, exceptuant el pecat.
16. Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòr-dia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.