A A A A A
Bíblia en un any
Novembre 4

Lamentacions 3:1-66
1. Sóc l’home que ha vist l’aflicció sota la vara de la seva ira.
2. M’ha guiat, però m’ha fet caminar en tenebres, no en la llum.
3. Sí, torna contra mi la mà, un cop i un altre, tot el dia.
4. M’ha fet envellir la carn i la pell, m’ha esberlat els ossos.
5. Ha alçat contra mi un setge d’amargura i angoixa;
6. m’ha reclòs a les tenebres, com els morts de fa temps.
7. M’ha encerclat amb una tanca i no en puc sortir; ha fet feixugues les cadenes.
8. Fins si clamo i crido auxili, ell barra el pas a la meva pregària.
9. M’ha tancat els camins amb mur de pedres; m’ha fet equivocar el rumb.
10. S’ha tornat per a mi com un ós a l’aguait, com un lleó a l’amagatall.
11. M’ha esgarriat els camins i em des-trossa, m’ha deixat fet una ruïna.
12. Ha tibat l’arc i m’ha posat com a blanc de les seves fletxes.
13. M’ha clavat als ronyons les fletxes del seu buirac.
14. Sóc la riota de tot el meu poble, el tema de les seves burles tot el dia.
15. M’ha sadollat d’angoixes, m’ha embriagat de metzina.
16. M’ha trencat les dents amb les pe-dres, m’ha enterrat a la cendra.
17. Ha allunyat la meva ànima de la pau, he oblidat el benestar;
18. fins he pensat: Ha mort la meva confiança, ja no espero res del Senyor.
19. El record de l’aflicció i l’abatiment es una amargura i un verí.
20. Hi penso contínuament, i l’ànima s’esfondra dintre meu.
21. Hi reflexionaré interiorment, i així recuperaré la confiança.
22. Que la misericòrdia del Senyor no s’ha acabat, ni s’ha esgotat la seva bondat.
23. Les renoves cada matí: És gran la teva fidelitat!
24. El Senyor és la meva heretat — em diu l’ànima —: per això, confiaré en ell.
25. El Senyor és bondadós amb els qui l’esperen, amb l’ànima que el busca.
26. És bo esperar pacient la salvació del Senyor.
27. És bo per a l’home suportar el jou des de la joventut.
28. Que reposi solitari i callat, que és el Senyor qui li ha imposat;
29. que enfonsi la boca a la pols: potser hi haurà esperança.
30. Que pari la galta al qui li pega i s’ompli d’oprobi.
31. Perquè el Senyor no rebutjarà perpètuament.
32. Encara que afligeixi, tindrà com-passió per la immensitat del seu amor;
33. que no és per gust que humilia i afligeix els ésser humans.
34. Quan aixafen amb els peus tots els captius del país,
35. quan violen el dret d’algú davant la cara de l’Altíssim,
36. quan es comet injustícia en un procés, el Senyor no ho veu?
37. Qui és aquell qui decideix una cosa? Com s’acompleix sense que el Senyor ho permeti?
38. ¿No és de la boca de l’Altíssim que vénen els mals i els béns?
39. Doncs, per què es queixa l’ésser humà? Que es queixi, l’home, dels seus propis pecats!
40. Repassem els nostres camins, revisem-los i tornem al Senyor.
41. Elevem els nostres cors i les nostres mans al Déu que és al cel.
42. Nosaltres hem pecat i hem estat deslleials; i tu no has perdonat.
43. T’has cobert d’ira i ens has perse-guit, ens has matat sense pietat;
44. t’has cobert amb un núvol perquè no passi la nostra pregària;
45. ens has convertit en deixalles, en rebuig enmig de les nacions.
46. Han obert la boca contra nosaltres tots els nostres enemics.
47. El terror i la fossa són damunt nostre, la desolació i el desastre.
48. Un doll de llàgrimes em vessa dels ulls per la desfeta de la filla del meu poble.
49. Els ulls em ragen sense parar; no s’aturaran
50. fins que el Senyor s’aboqui per mirar i ho vegi des del cel estant.
51. Em fa mal l’ànima quan miro totes les filles de la meva ciutat.
52. Els qui m’odien sense motiu em volen caçar com un ocell.
53. M’han enfonsat la vida en un sepulcre i m’han cobert de pedres;
54. l’aiguat m’ha passat damunt del cap, i jo pensava: Estic perdut!
55. He invocat el teu nom, Senyor, des de la fossa profunda.
56. Tu m’has sentit cridar: no tanquis l’oïda al meu clam.
57. El dia que t’invocava t’has acostat i m’has dit: No temis!
58. Tu has defensat, Senyor, la causa de la meva ànima, tu has redimit la meva vida.
59. Prou veus, Senyor, el tort que se’m fa: confirma el meu dret!
60. Has vist tota la seva ràbia, totes les seves intrigues contra mi.
61. Has sentit, Senyor, tots els seus vituperis, totes les seves maquinacions;
62. les murmuracions dels adversaris i els seus insults van tot el dia contra mi.
63. Estiguin drets o asseguts, observa que sóc l’objecte de les seves sàtires.
64. Dóna’ls, Senyor, la paga que merei-xen les seves accions.
65. Dóna’ls ceguesa de cor, i la teva maledicció.
66. Persegueix-los amb ira i esborra’ls de sota el cel, Senyor!

Lamentacions 4:1-22
1. Com s’ha ennegrit aquell or, com ha degenerat un or tan fi! Les pedres del santuari han estat escampades per tots els racons dels carrers.
2. Els il·lustres fills de Sió, preats com l’or depurat, com són tinguts per atuells d’argila, per obra de terrisser!
3. Fins i tot els xacals alleten i crien els seus cadells; però la filla del meu poble s’ha tornat cruel com els estruços de l’estepa.
4. La llengua dels lactants se’ls en-casta al paladar a causa de la set; els petits demanen pa, però ningú no els en dóna.
5. Els qui menjaven requisits es consumeixen pels carrers; els qui creixien enmig del luxe s’arrosseguen pels femers.
6. La iniquitat de la filla del meu poble ha estat més gran que el pecat de Sodoma, que va ser arrasada en un instant, sense rebre ajut de ningú.
7. Els seus nobles eren pulcres com la neu, més blancs que la llet; forts i vermells com el corall, resplendents com el safir.
8. El seu aspecte s’ha enfosquit més que el sutge: no els reconeixen pel carrer, tenen la pell enganxada als ossos, resseca com l’escorça.
9. Millor sort van tenir els morts per l’espasa que els morts per la fam, perquè aquests van morir a poc a poc per manca dels fruits de la terra.
10. Mans de mares sensibles han cuit els seus propis petits; els han servit d’aliment en el desas-tre de la filla del meu poble.
11. El Senyor ha desfogat la seva indignació, ha abocat l’ardor de la seva ira; ha calat foc a Sió i n’ha devorat els fonaments.
12. No pensaven pas els reis de la ter-ra, ni tots els habitants del món, que l’adversari i enemic pogués entrar per les portes de Jerusalem.
13. Hi ha entrat pels pecats dels seus profetes, per les iniquitats dels seus sacerdots, que vessaven dins d’ella la sang dels justos.
14. Rondaven com cecs pels carrers, bruts de sang; ningú no gosava tocar les seves vestidures.
15. Cridaven: Aparteu-vos, som im-munds! Aparteu-vos, aparteu-vos, no ens toqueu! Quan fugien errants deien els pa-gans: No es poden quedar aquí.
16. El rostre del Senyor els ha dispersat, no se’ls tornarà a mirar. No hi hagué respecte per als sacer-dots ni favor per als ancians.
17. I encara es consumien els nostres ulls esperant un ajut: vana il·lusió! Des de la nostra talaia guaitàvem vers una nació que no ens podia salvar.
18. Vigilaven els nostres passos, talment que no podíem transitar pels carrers. S’acosta la nostra fi, el temps s’ha acomplert; sí, ha arribat la nostra fi.
19. Més ràpids que les àguiles del cel van ser els nostres perseguidors; ens percaçaven per les muntanyes, ens posaven emboscades al desert.
20. L’ungit del Senyor, l’alè de la nos-tra vida, ha estat capturat en els seus fossats; ell, de qui dèiem: A la seva ombra viurem entre les nacions.
21. Ja pots riure i alegrar-te, filla d’Edom, tu que habites a la terra d’Us, que també a tu t’arribarà el calze: t’hi embriagaràs i et quedaràs nua!
22. S’ha esborrat la teva culpa, filla de Sió; el Senyor no permetrà que tornis a ser desterrada. Ell castigarà la teva iniquitat, filla d’Edom, posarà al descobert el teu pecat!

Lamentacions 5:1-22
1. Recorda’t, Senyor, del que ens ha passat; mira i adona’t del nostre oprobi.
2. El nostre heretatge ha passat als enemics, i les nostres llars, als estrangers.
3. Som orfes, no tenim pare, les nostres mares són viudes.
4. Per beure, hem de pagar l’aigua amb diners; hem de comprar la nostra pròpia llenya.
5. Damunt nostre pesa la persecució, estem esgotats, no tenim repòs.
6. Per atipar-nos de pa hem estès la mà als egipcis i als assiris.
7. Els nostres pares van pecar, però ja no existeixen. I nosaltres ens hem de carregar les seves culpes.
8. Uns esclaus ens sotmeten, ningú no ens allibera de les seves mans.
9. Amb perill de la vida ens proveïm d’aliments, sota l’amenaça dels guerrers del desert.
10. El nostre cos crema com un forn, per la febre de la fam.
11. Han violat les dones, a Sió, i les donzelles, a les ciutats de Judà.
12. Els prínceps han estat penjats de les mans, i no s’ha respectat l’autoritat dels ancians.
13. Els joves han hagut d’arrossegar la mola, i els minyons queien sota el pes de la llenya.
14. Els ancians han abandonat la porta, els joves han deixat de cantar.
15. L’alegria ha desaparegut del nostre cor, la nostra dansa s’ha convertit en dol.
16. La corona ens ha caigut del cap; ai de nosaltres, que hem pecat!
17. Per això està abatut el nostre cor, per això s’han enfosquit els nostres ulls:
18. per la muntanya de Sió, que està desolada, on ronden els xacals.
19. Però, tu, Senyor, regnes per sempre; el teu tron, pels segles dels segles.
20. Per què has d’oblidar-nos perpè-tuament i abandonar-nos per tant de temps?
21. Fes-nos tornar a tu, Senyor, i tor-narem! Fes que la nostra vida torni a ser com era abans;
22. si és que no ens has rebutjat to-talment, indignat contra nosaltres fins a tal extrem.

Salms 119:145-152
145. Clamo amb tot el cor, Senyor, es-colta’m, vull observar els teus decrets.
146. Jo t’invoco, salva’m i compliré les teves instruccions.
147. Avançant-me a l’albada vinc a im-plorar-te; en les teves promeses tinc con-fiança.
148. Els meus ulls s’han anticipat a les rondes nocturnes per meditar en la teva paraula.
149. Escolta la meva veu, Senyor, pel teu amor; vivifica’m, segons els teus propò-sits.
150. Són a prop els qui van darrere la maldat; estan lluny de la teva llei.
151. Tu ets a la vora, Senyor, i tots els teus manaments són veritat.
152. Fa molt de temps que tinc per sabut que els teus preceptes els has establert a perpetuïtat.

Proverbis 28:11-11
11. L’home ric es pensa que és un savi, però el pobre assenyat el desco-breix.

Filèmon 1:1-25
1. Pau, presoner de Crist Jesús, i el germà Timoteu: a l’estimat Filemó, col·laborador nostre,
2. a la germana Àpia, a Arquip, el nostre company de milícia, i a l’església que es reuneix a casa teva:
3. gràcia a vosaltres, i pau de part de Déu, nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.
4. Sempre et tinc present en les meves oracions, i dono gràcies al meu Déu,
5. quan em parlen del teu amor i de la fidelitat que t’animen pel Senyor Jesús i envers tots els creients,
6. a fi que la participació d’aquesta fe teva arribi a ser ben efectiva per al ple coneixement de tot el bé que tenim en el Crist.
7. Aquest amor teu m’ha donat una gran alegria, i em satisfà, germà, que per mit-jà teu s’hagi assossegat l’ànim dels creients.
8. Per això, encara que jo em sento amb prou franquesa per a manar-te en Crist el que convingui,
9. més aviat t’ho prego per amor. Essent com sóc, Pau, un vell, i ara, a més, presoner de Crist Jesús,
10. intercedeixo pel meu fill Onèsim, que he engendrat estant a la presó,
11. el qual en altre temps t’era inútil, però que ara pot ser-nos útil a tu i a mi.
12. Ara te’l restitueixo, a ell, que és com les meves entranyes.
13. Jo el volia retenir amb mi perquè em servís en lloc teu, mentre sóc a la presó per causa de l’evangeli,
14. però sense el teu consentiment no he volgut fer res, per tal que aquest favor teu no fos com per força, sinó de bon grat.
15. Qui sap si ell fou separat de tu per un cert temps amb el propòsit que el recobressis per sempre més,
16. i no ja com a esclau, sinó, en lloc d’esclau, com a germà molt estimat; i si per a mi ho és moltíssim, quant més ho ha d’ésser per a tu, tant si és humanament com si és en el Senyor.
17. Si, doncs, em consideres company teu, acull-lo com a mi mateix;
18. i si t’ha causat algun perjudici, o et deu res, posa-ho al meu compte.
19. Jo, Pau, t’ho firmo de pròpia mà: jo t’ho pagaré. Per no dir-te que fins tu mateix et deus a mi.
20. Sí, germà, que també tu em puguis ser útil en el Senyor; conforta’m el cor en el Crist.
21. T’escric plenament confiat en la teva predisposició, convençut que faràs en-cara més del que et demano.
22. Al mateix temps, prepara’m també allotjament, ja que confio que per mitjà de les vostres oracions us seré retornat.
23. Et saluden Epafràs, el meu company de presó en Crist Jesús,
24. Marc, Aristarc, Dimes i Lluc, els meus col·laboradors.
25. Que la gràcia de nostre Senyor Jesu-crist sigui amb el vostre esperit!