A A A A A
Bíblia en un any
Novembre 25

Ezequiel 41:1-26
1. Després em va fer entrar dins el santuari i va amidar els pilars: feien sis colzades d’amplada per l’un costat i per l’altre: aquesta era l’ampla-da del tabernacle.
2. L’amplada de l’entrada era de deu colzades, i la dels costats de l’entrada, de cinc colzades a l’un costat i cinc a l’altre. Va amidar la seva llargada: feia quaranta colzades, i l’amplada, vint colzades.
3. Va entrar a l’interior i va amidar els pilars de l’entrada: dues colzades; l’en-trada: sis colzades; i els costats de l’en-trada: set colzades.
4. Va amidar la seva llargada: vint col-zades; i la seva amplada: vint colzades, davant del santuari; i em digué: “Aquest és el lloc santíssim.”
5. Després va amidar el mur del temple: feia sis colzades de gruix; i les cambres laterals, quatre colzades d’amplada, tot al voltant del temple.
6. Les cambres laterals formaven tres pisos, l’una sobre l’altra, en nombre de trenta a cada pis. A la paret del temple hi havia repeus tot al voltant, a fi que les cambres laterals hi descansessin i no estiguessin engalzades a les parets del temple.
7. Les dimensions de les cambres late-rals s’engrandien progressivament a mesura que es pujava de pis a pis, perquè l’escala de cargol del temple anava cada cop més amunt, tot al seu voltant; per això el temple tenia més amplada a la part de dalt. Del pis inferior es pujava al pis del mig, i d’aquest, al superior.
8. I vaig veure que el temple descansava sobre una base tot al voltant. Els fonaments de les cambres laterals amidaven una canya sencera de sis colzades, fins l’angle.
9. El gruix de la paret exterior de les cambres laterals era de cinc colzades, igual a l’espai lliure de les cambres la-terals del Temple,
10. i entre les cambres hi havia una amplada de vint colzades per tot el voltant.
11. L’entrada de cada cambra lateral donava a l’espai lliure: una porta al nord i una porta al sud; i l’amplada de l’espai lliure era de cinc colzades per tot el voltant.
12. L’edifici del davant de l’espai lliure, encarat cap a l’oest, tenia setanta col-zades d’amplada; i la paret de l’edifici, per tot el voltant, tenia un gruix de cinc colzades i una llargada de noranta.
13. Va amidar el temple: feia cent col-zades de llargada; i l’espai lliure, amb el seu edifici i les parets, també cent colzades de llargada.
14. I l’amplada de la façana del temple, amb l’espai lliure, pel costat oriental, feia cent colzades.
15. Va amidar la llargada de l’edifici enfront de l’espai lliure situat al seu darrere, amb les galeries a cada costat, i feia cent colzades. El santuari, la part interior, els pòrtics de l’atri,
16. els llindars, les finestres d’espitllera i les galeries que volten aquelles tres parts oposades al llindar, tot era reco-bert de fusta per tot el voltant, des del paviment fins a les finestres, que eren cobertes amb gelosies.
17. I des del damunt de l’entrada fins al fons del temple, per dins i per fora, tot al voltant de les parets, segons les mides,
18. hi havia relleus de querubins i pal-meres. Entre querubí i querubí, hi havia una palmera; i cada querubí tenia dues cares,
19. de manera que quedava una cara humana mirant cap a la palmera de l’un costat i una cara de lleó mirant cap a la palmera de l’altre. Tot l’àmbit del tem-ple era fet així.
20. Des del paviment fins al damunt de l’entrada, hi havia relleus de querubins i palmeres, com també a tota la paret del santuari.
21. Els muntants de les portes del temple eren quadrats. Enfront del lloc Sant hi havia una mena de cosa semblant
22. a un altar de fusta, de tres colzades d’alçada per dues de llargada. També eren de fusta els seus angles, la base i les parets. I em digué: “Aquesta és la taula que hi ha davant del Senyor.”
23. El temple i el santuari tenien dues portes dobles;
24. les dues portes tenien dos batents i dues planxes plegables en cada una de les portes.
25. Sobre cada un dels batents de les portes del temple hi havia esculpits querubins i palmeres, com els relleus que hi havia a les parets, i a la façana del vestíbul hi havia una barbacana de fusta per la part de fora.
26. Als costats del pòrtic hi havia fines-tres amb gelosies i palmeres a banda i banda, com també a les cambres laterals del temple i a les barbacanes.

Ezequiel 42:1-20
1. Després em va fer sortir a l’atri exterior, en direcció nord, i em va fer entrar a les cambres que hi havia davant de l’espai lliure i enfront de l’edifici.
2. Per davant de la porta nord, l’edifici tenia una llargada de cent colzades i una amplada de cinquanta.
3. Donant a les vint colzades de l’atri interior i al paviment de mosaic de l’atri exterior, hi havia les galeries, les unes davant les altres, en tres pisos.
4. I davant les estances hi havia un pas-sadís de deu colzades d’amplada, cap a l’interior, amb un pas d’entrada d’una colzada; i les seves portes donaven al nord.
5. Les cambres superiors eren més re-duïdes, perquè les galeries els prenien més espai que a les cambres inferiors i mitjanes de l’edifici,
6. ja que eren tres plantes i no tenien columnes com els atris; per això eren més estretes que les mitjanes i les de la planta baixa.
7. I la paret que hi havia tot al llarg de les cambres, pel costat de l’atri exterior, enfront d’aquestes cambres, tenia cinquanta colzades de llargada.
8. Així la llargada de les estances que donaven a l’atri exterior era de cinquan-ta colzades, mentre que la de les que donaven enfront del temple era de cent.
9. Sota d’aquestes estances hi havia l’entrada del costat de l’est, per als qui hi entraven des de l’atri exterior.
10. Tot al llarg del mur de l’atri, en di-recció est, enfront de l’espai lliure i davant de l’edifici, hi havia cambres;
11. i davant d’elles un passadís semblant al de les cambres de la cara nord. La seva llargada i la seva amplada tenien aquelles mateixes dimensions, així com totes les sortides, la distribució i les portes.
12. De la mateixa faiçó eren les portes de les cambres que donaven al sud: una porta al començ del passadís paral·lel al mur, per als qui hi entraven pel cantó d’orient.
13. Llavors em digué: “Les cambres del nord i les del sud que són davant de l’espai lliure, són cambres santes, on els sacerdots que ministren davant el Senyor menjaran les coses santíssimes. Allà dipositaran les coses santíssimes: les ofrenes vegetals, les ofrenes pel pecat i les ofrenes per la culpa; perquè el lloc és sant.
14. Un cop els sacerdots hi hagin entrat, no sortiran del lloc sant cap a l’atri exterior sense haver-hi deixat les vestidures que han portat en l’exercici del seu ministeri, perquè són santes. Quan hagin d’acostar-se als llocs destinats al poble, es posaran uns altres vestits.”
15. Quan va acabar d’amidar el temple per dintre, em va fer sortir per la porta que mira a l’orient i prengué la mida de tot el perímetre.
16. Prengué la mida del costat oriental amb la canya d’amidar: feia cinc-centes canyes, en canyes de mida normal.
17. Va donar la volta i prengué la mida del costat nord: feia cinc-centes canyes, en canyes de mida normal.
18. Es girà i prengué la mida del costat sud: feia també cinc-centes canyes, en canyes de mida normal.
19. Es va girar cap al costat occidental i el va amidar: feia igualment cinc-cen-tes canyes, en canyes de mida normal.
20. Prengué la mida dels quatre costats. Tenia un mur tot al voltant de cinc-centes canyes de llargada per cinc-centes d’amplada, per a separar el lloc sant del lloc profà.

Salms 133:1-3
1. (Càntic dels pelegrinatges. De David.) Mireu que n’és de bo i agradable conviure els germans tan ben units!
2. És com un bàlsam sobre el cap; s’escampa cap a la barba, la barba d’Aaron, i degota fins al voraviu dels seus vestits.
3. És com la rosada de l’Hermon, que s’estén fins a les altures de Sió. Allà hi dispensa el Senyor la benedicció, la vida per sempre.

Proverbis 29:6-6
6. En el pecat de l’home dolent hi ha una trampa, però el just exulta i s’alegra.

1 Pere 1:1-25
1. Pere, apòstol de Jesucrist, als emi-grants que viuen dispersos pel Pont, Galàcia, Capadòcia, Àsia i Bití-nia, elegits
2. segons la presciència de Déu Pare, en la consagració de l’Esperit, per a obeir Jesucrist i rebre l’aspersió de la seva sang: que la gràcia i la pau siguin abundoses en vosaltres.
3. Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que segons la seva gran bondat ens ha fet néixer de nou, per a una esperança viva, per mitjà de la re-surrecció de Jesucrist d’entre els morts,
4. per a un heretatge que no es corromp ni contamina, ni es marceix, reservat al cel per a vosaltres,
5. els qui esteu protegits per la força de Déu gràcies a la fe per a la salvació, que està disposada per a ser manifestada a l’últim temps.
6. Per això esteu contents, malgrat que encara hàgiu de ser afligits un quant temps per diverses proves,
7. a fi que el metall pur de la vostra fe, molt més valuosa que l’or destructible, tot i que és provat al foc, resulti un motiu de lloança, glòria i honor en la manifestació de Jesucrist,
8. a qui estimeu sense haver-lo vist, en qui, sense veure’l encara, però creient en ell, us alegreu amb un goig inefable i esplèndid,
9. perquè teniu segur el resultat de la fe, la vostra salvació.
10. Referent a aquesta salvació, els pro-fetes antics es van dedicar a investigar-la quan van anunciar la gràcia destinada a vosaltres,
11. procurant esbrinar a quin temps i a quines circumstàncies es referia l’Espe-rit de Crist, que els animava a predir els sofriments a què era destinat el Crist i la glòria que vindria després,
12. i els fou revelat que no anava dirigida a ells, sinó que era per a vosaltres que administraven aquest missatge que ara us ha estat anunciat per aquells qui us han evangelitzat, portats per l’Esperit Sant enviat del cel. Els àngels es delei-xen per contemplar aquest missatge.
13. Per tant, un cop ben faixat el vostre enteniment, amb serenitat, tingueu una esperança plena en la gràcia que us vindrà el dia de la revelació de Jesucrist.
14. Com a fills obedients, no us emmot-lleu més a les apetències que teníeu abans, en temps de la vostra ignorància,
15. sinó que, així com és sant aquell qui us va cridar, també vosaltres aconseguiu de ser sants en tota la vostra conducta,
16. atès que l’Escriptura diu: “Sigueu sants, perquè jo sóc sant.”
17. I si invoqueu com a Pare el qui jutja sense tenir preferències per ningú, d’acord amb els fets de cadascú, compor-teu-vos amb temor tot el temps del vostre pelegrinatge,
18. sabent que no ha estat pas amb coses corruptibles, com l’or o la plata, que heu estat rescatats de la vostra manera banal de viure, heretada dels vostres pares,
19. sinó que ha estat amb la sang precio-sa de Crist, com la d’un anyell sense defecte i sense taca,
20. predestinat des d’abans de la creació del món, però manifestat al final dels temps per amor a vosaltres,
21. els qui per mitjà d’ell creieu en Déu, que el va ressuscitar d’entre els morts i l’ha glorificat, de manera que la vostra fe i la vostra esperança reposin en Déu.
22. Purificades ja les vostres ànimes amb obediència a la veritat, que implica un amor fraternal ben sincer, estimeu-vos de cor i amb ardor els uns als altres.
23. Penseu que heu tornat a néixer, i no pas d’una llavor corruptible, sinó d’una d’incorruptible, per mitjà de la paraula de Déu, viva i permanent,
24. ja que: “Tota carn és com l’herba, i tot el seu esclat és com flor d’herba; quan s’asseca l’herba, cau la flor,
25. però la paraula del Senyor resta per sempre.” I aquesta és la paraula que us ha estat anunciada.