| Lamentacions 3:1-66 |
| 1. Sóc l’home que ha vist l’aflicció sota la vara de la seva ira. |
| 2. M’ha guiat, però m’ha fet caminar en tenebres, no en la llum. |
| 3. Sí, torna contra mi la mà, un cop i un altre, tot el dia. |
| 4. M’ha fet envellir la carn i la pell, m’ha esberlat els ossos. |
| 5. Ha alçat contra mi un setge d’amargura i angoixa; |
| 6. m’ha reclòs a les tenebres, com els morts de fa temps. |
| 7. M’ha encerclat amb una tanca i no en puc sortir; ha fet feixugues les cadenes. |
| 8. Fins si clamo i crido auxili, ell barra el pas a la meva pregària. |
| 9. M’ha tancat els camins amb mur de pedres; m’ha fet equivocar el rumb. |
| 10. S’ha tornat per a mi com un ós a l’aguait, com un lleó a l’amagatall. |
| 11. M’ha esgarriat els camins i em des-trossa, m’ha deixat fet una ruïna. |
| 12. Ha tibat l’arc i m’ha posat com a blanc de les seves fletxes. |
| 13. M’ha clavat als ronyons les fletxes del seu buirac. |
| 14. Sóc la riota de tot el meu poble, el tema de les seves burles tot el dia. |
| 15. M’ha sadollat d’angoixes, m’ha embriagat de metzina. |
| 16. M’ha trencat les dents amb les pe-dres, m’ha enterrat a la cendra. |
| 17. Ha allunyat la meva ànima de la pau, he oblidat el benestar; |
| 18. fins he pensat: Ha mort la meva confiança, ja no espero res del Senyor. |
| 19. El record de l’aflicció i l’abatiment es una amargura i un verí. |
| 20. Hi penso contínuament, i l’ànima s’esfondra dintre meu. |
| 21. Hi reflexionaré interiorment, i així recuperaré la confiança. |
| 22. Que la misericòrdia del Senyor no s’ha acabat, ni s’ha esgotat la seva bondat. |
| 23. Les renoves cada matí: És gran la teva fidelitat! |
| 24. El Senyor és la meva heretat — em diu l’ànima —: per això, confiaré en ell. |
| 25. El Senyor és bondadós amb els qui l’esperen, amb l’ànima que el busca. |
| 26. És bo esperar pacient la salvació del Senyor. |
| 27. És bo per a l’home suportar el jou des de la joventut. |
| 28. Que reposi solitari i callat, que és el Senyor qui li ha imposat; |
| 29. que enfonsi la boca a la pols: potser hi haurà esperança. |
| 30. Que pari la galta al qui li pega i s’ompli d’oprobi. |
| 31. Perquè el Senyor no rebutjarà perpètuament. |
| 32. Encara que afligeixi, tindrà com-passió per la immensitat del seu amor; |
| 33. que no és per gust que humilia i afligeix els ésser humans. |
| 34. Quan aixafen amb els peus tots els captius del país, |
| 35. quan violen el dret d’algú davant la cara de l’Altíssim, |
| 36. quan es comet injustícia en un procés, el Senyor no ho veu? |
| 37. Qui és aquell qui decideix una cosa? Com s’acompleix sense que el Senyor ho permeti? |
| 38. ¿No és de la boca de l’Altíssim que vénen els mals i els béns? |
| 39. Doncs, per què es queixa l’ésser humà? Que es queixi, l’home, dels seus propis pecats! |
| 40. Repassem els nostres camins, revisem-los i tornem al Senyor. |
| 41. Elevem els nostres cors i les nostres mans al Déu que és al cel. |
| 42. Nosaltres hem pecat i hem estat deslleials; i tu no has perdonat. |
| 43. T’has cobert d’ira i ens has perse-guit, ens has matat sense pietat; |
| 44. t’has cobert amb un núvol perquè no passi la nostra pregària; |
| 45. ens has convertit en deixalles, en rebuig enmig de les nacions. |
| 46. Han obert la boca contra nosaltres tots els nostres enemics. |
| 47. El terror i la fossa són damunt nostre, la desolació i el desastre. |
| 48. Un doll de llàgrimes em vessa dels ulls per la desfeta de la filla del meu poble. |
| 49. Els ulls em ragen sense parar; no s’aturaran |
| 50. fins que el Senyor s’aboqui per mirar i ho vegi des del cel estant. |
| 51. Em fa mal l’ànima quan miro totes les filles de la meva ciutat. |
| 52. Els qui m’odien sense motiu em volen caçar com un ocell. |
| 53. M’han enfonsat la vida en un sepulcre i m’han cobert de pedres; |
| 54. l’aiguat m’ha passat damunt del cap, i jo pensava: Estic perdut! |
| 55. He invocat el teu nom, Senyor, des de la fossa profunda. |
| 56. Tu m’has sentit cridar: no tanquis l’oïda al meu clam. |
| 57. El dia que t’invocava t’has acostat i m’has dit: No temis! |
| 58. Tu has defensat, Senyor, la causa de la meva ànima, tu has redimit la meva vida. |
| 59. Prou veus, Senyor, el tort que se’m fa: confirma el meu dret! |
| 60. Has vist tota la seva ràbia, totes les seves intrigues contra mi. |
| 61. Has sentit, Senyor, tots els seus vituperis, totes les seves maquinacions; |
| 62. les murmuracions dels adversaris i els seus insults van tot el dia contra mi. |
| 63. Estiguin drets o asseguts, observa que sóc l’objecte de les seves sàtires. |
| 64. Dóna’ls, Senyor, la paga que merei-xen les seves accions. |
| 65. Dóna’ls ceguesa de cor, i la teva maledicció. |
| 66. Persegueix-los amb ira i esborra’ls de sota el cel, Senyor! |
| Lamentacions 4:1-22 |
| 1. Com s’ha ennegrit aquell or, com ha degenerat un or tan fi! Les pedres del santuari han estat escampades per tots els racons dels carrers. |
| 2. Els il·lustres fills de Sió, preats com l’or depurat, com són tinguts per atuells d’argila, per obra de terrisser! |
| 3. Fins i tot els xacals alleten i crien els seus cadells; però la filla del meu poble s’ha tornat cruel com els estruços de l’estepa. |
| 4. La llengua dels lactants se’ls en-casta al paladar a causa de la set; els petits demanen pa, però ningú no els en dóna. |
| 5. Els qui menjaven requisits es consumeixen pels carrers; els qui creixien enmig del luxe s’arrosseguen pels femers. |
| 6. La iniquitat de la filla del meu poble ha estat més gran que el pecat de Sodoma, que va ser arrasada en un instant, sense rebre ajut de ningú. |
| 7. Els seus nobles eren pulcres com la neu, més blancs que la llet; forts i vermells com el corall, resplendents com el safir. |
| 8. El seu aspecte s’ha enfosquit més que el sutge: no els reconeixen pel carrer, tenen la pell enganxada als ossos, resseca com l’escorça. |
| 9. Millor sort van tenir els morts per l’espasa que els morts per la fam, perquè aquests van morir a poc a poc per manca dels fruits de la terra. |
| 10. Mans de mares sensibles han cuit els seus propis petits; els han servit d’aliment en el desas-tre de la filla del meu poble. |
| 11. El Senyor ha desfogat la seva indignació, ha abocat l’ardor de la seva ira; ha calat foc a Sió i n’ha devorat els fonaments. |
| 12. No pensaven pas els reis de la ter-ra, ni tots els habitants del món, que l’adversari i enemic pogués entrar per les portes de Jerusalem. |
| 13. Hi ha entrat pels pecats dels seus profetes, per les iniquitats dels seus sacerdots, que vessaven dins d’ella la sang dels justos. |
| 14. Rondaven com cecs pels carrers, bruts de sang; ningú no gosava tocar les seves vestidures. |
| 15. Cridaven: Aparteu-vos, som im-munds! Aparteu-vos, aparteu-vos, no ens toqueu! Quan fugien errants deien els pa-gans: No es poden quedar aquí. |
| 16. El rostre del Senyor els ha dispersat, no se’ls tornarà a mirar. No hi hagué respecte per als sacer-dots ni favor per als ancians. |
| 17. I encara es consumien els nostres ulls esperant un ajut: vana il·lusió! Des de la nostra talaia guaitàvem vers una nació que no ens podia salvar. |
| 18. Vigilaven els nostres passos, talment que no podíem transitar pels carrers. S’acosta la nostra fi, el temps s’ha acomplert; sí, ha arribat la nostra fi. |
| 19. Més ràpids que les àguiles del cel van ser els nostres perseguidors; ens percaçaven per les muntanyes, ens posaven emboscades al desert. |
| 20. L’ungit del Senyor, l’alè de la nos-tra vida, ha estat capturat en els seus fossats; ell, de qui dèiem: A la seva ombra viurem entre les nacions. |
| 21. Ja pots riure i alegrar-te, filla d’Edom, tu que habites a la terra d’Us, que també a tu t’arribarà el calze: t’hi embriagaràs i et quedaràs nua! |
| 22. S’ha esborrat la teva culpa, filla de Sió; el Senyor no permetrà que tornis a ser desterrada. Ell castigarà la teva iniquitat, filla d’Edom, posarà al descobert el teu pecat! |
| Lamentacions 5:1-22 |
| 1. Recorda’t, Senyor, del que ens ha passat; mira i adona’t del nostre oprobi. |
| 2. El nostre heretatge ha passat als enemics, i les nostres llars, als estrangers. |
| 3. Som orfes, no tenim pare, les nostres mares són viudes. |
| 4. Per beure, hem de pagar l’aigua amb diners; hem de comprar la nostra pròpia llenya. |
| 5. Damunt nostre pesa la persecució, estem esgotats, no tenim repòs. |
| 6. Per atipar-nos de pa hem estès la mà als egipcis i als assiris. |
| 7. Els nostres pares van pecar, però ja no existeixen. I nosaltres ens hem de carregar les seves culpes. |
| 8. Uns esclaus ens sotmeten, ningú no ens allibera de les seves mans. |
| 9. Amb perill de la vida ens proveïm d’aliments, sota l’amenaça dels guerrers del desert. |
| 10. El nostre cos crema com un forn, per la febre de la fam. |
| 11. Han violat les dones, a Sió, i les donzelles, a les ciutats de Judà. |
| 12. Els prínceps han estat penjats de les mans, i no s’ha respectat l’autoritat dels ancians. |
| 13. Els joves han hagut d’arrossegar la mola, i els minyons queien sota el pes de la llenya. |
| 14. Els ancians han abandonat la porta, els joves han deixat de cantar. |
| 15. L’alegria ha desaparegut del nostre cor, la nostra dansa s’ha convertit en dol. |
| 16. La corona ens ha caigut del cap; ai de nosaltres, que hem pecat! |
| 17. Per això està abatut el nostre cor, per això s’han enfosquit els nostres ulls: |
| 18. per la muntanya de Sió, que està desolada, on ronden els xacals. |
| 19. Però, tu, Senyor, regnes per sempre; el teu tron, pels segles dels segles. |
| 20. Per què has d’oblidar-nos perpè-tuament i abandonar-nos per tant de temps? |
| 21. Fes-nos tornar a tu, Senyor, i tor-narem! Fes que la nostra vida torni a ser com era abans; |
| 22. si és que no ens has rebutjat to-talment, indignat contra nosaltres fins a tal extrem. |
| Salms 119:145-152 |
| 145. Clamo amb tot el cor, Senyor, es-colta’m, vull observar els teus decrets. |
| 146. Jo t’invoco, salva’m i compliré les teves instruccions. |
| 147. Avançant-me a l’albada vinc a im-plorar-te; en les teves promeses tinc con-fiança. |
| 148. Els meus ulls s’han anticipat a les rondes nocturnes per meditar en la teva paraula. |
| 149. Escolta la meva veu, Senyor, pel teu amor; vivifica’m, segons els teus propò-sits. |
| 150. Són a prop els qui van darrere la maldat; estan lluny de la teva llei. |
| 151. Tu ets a la vora, Senyor, i tots els teus manaments són veritat. |
| 152. Fa molt de temps que tinc per sabut que els teus preceptes els has establert a perpetuïtat. |
| Proverbis 28:11-11 |
| 11. L’home ric es pensa que és un savi, però el pobre assenyat el desco-breix. |
| Filèmon 1:1-25 |
| 1. Pau, presoner de Crist Jesús, i el germà Timoteu: a l’estimat Filemó, col·laborador nostre, |
| 2. a la germana Àpia, a Arquip, el nostre company de milícia, i a l’església que es reuneix a casa teva: |
| 3. gràcia a vosaltres, i pau de part de Déu, nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. |
| 4. Sempre et tinc present en les meves oracions, i dono gràcies al meu Déu, |
| 5. quan em parlen del teu amor i de la fidelitat que t’animen pel Senyor Jesús i envers tots els creients, |
| 6. a fi que la participació d’aquesta fe teva arribi a ser ben efectiva per al ple coneixement de tot el bé que tenim en el Crist. |
| 7. Aquest amor teu m’ha donat una gran alegria, i em satisfà, germà, que per mit-jà teu s’hagi assossegat l’ànim dels creients. |
| 8. Per això, encara que jo em sento amb prou franquesa per a manar-te en Crist el que convingui, |
| 9. més aviat t’ho prego per amor. Essent com sóc, Pau, un vell, i ara, a més, presoner de Crist Jesús, |
| 10. intercedeixo pel meu fill Onèsim, que he engendrat estant a la presó, |
| 11. el qual en altre temps t’era inútil, però que ara pot ser-nos útil a tu i a mi. |
| 12. Ara te’l restitueixo, a ell, que és com les meves entranyes. |
| 13. Jo el volia retenir amb mi perquè em servís en lloc teu, mentre sóc a la presó per causa de l’evangeli, |
| 14. però sense el teu consentiment no he volgut fer res, per tal que aquest favor teu no fos com per força, sinó de bon grat. |
| 15. Qui sap si ell fou separat de tu per un cert temps amb el propòsit que el recobressis per sempre més, |
| 16. i no ja com a esclau, sinó, en lloc d’esclau, com a germà molt estimat; i si per a mi ho és moltíssim, quant més ho ha d’ésser per a tu, tant si és humanament com si és en el Senyor. |
| 17. Si, doncs, em consideres company teu, acull-lo com a mi mateix; |
| 18. i si t’ha causat algun perjudici, o et deu res, posa-ho al meu compte. |
| 19. Jo, Pau, t’ho firmo de pròpia mà: jo t’ho pagaré. Per no dir-te que fins tu mateix et deus a mi. |
| 20. Sí, germà, que també tu em puguis ser útil en el Senyor; conforta’m el cor en el Crist. |
| 21. T’escric plenament confiat en la teva predisposició, convençut que faràs en-cara més del que et demano. |
| 22. Al mateix temps, prepara’m també allotjament, ja que confio que per mitjà de les vostres oracions us seré retornat. |
| 23. Et saluden Epafràs, el meu company de presó en Crist Jesús, |
| 24. Marc, Aristarc, Dimes i Lluc, els meus col·laboradors. |
| 25. Que la gràcia de nostre Senyor Jesu-crist sigui amb el vostre esperit! |