A A A A A
Bíblia en un any
Novembre 3

Lamentacions 1:1-22
1. Ah! Com jeu de solitària la ciutat que era plena de gent! Ha quedat com una viuda, la més gran entre les nacions; la senyora de les províncies s’ha convertit en tributària!
2. Plora més i més a la nit, amb llàgrimes que li cobreixen les galtes; no té ningú que la consoli, entre tots els seus amants: tots els seus amics li han estat infidels, s’han tornat enemics seus.
3. Judà és en captiveri, en prostració i dura servitud, ha de viure entre els pagans sense trobar repòs. Tots els seus perseguidors l’han atrapada entre angoixes.
4. Els camins de Sió estan de dol, ningú no ve a les solemnitats. Tots els portals estan deserts, els sacerdots gemeguen, les donzelles estan afligides, i ella mateixa viu amargada.
5. Els seus adversaris dominen, els seus enemics prosperen, perquè el Senyor l’ha castigada per les seves nombroses infidelitats; la seva mainada ha marxat captiva davant l’opressor.
6. S’ha esvaït tota l’esplendor de la ciutat de Sió; els seus nobles, com cérvols que no troben pastura, fugen impotents davant el perseguidor.
7. En els dies de tristesa i misèria, Jerusalem recorda totes les delícies que tenia en temps passats, quan el seu poble caigué en mans de l’enemic sense que ningú l’ajudés: els enemics la contemplaven i es reien de la seva fi.
8. Jerusalem ha pecat greument, s’ha tornat una cosa immunda; tots els qui l’honoraven la menys-preen, perquè veuen la seva nuesa; fins ella mateixa gemega i es gira enrere.
9. La seva impuresa es veu en els seus vestits; no pensava en la seva fi i de sobte ha estat humiliada, i ningú no la consola. Mira, Senyor, la meva aflicció, perquè l’enemic s’engrandeix.
10. L’opressor allarga les mans sobre tots els seus tresors; ha vist entrar els pagans dins el seu santuari, aquells que tu havies prohibit d’entrar a la teva congregació.
11. Tot el seu poble gemega buscant pa, donen els seus tresors a canvi de menjar per a sobreviure. Mira, Senyor, i adona’t que estic abatuda.
12. Vosaltres, els qui passeu pel camí, mireu i vegeu si hi ha un dolor com aquest dolor meu que tant em fa patir, amb el qual m’afligeix el dia que s’ha encès la seva ira.
13. Des de dalt ha enviat un foc que consumeix els meus ossos, ha estès un llaç als meus peus, m’ha fet caure enrere, m’ha deixat desolada, adolorida tot el dia.
14. M’ha carregat el jou de les meves infidelitats, les seves pròpies mans l’han nuat, pesa sobre el meu coll; m’ha debilitat les forces; el Senyor m’ha deixat a mercè de la gent contra qui no podré alçar-me.
15. El Senyor ha llençat lluny de mi tots els meus herois; ha convocat una trobada contra mi per esclafar la meva joventut; el Senyor ha trepitjat, com en un cup, la donzella filla de Judà.
16. Per tot això ploro; els ulls se’m neguen de llàgrimes perquè és lluny de mi el qui m’hauria de confortar, qui hauria de consolar la meva ànima; els meus fills estan desolats, ha triomfat l’enemic.
17. Sió allarga la mà i no hi ha qui la consoli; el Senyor ha disposat contra Jacob que els seus veïns siguin els seus enemics; Jerusalem ha esdevingut als seus ulls una cosa repugnant.
18. El Senyor és just, perquè jo m’havia rebel·lat contra el seu manament. Escolteu, doncs, tots els pobles, i vegeu el meu dolor: les meves donzelles i els meus joves han marxat al captiveri.
19. He cridat els qui m’estimaven, però ells m’han traït; els sacerdots i els ancians han expirat dins la ciutat, mentre buscaven menjar per a poder sobreviure.
20. Mira, Senyor, que estic angoixat: em bullen les entranyes, se’m trastorna el cor dintre meu, per haver estat tan rebel. A fora l’espasa fa estralls, i a dins és com la mort.
21. Ells senten com gemego, però ningú no em consola; tot els enemics coneixen la meva dissort, i s’alegren que tu ho hagis fet. Tu faràs venir el dia que has anunciat, i ells seran com jo sóc ara.
22. Que tota la meva malícia vingui davant teu, tracta’ls com m’has tractat a mi per totes les infidelitats. Són nombrosos els meus gemecs, i el meu cor defalleix.

Lamentacions 2:1-22
1. De quina manera ha cobert el Senyor la filla de Sió amb el núvol de la seva ira! Ha precipitat del cel a la terra l’esplendor d’Israel, sense tenir en compte l’escambell dels seus peus, el dia de la seva ira.
2. El Senyor ha devorat sense pietat tots els estatges de Jacob; en la seva fúria ha enderrocat les fortaleses de la filla de Judà; ha tirat per terra i ha profanat el reialme i els seus prínceps.
3. Ha esclafat, en l’ardor de la seva ira, tot el poder d’Israel; ha retirat la seva mà dreta davant de l’enemic; ha encès un foc en el poble de Jacob que devora tot l’entorn.
4. Ha tensat el seu arc com un enemic, ha afermat el seu braç com un ad-versari, ha exterminat tot el que era agradable a la vista: sobre les tendes de la filla de Sió ha abocat la seva ira com un foc.
5. El Senyor ha actuat com un enemic, ha arrasat Israel: n’ha destruït tots els palaus, n’ha enderrocat les fortaleses, ha omplert la filla de Judà de plors i de planys.
6. Ha destrossat la seva tenda com l’enramada d’un hort, ha derruït el seu lloc de reunió; el Senyor ha esborrat a Sió la memòria de festes i dissabtes, i en el seu impuls colèric ha reprovat rei i sacerdot.
7. El Senyor ha repudiat el seu altar, ha menyspreat el seu santuari; ha deixat en mans de l’enemic les muralles dels seus palaus, han ressonat crits de victòria al temple del Senyor, com en dia de festa.
8. El Senyor ha decidit destruir la muralla de la filla de Sió; ha estès la llença, no s’ha estat de destruir, ha fet grinyolar el baluard i la muralla, i l’un i l’altra s’han esberlat.
9. Les seves portes s’han enfonsat a terra, ell n’ha trencat i esmicolat els barrots; el seu rei i els seus nobles són entre els pagans. Ja no hi ha llei, i els profetes no reben revelacions del Senyor.
10. S’asseuen a la pols i s’estan callats, els ancians de la filla de Sió, es tiren pols sobre el cap i es vesteixen el cilici. Les donzelles de Jerusalem acoten el cap a terra.
11. Els ulls se’m desfan en llàgrimes, se’m remouen les entranyes, el fetge se m’escola a terra, per l’esclafament del meu poble, mentre els infants i nodrissons defalleixen pels carrers de la ciutat.
12. Pregunten a les seves mares: On és el pa i el vi? Cauen extenuats, com ferits, pels carrers de la ciutat, i exhalen l’ànima a la falda de la mare.
13. Quin exemple et puc posar? Quina comparació et puc fer, filla de Jerusalem? A qui et compararé per consolar-te, donzella filla de Sió? El teu desastre és immens com el mar, qui te’n podrà guarir?
14. Els teus profetes han tingut visions vanes i falses sobre tu; no t’han revelat la maldat a fi d’alliberar-te de l’exili, han tingut sobre tu visions de fal·làcia i seducció.
15. Tots els qui passen pel camí aplaudeixen la teva dissort, xiulen, mouen el cap i diuen a la filla de Jerusalem: ¿És aquesta la ciutat que titllaven de perfecta bellesa, el goig de tota la terra?
16. Tots els teus enemics obren la boca contra tu, xiulen i fan cruixir les dents i diuen: L’hem engolida! Aquest és el dia que tan esperàvem; l’hem aconseguit i l’hem pogut veure!
17. El Senyor ha fet el que havia decidit, ha fet realitat l’anunci que havia fet des de fa molt temps: ha destruït sense compassió, ha fet que l’enemic s’alegrés da-munt teu, ha exalçat la força dels teus adversaris.
18. El seu cor clama vers el Senyor: Oh muralla de la filla de Sió, deixa córrer les teves llàgrimes com un torrent, nit i dia; que els teus ull no tinguin repòs ni parin de plorar.
19. Alça’t, clama de nit, al començament de les vigílies; vessa el teu cor com si fos aigua davant la presència del Senyor! Alça les mans vers ell per la vida dels teus petits, que defalleixen de fam per les cruïlles dels carrers.
20. Mira, Senyor, i considera qui és que has tractat així. ¿És que les dones han de menjar el propi fruit, aquests nadons que duen als braços? ¿És que els sacerdots i els profetes han de ser assassinats al santuari del Senyor?
21. Els nens i els vells jeuen pel terra de les places; les donzelles i els joves han caigut a tall d’espasa; has dut la mort el dia de la teva ira, els has immolat sense pietat.
22. Has convocat, com en un aplec festiu, els terrors de tots cantons; en el dia de la ira del Senyor no hi ha hagut cap escàpol ni fugitiu. Aquells que jo havia criat i mantingut, els ha exterminat l’enemic.

Salms 119:137-144
137. Tu ets just, Senyor, i són rectes les teves sentències.
138. Prescrius amb justícia les teves normes, i amb tota fidelitat.
139. El zel m’està consumint, perquè els enemics han oblidat les teves paraules.
140. Ben comprovada és la teva paraula, i el teu servidor se l’estima.
141. Encara que jo sigui poca cosa i no gens important, no he oblidat els teus preceptes.
142. La teva justícia és justícia eterna, i la teva llei és la veritat.
143. L’aflicció i l ’angoixa se’m van tirar a sobre, però els teus manaments han estat la meva delícia.
144. Les teves disposicions són infinitament justes; fes que les entengui i podré viure.

Proverbis 28:9-10
9. Qui aparta l’orella per no sentir la llei, fins la seva oració és reprovable.
10. El qui esgarria els rectes pel mal camí caurà en la pròpia fossa; en canvi, els íntegres obtindran el benestar.

Titus 3:1-15
1. Recorda’ls que han de subjectar-se a les autoritats i als poders pú-blics, que els obeeixin i estiguin dispo-sats a ajudar qualsevol bona causa.
2. Que no ofenguin ningú, ni es fiquin en discòrdies; que siguin comprensius, testimoniant una gran tolerància per a tothom.
3. Perquè també nosaltres, temps enrere, érem insensats i descreguts, anàvem perduts, esclaus de tota mena de pas-sions i plaers. Ens passàvem la vida en-tre la malícia i l’enveja, érem insupor-tables i ens odiàvem els uns als altres.
4. Però ara s’ha manifestat la bondat i l’amor que el nostre Déu i Salvador té a la humanitat.
5. Ell ens ha salvat, no en virtut de les bones obres que hàgim pogut fer nos-altres, sinó per pura compassió; i ho ha fet per mitjà del bany de la regeneració i la renovació de l’Esperit Sant,
6. que ell ha vessat abundosament sobre nosaltres per mitjà del nostre Salvador, Jesucrist,
7. a fi que, un cop justificats per la seva gràcia, esdevinguem hereus de la vida eterna que esperem.
8. Aquesta doctrina és ben certa, i en això vull que siguis categòric, per tal que els qui ja creuen en Déu s’esforcin a ser capdavanters en la pràctica del bé. Això és bo i útil a la humanitat.
9. En canvi, de les controvèrsies estúpi-des sobre les genealogies, i de les dis-cussions i polèmiques sobre la Llei, no en vulguis saber res, perquè són inútils i sense cap profit.
10. Al qui fomenti divisions, quan l’hagis amonestat un parell de vegades, digues-li que se’n vagi;
11. ja saps que aquest tal està trastornat i segueix pecant, i es condemna ell mateix.
12. Quan t’hauré enviat Artemàs o Tí-quic, afanya’t a venir-me a trobar a Ni-còpolis, on tinc pensat passar-hi l’hivern.
13. Prepara curosament el viatge de Ze-nes, l’advocat, i d’Apol·ló, de manera que no els manqui res.
14. I que aprenguin també els nostres a ser els primers en bones accions, ate-nent les necessitats urgents, a fi que no es quedin sense fruit.
15. Et saluden tots els qui són amb mi. Saluda tu els qui ens estimen en la fe. La gràcia sigui amb tots vosaltres.