| Ezequiel 45:1-25 |
| 1. Quan tireu la sort per a repartir el país en patrimonis, presen-tareu, com a ofrena alçada al Senyor, una porció sagrada de la terra, d’una llargada de vint-i-cinc mil canyes i una amplada de vint mil. Tot aquest recinte serà terreny sagrat. |
| 2. D’ell, se’n reservaran per al santuari un quadrat, tot al voltant, de cinc-centes canyes per costat, amb un espai lliure al voltant de cinquanta colzades. |
| 3. D’aquell recinte, n’amidaràs una llar-gada de vint-i-cinc mil canyes i una amplada de deu mil, i en aquest espai hi haurà el santuari, el lloc santíssim. |
| 4. Serà el recinte sagrat de la terra, re-servat als sacerdots, els ministres del santuari, els qui s’acosten per a exercir el seu ministeri davant el Senyor. Serà, també, un lloc per a les seves cases, a més d’un recinte sagrat per al santuari. |
| 5. I vint-i-cinc mil canyes de llargada per deu mil d’amplada seran per als levites, els servidors del temple, com a heretat pròpia, amb vint cambres. |
| 6. I com a propietat de la ciutat, reser-vareu un terreny de cinc mil canyes d’amplada per vint-i-cinc mil de llar-gada, al costat de la part reservada per al santuari. Això serà per a tota la casa d’Israel. |
| 7. També hi haurà una part reservada per al príncep a una banda i altra banda de la reservada per al santuari i de la propietat reservada per a la ciutat, paral·lelament a la part del santuari i a la propietat de la ciutat, pel costat oc-cidental cap a occident i pel costat oriental cap a orient, una llargada igual a cadascuna de les parts, des del límit occidental fins al límit oriental del país. |
| 8. Aquesta serà la seva propietat a Israel, a fi que els meus prínceps no oprimeixin més el meu poble, sinó que distribueixin la terra a la casa d’Israel segons les seves tribus.” |
| 9. Això diu Déu, el Senyor: “Ja n’hi ha prou, prínceps d’Israel! Deixeu la violència i la rapinya. Practiqueu el dret i la justícia, traieu de damunt del meu poble les vostres confiscacions, diu Déu, el Senyor. |
| 10. Tingueu balances justes, un efà i un bat justos. |
| 11. L’efà i el bat han de tenir una mateixa capacitat, de manera que el bat tingui la desena part d’un hòmer i l’efà la desena part d’un hòmer. |
| 12. El sicle serà de vint gueràs. Vint sicles, més vint-i-cinc sicles, més quinze sicles, serà la vostra mina. |
| 13. Aquesta és l’ofrena alçada que heu de presentar: una sisena part d’efà per cada hòmer de blat, i una sisena part d’efà per cada hòmer d’ordi. |
| 14. Prescripció pel que fa a l’oli, per al bat d’oli: una desena part de bat per cada cor, que equival a deu bats; és a dir, un hòmer, perquè deu bats fan un hòmer. |
| 15. També un cap de bestiar menut per cada dos-cents, de les pastures grasses d’Israel, per a l’oblació, l’holocaust i el sacrifici pacífic, com a expiació pel poble, diu Déu, el Senyor. |
| 16. Tot el poble del país estarà obligat a donar aquesta ofrena per al príncep d’Israel. |
| 17. Però a càrrec del príncep seran els holocaustos, l’ofrena vegetal i les libacions en les festivitats, els novilunis i els dissabtes, en totes les solemnitats de la casa d’Israel. Ell proveirà per a l’ofrena pel pecat, per a l’ofrena vegetal, per als holocaustos i els sacrificis pacífics, a fi d’acomplir l’expiació per la casa d’Is-rael.” |
| 18. Això diu Déu, el Senyor: “El primer dia del mes primer, prendràs un vedell sense tara i purificaràs el santuari. |
| 19. El sacerdot prendrà sang del sacrifici pel pecat i untarà amb ella els muntants de les portes del temple, els quatre angles del sòcol de l’altar i els muntants de les portes de l’atri interior. |
| 20. Faràs el mateix el dia setè del mateix mes a favor d’aquell qui hagi pecat involuntàriament o per ignorància. Així faràs la purificació del temple. |
| 21. El dia catorze del mes primer tindreu la Pasqua. Durant set dies menjareu el pa àzim. |
| 22. Aquell dia el príncep oferirà per a ell i per a tot el poble del país un vedell, com a ofrena pel pecat. |
| 23. Durant els set dies de la festa, oferirà com a holocaust al Senyor set vedells i set moltons sense tara, cadascun dels set dies, i com a ofrena pel pecat un boc cada dia. |
| 24. I com a ofrena vegetal, oferirà un efà per cada vedell i un efà per cada moltó, amb un hin d’oli per cada efà. |
| 25. Pel que fa a la festa del dia quinze del mes setè, farà el mateix que aquells set dies, i oferirà igualment el sacrifici pel pecat, l’holocaust, l’ofrena vegetal i l’oli.” |
| Ezequiel 46:1-24 |
| 1. Això diu Déu, el Senyor: “La porta de l’atri interior, que mira a orient, restarà tancada durant els sis dies feiners, però serà oberta el dia de repòs i el dia del noviluni. |
| 2. El príncep entrarà pel vestíbul del pòr-tic exterior i es quedarà dret al costat del pilar del pòrtic, mentre els sacerdots oferiran el seu holocaust i les seves ofrenes pacífiques. Ell adorarà sobre el llindar del pòrtic, i després sortirà. I el pòrtic no es tancarà fins al vespre. |
| 3. La gent del poble adorarà davant el Senyor, a l’entrada d’aquell pòrtic, els dissabtes i els novilunis. |
| 4. I l’holocaust que el príncep ha de presentar al Senyor, el dissabte, serà de sis anyells i un moltó, tots sense tara. |
| 5. L’ofrena vegetal serà d’un efà per ca-da moltó; i per cada anyell, la quantitat que ell vulgui. D’oli, serà un hin per cada efà. |
| 6. El dia del noviluni, un vedell jove sense tara, sis anyells i un moltó, també sense tara. |
| 7. Com a ofrena vegetal oferirà un efà pel vedell i un efà pel moltó. Quant als anyells, segons les seves possibilitats. D’oli, serà un hin per cada efà. |
| 8. Quan el príncep hagi d’entrar, ho farà pel vestíbul del pòrtic; i sortirà pel mateix camí. |
| 9. Però quan la gent del poble es presenti davant del Senyor durant les festes solemnes, els qui entrin pel pòrtic del nord per adorar sortiran pel pòrtic del sud, i els qui entrin pel pòrtic del sud sortiran pel pòrtic del nord. Ningú no tornarà a sortir pel mateix pòrtic per on ha entrat, sinó que sortirà pel que hi ha enfront. |
| 10. El príncep anirà junt amb ells; en-trarà i sortirà enmig d’ells. |
| 11. En les festes i en les reunions solem-nes, l’ofrena serà d’un efà per cada vedell, un efà per cada moltó i, per cada anyell, el que vulgui donar. D’oli, serà un hin per cada efà. |
| 12. Però quan el príncep faci una ofrena voluntària, tant si és holocaust com sa-crifici pacífic al Senyor, li obriran el pòrtic que mira a orient, i oferirà el seu holocaust i el seu sacrifici pacífic de la mateixa manera que els ofereix el dia de repòs. Després sortirà, i tancaran el pòrtic darrere seu. |
| 13. Cada dia s’oferirà un anyell de l’anyada, sense tara, en holocaust al Senyor; s’oferirà cada matí. |
| 14. Amb ell s’oferirà cada matí, com a ofrena vegetal, una sisena part d’efà i una tercera part d’hin d’oli, per pastar la flor de farina com a ofrena vegetal al Senyor; aquesta serà una ofrena contí-nua, un estatut perpetu. |
| 15. L’anyell, l’ofrena vegetal i l’oli, seran oferts cada matí com a holocaust perpetu.” |
| 16. Això diu Déu, el Senyor: “Si el prín-cep fa alguna donació del seu patrimoni a algun dels seus fills, quedarà com a propietat del fill, que el posseirà com a heretatge propi. |
| 17. En canvi, si fa una donació del seu patrimoni a un dels seus servents, serà d’aquest fins a l’any del jubileu; després tornarà al príncep. Només als seus fills podrà passar el patrimoni. |
| 18. El príncep no prendrà res de l’he-retatge del poble, espoliant-lo de la seva propietat. De la seva pròpia hisenda, donarà heretatge als seus fills, a fi que ningú del meu poble no sigui privat de la seva hisenda.” |
| 19. Després em va portar per l’entrada del costat del pòrtic cap a les cambres santes dels sacerdots, les que miren al nord, i vaig veure que al fons hi havia un local que donava a occident. |
| 20. I em digué: “Aquest és el local on els sacerdots couran els sacrificis per la culpa i els sacrificis pel pecat, i on cou-ran les ofrenes vegetals, a fi que no hagin de treure res a l’atri exterior, evitant així perjudicar el poble.” |
| 21. Després em va fer sortir a l’atri exte-rior i em va fer passar pel costat dels quatre angles de l’atri, i vaig veure que hi havia un pati a cada cantó de l’atri. |
| 22. Als quatre angles de l’atri hi havia uns patis petits, de quaranta colzades de llargada per trenta d’amplada; els quatre tenien les mateixes dimensions als angles. |
| 23. Hi havia un banc de pedra tot al voltant que els encerclava, i a la part de sota hi havien construït fogons per tot el banc. |
| 24. I em digué: “Aquestes són les cuines on els servidors del temple han de coure els sacrificis del poble.” |
| Salms 135:1-7 |
| 1. (Al·leluia!) Lloeu el nom del Senyor, lloeu-lo, servents del Senyor, |
| 2. que esteu a la casa del Senyor, als atris del temple del nostre Déu. |
| 3. Lloeu el Senyor, perquè és benigne; canteu salms al seu nom, perquè és amorós. |
| 4. Que el Senyor s’ha escollit Jacob, Israel, com a propietat seva. |
| 5. Jo sé prou bé que és gran el Senyor, que el nostre Sobirà és superior a tots els déus. |
| 6. El Senyor duu a terme tot el que es proposa, al cel i a la terra, en el mar i en tots els abismes. |
| 7. Fa aixecar els núvols de l’extrem de la terra, crea els llamps per anunciar la pluja, fa sortir els vents del seu amagatall. |
| Proverbis 29:8-8 |
| 8. Els homes descreguts porten l’agi-tació a la ciutat, però els savis calmen la còlera. |
| 1 Pere 3:1-22 |
| 1. Igualment, vosaltres, les dones, sigueu respectuoses amb els vos-tres marits, de manera que, si alguns no volen escoltar la Paraula, siguin guanyats sense paraules pel comportament de les dones, |
| 2. quan vegin la vostra conducta casta i respectuosa. |
| 3. Que el vostre ornament no sigui tot d’aparença, de pentinats exagerats i penjolls d’or, o de vestits luxosos, |
| 4. sinó que sigui el que la persona duu guardat al fons del cor, l’ornament inalterable d’un esperit afable i tranquil, que als ulls de Déu és de gran estima. |
| 5. Així era com s’abillaven en altre temps les santes dones que esperaven en Déu, submises als seus marits; |
| 6. així Sara obeïa Abraham, tractant-lo de senyor, i d’ella n’heu esdevingut filles, amb el vostre bon comportament i enfrontant qualsevol intimidació. |
| 7. Els marits, igualment, porteu una con-vivència assenyada, considerant que la dona és un vas més fràgil, tractant-la amb deferència, com a cohereves que també són de la gràcia de vida, i així no hi haurà res que destorbi les vostres oracions. |
| 8. Finalment, tingueu tots els mateixos sentiments, sigueu compassius, frater-nals, bondadosos, humils, |
| 9. no torneu mal per mal ni injúria per injúria, al contrari, responeu beneint, ja que heu estat cridats a tal fi, a tenir la benedicció com una herència. |
| 10. Perquè, “qui estima la vida i vol veure dies de benestar, que guardi la llengua de mal i els seus llavis de parlar amb engany; |
| 11. que s’aparti del mal i faci el bé, que busqui la pau i la segueixi; |
| 12. perquè els ulls del Senyor guaiten els justos, i les seves orelles escolten les seves pregàries, però el Senyor s’encara amb els qui fan el mal.” |
| 13. I, qui us podrà fer mal, si us feu entusiastes del bé? |
| 14. I encara que patíssiu a causa de la vostra integritat, feliços de vosaltres! No els tingueu cap por ni us esvereu, |
| 15. sinó que, com a Senyor, reverencieu el Crist dintre el vostre cor, disposats sempre a respondre a tothom que s’inte-ressi per l’esperança que hi ha en vosaltres; |
| 16. però feu-ho amb amabilitat i respec-te, mantenint la consciència neta, a fi que en allò mateix que us calumnien s’hi vegin avergonyits els qui critiquen el vostre bon comportament en Crist. |
| 17. Sempre serà millor patir a causa de fer el bé, si així Déu ho vol, que no pas a causa d’haver fet el mal. |
| 18. Que també Crist va morir una sola vegada pels pecats, un innocent pels culpables, a fi de portar-vos a Déu; va patir la mort en la carn, però va rebre la vida en l’esperit, |
| 19. en el qual també va anar a proclamar la victòria als esperits empresonats, |
| 20. aquells que en altre temps no van voler creure, en dies de Noè, quan la paciència de Déu esperava mentre cons-truïen l’arca en la qual uns quants, és a dir, vuit persones, van ser salvades d’enmig de l’aiguat. |
| 21. Això tipifica el baptisme, que ara també ens salva. No consisteix, però, a treure la brutícia corporal, sinó en el compromís professat a Déu d’una cons-ciència neta, gràcies a la resurrecció de Jesucrist, |
| 22. que està a la dreta de Déu d’ençà que va pujar al cel, i té sota la seva potestat els àngels, les autoritats i els poders. |